Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

morbositat venèria, un cop acceptat mèdicament, es regira contra el clixé	canalla	del sexe. I hi ha Freud, encertat o no, però amb una profunda empremta
les meves suposicions, quatre gotes d'Alcorà; i al mig de la	canalleta	, materialment ofegat per l'alè de tantes boques puerils, he vist un
de les comèdies; tot ell sembla la supuració d'una rumba de les més	canalles	. I està satisfet sent negre, tocant la guitarra amb el cul apedaçat,
a l'orella, carregant copra o estirant cordes. Dins del camió, aquesta	canalla	feia sonar escandalosament la música del país: un tam-tam i unes quantes
nas bastant fi i he sofert pudors de tota mena, afirmo que la pudor més	canalla	de totes, la més indignant, la més desesperant, és la del mazout
i els donen a totes plegades un clima d'hospici. A l'escola, aquesta	canalla	aprenen el que s'acostuma a ensenyar en una institució primària de
El famós navegant francès ja fa temps que no es mou de Borabora. Quan la	canalla	surten a fer els vint minuts d'esbarjo o pleguen dels estudis, Gerbault
amb candeletes el moment de reposar en el bungalow per jugar a fet amb la	canalla	, treure's tota la roba, símbol de la seva autoritat, i cenyir-se els
i es posa a fumar, abandonada al gust d'aquesta droga rasposa i	canalla	. Aleshores el desmenjament ondulant i vellutat dels braços, de la mà i
mort de vergonya si ensopega i s'alça el crit golut de la	canalla	que aguaitava una taca de l'albat. Segueixo passejant, i ara sé
Pepe, però aturat per l'Ernestina i la Merceneta.)] Vil, vil,	canalla	! Pepe. Calma; no tinc pas ganes de convertir això en una
i barrals he d'espargir. Jovita Ah, cremar-me l'hostal, murris,	canalles	! Rosaura Sort que no he dut els diamants més bells!
Rosa tenia una traça especial a complicar potins i a dir coses	canalles	i esqueixades sense variar el to de veu ni la monòtona gesticulació dels
habitació convertida en dormitori de luxe, amb un aire perfumat, lluent i	canalla	, imitació d'aquella pompa que ja no s'estila en les cases de bon gust,
es veien, millor. Maria, la dona de Frederic, hi duia de tant en tant la	canalla	, perquè els veiessin els avis. En aquestes visites de pur compliment tots
els disgustos que ha passat la mamà per culpa dels seus embolics... —Ah,	canalla	! canalla! Fills meus! ¿Això són els meus fills?... Mateu-me, sí,
que ha passat la mamà per culpa dels seus embolics... —Ah, canalla!	canalla	! Fills meus! ¿Això són els meus fills?... Mateu-me, sí, acabeu-
d'Antoni Mates, una mena d'unglada suau, molt voluptuosa i absolutament	canalla	li resseguí la medul·la. Aquesta sensació inconfessable, Guillem la
hauria pogut fer cinquanta mil coses, tirar al dret, anul·lar el perfecte	canalla	que s'havia prestat a un ofici tan vil per tres-centes pessetes. Un
i el criat, se n'anava moltes tardes al Paral·lel a veure espectacles	canalles	, o revistes amb exhibició de molta pell nua; generalment s'estava mig
amb un "cartagenero", un duc arruïnat que segons sembla és un perfecte	canalla	, i anant com una adalerada darrera de l'imbècil que ens fa la guitza a
junt amb els paquets de cotó, i tot plegat al·ludint d'una manera tan	canalla	i tan poc lírica les catàstrofes del sexe, feien en el cor del barri una
prou amable o prou piadosa per no dir-me amb totes les lletres que sóc un	canalla	, o que sóc un indecent. Però, això podrà dir-m'ho la senyora que fa la
vulgar podia trobar en ell el mateix ressò de vilesa, de meticulositat	canalla	, de xafarderia de coloret, que hauria pogut trobar en una altra
l'amenaçà en treure'l de casa. Maria es posava sempre del cantó de la	canalla	contra el seu marit, i la senyora Carreres, la qual des d'un punt de
les paraules simpàtic o antipàtic; les paraules just, honest, valent,	canalla	, imbècil, eren paraules de mal to entre el verd d'un camp de golf o el
amb balalaikes russes i ocarines del Tirol, i amb els acordions	canalles	de la República Argentina i de tota la púrria del món. La música, fos la
Bobby dissimulà, va voler fer el cínic, l'home de món mig paternal, mig	canalla	, que demostra que tota la facècia no passa d'una fantasia d'epidermis. La
celestial el somriure d'una dona que es guanya la vida amb l'ofici més	canalla	que existeix. Aquella dona és la guardadora del tresor, és la que el fa
rupestre, segregui un fons de pietat humana i una assiduïtat aparentment	canalla	, però que té una barreja de servil i de maternal, una combinació d'àngel
d'una procacitat sense límits. Després d'haver fet tota mena de gestos	canalles	, s'asseia al coverol de l'apuntador cama ací cama allà, amb un
mans, penetrada pels sexes d'aquells homes. Canta excitada cançons	canalles	que voregen l'obscenitat, canta llançant la seva excitació damunt de tots
de l'altra. La conversa d'aquesta era aguda, punxant, en un bell francès	canalla	. M'interessava més que el goig que em prometia amb els seus gestos de la
en mitj de tot es un bon home, que 'ns aprecía... ¡Un bon home aquell	canalla	que s' habia atrevit á posar sos llavis en la meva cara! No vaig gosar
ab mi, vos feu lo vostre fet. Y tal com ho pactáren ho varen fer. Aquell	canalla	me va voler pagar d' aquet modo lo favor que dias arrera li habia fet
t' agarra? Pio. Lo que m' agarra son ganes de mencharme á aquell	canalla	. Pepet. Pues mire sóls yo li dic que si no aplegue á la Italia y
al francés inclement! Demostrém que nostre poble no 's subjecta á un vil	canalla	, que sols quant resa ó trevalla acota sa testa noble. Demostrém que de l'
com un auca, perquè tothom la llegís i la sapigués de memòria, fins la	canalla	dels estudis, de la mateixa manera que l'havia escrita en llatí perquè la
paraules de la casa veïna i del carrer munta la cridòria constant de la	canalla	; a voltes el so impetuós d'una trompeta trenca i esquinça el silenci. En
Allà on és dolent arriba ben enllà del pitjor: és l'encís de la	canalla	; allà on és bo va fins a l'exquisit i l'excel·lent: pot ésser vianda dels
mandrosa companyia an elles. Al cap del carrer hi ha un estudi per a la	canalla	, i cada matí, tot arreglant-me davant de l'espill, són la meva distracció
si fos una senyora... Fas mal fet: deixa-la estar, que ara no és pas una	canalla	; i aquestes mossetes, quan les hi diuen que són bufones, de seguida els
estar la primera nit, atrafegats amb la cuina que no tira, apaivagant la	canalla	i cercant les claus dels baguls. És inútil contar la manera no gens
i vulgar. ...Allí els que vibren de debò són en Víctor Buxareu i la	canalla	. La descendència està constituïda per quatre nois: el més gran té deu
d'ells amb elogi desmesurat; els marits assentien prudentment; la	canalla	demostraven un goig extraordinari jugant amb els quatre petits Buxareu; i
de complimentar la senyora Buxareu i de caçar un borinot per a la	canalla	. La senyora Buxareu distribuí el berenar. En Víctor restava al meu
que m'ho agraïa. Un dels seus temes predilectes era també parlar de la	canalla	; però la senyora Buxareu no tenia gens de gràcia ni finor a apreciar i
jardí, i procuraven explotar-lo no sols per a les estones d'esbarjo de la	canalla	, sinó per a unes classes on es barrejava l'oci i la disciplina, i eren
ja empescant-se un camí de taula o fent el fistó a les calcetes de la	canalla	. Paulina tenia vint-i-vuit anys. Una tranquil·litat incolora l'endolcí a
descordat. Aquestes fetes eren severament castigades pel pare de la	canalla	; els nens hi tornaven, perquè la tia Paulina era tan bona que se li podia

Pàgina 1 (de 22)

50 següents