Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la llegenda. "Set canyes?", va comentar la meva àvia. "Jo hi compto sis	canons	." "El nombre és objecte de controvèrsia", defugia Pulcre, una mica
bèl·liques, més o menys estilitzades. Dies enrera somniava un estrany	canó	, tot de cristall, que disparava sense treva. I una altra nit em trobava
un gravat del XVIII (Costume espagnol), un petit	canó	de bronze que es feia disparar amb pólvora autèntica. Per la ràdio hem
Diu que l'Azaña passà una mala estona quan els revoltats situaren dos	canons	encarats al Parlament, on ell s'estatjava amb una guàrdia exigua.
reapareixent. L'aviació bombardejava i el vaixell els contestava amb els	canons	antiaeris. Tot d'una, va veure's que un avió capotava i queia al mar amb
antiaeris fan un so diferent del d'abans, més sec, més metàl·lic: són els	canons	nous, provats dies enrera. El canoneig i les bombes s'intensifiquen més i
de Premià. 18 juliol. A quarts de nou del matí se senten	canons	antiaeris: vuit o nou vegades. Faig visites amb la Fina. No trobem sabó
intensament la lluita en els fronts catalans. Se sent el bruel dels	canons	i les bombes en la llunyania. 28 desembre. No fa tant de
Ha estat presa Vilaplana, i, de l'Aleixar estant, es veien els	canons	situats a la serra de la Mussara. A la tarda ve a veure'm en Figuerola.
Han caigut Terrassa i Sabadell. Algú ha dit que es veia el fum dels	canons	a Collsuspina i a Tona i que els franquistes eren a quatre quilòmetres de
fortíssimes i la batzegada dels vidres impressionava. Sembla que hi ha un	canó	sota casa mateix, a cal Mostatxo, i un altre a Coll de Gomara. Mentre
Talaia i en Joanet carnisser. Tot d'una sentim com l'espetec llunyà d'un	canó	i jo dic que tothom torni a ficar-se a la mina. En veure que la
que se sent una altra explosió llunyana, però no puc precisar si és de	canó	. Torno a sortir de la mina i observo que fa una estona que han callat les
el fusell, molts d'ells amb bastó. Desapareixen sota els avets, mentre el	canó	bruelava des del poble. A la tarda reposo i cap al tard vaig amb la
reposo i cap al tard vaig amb la Josefina per si es veuen disparar els	canons	. En pujar cap als Sis Avets sentim les campanes d'Espinelves. Això vol
per una mena de pal que, quan alcen els ulls, es transforma en els	canons	d'una escopeta. L'home duu tota una faixa de cartutxos que li creua el
com un rei. Per a la vella Pigada, que s'havia passat la vida al peu del	canó	, que, si tenia un bon passament, ella sabia el preu que li costava, no hi
barques de bou que escortaven la galera reial. Sentires les salves dels	canons	mentre t'assajaves per darrera vegada el vestit que havies d'estrenar el
ha entrat. Creixen els fills, el futur de la pàtria. Carn de	canó	quan la pàtria ho demane. Bella és la vida. Ballen els fills la
la vedette amb el governador entrant i el governador sortint, un	canó	ha engegat onze canonades, els soldats han fet sonar la mitja dotzena de
nostra muntanya us serveixen un pollastre tuberculós, sec i amb tots els	canons	a la cuixa, igual que si us clavessin una punyalada. En canvi, els
aquelles costes, que un cordó de llums fa inaccessibles i a les quals uns	canons	us priven d'aventurar-vos. Passem quiets, orelles baixes i sense respirar
ni l'estrèpit sobtat, els crits i els passos, ni els	canons	de fusell que m'apuntaven, ni que algú m'aixequés, i
immemorial. La mala missió Hi ha un pou pavonat blau com el	canó	del revòlver que vas mirar de nen. Hi ha falgueres
fossis, suposem, la meva dona: ¿que t'agradaria gaire veure'm abocat al	canó	i fet una S? /Xela\ Ja és suposar això de què jo fos la
Sort negra i esquiva! La tropa ja arriba! Hi són a trompons! Fins duen	canons	! Són colla que espanta! Són trenta, quaranta! I més pel camí en deuen
sentia crits de colomí demanant menjar amb tota la fúria del cos ple de	canons	grocs clavats a la carn morada. No podia dir-li que només sentia
fossin morts: era igual. Tot era xuclat cap al no-res altra vegada, pel	canonet	del melic que havien fet assecar lligant-lo. I al voltant d'aquesta
se'm va presentar amb un cinturó amb revòlver i una escopeta de dos	canons	penjada a l'espatlla. I tot era calor, molta calor, la roba s'enganxava a
va veure un grup de moltes persones i ombres de pals amunt que eren	canons	d'escopeta. Va obrir i van entrar cinc milicians i un senyor i una
i molt prim, el va fer seure davant de la taula i li va apuntar el	canó	d'una parabèl·lum darrera de l'orella i li va dir que firmés un paper
tenen. I el senyor, va dir la senyora, estava quiet com una rata, amb el	canó	a l'orella que no li deixava moure el cap, sense dir res i el milicià ja
convèncer Déu Nostre Senyor. I diu que el milicià li va clavar un cop de	canó	i li va dir, escrigui! I el senyor es va tornar a fer estàtua. I de tan
Quimet amb en Cintet, i en Cintet em va explicar que ell era l'amo d'un	canó	i que, amb aquest canó, anava d'una banda a l'altra. Havien vingut del
, i en Cintet em va explicar que ell era l'amo d'un canó i que, amb aquest	canó	, anava d'una banda a l'altra. Havien vingut del front per veure'm i per
sostre per sis cadenes de llautó. El serrell de la mitja bola era fet de	canonets	de vidre blanc com la bola. De vegades, si algú corria pel pis de sobre,
nens. I en aquell punt, en el pis de dalt es van sentir corredisses i els	canonets	de llum van fer dring, dring... Tots dos vam mirar el llum que ballava i
van fer dring, dring... Tots dos vam mirar el llum que ballava i quan els	canonets	van callar li vaig dir que digués el que em volia dir si de cas tenia
terrats... Els petits ja naixien coberts de ploma, sense venes, sense	canons	al coll tan trist, amb el cap i el bec a la mida del cos. I els pares
cada estrofa, iniciant-se llur amor.] [Acabada la cançó, N' Estel treu un	canonet	d'or i en fa sortir nombrosos follets i petites vermadores. Les fades els
tonell de vi. Acabada la tasca d'encantament, N' Estel els fa tornar al	canonet	d'or.] [Comença a fer-se de nit i al lluny es veuen les lluminàries del
que diré sia veritat!" Escena VI [(N' Estel d'Or es treu un	canonet	d'or i surten nombrosos follets i petites vermadores, que dansen sobre el
i al seu voltant s'acaba la dansa).] Tornau altra vegada, follets, al	canó	d'or i en flaire es converteixi la carn del vostre cos. Escena
vostre cos. Escena VII [(Tornen els follets i vermadores al	canonet	d'or. Es va fent de nit, i al lluny, fantàsticament, es comencen a veure
s'enregistra "hun gallardet e hun braçalet". Avancem que	canons	és una designació més general, que s'aplicava a les peces tubulars, tant
lligada també amb corretges. Arnès de braços: espatllassos senars iguals,	canons	de guardabraç, guardes de colze, amambraços, manyopes i guantellets de
Joan Marrades, com manifesta l'escut) hom adverteix els espatllassos, el	canó	del guardabraç de quatre llaunes, la colzera amb gallardets, l'amambraç i
amb un tampó, i uns diguem-ne segells de goma que representaven soldats,	canons	, trinxeres, moros —érem al ple de la guerra del Riff—, que es podien
suburbà de Wemmick, amb el seu pont llevadís de miniatura, el seu	canó	que saluda a les nou i el seu hortet d'enciams i de cogombres gràcies al
entre les cames i feia passar una vareta de filferro amunt i avall del	canó	, amb els moviments del qui manxa una bomba. S'aixecà ràpid, engaltà

Pàgina 1 (de 46)

50 següents