Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és així mateix tot el contrari de l'obcecació, del lirisme i del	candor	. Don Quixot, els quixots, perden el món de vista: Ulisses és el perfecte
esguerrat, incomplet, per culpa meva. Tenc present el seu gest ple de	candor	malaltissa, d'innocència perversa, quasi maligna d'àngel rebel, al moment
noietes i criatures, accepta l'espectacle d'aquest ball no sé si amb	candor	o amb innocència, però sí sense malícia ni segones intencions; l'accepta
hi ha el poble: hi ha les supersticions, la crueldat, la mala llet, el	candor	porega, la ràbia del poble. Si pinta bruixes, és que hi creu: alcavotes
no ha tingut encara temps de desacreditar-se: és vista amb un	candor	radical i els sembla radicalment candorosa. L'art que resulta de
rera l'escletxa de dues portes, ni per a Pere, el fill petit, que fingeix	candor	. —Porta un vestit preciós —sospira Angelina en creuar la Ventura que va i
embriaguesa de sinceritat. Ignorava la ironia, àdhuc la més tènue. El meu	candor	literari i la ironia d'ells m'allunyaven d'homes de positiu valor, ja
era més que això, quelcom de molt racial, una barreja de murriesa i de	candor	, de vivor, de taujaneria i d'egoisme que no arriba a la crueltat, i de
les mestres, a tothom. Es, per sa vivor, verament una rateta, com, pel seu	candor	, un angelet y, per son físich, un sant Joan de Murillo: grassona,
confraríes penjant d'abdós costats, me commovía per sa senzillesa y	candor	. El sobtat xiulet d'un aucell me dava un ensur. Una parella de bous,
els teus estudis i la teva experiència no et permeten caure en semblant	candor	". Com que el caçador negre va passar per davant de la soca cremada sense
Més o menys mediterranis són, també, el malaguanyat Jaume Guàrdia, ple de	candor	, que encisava amb unes obres riques en ingenu sabor i tendre
jo vaig exposar a l'Exposició de Primavera, dibuix d'inefable	candor	, que excitava la hilaritat de tots els visitants, i que un guàrdia urbà
els escanya, serà molt diferent. Ell no podia despendre's d'un fons de	candor	i d'ingenuïtat que formaven part del seu caràcter. Això era el principal
d'Igualada no recularíem pas per res del món. Aquestes vinyes tenen un	candor	infantil, una frisança de joventut i un borrissol moixí de bigotet de
durant la meva llarga estada a l'Internat, i conservava íntegrament el	candor	del meu cor i la ingènua i virginal placidesa dels meus sentits. En un
—Què mana, senyor? 1··R· d'octubre. En un arravat de	candor	, de timidesa i de fatxenderia, Coromina diu al cafè: —Les dones estan per
per a dedicar-se a la literatura —a la novel·la, per exemple— és	candor	, ingenuïtat. Els escriptors s'interessen per les coses dels altres,
habitual energia: —Jo voldria impregnar la meva poesia de puerilitat, de	candor	, d'infantilisme... Mentre parlava així, jo pensava: —Jo voldria impregnar
bon home, que malgrat els seus anys no havia consumit l'enorme dipòsit de	candor	que li havia adjudicat la Providència, va arribar un dia a casa de Mme.
els indrets de la terra; gegants del nord, rossos i amb una cara plena de	candor	, meridionals esprimatxats, actius, que són els primers a voler sortir del
abundant caiguda d'aigües mudes que ompliren la vall de Lluch amb la	candor	llanosa dels anyells. I l'endemà, el miracle ja fou tot un altre. Aquella
tema, ha tingut la santa inspiració d'expressar: "Quina innocència, quin	candor	de vida, quina puresa d'esperit i de cos, quina santedat d'afectes, quina
A notar que els noms abstractes en -or, masculins (valor,	candor	, error, etc.), es troben algun cop usats en la llengua literària com
perfectament, que Innocenci ja es penedia d'haver contribuït a posar el	candor	de la seva filla en contacte amb l'expert desvergonyiment de la vídua. I
seva filla en contacte amb l'expert desvergonyiment de la vídua. I aquest	candor	, altrament, semblava ésser l'objecte d'una persecució aferrissada. Havia
els efluvis pútrids que se'n desprenien, marcint-li, per sempre més, el	candor	de la seva ànima? Aquesta incertitud i la infinita llàstima que li
de la política del navilier. Les esperances, els entusiasmes, la fe i el	candor	que havia posat en les seves cròniques eren llençats sense consideracions
—Si els inventés, tindria més mèrit —faig jo, insistint i gotejant	candor	. I recalco, encara: —Em conten d'un filòsof que arribà a la filosofia
carrer de València... Seria una pena! Em diu tot això amb una barreja de	candor	i d'ironia, una barreja de candor i d'ironia que em fa un efecte gairebé
Em diu tot això amb una barreja de candor i d'ironia, una barreja de	candor	i d'ironia que em fa un efecte gairebé misteriós, indescriptible. I en
mica botits. En el curs de la conversa, i constatat el nostre personal	candor	, s'estergí. En un incís ens digué que era oriünd d'Alsàcia i més lligat
centre catòlic, on s'exhibien unes senyoretes tan plenes de modèstia i de	candor	, tan rígidament vestides, amb un aspecte d'ingenuïtat i de casolanisme
llarga i agitada vida. Era un home de veritat, molt bona persona, d'un	candor	angèlic. Físicament tenia una vaga semblança amb el retrat de Goya. Tenia
humanitat profunda i aquells homes sabien riure com criatures, amb un	candor	envejable, dintre de la sotana. De la reunió sortia "La Gaceta de
arbres que foren plantats pels nostres besavis, els quals tingueren el	candor	de plantar l'arbre de la llibertat per commemorar l'enfonsament de
segles, de les explotacions de què ha estat objecte, d'un fons real de	candor	i d'ingenuïtat? ¿És perquè, per excés de previsió, s'ha creat una
no ja com uns perfectes lògics, sinó com uns profetes. La simplicitat, el	candor	, l'espontaneïtat en els tractes humans no és pas cosa que els interessi.
entre els pobles de la terra. Mentre els pobles es desconeixen, tenen el	candor	i l'aptitud per a entendre's; quan, a través dels contactes i de les
d'esdevenir un turista, hom adopta, com a mètode de treball, el	candor	i la bona fe. És a dir: hom fa un esforç per esdevenir un innocent, un
de constatar copiosament, in anima vili, les conseqüències del seu	candor	excessiu. És inútil tot el que pugui intentar-se. Entre la teoria
inútilment? El que sorprèn, en realitat, partint d'aquest fet, és el	candor	que tenen, la paciència que demostren. Quan no se'ls enganya
D'aquí ve que grups novençans i ardits proclamen amb suggestiu	candor	la constitució de llurs nacionalitats dins els llurs termenals absoluts.
i en la clerecia; aquells es planyien que cínics polítics explotessin el	candor	popular per als fins egoistes llurs. Aprés de molts trasbalsaments i
la seva raça, davant de tots aquests fets i directrius, i amb el simpàtic	candor	propi dels poetes, digué en 1915 a Quarto: "Ja no ens cal
voluntària, per a rescabalar-les de la traïdoria infligida al	candor	de l'enamorada. Demà no podria mirar a la cara al seu pare, aquell senyor
ràpid, xicot? —Vull canviar-me les sabates —i va mirar-lo amb aquell seu	candor	, de qui sempre ha pogut dir la veritat. —No les veig pas enfangades! El
En Cruells començava a interessar-li. Una barreja tan curiosa de	candor	i perspicàcia. "Allò de l'Evangeli: càndid com un colom i astut com una
per reforçar-les. De tota manera, si els utopistes haguessin tingut el	candor	de partir de l'objectivitat, haurien descrit l'home futur autèntic i
és permanent. Un dia trobeu una persona ja madura que us diu amb un	candor	admirable: "Vol creure que Goya és un gran pintor?". I un altre que fa:

Pàgina 1 (de 5)

50 següents