Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nit es presentava sobre un entarimat, il·luminada per ciris posats en	canelobres	i cantava cada nit noves cançons: hauríeu dit que era sempre la mateixa
cosa, sobre la taula o cadires o les mateixes estibes de llibres	canalobres	de molts brocs, on cremaven tota la nit els ciris que Cèlia canviava, car
hi ha la maleta del Pare Josep, i fa de sagristia. A l'altar hi ha dos	canelobres	de joguina, tres sacres com tres estampetes, o sia les coses canònicament
¿Que Dona Obdúlia no té adreç de combregar? Idò, haurem de preparar uns	canelobres	i una palangana. ¿Què dius? ¿Que tampoc no té rentamans de plata? ¡No pot
més litúrgiques de la malalta. Na Remei hi col·locà l'adreç de combregar:	canelobres	, una palmatòria, una safata i un aiguabeneiter, tot de plata. També hi
cartes sense donar-ne compte a ningú i encengué totes les espelmes dels	canelobres	a l'hora de fer música. Alguns dies d'hivern es llevà a trenc d'alba;
en l'abisme de tenebra, ella i totes les columnes, els altars i els	canelobres	i les imatges santes. De seguida la llum encenia gloriosament el rosetó
alabastrí y pantalla de dibuix daurat sobre fondo vèrt, posat entre dos	canalobres	y un joyer de vidre argentat, qu' á sa vegada retratavan en diminut
processó del sant del dia. Creu alçada que porta l'escolà acompanyat dels	canelobres	que duen els acolitets. Després, els pendons; seguidament, el guió. El
una mena de cafè gran, tot rodó, com una pleta, atapeït de cadires, i de	canelobres	, i de gent. Em sentia perdut, la llum m'enlluernava, no hi veia. "Mal
i em vaig submergir en la penombra fresca i perfumada. Solitud. Els	canelobres	de plata feien una lleu resplendor; l'iconostasi artísticament tallat,
i vanta els títols i la glòria dels cavallers enterrats dessota; reixes i	canelobres	d'argent, pintures de Carvaggio, escultures de Gafà i de Bernini; formen
al camp. Les figueres, totes despullades i grisa l'escorça, com immensos	canelobres	d'argent acalen ran de terra i redrecen les branques simètriques. La
serpent, un continu seguit de focs versicolors. Unes poques otomanes, i	canelobres	d'or, de forma oriental, ocupaven diferents indrets a l'entorn, i també
de la cambra —perquè ja era nit,— que encengués els bécs d'un gran	canelobre	dret al capçal del meu llit, i que obrís de bat a bat les enserrellades
les hores s'envolaren i arribà la profunda mitja-nit. La posició del	canelobre	em desplaía, i, estenent la mà amb dificultat, per no destorbar el sòn
per espaventar-me. Amb una terror profunda i reverenciosa, vaig tornar el	canelobre	a la seva posició primera. Havent així tancat fòra de la meva en vista la
intensa color de sang. A cap de les set sales no hi havía ni llantia ni	canelobre	entre mig de tanta profusió d'ornaments d'or esbarriats d'ací i d'allí o
a l'estiu de regalada fruita. A cada branquilló del castanyer, gran	canalobre	, s'hi va encenent a corre-cuita una flameta verda. El roure sorrut és
i sofàs, errant per inavesades regions, i tot seguit vaig fer caure un	canelobre	de damunt la repisa d'una llar; vaig engrapar el canelobre i vaig fer
fer caure un canelobre de damunt la repisa d'una llar; vaig engrapar el	canelobre	i vaig fer saltar un llum; vaig engrapar el llum i vaig fer saltar un
tan mala persona. Però s'hi repensà després, i acabà per comprar-li dos	canalobres	d'argent a can Carreras del carrer de Fernando, que li costaren un
amb braços de pom de jade i anells d'ambre per les cortines; hi havia	canalobres	d'or, amb maragdes foradades penjant, que tremolaven a cada branca;
rosaris. I se'n va a Santa Maria, perquè en agenollar-se al costat dels	canalobres	on reposa la grogor dels ciris, se li ablaneix el respir, com si l'aire
"I posaràs damunt la taula el pa de proposició, a ma faç tostemps." El	canelobre	[XXV: 31-40] "I faràs un canelobre d'or pur: batedís faràs tu
a ma faç tostemps." El canelobre [XXV: 31-40] "I faràs un	canelobre	d'or pur: batedís faràs tu el canelobre; el peu, el tronc, els calzes
31-40] "I faràs un canelobre d'or pur: batedís faràs tu el	canelobre	; el peu, el tronc, els calzes —botó i corol·la— seran d'una peça amb ell
canelles sortiran dels seus costats: tres canelles de l'un costat del	canelobre	, i tres canelles de l'altre costat del canelobre." "Tres calzes a faisó
de l'un costat del canelobre, i tres canelles de l'altre costat del	canelobre	." "Tres calzes a faisó de flor d'ametller —botó i corol·la— hi haurà a
a l'altra canella: i talment així, en les sis canelles que sortiran del	canelobre	." "I en el canelobre mateix, hi haurà quatre calzes, a faisó de flor
talment així, en les sis canelles que sortiran del canelobre." "I en el	canelobre	mateix, hi haurà quatre calzes, a faisó de flor d'ametller —botó i
de ses canelles; just, doncs, a l'indret d'on surten les sis canelles del	canelobre	." "Botons i canelles seran d'una peça amb ell: tot ell batedís, d'una
el Sant-dels-sants." "I posaràs la taula part enfora del vel; i el	canelobre	, davant la taula, al costat del Tabernacle, a migjorn. Emperò posaràs la
als fills d'Israel: que et portin oli pur, d'oliva trinxada per al	canelobre	, que adrecin les llànties constantment." "A la tenda del Santuari, part
del Testimoni, i l'arca de la Llei; i la taula amb tota sa vaixella, i el	canelobre	amb totes ses eines; i l'altar de l'encens, i l'altar de l'holocaust i
i tots els atuells de la tenda. I la taula amb tots els atuells, i el	canelobre	d'or fi amb totes ses eines, i l'altar de l'encens. I l'altar de l'
amb ses barres i amb tots els atuells, i el pa de la proposició; i el	canelobre	per a il·luminar, amb sos atuells i ses llànties, i l'oli per a
seus, i les fiales amb les quals es libava: tot d'or fi. I féu el	canelobre	d'or pur, estampit féu ell el canelobre: el peu i el tronc; sos calzes, —
tot d'or fi. I féu el canelobre d'or pur, estampit féu ell el	canelobre	: el peu i el tronc; sos calzes, —botó i corol·la—, eren d'una peça
Sis canelles sortien dels seus costats: tres canelles de l'un costat del	canelobre	i tres canelles de l'altre costat del canelobre. Tres calzes a faisó de
de l'un costat del canelobre i tres canelles de l'altre costat del	canelobre	. Tres calzes a faisó de flor d'ametller, —botó i corol·la—, a la una
a la una canella. Així era de totes les sis canelles que sortien del	canelobre	. I en el mateix canelobre hi havia quatre calzes a faisó de flor
era de totes les sis canelles que sortien del canelobre. I en el mateix	canelobre	hi havia quatre calzes a faisó de flor d'ametller, —botó i corol·la—. Un
sortien d'ell, un botó davall dues de les canelles que sortien del mateix	canelobre	, i altre botó davall altres dues de les canelles que sortien del
i altre botó davall altres dues de les canelles que sortien del	canelobre	. Els botons i les canelles llurs eren d'una peça amb ell: tot ell
claustra. I la taula amb tots sos atuells, i el pa de la proposició. I el	canelobre	d'or fi amb ses llànties —les llànties de l'ordinació—, amb tots sos
I entraràs la taula, i hi disposaràs sa ordinació. I entraràs el	canelobre	, i encendràs ses llànties. I posaràs l'altar d'or per a l'encensament
a la faç de Jahvè: segons que Jahvè havia comandat a Moisès. I posà el	canelobre	dins la tenda del Testimoni, davant la taula, a la banda migjorn del
d'aquell petit ble En Sànchez descobrí una consola damunt la qual un	canelobre	de tres braços mostrava uns bonys de verdet prehistòric: aviat els tres
manera personal; els roigs velluts i les daurades franges, els forjats	canelobres	i les barroques motllures, evoquen el record de les decoracions i

Pàgina 1 (de 9)

50 següents