DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
canonge M 1773 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb canonge Freqüència total:  1773 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Orestes "No es preocupi", va aconsellar l'advocat, que retirava a canonge de seu episcopal històrica a extingir en aquest període postconciliar.
no importa ben bé quina, propietaris o gerents, agutzirs o buròcrates, canonges o assalariats regulars: aquesta és la situació que l'ordre ha de
d'Aristòfanes, de Marcial, del nostre Jaume Roig —i dels notaris i canonges valencians del XV—, de Rabelais, de la picaresca espanyola,
traduïda en versos de deu síl·labes, uns versos cereals, pel canonge Riber, afamats de domassos, de tàctils vermellors;
que volia l'alliberament dels pagesos de remença. Bisbes, abats i canonges —el de Vic, el de Montserrat, els de Girona i Lleida— tingueren part
matussers. I d'aquesta lluita sortiran dues figures remarcables, dos canonges: Josep de Calassanç, ministre de l'educació dels infants, i Pau Claris,
Davant d'aquest món, tancat i intocable, de clergues, bandolers, canonges i pagesos, tots barrejats en una mateixa sang, la clerecia urbana del
dels camperols, la passionalitat del cavaller i les rancúnies dels canonges i rectors en una simbiosi gairebé estable, superior a les ordres dels
Sang. Els pagesos protestaren endebades contra l'opressió dels temps; els canonges i capellans, de l'aplicació ultrancera dels decrets de Trent, que donava
molt notable que els qui prengueren el poder en 1640 fossin els canonges i sacerdots rurals i els cavallers i donzells, o sigui els propietaris
lloc d'avantguarda. Però la línia política del moviment la traçaren els canonges i cavallers d'Urgell: passava per França. Per aquest fet la política
escolàstic: els renous del món no el deixarien meditar. Els gats i els canonges guarden analogies. Així han triat el mateix barri. L'aristocràcia, la
exaltada les imita. Però el barri antic no se n'adona. Els senyors, els canonges i els gats viuen en una perpètua sesta. Les campanes de la Catedral,
no mira, en els salons, els quadros negres —que no es veuen. Senyors, canonges i gats es lliuren a l'estupefacient moral, no penat encara per la
pendientes llevaba Obdulia Montcada!\ I Don Vicenç Calvet, canonge de la Seu, solia aconsellar: —Senyora, amb aquests diamants, ¡no vagi
manera de tractar amb senyors! I se'n moria de ganes, que el fessin canonge. Per això mateix li hauria paregut que era com un pecat, i havia respost
veu" —"és un torrent que surt de mare", solia dir Don Vicenç Calvet, canonge i organista de la Seu—, havia acabat a l'Edén Concert, al carrer Nou de
ni escorta: aquest desori és el Senyor Arquebisbe qui el causà. Tres canonges hi ha amb ell, un meritori de la Cúria, el porrer i un sagristà. De la
amb un to melós de plany: —Què ploreu, senyor canonge, per què ploreu ara tant? Ploro per tu i pels teus
els vol abaixar. Al voltant de la llitera tots els canonges hi ha, que hi diu la darrera missa; qui sap si
com si encar volgués vetllar.— La vermellor dels canonges tota ella es va amoratant del flam morat de les atxes
Plaça Nova, no gosen ni respirar; no canta ni un sol canonge, no resa ni un escolà: es sent una remor fonda
un airet fi s'ha girat que mou la punta de l'alba del canonge amortallat i, en passar arran del calze que Pau
les colors ha trasmudat. —Què tindrà el senyor canonge, tan blanc i tan traspostat? Tremolós, munta l'escala
de sang que tenien amb l'Església, pels molts parents capellans i canonges i fins bisbes, feia que en aquestes famílies la mecànica de la religió
fos tronada— amb escut a la portella i no tenien per xafardejar amb els canonges, amb els generals o amb les cusidores —que moltes vegades eren l'únic
anys, dues persones transcendentals: l'una era el doctor Josep Claramunt, canonge penitencier de la Catedral; l'altre era don Ignasi Serramalera i Puntí,
que ell pogués extreure de les nines gatamaulesques del senyor canonge la delicada brillantor d'una mentida piadosa que li allargava la vida.
un punt de ràbia comprimida i desesperació impotent, aconseguí ficar el canonge Claramunt dintre un taxi. Feia tot just dues hores, que el gos dissecat
en realitat la comparació fos justa, en trobar-se al costat del senyor canonge dintre el taxi. El doctor Claramunt, li feia l'efecte d'un ésser inhumà,
d'un ésser inhumà, d'un personatge mal cosit; aquestes galtes del senyor canonge, per les quals ell cada matí hi feia passejar una navalla de puntetes,
les hagués enfarinat i els hagués donat corda. Les galtes del senyor canonge es bellugaven nerviosament, la mica de múscul facial que aguantava el
avançava o s'encongia arronçant-se contra la nou del coll, com si el canonge tingués una inflamació a les genives, i el dolor l'obligués a aquesta
dits d'aigua bruta i una esponja flotant i al costat de les faccions d'un canonge respectable, es pot tenir la mateixa sensació de clínica; es poden sentir
sol. Frederic li havia explicat vagament de què es tractava; el senyor canonge, amb l'ull fit al clatell del xòfer, anava deixant anar paraules que
Tots els Lloberola aprensius! bueno, bueno, bueno. El senyor canonge es fregava les mans, com si sentís una oloreta de cartes i de companys
de concupiscència blanca i desapassionada pròpia dels teòlegs. Al senyor canonge en realitat, aquella inoportuna visita de Frederic li havia fet la
rutinari, i segurament que si no s'hagués tractat de don Tomàs, el senyor canonge no hauria sortit de casa en el moment que ell destinava a les seves
a les seves devocions i a la classificació dels seus herbaris, perquè el canonge Claramunt era un botànic de fama. Va començar els estudis de les plantes,
i quan li digueren que don Tomàs no es trobava gaire bé i el senyor canonge era a la casa, se n'anà de dret de cara a un espiral de fum que es
les teves ximpleries... Mentre els germans estaven en aquest diàleg, el canonge Claramunt féu sentir la seva veu en el corredor: —bueno, bueno,
piadoses... bueno, bueno, bueno... Frederic acompanyà el senyor canonge i Guillem es va escórrer cap a la seva habitació, dissimuladament, per
distreure's una mica, en el paper que acabava de representar el senyor canonge. Ell tenia dels capellans una idea arbitrària i pejorativa, degut a la
li feia l'efecte del farsant més vil. S'imaginava l'escena del senyor canonge, confessant el seu pare. "Quina gresca! El meu pare demanant a aquest
un capellà! No vol ajudar al seu fill i per això necessita el senyor canonge! I té por de morir! Imbècils, hipòcrites! ¿Per què els vol ell els diners?
el gust d'aparedar-les vives totes dues. Frederic, quan deixà el senyor canonge i decidí anar a casa seva, pensava que feia més de vint-i-quatre hores
la seva alliberació era Rosa Trènor. Després de deixar el senyor canonge, anava olorant la família de lluny amb un nas de patètica tendresa. Feia
la nit mateixa del tropell del seu pare i de la comèdia del senyor canonge, però Bobby encara era al Liceu sopant com totes les nits. Frederic li
barcelonins, de les obres de la Plaça de Catalunya, dels dos mil canonges de les diverses diòcesis espanyoles, que vindrien a vigilar els objectes
sobrer o una habitació destinada a les puces, va tenir de rellogat un canonge d'Extremadura o una peixatera de Port-bou; s'arribaren a parar matalassos

  Pàgina 1 (de 36) 50 següents »