Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Tiago, què més es podia demanar? Més d'una hauria fet d'amagat promesa de	candeles	a sant Antoni per aconseguir-lo; més d'una hauria esperat desperta al
mare no anà a l'església, acompanyada de la padrina; no encengué les dues	candeles	rituals a Santa Maria ni s'agenollà davant l'altar per donar les gràcies
prendre part, una confraria en la qual ja no li seria permès prendre	candela	, s'aniria fonent en ell, a poc a poc i sense remissió una fe que els seus
que li martiritzen els peus i que fan que el pobre Mari esperi amb	candeletes	el moment de reposar en el bungalow per jugar a fet amb la canalla,
el sentit més trist de la paraula. Ja ho sé. Molts espereu amb	candeletes	el dia de cantar-me les absoltes. No us enfileu, si
abans d'entrar en un mal embús. Ja es pot apagar la	candela	que he mirat de mantenir encesa per una llarga
estarà oberta, o a veure si estarà oberta l'entrada amb el llum de les	candeles	, o a veure si el porter de l'entrada de marbre blanc tindrà els testos de
a la pica cau un resquill d'estela, l'una l'agafa igual que una	candela	. I en el mirall de l'aigua, espiga negra, va decantant un cos
fa ballar el sol dins el cel. Mes la nit encara pica	candeletes	pels obacs, i es crespa l'aigua en la pica. Aqueixa vall mig
funerals; els ulls baixos per pregar i per veure com és el gruix de les	candeles	d'oferir; les robes de dol, impecables... el dolor, ben uniformat... El
la dels bessons. Hom considera que descendeixen ja sigui dels peixos-	candela	—si tenen mans petites—, ja sigui d'/Oncorhynchus kisutch\ ("silver
casa no té més remey que fer com nosaltres, venir á comprar. Hum! moltas	candelas	fan un ciri pasqual, veli aquí! —Ben cert, —feu la Madrona, desitjosa de
de duas no habiam de ser á la frábica, me vaig sentar esperant com	candeletas	que 'l rellotje de San Culgat nos dongues permis per sortir de casa.
retret. Es tracta d'un bon greix reial, d'un greix groc com el sèu d'una	candela	. De la manera que et veig, encara pots viure vint anys més.
, la vellesa, maleïda sigui! La mort no és res, un simple fff!, i la	candela	s'apaga. Però la vellesa és una gran vergonya." "Considero una molt
produí un efecte de tot en tot inesperat. Els raigs de les nombroses	candeles	(perquè n'hi havía moltes) ara caigueren en un recer de la cambra que
jo no podía ni volía dubtar-ne; perquè la primera resplendor de les	candeles	damunt d'aquella tela havía semblat esvair la somiosa estupor que
sol cop, amb una impetuositat tant vigorosa i violenta, que totes les	candeles	de l'estada s'estingiren com per encantament. Però la llum, en morir, em
murs de la sala. I a-les-hores la meva vista caigué damunt les set altes	candeles	de damunt la taula. De primer anduvi elles tingueren l'aspecte de la
dels jutges s'esvairen, com si per art màgica, de davant meu; les altes	candeles	se reduiren a no-res; les llurs flames s'estingiren de tot en tot; la
pogut ésser avar (literàriament parlant), sense els seus trossos de	candela	, els seus trossos de sucre i el seu crucifix d'or? Molt abans que la
quan més tindreu per segura la final victòria, com el flam de la	candela	que bufa i apaga, per joc, un tendre infant assegut a la falda de l'avi.
cara avall en silenci. I tots duien a la mà, en honor del difunt, una	candela	, que la marinada s'havia fet un joc d'anar apagant, a mesura que passaven
Els burletes cantaran demà una altra tonada! Seguiu-me! Prengué una	candela	encesa, i baixà saltant als soterranis de volta, on dormien constantment
llevat les botes. El llit cruix... Ja hi són. El pare bufa per apagar la	candela	; les crétues de la porta s'enfosqueixen; sento el lleu xauxinar del
rebregada, i, maldant, ne féu sortir el calaixet. No hi havia sinó dues	candeletes	i encara la una d'elles sense lluc, ni rastre de mixtura. —Poca cosa és
dorm i sa Verge feineja per sa casa amplis me. Ets àngels amb	candeles	enceses vetllen un tros lluny des bressol; veus? —Calla, tu veus els
se'ls menja —contestà en Xaneta,— però es veuen ets flams de ses seues	candeles	. Goita. —Les estrelles? —Diga-les-hi estrelles. Ets noms són aire i
recel el sol, i a cada moment temia que s'apagués al buf de Déu com una	candela	, que l'amo no vol que cremi més. Com dir la profunda tristesa, que
com, en bufar-hi al damunt, s'extingeix en mig de l'aire la flama d'una	candela	. —I ara! Que va de bo? —féu en Jeroni, tot astorat.— Ha
—Perquè podria acabar, sabeu, —digué Alícia,— fonent-me del tot, com una	candela	. I quin posat deuria fer aleshores?— I ella feia per manera d'imaginar-se
I ella feia per manera d'imaginar-se a què cosa s'assembla el flam d'una	candela	un cop és apagat, perquè no podia recordar-se d'haver-ho vist mai. Al cap
i tenint al davant seu, encesa, —perquè l'església encara serà fosca— una	candeleta	flairosa de cera d'abelles, de flamicell quiet, però humà. Lletres
llencen al vol trossos de carn als àvids parents, que l'esperen com	candeletes	. Dones, vells i criatures, rivalitzen en l'ardor. Un xibarri immens omple
que em fa fàstic. Aquelles mans grogues com si aprimés constantment una	candela	. Aquell tacte de llard... Ecs...! No és ni home. L'Esteve els deixà
sòl amb un teixit de gotes llardoses, com de suor. Tremolaven corrues de	candeles	, per a l'Ofertori i desfilaven porugament, en silenci. Després, el bramul
del tocador tenia dues cornucòpies amb els seus petits canelobres de tres	candeles	elèctriques. S'hi va acostar acotada, va donar tots els llums i allargava
plata i or. La força o el déu de l'altre cap de peça, si li posem una	candela	ben llargaruda o li recitem uns versicles en veu baixa s'entendrirà de
i és admirable i el difícil, el tràgic, és arribar a poder portar una	candela	de cinc cèntims a la cua de la processó dels grans artistes que ha
de la processó. Guanyar, és fer aquest camí amb una atxa, un ciri o una	candela	d'un sou. El demés tot és cendra, pols i no res. Car, "/Comme
por d'haver-les de recollir d'una a una el dia del judici final amb la	candeleta	posada en un candeler de compromís! Ho torno a dir: aquesta llar closa de
a dalt l'armari dels llençols, i llavors es féu una processó amb mistos i	candeletes	dret a la cambra de l'armari i fou delegat el cosí més autoritzat (de
aquella hora, és que dintre meu se'm fonien els principis morals com una	candela	i que no hi quedava res. Però això feia que una lassitud general m'envaís
d'un frare barbut, vestit de burell de color de fulla morta i amb una	candela	a la mà. Aquest ermità és un home cepat, fornit i sanitós. La pell de la
qui era un català... de Siviglia. També el meu honor nacional hi tenia	candela	en aquell enterro. Lydia, certament, m'esperava amb els braços de bat a
feu el que us dic. Tingueu entès que Sa Excel·lència m'està esperant amb	candeletes	, —pledejo agosarat, adonant-me que el Rei es disposava a abandonar la
d'estany), hi ha un altaret amb aigua sagrada, flors, i una encesa de	candeles	de cera. Al capdamunt del temple hi és Fu, caporal de tots els déus. És
era una feina que li plaïa molt més que no pas la de vetllar per les	candeles	de cera en el temple. O potser el seu desig era de seure a una taula
de l'alcova de l'establer era oberta, el llit estava tot revolt, i una	candela	gotejava damunt el sòl. El vent geliu xiulava d'una banda a l'altra del
vigília del dia que havia de celebrar-se la processó, i encengueren setze	candeles	perquè la gent pogués atalaiar que dalerosos estaven de deixar enllestit

Pàgina 1 (de 13)

50 següents