DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cançoner A 137 oc.
cançoner M 284 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cançoner Freqüència total:  421 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pots dinar. El deixa sol amb el noi que continua copiant els textos del cançoner amb la seva lletra ampla, una mica inhàbil i vacil·lant, però clara.
no ens havia donat altra cosa que la seva làmina vastíssima d'aigües cançoneres, des de quarts de nou del matí ens va passant per davant dels ulls les
á la feyna. Mes, prompte l' ilusió 's desfeya y 'l temps anava passant cansoner com ell tot sol y en Lluís, aquell á quí no gosava anomenar la Toneta, no
de la farmacia. Li havían fregit las sanchs... Tot plé de gent y més cansoners! —Y bé, no ha dit qué era l' apotecari? —preguntá l' Agneta. —Y
de novas á engroixir las filas dels que esperavan. Lo temps se feya cansoner, pesat y endormiscador com la quietut que allí regnava, trencada no més
aquest! —feyan interiorment totas aquellas donas. Mes lo temps seguía cansoner, la llum del dia invadint majors espays, fentse més remorós l' exterior y
ab recel. ¡Oh, sería deliciós! Cóm se quedaría al véuresel devant! Gent cansonera, parada á las portas dels cafés ó de las botigas, los feyan baixar de l'
I la ciència cada vegada sembla que donarà més raó als poetes i als cançoners. Acabo aquest reguitzell d'exemples i exemplets. Nosaltres tenim un
folklòric va tenir-lo en el bressol, perquè la seva mare era un veritable cançoner vivent: i encara aquelles cançons resonen dins la meva ànima;
Pel vial de l'ampla avinguda amb passeig doble, van i vénen tramvies cançoners, tocant la campana d'esma. Els autos trompetegen sense cap necessitat,
familiars a l'orella: cloqueig de gallines que graten la brossa, lladrar cançoner d'un gos en aquella gran pau de la diada, sorda remor de gent que va a
agre record de cels baixos i diades curtes, de la pluja menuda i cançonera i el xiular del vent en la nit sense celístia, i núvols que pentinen
l'angoixa d'un mal somni. I la pluja davalla fil a fil, menuda, seguida, cançonera. Tot és barrejat i confós, la terra i el cel, el pla i la muntanya, la
arribar la hivernada, amb la persistència de les boires i de les pluges cançoneres i sense síndries ni melons pels camps, la gana anà avançant-se i el
afilerats a la ribera del Ter, embrunits amb la patina de les pluges cançoneres i per la molsa dels anys. I a tals veïnatges s'ajunta el de les masies
folklòrica de Bertran i Bros i, dins la magna obra ordenadora del cançoner català, la formació del Corpus llegendari del Comte Arnau. Artur
a viure-hi tot sol\. Un guany moral A la cantarella sentimental del cançoner bohemi que de la llibertat en feia una tonada de fàcil retenció i de
Era Quelot un xicotàs cepat, d'escasses paraules, de tardans moviments cançoners, lleig, brut, gravat de cara, pescador expert, de molt jove patró de
en cada replec de la pell, d'una color de terrissa; un caigut caminar cançoner. El braç, com una rel d'olivera. La conca d'un ull, buida. En el
a la porta i esplaiar la mirada en la forania. La pluja manyaga, cançonera, aixemorava els pallers, el llenyer i les bardisses. Cada arbre era un
planes de vinyes altes no servien de res per totxos i curts de vista i cançoners, que topen amb els sarments i les soques, que paren el cap de caça quan
plat hi haurà la confitura i la crema i el braç de gitano... —Ets ben cançonera; tira-ho tot a la cassola, dona. També s'ha de barrejar al ventre. —
un cas..., sinó que és una mica llarg i després diràs que els vells som cançoners. —Conteu, avi, conteu, que el dinar no farà de tan mal esperar. I aquí
familiaritat d'estar per casa que enamorava. Eren plens de sornegueria, cançoners i tenien mots de xitxarel·lo i de tocacampanes. Es parlava de la Mare de
la vela obscura. Aquests flancs molsuts són les anques i aquesta vela cançonera és la vela d'Holanda. Per sentir tota la delícia de l'engolfament en
el cap per una finestra, de recolzar-s'hi, de veure passar les gavarres cançoneres. Es poden estar hores i hores badant, amb la vista vagarosa i ensunyada.
veure'l delicat, i En Maragall deia que cada deu anys tenia una malaltia cançonera de la que en sortia amb treballs, però sempre millorat per dins. Doncs,
que se li obria. Un vagit punyent, esgarrinxat, el sotragà. S'aixecà tot cançoner i cruixit: no debades hom passa per sorpreses tals, havent perdut tres
monocrom, té una melodia lent i una cadència llarga i apagada. El nostre cançoner popular, que allí ha tingut la deu més abundosa, confirma el que dic. El
mal dades, sí, i tal com pinta, l'aprenentatge us resultaria arriscat, cançoner... No perquè estigueu disposats a servir, us deixaré sortir al carrer com
de la nit... Però, realment, què passa? ¿Què ha passat? Una fragata menys cançonera que l'asmàtica Rome ha travessat l'Oceà en quatre setmanes i ha
la mar! Adéu, serrells d'escuma! Adéu, platges i roques! Adéu, vaixells cançoners, cansats de viatjar! Anem de pas; no ens aturem perquè anem lluny, molt
en fils de plata i or. I per això la primavera serà una musa cançonera O núbils ametllers en flor! Lo poema humil d'Aina Maria, la bella
i corren, cantant i rient. Entre els aires embaumats i les aigües cançoneres hi ha una graciosa competència. Diuen les aigües amb llur veu de flauta
trop mermatz: perdut avetz molt mays que no·us cujatz.\ Tot un cançoner del poeta podem dir que fou dedicat per Cerverí a celebrar el Vescomte i
eremitana al nostre Montserrat. Andreu Febrer i els Cardona Si obrim els cançoners catalans, trobarem en les poesies d'Andreu Febrer, l'algutzir del rei
f. 138). Els Cardona de Nàpols Sortim-nos de la poesia dels cançoners catalans, tan sense fibra d'ordinari en els poetes del tercer rengle fins
genealògicament i del qual també hi ha uns versos castellans en els cançoners del segle XVè·. Encara em caldria esmentar fr. Antoni Folch de
esbart de devots. Tamboriners, Cantors, Timbalers, Trobadors, Joglars, Cançoners, Flabiolers, Almogàvers, seguiren, sense igualar-lo, l'exemple de Lo
religiosa medieval ha continuat en la poesia religiosa moderna, mentre el cançoner popular mantenia una discreta perdurabilitat que va de baixa. Finalment,
la decadència. Rois de Corella. Els poemes de Romeu Llull es troben en un cançoner titulat /Jardinet d'orats\, el qual conté també les obres
tota una escola, i moltes composicions es conserven en el mateix cançoner, en el qual hi ha obres anònimes d'interès per a arrodonir aquest darrer
renaixents. A part la seva importància estrictament lírica, en el cançoner popular català hi ha una de les justificacions de la Renaixença. Com a
els punts més alts de la poesia catalana hi ha d'haver un atur sobre el cançoner popular, que, sovint, s'eleva a un valor líric absolut, a una grandesa
ni l'altre, com ocorre també en la resta dels poetes que arxiven els cançoners "d'Obres enamorades", "dels Masdovelles", "de Saragossa" i
travessada ça i lla per irisacions d'un lirisme primitiu. Aquest cançoner —o romancer—, abundant i variat, fou una descoberta estimulant per als
el treball de l'infant que n'ha de fer totalment l'aprenentatge, és tan cançoner i tortuós. La coordinació desitjada, l'automatisme dels moviments no
banda, el parlar de bon nombre d'audimuts pren aviat un aire arrosegat, cançoner, d'afluixament articulatori que porta freqüentment a la desaparició de
encara recitessin obres seves, però és segur que hi eren llegides. El cançoner Gil, avui a la Biblioteca de Catalunya, i el que anomenem dels
meditacions sobre la força enaltidora i terrible de l'amor, que és el seu cançoner. L'esmenta després de fer-ne el retrat, i no de les seves perfeccions

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »