Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
can CT 4040 oc.
can F 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb can Freqüència total:  4041 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mans. Un d'ells, al compàs de les mans, es posà a cantar: El vell de can Borraina quan va a la plaça, quan va a la plaça,
Mireu qui passa, noies, mireu qui passa, i el vell de can Borraina, que va a la plaça, que va a la plaça.
al poble que no hagués donat un ull de la cara per atrapar l'hereu de can Candaina. Però ella és la Mila. Una nit se'n va al llit amb un somni molt
demasiado.\ 17 febrer. Avui han mort el porc a can Pla. Havent dinat, hi anem una estona. Cuina recollida, amb parets
d'Olot hi ha caputxes d'ombra. Avui la meva sogra parlava amb en Pau de can Toni, l'home que cobrava les cadires a l'església: un vell pagès típic,
o sigui el feixisme. A Premià vaig una estona a muntanya amb en Jaumet de can Vergés. Lluna d'or, enorme, rodona, en un cel color de perla. Romanins,
núvols són roigs de posta. 29 juny. Anem a la pineda de can Vinyes per veure si hi ha rovellons, però no en trobem. A la tarda ve de
clara, lluna i estrelles sobre la massa negra dels llorers i palmeres de can Folch, l'atac a la ciutat llunyana tenia un no sé què de fabulós, de
fistó de llum viva. Com que fa un ruixat, en Jaume i jo ens aixopluguem a can Talaia. L'home, jove, escardalenc, de cara somrient i franca, es queixa
i blanca. 28 desembre. Vaig a veure l'Assumpció de can Garrofó, una pobra dona veïna que està morint-se. Pàl·lida, anguniosa al
però encara hi ha glaç en algun toll del camí. He parlat amb l'Anton de can Gaudenci, que ha estat uns mesos reclòs en un manicomi de Múrcia, a causa
de Fox, Burke i Burns. Reposo llargament al marge del quintà de can Balet, a ple sol, davant les pomeretes agitades i decorades de liquen.
març. Fa calor. Hem anat a contemplar l'ametller florit, darrera can Barraca. Que era deliciós, a contrallum, damunt el verd tendre del sègol
o dotze pàgines cada dia). Però alterno la tasca amb el repòs al marge de can Balet, on veig pasturar les gallines i volar grives, ja aparellades, i
núvols blancs com pintats al pastel. Amb la Magdalena i l'Albert anem a can Feliu: és una casa situada en un coll voltat d'alzinars, entre feixes
Havent dinat reposo i llegeixo llargament sota els grossos castanyers de can Pla, per coixí una pedra grisa. Acabo els textos de Ronsard comentats per
de Jaume Bofill i Mates vindrà a viure, amb la madrastra i els germans, a can Balet, ben a la vora de casa. 30 agost. Rellegeixo
Al matí he baixat al Noguer i al poble amb l'Albert. A la tarda vaig a can Feliu. Tots els camins són plens d'aigua. Capvespre com d'hivern. Les
novembre. A la tarda reposo de cara al sol, en un marge vora can Balet. Estic voltat de falgueres, ja torrades per la tardor. Mentre
deliciós, més suau i més ric de color que l'abril. A la tarda vaig a can Feliu amb la Josefina. Tornant, la lluna traspuava entre la boira. El
s'aclareix. Havent dinat, mentre reposava de cara al sol —al marge de can Balet—, sento unes explosions formidables, llargues, repetides, tan
Abans de dinar em diuen que han passat uns soldats (amb fusell) per can Ferrer i han assegurat que els franquistes eren a Tona. La Josefina diu
però ha tornat al cap de poc i ha dit que no ha gosat anar més enllà de can Tabal, perquè se sentien molt a prop els espetecs de les metralladores.
el brunzir d'un avió i he decidit que tothom baixés a l'antiga cova de can Bofill, cavada a la gresa. Hi hem entrat amb una espelma i jo portava un
famílies Bofill i Fornells i alguns veïns: els de cal Ferrer, el noi de can Garrofó, l'Anneta masovera. A fora persistia el tac-tac-tac de les
de cal Ferrer m'ha dit que aquest matí s'han trobat dos homes morts sota can Talaia i que eren dos minyons dels Segalars: el de can Talaia i en Joanet
homes morts sota can Talaia i que eren dos minyons dels Segalars: el de can Talaia i en Joanet carnisser. Tot d'una sentim com l'espetec llunyà d'un
Tornant del poble, passo uns moments de pànic. Un moro m'atura vora can Vinyes, i no es vol creure que vinc de buscar pa del poble. /¡Qué
un net accent gavatx, i en més d'una s'amagava un pèrfid accent jacobí. A can Campdepadrós de la Portaferrissa hi ha acadèmia. Sol haver-n'hi una
Calipso\, i no es parla sinó d'ell. No és estrany que l'acadèmia de can Campdepadrós sigui especialment silenciosa i embadalida. Ferran Sors és
rogatives i es multiplicaven els saraus, els ambigús, les acadèmies, a can Bacigalupi, i Soler, i Oms i Novelli i Renart, on sens dubte Cinta
a complir amb el seu deure, a treure el fruit dels rals que plantava a can Frigola, a les arques de la docta casa, pagant Testimonis, i Lectures, i
La disfressaren amb sotana i teula i, a mitja tarda, la introduïren a can Frigola i la instal·laren al llit d'Erasme. Li recomanaren que s'estigués
Incòmode a la cambra de Jeroni, ja adornadíssima, incòmode a les sales de can Campdepadrós de la Portaferrissa, on la llum es filtrava com una aigua
semblà particularment atractiu i allí el trobà Jeroni quan s'instal·là a can Campdepadrós de la Portaferrissa quatre dies després. No és cert, com
que Jeroni es troba, feliç, instal·lat, amo i senyor dels seus actes, a can Campdepadrós de la Portaferrissa. És una pena que Carolina Masramon
amb l'excusa de visitar Erasme, deixa la seva muller instal·lada a can Campdepadrós de la Portaferrissa i se'n va a Girona per passar-hi uns
la prodigalitat del seu fill donant instruccions al vell apoderat de can Campdepadrós, el carcamal d'en Calomardes com sempre l'anomenava Jeroni.
estat advertit i ho tenia tot a punt quan la calessa entrà al pati de can Campdepadrós de la Portaferrissa. El van ficar al llit entre Carolina i
m'arrencava les tripes, que em sostovava el cervell, i que me n'anava a can Pistraus, però vaig aguantar. "Arrenca!", li deia, fins que va acabar;
més jove de la reunió; feia un mes escàs que s'havia casat amb el gran de can Mates, família de caçadors, amb tradició de pares a fills, que es
que regnava en el grup s'apagà de sobte. Aquella nit, el gran de can Mates havia estat trobat mort dins les maresmes, encongit a la barqueta.
urbana o vilatana, d'haver estat apostrofat adesiara: "Tu, el de can..." Aquest can, aquest mot tan peculiar de la nostra parla,
d'haver estat apostrofat adesiara: "Tu, el de can..." Aquest can, aquest mot tan peculiar de la nostra parla, exemplifica la nostra
per a expressar una de les seves més punyents realitats socials. Som de can Pau o de can Pere. Aquesta fusió entre la casa i la família ha estat
una de les seves més punyents realitats socials. Som de can Pau o de can Pere. Aquesta fusió entre la casa i la família ha estat promoguda per
pel seu violador. Recordo un dia que vam entrar a can Subietes. Ja hi havíem estat altres cops, i mai no en
era producte d'una aliança desigual: el seu senyoravi, el senyor de can Montcada, s'havia casat a seixanta anys amb una noia de família modesta
cort nombrosa, admetia persones que s'hauria escandalitzat de veure a can Collera o a can Torresaura. Quan Aina Cohen encara no era més que una
admetia persones que s'hauria escandalitzat de veure a can Collera o a can Torresaura. Quan Aina Cohen encara no era més que una nina sàvia, filla

  Pàgina 1 (de 81) 50 següents »