Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
canal AI 1 oc.
canal F 608 oc.
canal M 3187 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb canal Freqüència total:  3796 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i estimbant-se, per pròpia decisió, des de les roques d'Antedon al canal d'Eubea?", preguntava, amb retòrica subtilesa, Arístocles. "Anteriors
seus dits sorprenen una substància viscosa que s'esmuny cap a una mena de canal enllacat de sucs espessos. Retira ràpidament la mà i es tapa el nas amb
recórrer tot un espai d'arbres, vorejar unes pedres i davallar cap a una canal espessa d'herbes altes que després es va eixamplant. Al final, on es
perdut en la fangosa ciutat moribunda, amb la pudor de podrit dels seus canals, amb els seus ponts inclinats sobre una aigua negra i enllotada, amb els
tres esglaons rosats al Rio dei Mendicanti. I a l'altre cantó d'aquest canal s'eixamplava la bonica plaça de San Giovanni e Paolo. L'església de pedra
els minúsculs carrers, els ponts de joguina, les petites voreres dels canals, segur de perdre'm encara, segur de sorprendre'm sempre per un nou
figuera maleïda i el conte del Boni A la part baixa del poble, passat el canal, s'alçava una masia; estava situada a la bifurcació de camins, al
al poble havia mossegat un noi que jugava amb uns altres al pont del canalet, i no havia tingut temps de fugir. El gos, després, havia entrat per la
"Lo gos rabiós!" "Lo gos rabiós!" Les dones que rentaven la roba al "canalet" van deixar la feina i, agafant els seus petits, van córrer a
fer el dinar; veié el pare a l'esquerra de la masia a l'altra banda del "canalet", treballant a l'horta. Tot, per altra banda, oferia un aspecte normal,
d'aquella opressió. Això no obstant, acabava de passar l'altre pontet del canal, fet de troncs mal ajustats, quan notà alguna cosa que li cridà
o el gran, però tots "esquiladors". En aquell replà, defensat del canal per una barana baixa, anaven despullant de pèl els rucs, els cavalls, les
entrada lliure i amb una grossa pedra en un costat, contra la barana del canal, que feia de "silló". Tot l'espai era cobert de pèls de diversos
de l'horta per les senderes o baixaven ja en petits grups del malecó del canal. Més tard, el silenci davallava lentament sobre la vall, i allà, damunt
dormia allí mateix, a dalt de les roques, que formaven coves contra el canal on els pobres trobaven sopluig en les nits fredes de l'hivern. Des del
acompanyava el menut fins al roquissar i tornava sola per la vora del canal, que corria al peu de les roques. El sol brillava en les branques nues i
en el roquissar cercava la sendera que, des del poble, portava al canal i a la masia. S'acostava l'hora de la sortida d'escola, i Marçal no
carro; encara era lluny; baixava tot just la costa, a l'altra banda del canal, acabat de sortir del poble; però tots dos, mare i fill, ja tenien
i els salzes, s'estenen les terres de conreu, limitades al fons pel canal, amb les seves rengleres de plàtans; darrera del canal continuen les
al fons pel canal, amb les seves rengleres de plàtans; darrera del canal continuen les terres fins al fons de roquissars elevats, on comencen els
lliris, corre límpida devers el prat. Molt a prop hi ha el pont sobre el canal, que és vell i empinat i amenaça ruïna. La carretera passa per aquest
La carretera passa per aquest pont a l'altra banda i segueix vora el canal fins a Tortosa. Passat el canal, a la vora del pont, queda una masia, com
pont a l'altra banda i segueix vora el canal fins a Tortosa. Passat el canal, a la vora del pont, queda una masia, com aixafada contra la terra,
mateix, quasi enfront de la torre, una mica a la dreta, entre el riu i el canal. Els masovers —a la torre i a la masia— dormien, i els camps estaven
adéu; acaricià Marçal amb la seva mà aspra i s'allunyà per la vora del canal, amb l'aixada al muscle i el cabàs. Marina, amb Marçal al costat, el veié
anaven plegant. Sortien de les hortes, per les senderes, en busca del canal o del camí. Tornaven amb les eines al coll, amb el sac al muscle o el
fent-se espesses. De tret en tret, sorgien els ponts, aixecats sobre el canal, alts, amb les baranes de ferros encreuats; es perdien i tornaven a
després, Jaume travessà el pont i seguí un bon tros per l'altra banda del canal; baixà la petita rampa i s'internà pel camí, un xic enfonsat, de cara al
clapoteig dintre les estretes parets. Mirà la comporta del tub, a dalt al canal, i veié que la rosca era alçada. Algú devia regar. Jaume se sentí
de regar, netejava l'aixada a la regadora, tancava l'aigua allà fora al canal i amb l'aixada al muscle emprenia tranquil el camí cap a casa. I cada dia
i se sentirà anguniosa i angoixada, i sortirà fins al malecó del canal, i anirà pujant —era tan patidora!—, i escrutarà en les ombres
brota l'agricultura tropical. Les dues masses convergeixen en una mena de canal estret —la Rivière Salée—, i allí hi ha clavada la Pointe à Pitre. A
la Pointe à Pitre. A mesura que ha anat clarejant ens hem acostat al canal de convergència i de sobte ens hem vist ficats dins una amplíssima badia.
negràs només amb unes calces tinyoses i un salacot regalant suor per la canal del pit i pels planells de l'esquena; i guaiteu aquesta carrossa de
arribat en una vila curiosa, feta i portada exclusivament amb vista al Canal de Panamà. És a dir, el port de Cristóbal és una conseqüència del Canal.
Canal de Panamà. És a dir, el port de Cristóbal és una conseqüència del Canal. A l'avantguarda de la població, a més a més dels edificis de la policia
del món, i els consolats dels països que tenen més interès en el Canal. Aquests edificis, moderníssims, amb unes lletres clares i precises i amb
fil: de seda —la seda, la seda baratíssima— per a ús dels passatgers del canal. La majoria dels propietaris d'aquests establiments són catalans, encara
amb pràctics i un magnífic remolcador al flanc, hem emprès la ruta del Canal. Com que enllà del port, sota una llum crua i calitjosa, es veien grans
i de mecànica; així és que no em proposo descriure tècnicament el Canal de Panamà. Tampoc no cal fer la història d'aquest treball enorme, un dels
la seva categoria. Sobre la transcendència política i econòmica del Canal de Panamà s'han escrit milers i milers de pàgines, i jo ara no he de
ara no he de venir a descobrir res. Poèticament, em penso, però, que el Canal no ha estat gaire explotat, i en aquest sentit es podrien escriure coses
sentit es podrien escriure coses suggestives i extenses. Perquè en el Canal hi ha el contrast de dos elements, els quals es produeixen amb la màxima
i decidiren de tirar al dret, sense estalviar res. S'havia de fer un canal artificial que unís l'aigua de l'Atlàntic amb els grans llacs i la massa
amb els grans llacs i la massa pantanosa de l'istme, i després un altre canal que continués aquesta comunicació d'aigües fins a arribar al Pacífic. Com
ciència, tanta malícia i tanta energia acumulades. La primera part del Canal, o sia el pas per les primeres rescloses, amb el vaixell conduït per tres
dels ànecs esmaltats i brunyits d'or... S'ha anat fent fosc i el Canal de Panamà s'il·lumina. Arribeu a les masses de ciment i a les gàbies de
elèctriques, i contínuament veieu les ombres ratllades d'avions. El Canal està vigilat i controlat, i aquí no respira una rata sense permís. És
rata sense permís. És negra nit, però no ho noteu. Tota la maquinària del Canal sembla un anunci lluminós. Comença la feina de les rescloses, que us han
que aquella opressió, aquella angúnia, aquella calor obsessionant del Canal de Panamà, es van esvaint de mica en mica. A les deu de la nit escoltem

  Pàgina 1 (de 76) 50 següents »