DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
canícula F 106 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb canícula Freqüència total:  106 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tan càlid que ens podem asseure a l'herba, sota els avets, com en plena canícula. Anem a buscar llenya i tornem suats. Els borrons dels castanyers
dies i les nits, els temps de sembra i els de collita, gebres i canícules, s'aniran succeint, fins que les flames purifiquin de
assolellats i roents, com per exemple als Banys de Nossa. Al temps de la canícula, hi formen dins la rama un sostre atabalador i mentre s'exhala una flaire
ballen sardanes a l'era, a les tres de la tarda. A Pollensa, en la canícula, quan l'aire materialment crepita, fan una processó, en la qual apareix
manera de passar alegrement les llargues diades y les nits curtes de la canícula. En aqueix punt sí que ha perdut molt la vida tipica de Vich al estiu.
més el noi a freqüentar aquells paratges. Segons quins estius, en la canícula sobretot, la riera portava tan poca aigua, que en els llocs on la sorra
els dos enamorats eixiren al balcó, cosa perfectament natural en plena canícula. Després de la llarga absència que els havia afligit, tant l'un com
sensació agradable d'una reconfortant alenada d'aire fresc en plena canícula. Aquest pintor, pletòric de dons, expressa amb una inspiració feliç i una
tarda gloriosa, enlluernadora d'estiu, sense la bonior envescada de la canícula. El camí que fem m'apassiona i penso amb una certa ràbia que tots els
aquests vents tenen començ al solstici, i no es mantenen més enllà de la canícula, perquè llavors nombroses exhalacions han arribat ja de les parts fredes
provenia del tractar-se d'una brisa benigna, endolcidora de les nostres canícules i ajudanta abnegada de les batudes dels nostres blats. L'opinió general i
cent llegües entre les muntanyes més escarpades, durant els mesos de la canícula. Finalment tot semblava reprendre el seu curs normal, car a finals
estaven del tot mancats de raó. En efecte, a finals del juliol, en plena canícula i havent passat ja l'època en la qual són cobrades la major part de les
dintre una escaparata, refrescada amb gel, per no davallar, durant la canícula, al fons de la prehistòria. En ocasions, algú consultava a Aspriu: —A
dalt de la terrassa un monumental ventall de senyora (al·lusió a una canícula eterna) obert, a punt de ventallar. Aspriu, precisament aquell hivern,
prenien un caràcter cíclic d'una regularitat astronòmica. I en arribar la canícula reapereixien, cada any, la dona voluminosa i l'home escanyolit, de cames
de la vida de la terra. Els dies, no aclaparats encara per l'hòrrida canícula, orejats pels ventets petits, llargs, i esvelts, tenen la mobilitat de la
el país i us coneixereu." Quan l'aire s'endolceix Cada any, quan la canícula inicia l'endolciment tardoral i apareixen les fines, agradables
retira, emmudeix i s'adorm com si el món no existís. En els moments de la canícula, de sol més estrident i de calor més enganxosa, fa una esporàdica sortida
Queia dins d'una gruta coberta de fullatge impenetrable a la xardor de la canícula. L'aigua d'aquesta font era clara com el cristall —vidre esplendent—,
avançada, fan una llum verda d'una netedat cristal·lina. En temps de canícula, el to d'aquesta llum és blau i la seva força minva. Quan s'arriba a la
posició que demostra simplement que el senyor del tamboret s'ha adormit. Canícula: pagesos vora el mar Després del segar i del batre, que són els moments
les masies, un moment somnambúlic, aclaparat per la llum i el sol de la canícula. És el moment de les rústiques dormides d'havent dinat, a sota la
a terra abriva un moment l'animal. A redós del vent, el camí concentra la canícula. El pagès, amb les regnes a la mà, lleugerament congestionat, sembla
un aspecte fresquíssim, fan una situació ideal per a resistir la canícula. Facin la prova: vagin a Barcelona a l'estiu i facin la mateixa vida que
per ull, sense, però, accentuar la nota heroica, els inconvenients de la canícula. La seva missió consisteix precisament a evitar les aglomeracions, la
ha res més gustós, ni més amable, que dormir una estona, quan arriba la canícula, en els terrats. L'aire és pur i fred, el silenci transparent i les
dignes de provar-se! Per exemple, ajeure's sobre l'herba, si pot ser a la canícula, al capaltard, quan l'herba, escalfada de tot el dia, exhala aquell
de bat a bat, i més enllà tota la glòria llampeguejant del sol de la canícula a migdia? Res de basarda, sinó una aguda estranyesa, que em venia
gran nit calenta. Una orgia de vi, de sang i de mòmies, escalfada per la canícula. La canícula, aquesta deessa esplèndida i entresuada, que ens fa fer
Una orgia de vi, de sang i de mòmies, escalfada per la canícula. La canícula, aquesta deessa esplèndida i entresuada, que ens fa fer tants
veu vella i fracassada. Per res més. El sol d'aquest matí d'últims de la canícula entrava de biaix pel finestral i feia llampeguejar la lluna d'una
resplendors i les olors i les agonies exquisides d'aquell capaltard. La canícula mor —cada any, quan mor la canícula, alguna cosa mor en nosaltres. Aquell
exquisides d'aquell capaltard. La canícula mor —cada any, quan mor la canícula, alguna cosa mor en nosaltres. Aquell aiguat va ser un cop mortal per
en una cadira baixa, vora el foc, perquè les nits ja són fresques. Pobra canícula, també la seva glòria és incerta... M'he assegut al seu costat. Com
de la nit entra pel finestró obert, tota embeguda de les sentors de la canícula morta... 21 d'agost. Novetat al batalló. El comandant ha
mantis religiosa: d'aquesta espècie gegant que apareix passada la canícula, d'un gris-verd elegantíssim, llarga com el dit índex. Movia el caparró
que t'hi digui, Baudelaire no farà plorar mai a ningú. Érem al pic de la canícula; a pesar de l'hora matinal (les cinc encara no tocades) en aquelles
com les gallines; plens de penellons a l'hivern i de boll de blat a la canícula; ingerint, segons la gana del moment, la típica escudella i l'excel·lent
palla com les usades pels segadors, sota la ferocitat lluminosa de la canícula. Un doctor Estanyol guarnit d'aquesta forma havia de produir un gran
alguns diaris, sobretot per a interessar els llegidors al fort de la canícula, no té cap significació, i amb enginys adequats pot fer-se que sigui tant
agradable, que ve a mitigar en gran manera els rigors aclaparadors de la canícula; part d'ell penetra abans del migdia per l'esvoranc o congost de
però sec i lluminós; és el clima d'estiu, fresc i de repòs, que no té la canícula de la plana. Aquestes zones diferents del clima català, al viatger més
no està a l'altura econòmica dels seus satiritzats, i en el ple de la canícula, ja que l'activitat política, esportiva, artística i altres
amb uns decoratius pics vermells com estampats, obra dels mosquits. En la canícula el vestit de bany consistia en substituir el pàmpol per una fulla de
airoses, impel·lides per la suau brisa que esmorteïa els efectes de la canícula estival. Entre perxa i perxa, penjaven rítmicament, artístiques garlandes
tan càlid, que ens podem asseure a l'herba, sota els avets, com en plena canícula. Anem a buscar llenya i tornem suats. Els borrons dels castanyers
Avui, el torró imitat del Xixona es pot menjar tot l'any, en plena canícula, com tothom sap. De la mateixa manera que es poden menjar faves per Nadal
l'estiuada, mentre el pare va i ve, apressat, dins la xafogor de la canícula. Les comunicacions Ací no cal parlar més que de les rutes per terra. El
de l'altra. Evidentment, l'urbs sobreeixia. Ens trobàvem en plena canícula i gairebé tots els teatres eren oberts. Per a molta gent el diner corria

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »