Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Orestes "No es preocupi", va aconsellar l'advocat, que retirava a	canonge	de seu episcopal històrica a extingir en aquest període postconciliar.
no importa ben bé quina, propietaris o gerents, agutzirs o buròcrates,	canonges	o assalariats regulars: aquesta és la situació que l'ordre ha de
d'Aristòfanes, de Marcial, del nostre Jaume Roig —i dels notaris i	canonges	valencians del XV—, de Rabelais, de la picaresca espanyola,
traduïda en versos de deu síl·labes, uns versos cereals, pel	canonge	Riber, afamats de domassos, de tàctils vermellors;
que volia l'alliberament dels pagesos de remença. Bisbes, abats i	canonges	—el de Vic, el de Montserrat, els de Girona i Lleida— tingueren part
matussers. I d'aquesta lluita sortiran dues figures remarcables, dos	canonges	: Josep de Calassanç, ministre de l'educació dels infants, i Pau Claris,
Davant d'aquest món, tancat i intocable, de clergues, bandolers,	canonges	i pagesos, tots barrejats en una mateixa sang, la clerecia urbana del
dels camperols, la passionalitat del cavaller i les rancúnies dels	canonges	i rectors en una simbiosi gairebé estable, superior a les ordres dels
Sang. Els pagesos protestaren endebades contra l'opressió dels temps; els	canonges	i capellans, de l'aplicació ultrancera dels decrets de Trent, que donava
molt notable que els qui prengueren el poder en 1640 fossin els	canonges	i sacerdots rurals i els cavallers i donzells, o sigui els propietaris
lloc d'avantguarda. Però la línia política del moviment la traçaren els	canonges	i cavallers d'Urgell: passava per França. Per aquest fet la política
escolàstic: els renous del món no el deixarien meditar. Els gats i els	canonges	guarden analogies. Així han triat el mateix barri. L'aristocràcia, la
exaltada les imita. Però el barri antic no se n'adona. Els senyors, els	canonges	i els gats viuen en una perpètua sesta. Les campanes de la Catedral,
no mira, en els salons, els quadros negres —que no es veuen. Senyors,	canonges	i gats es lliuren a l'estupefacient moral, no penat encara per la
pendientes llevaba Obdulia Montcada!\ I Don Vicenç Calvet,	canonge	de la Seu, solia aconsellar: —Senyora, amb aquests diamants, ¡no vagi
manera de tractar amb senyors! I se'n moria de ganes, que el fessin	canonge	. Per això mateix li hauria paregut que era com un pecat, i havia respost
veu" —"és un torrent que surt de mare", solia dir Don Vicenç Calvet,	canonge	i organista de la Seu—, havia acabat a l'Edén Concert, al carrer Nou de
ni escorta: aquest desori és el Senyor Arquebisbe qui el causà. Tres	canonges	hi ha amb ell, un meritori de la Cúria, el porrer i un sagristà. De la
amb un to melós de plany: —Què ploreu, senyor	canonge	, per què ploreu ara tant? Ploro per tu i pels teus
els vol abaixar. Al voltant de la llitera tots els	canonges	hi ha, que hi diu la darrera missa; qui sap si
com si encar volgués vetllar.— La vermellor dels	canonges	tota ella es va amoratant del flam morat de les atxes
Plaça Nova, no gosen ni respirar; no canta ni un sol	canonge	, no resa ni un escolà: es sent una remor fonda
un airet fi s'ha girat que mou la punta de l'alba del	canonge	amortallat i, en passar arran del calze que Pau
les colors ha trasmudat. —Què tindrà el senyor	canonge	, tan blanc i tan traspostat? Tremolós, munta l'escala
de sang que tenien amb l'Església, pels molts parents capellans i	canonges	i fins bisbes, feia que en aquestes famílies la mecànica de la religió
fos tronada— amb escut a la portella i no tenien per xafardejar amb els	canonges	, amb els generals o amb les cusidores —que moltes vegades eren l'únic
anys, dues persones transcendentals: l'una era el doctor Josep Claramunt,	canonge	penitencier de la Catedral; l'altre era don Ignasi Serramalera i Puntí,
que ell pogués extreure de les nines gatamaulesques del senyor	canonge	la delicada brillantor d'una mentida piadosa que li allargava la vida.
un punt de ràbia comprimida i desesperació impotent, aconseguí ficar el	canonge	Claramunt dintre un taxi. Feia tot just dues hores, que el gos dissecat
en realitat la comparació fos justa, en trobar-se al costat del senyor	canonge	dintre el taxi. El doctor Claramunt, li feia l'efecte d'un ésser inhumà,
d'un ésser inhumà, d'un personatge mal cosit; aquestes galtes del senyor	canonge	, per les quals ell cada matí hi feia passejar una navalla de puntetes,
les hagués enfarinat i els hagués donat corda. Les galtes del senyor	canonge	es bellugaven nerviosament, la mica de múscul facial que aguantava el
avançava o s'encongia arronçant-se contra la nou del coll, com si el	canonge	tingués una inflamació a les genives, i el dolor l'obligués a aquesta
dits d'aigua bruta i una esponja flotant i al costat de les faccions d'un	canonge	respectable, es pot tenir la mateixa sensació de clínica; es poden sentir
sol. Frederic li havia explicat vagament de què es tractava; el senyor	canonge	, amb l'ull fit al clatell del xòfer, anava deixant anar paraules que
Tots els Lloberola aprensius! bueno, bueno, bueno. El senyor	canonge	es fregava les mans, com si sentís una oloreta de cartes i de companys
de concupiscència blanca i desapassionada pròpia dels teòlegs. Al senyor	canonge	en realitat, aquella inoportuna visita de Frederic li havia fet la
rutinari, i segurament que si no s'hagués tractat de don Tomàs, el senyor	canonge	no hauria sortit de casa en el moment que ell destinava a les seves
a les seves devocions i a la classificació dels seus herbaris, perquè el	canonge	Claramunt era un botànic de fama. Va començar els estudis de les plantes,
i quan li digueren que don Tomàs no es trobava gaire bé i el senyor	canonge	era a la casa, se n'anà de dret de cara a un espiral de fum que es
les teves ximpleries... Mentre els germans estaven en aquest diàleg, el	canonge	Claramunt féu sentir la seva veu en el corredor: —bueno, bueno,
piadoses... bueno, bueno, bueno... Frederic acompanyà el senyor	canonge	i Guillem es va escórrer cap a la seva habitació, dissimuladament, per
distreure's una mica, en el paper que acabava de representar el senyor	canonge	. Ell tenia dels capellans una idea arbitrària i pejorativa, degut a la
li feia l'efecte del farsant més vil. S'imaginava l'escena del senyor	canonge	, confessant el seu pare. "Quina gresca! El meu pare demanant a aquest
un capellà! No vol ajudar al seu fill i per això necessita el senyor	canonge	! I té por de morir! Imbècils, hipòcrites! ¿Per què els vol ell els diners?
el gust d'aparedar-les vives totes dues. Frederic, quan deixà el senyor	canonge	i decidí anar a casa seva, pensava que feia més de vint-i-quatre hores
la seva alliberació era Rosa Trènor. Després de deixar el senyor	canonge	, anava olorant la família de lluny amb un nas de patètica tendresa. Feia
la nit mateixa del tropell del seu pare i de la comèdia del senyor	canonge	, però Bobby encara era al Liceu sopant com totes les nits. Frederic li
barcelonins, de les obres de la Plaça de Catalunya, dels dos mil	canonges	de les diverses diòcesis espanyoles, que vindrien a vigilar els objectes
sobrer o una habitació destinada a les puces, va tenir de rellogat un	canonge	d'Extremadura o una peixatera de Port-bou; s'arribaren a parar matalassos

Pàgina 1 (de 39)

50 següents