Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per foradar un tronc d'arbre, després faria un bot amb rems, després una	canoa	, després una galera, després un vaixell de veles, després un vaixell de
l'haurà de reunir el tronc primitiu que excava el negre per construir la	canoa	i la reunirà també el navili modern. Després prendrà cura de la funció de
en l'embriologia si fa no fa s'esdevé el mateix. Ara bé, com que la	canoa	primitiva del negre només atén la funció surar i res més, quan
característica surar, vós diríeu que el navili ha passat del període	canoa	, i així successivament diríeu que passa per tots els seus avantpassats.
del sol, també sabia l'hora que era, i el catedràtic, que tenia una	canoa	i que estiuejava al mar, sempre li parlava de coses de marina i li
del lloc on el "Maria-Eugènia" havia ancorat, hom veia distintament una	canoa	diminuta, que semblava tripulada per dos homes. —Fa proa a nosaltres! —va
Lau assenyalant amb el dit. I pocs minuts després descobriren una tercera	canoa	, igualment fràgil, igualment primitiva. —Aleshores, això pren tot l'aire
cap acte d'hostilitat. Ateneu estrictament les meves ordres... Les tres	canoes	es varen anar acostant. Semblava que no duien sinó dos tripulants cada
deixant-ne uns quants aquí amb els cavalls, i que la resta embarquem en	canoes	per seguir el corrent del riu Guatemí durant trenta llegües... —Amic meu,
podem seguir pel bosc; hem d'anar a cercar el riu. D'acord. Però, i les	canoes	? —Les farem —va respondre Lau amb simplicitat. —Magnífic! Varen
secundari. Tallaren quatre soques enormes i començaren a construir quatre	canoes	llargarudes, semblants a les que construeixen els indis paiaguàs. Després
La Condamine, Biard, Groult, Godin i Lau varen embarcar-se en les quatre	canoes	, escortats per deu mestiços. En terra romanien Briolles, el Dr.
del corrent, de manera que llur única feina consistia a mantenir-hi les	canoes	al bell mig. La vegetació de les vores era tan frondosa que tot sovint
la navegació, obligant els expedicionaris a carregar a coll les	canoes	i a caminar amb aigua fins arran de la cintura. Finalment arribaren al
de la cintura. Finalment arribaren al riu Paranà. Deixaren amagades les	canoes	en uns bardissars i emprengueren a peu el camí de les cataractes, a
sense fi els oprimís el cor. Àdhuc els dos gossos que havien dut a les	canoes	, es diria que descobrien alguna cosa insòlita perquè anaven d'una banda a
oportú L'endemà arribaren de nou a les vores del Guatemí, posaren les	canoes	i s'hi embarcaren per anar a recollir els companys que havien restat amb
que els seus amics es defensaven d'un atac dels indis. —Arrambem les	canoes	a la vora i desembarquem! —va fer Lau donant una ordre que ningú va
! —va rondinar En Lau, canviant de branca per donar un cop d'ull al riu. —	Canoes	! —va fer de baix en baix, albirant una estesa d'embarcacions aturades
En poques paraules els descriví la situació. —Anem a tirar-los a fons les	canoes	; ha d'ésser fàcil —va exclamar Godin amb un cert entusiasme. —Déu nos en
costat per la banda de terra, feu foc; si els veieu passar en llurs	canoes	, no dispareu fins que siguin riu avall. I fent senyal als cinc homes que
Tal com havia previst En Lau, els fugitius anaren de dret a les	canoes	i s'hi embarcaren. Eren, com els paiaguàs, una tribu que vivia a la vora
enemic, i el seu rebost d'on treien tot el nodriment que els calia. Les	canoes	—potser n'hi havia deu o dotze— varen omplir-se de seguida. Els indis,
totes les forces i, en arribant a la vora del riu, saltà dins la primera	canoa	i va bogar vigorosament. Aviat el grup de cases i cabanes que feien de
hi va arribar a la pulperia de Quilmos, després d'haver deixat la	canoa	i d'haver fet una hora de camí. Sentia la frisança de galopar,
els havia voltat d'un sens fi de providències. Precedint-la anava una	canoa	que, a més de proveir-la de pesca abundant, els fornia tota mena de
que quan arribessin a Canelos trobessin tot aparellat per embarcar en una	canoa	i descendir pel riu Bobonassa, fins a l'Amassones. Lau, contractà deu
la família Biard i el pintor Godin, els duguessin riu avall en una còmoda	canoa	. Calculava que havia avençat de deu o dotze dies els seus companys, i
indis que havien portat la impedimenta des de Cuenca, així que veieren la	canoa	es negaren a embarcar i desaparegueren de pressa per estalviar tota
seus pinzells. M. Biard tornava a manejar el sextant i muntava dins la	canoa	un telescopi de divuit peus, que, havent estat traginat a través de
ell no arriba a Canelos abans d'esclatar l'epidèmia, no trobem ni aquesta	canoa	. Aquesta visió optimista de Mlle. Biard, que era compartida pels seus
un cop fortíssim. Havien passat la nit en terra, deixant varada la	canoa	perquè no hi ha despertar més temible en aquelles contrades, que veure
els indis havien bastit amb llur extraordinària traça. Varen albirar la	canoa	sobre la vora... Però els indis no eren allí. Varen cridar-los, varen
Domingo ieva el timón.\" Domingo era ell; va empènyer la	canoa	i va embarcar a les senyores que en aquell moment semblaven infants
Biard i Godin saltaren a bord i ajudaren al negre Domingo a posar la	canoa	al bell mig del corrent. No calia res més sinó mantenir-l'hi... Però això
quan tornaren a navegar sota el patronatge de l'indi. Efectivament, la	canoa	lliscava amb una altra seguretat; la perícia de l'indígena era molt
viatgers varen arribar a creure que Déu els havia abandonat. Altre cop la	canoa	va restar confiada a les mans inexpertes del negre; trigà poc a
fins a Andoas que no és sinó a quatre jornades. Un cop allí us enviï una	canoa	amb indis... Abans de deu dies la tindreu aquí. —Restar sols tots tres?
la colla tornà a subdividir-se. Godin i el negre Domingo embarcaren en la	canoa	i desaparegueren aviat dels ulls dels Biard que els miraven amb una
encara? Avançà resoltament cap a la vora. Entre els joncars, veié una	canoa	on remaven deu indis. Dret al costat del timoner, un home blanc mirava
els pares. Encara alenaven. Amb mil precaucions els transportaren a la	canoa	on Lau tractà de fer-los pendre aliment... L'esòfag se'ls havia encongit
jaç que havien improvitzat per als malalts sota la rústega tolda de la	canoa	. —Més tard, més tard —respongué Lau.— Encara esteu feble per escoltar una
si vols, ajorna la teva història. Em resigno. Alícia aclucà els ulls. La	canoa	, al bell mig del corrent, lliscava amb una fressa igual, amb una
Alícia, que dues hores després d'haver-vos deixat ja teníem altre cop la	canoa	plena d'aigua. La culpa va ésser d'aquest, naturalment... El negre
vingut la interrupció autoritària de Godin: —Tu calla i deixa'm dir. La	canoa	plena d'aigua... No vàrem tenir altre remei sinó arrambar-nos a la vora
per aquella banda... Xoc espaventable! Un rem salta fet estelles, la	canoa	s'esberla: via d'aigua... Tots a l'aigua... En mig del batibull jo encara
En mig del batibull jo encara tinc serenitat per arrapar de dins la	canoa	que se'n va a fons a corre-cuita, les dues destrals que, per un atzar
contra les roques amb batzegades que haurien migpartit qualsevol	canoa	, però les lianes que lliguen les soques del rai tenen una elasticitat
a punt per seguir cap a l'Amassones fins a Sâo Paulo, vaig llogar una	canoa	i remers i vaig remuntar el riu, pressentint alguna desgràcia. En arribar
—Suïssa—, i a la desembocadura del riu Clyde —Escòcia—, s'han trobat	canoes	ben conservades, que contenien destrals de pedra, la qual cosa ha

Pàgina 1 (de 5)

50 següents