Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
canilla F 88 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb canilla Freqüència total:  88 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i vet aquí que ho pago car. Menyspreava els lladrucs d'enemigues canilles i posava tot el país en ordre, és a dir, el vaig endreçar al meu grat, un
com el lleó de fúria total. Se'ns l'ha menjat. Fem-nos canilla d'ira. Tallem el vent de llauna amb la cisalla dels
enlloc no trobaran fresca millor a la migdiada. Els caçadors i la canilla remorosa hi menjaran de gust tothora que els convingui. És als violents i
vius. Adoptava filantròpicament tots els gossos abandonats. Així la seva canilla arribà a ser un curiós mostruari de borderia, i el celobert de la seva
meditació metafísica, els sentits tanta estona en vaga es llançaren com canilla solta de llebrers a percaçar tota mena d'impressions per aquell fresc
que tornen de la cacera del singlar, tocant el corn i precedits de la canilla de goços... En els primers termes, llenyataires que tallen les revingudes
amb llurs escopetes de pistó carregades temeràriament i el glapir de les canilles i els aücs formidables dels canillers, feien estremir, com un
facècies i heroismes, els protagonistes dels quals eren ells i la canilla en mortal escomesa contra guineus i gats mesquers. Cal Pobric era més a
de garrofa, sec com un aspre, pelut com un senglar, amo de la millor canilla que encalçava conills en deu llegües a l'entorn. Es deia Fructuós, i per
i digne de crèdit. El cor del jove s'avalotà en comprendre que tota la canilla del brau Fructuós seguia un rastre fresc. Un dels conillers, després d'un
immòbil. —Au, que va! Era un crit que participava dels aücs de la canilla, un crit d'una fortitud salvatge, imperiós, estimulant, que feia galopar
solia esclatar, podríem dir, inoportunament, el traüt bel·licós. La canilla, dins les profunditats obagoses, llançava els seus esgarips que un ressò
infernals, entreteixides d'esbarzers, d'arços i de romagueres. La canilla, com un sol ca, procurava heure el conill, i els homes, com un sol home,
conill, i els homes, com un sol home, arrabassar-lo a la voracitat de la canilla. Ningú no es planyia ni era planyut, ni s'aturava davant de res. Molt
sobre el resultat de la jornada. Els gossos, lligats, sols o en canilla, estiraven dels homes amb tanta de força, que se'ls arrossegaven muntanya
encalç abrivat. La cridòria dels homes retrunyia igualment que la de les canilles pels fondals. Sonaven trets. La sang de l'hereu Aspriu es posava a
d'heure-se-les amb el senglar. Un jorn arribà a entrellucar tota la canilla empaitant-ne un a doscents metres d'ell. Era una llarga i vertiginosa
sons greus, barrejats amb la xerrameca dels homes, amb el batibull de la canilla, esbravant-se amb el senglar, i el toc de victòria repetit per altres
cerimònies i de l'aspecte i animació d'aquell ardat de bosquerols i de canilles acampats en el planell entre la boirada dels foguerons i les últimes
maresma. El Corbo i el Cuereta seguien pels baixos arrecerats, atiant la canilla. Innocenci, el Cisteller i el Joanet, amb les mans a la butxaca,
i el seu germà sempre estaven disposats a donar-li compliment amb la canilla. Els guanys materials d'aquestes excursions, molt sovint eren indignes de
el llambreg ràpid, la intuïció viva, la síntesi amable. Som caçadors de canilla. És una cacera que ho permet tot, que tant es fa amb l'escopeta com amb
es carregà a l'esquena la corona de Paulus i tirà al dret. Aleshores, com canilla de mastins que reganya els ullals i lladra abans de mossegar,
que de totes les cavorques de la seva ànima eixien a lladrar com canilla de gossos els seus humors vitals. Però fos pel seu esverament o per la
heus aquí que els desigs lúbrics dels vells l'hagi de percaçar com la canilla famolenca que segueix amb els seus ahucs el mal caçador de la llegenda.
a la vinya a fer àpats i tabola. Al matí, els que eren caçadors feien una canilla i anaven a tirar quatre trets i a fer soroll amb els gossos. Tornaven amb
dels gossos, les petjades del cavall i els xiulets d'Arnau abrivant la canilla en les muntanyes, com l'Hereu dels Grats, que el 1901
que s'aguantava a l'estrep en primparat equilibri. Caigué damunt una canilla salvatge. Arrencà a córrer devers un carrer llarg i estret amb una corrua
a la funerala i el sarró ballant-li a l'espatlla. El seguia una canilla virolada, bellugadissa i lladradora. Tothom fità l'esguard damunt del
darrer. Varen recordar els bons anys del solteratge; ell, tot renyant la canilla, que ja es sublevava a fora i a dins de la casa; i ella, acotada damunt la
de la nit, estalonat, com a l'arribada, per l'infernal enrenou de la canilla, que cuità amagar-lo darrera d'un núvol de pols. L'esponerosa vídua,
mateix que un caçador ja madur i reumàtic espera el primer glapir de la canilla. Els novells agents s'havien perdut de vista darrera torratxes, baranes i
el bosc armats d'escopetes carregades amb pólvora sola. Una bona canilla els acompanyava, i entre trets, crits i lladrucs, tots plegats armaven un
la raó del volum de l'home, que compta més que els reglaments. Quan una canilla de gossos se les emprenen contra un senglar de pes, acaben per ajupir-lo,
petites y els cossos entortolligats de corretges y endròmines, seguits de canilles de gossos de casta, malmesos en la gandulería, ab el pelatge com un
Hom deixava anar la llebre, després dels gossos amb el conductor de la canilla i, finalment, era donada la sortida als corredors, que eren els caçadors
coquiller. El Velluter Del clot i a les Escoles Pies. Entre aviar i fer canilles. La capa i el traguinyol. Xerraire, filòsof i cantaire. Els misteris del
feina que sel's donava era aviar o desmuntar la tela unes vegades o fer canilles, çò és rotllar la seda als rodets o canilles dels telers. L'oficial del
la tela unes vegades o fer canilles, çò és rotllar la seda als rodets o canilles dels telers. L'oficial del gremi, velluter ja pels quatre costats, es
El fill del mestre velluter que de menut s'havia criat aviant o fent canilles, de major volia ésser senyoret; un velluter fi que se'l coneixia d'un
En particular, fou molt brillant respecte al Mal Caçador i la seva canilla, que transita amb obstinada contumàcia per les teulades. També féu
la seva vida. * * * [166, 167, 168] La darrera canilla (Continuació) La presó Al arribar-hi l'any següent, la canilla estava
La darrera canilla (Continuació) La presó Al arribar-hi l'any següent, la canilla estava passant una època molt trista. Els carlins estaven a les acaballes
darrera la casa en un pati descobert dit "la conillera". Eren sis a la canilla: El Pins, el Conxa, en Cabrinetty, la Mustela, el Quin i la Bruixa. Per
seva misèria i de que també el feria la manca de dignitat del rest de la canilla. Al principi sols ho sospitava però aviat ho vaig veure clarament. Vaig
altre home poderós. Jo vaig trobar manera amb un mirall de contemplar la canilla sens esser vist, però vaig persuadir-me de que el Pins ho presumia i
a Vich vaig tenir-ne prou per no repetir. De tots els gossos de la canilla, el Quin era el mes maula i es deixava afalagar i sempre anava al darrera
a la finestra del pastador. Quina excitació i quina joia es produïren a canilla! La minyona els baixà el menjar però ells amb tot i estar afamats ni
amb que el Quin disputava encara ferotgement als seus companys de canilla les pells de llangoniça i els troços de pa que'ls hi tiraven. Jo vaig
conegut una mort miserable. Darrera de cada artista sembla que corri una canilla de gossos famolencs, que volen prendre-li totes les riqueses de la seva

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »