×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb canonge |
Freqüència total: 1773 |
CTILC1 |
Orestes "No es preocupi", va aconsellar l'advocat, que retirava a | canonge | de seu episcopal històrica a extingir en aquest període postconciliar. | no importa ben bé quina, propietaris o gerents, agutzirs o buròcrates, | canonges | o assalariats regulars: aquesta és la situació que l'ordre ha de | d'Aristòfanes, de Marcial, del nostre Jaume Roig —i dels notaris i | canonges | valencians del XV—, de Rabelais, de la picaresca espanyola, | traduïda en versos de deu síl·labes, uns versos cereals, pel | canonge | Riber, afamats de domassos, de tàctils vermellors; | que volia l'alliberament dels pagesos de remença. Bisbes, abats i | canonges | —el de Vic, el de Montserrat, els de Girona i Lleida— tingueren part | matussers. I d'aquesta lluita sortiran dues figures remarcables, dos | canonges | : Josep de Calassanç, ministre de l'educació dels infants, i Pau Claris, | Davant d'aquest món, tancat i intocable, de clergues, bandolers, | canonges | i pagesos, tots barrejats en una mateixa sang, la clerecia urbana del | dels camperols, la passionalitat del cavaller i les rancúnies dels | canonges | i rectors en una simbiosi gairebé estable, superior a les ordres dels | Sang. Els pagesos protestaren endebades contra l'opressió dels temps; els | canonges | i capellans, de l'aplicació ultrancera dels decrets de Trent, que donava | molt notable que els qui prengueren el poder en 1640 fossin els | canonges | i sacerdots rurals i els cavallers i donzells, o sigui els propietaris | lloc d'avantguarda. Però la línia política del moviment la traçaren els | canonges | i cavallers d'Urgell: passava per França. Per aquest fet la política | escolàstic: els renous del món no el deixarien meditar. Els gats i els | canonges | guarden analogies. Així han triat el mateix barri. L'aristocràcia, la | exaltada les imita. Però el barri antic no se n'adona. Els senyors, els | canonges | i els gats viuen en una perpètua sesta. Les campanes de la Catedral, | no mira, en els salons, els quadros negres —que no es veuen. Senyors, | canonges | i gats es lliuren a l'estupefacient moral, no penat encara per la | pendientes llevaba Obdulia Montcada!\ I Don Vicenç Calvet, | canonge | de la Seu, solia aconsellar: —Senyora, amb aquests diamants, ¡no vagi | manera de tractar amb senyors! I se'n moria de ganes, que el fessin | canonge | . Per això mateix li hauria paregut que era com un pecat, i havia respost | veu" —"és un torrent que surt de mare", solia dir Don Vicenç Calvet, | canonge | i organista de la Seu—, havia acabat a l'Edén Concert, al carrer Nou de | ni escorta: aquest desori és el Senyor Arquebisbe qui el causà. Tres | canonges | hi ha amb ell, un meritori de la Cúria, el porrer i un sagristà. De la | amb un to melós de plany: —Què ploreu, senyor | canonge | , per què ploreu ara tant? Ploro per tu i pels teus | els vol abaixar. Al voltant de la llitera tots els | canonges | hi ha, que hi diu la darrera missa; qui sap si | com si encar volgués vetllar.— La vermellor dels | canonges | tota ella es va amoratant del flam morat de les atxes | Plaça Nova, no gosen ni respirar; no canta ni un sol | canonge | , no resa ni un escolà: es sent una remor fonda | un airet fi s'ha girat que mou la punta de l'alba del | canonge | amortallat i, en passar arran del calze que Pau | les colors ha trasmudat. —Què tindrà el senyor | canonge | , tan blanc i tan traspostat? Tremolós, munta l'escala | de sang que tenien amb l'Església, pels molts parents capellans i | canonges | i fins bisbes, feia que en aquestes famílies la mecànica de la religió | fos tronada— amb escut a la portella i no tenien per xafardejar amb els | canonges | , amb els generals o amb les cusidores —que moltes vegades eren l'únic | anys, dues persones transcendentals: l'una era el doctor Josep Claramunt, | canonge | penitencier de la Catedral; l'altre era don Ignasi Serramalera i Puntí, | que ell pogués extreure de les nines gatamaulesques del senyor | canonge | la delicada brillantor d'una mentida piadosa que li allargava la vida. | un punt de ràbia comprimida i desesperació impotent, aconseguí ficar el | canonge | Claramunt dintre un taxi. Feia tot just dues hores, que el gos dissecat | en realitat la comparació fos justa, en trobar-se al costat del senyor | canonge | dintre el taxi. El doctor Claramunt, li feia l'efecte d'un ésser inhumà, | d'un ésser inhumà, d'un personatge mal cosit; aquestes galtes del senyor | canonge | , per les quals ell cada matí hi feia passejar una navalla de puntetes, | les hagués enfarinat i els hagués donat corda. Les galtes del senyor | canonge | es bellugaven nerviosament, la mica de múscul facial que aguantava el | avançava o s'encongia arronçant-se contra la nou del coll, com si el | canonge | tingués una inflamació a les genives, i el dolor l'obligués a aquesta | dits d'aigua bruta i una esponja flotant i al costat de les faccions d'un | canonge | respectable, es pot tenir la mateixa sensació de clínica; es poden sentir | sol. Frederic li havia explicat vagament de què es tractava; el senyor | canonge | , amb l'ull fit al clatell del xòfer, anava deixant anar paraules que | Tots els Lloberola aprensius! bueno, bueno, bueno. El senyor | canonge | es fregava les mans, com si sentís una oloreta de cartes i de companys | de concupiscència blanca i desapassionada pròpia dels teòlegs. Al senyor | canonge | en realitat, aquella inoportuna visita de Frederic li havia fet la | rutinari, i segurament que si no s'hagués tractat de don Tomàs, el senyor | canonge | no hauria sortit de casa en el moment que ell destinava a les seves | a les seves devocions i a la classificació dels seus herbaris, perquè el | canonge | Claramunt era un botànic de fama. Va començar els estudis de les plantes, | i quan li digueren que don Tomàs no es trobava gaire bé i el senyor | canonge | era a la casa, se n'anà de dret de cara a un espiral de fum que es | les teves ximpleries... Mentre els germans estaven en aquest diàleg, el | canonge | Claramunt féu sentir la seva veu en el corredor: —bueno, bueno, | piadoses... bueno, bueno, bueno... Frederic acompanyà el senyor | canonge | i Guillem es va escórrer cap a la seva habitació, dissimuladament, per | distreure's una mica, en el paper que acabava de representar el senyor | canonge | . Ell tenia dels capellans una idea arbitrària i pejorativa, degut a la | li feia l'efecte del farsant més vil. S'imaginava l'escena del senyor | canonge | , confessant el seu pare. "Quina gresca! El meu pare demanant a aquest | un capellà! No vol ajudar al seu fill i per això necessita el senyor | canonge | ! I té por de morir! Imbècils, hipòcrites! ¿Per què els vol ell els diners? | el gust d'aparedar-les vives totes dues. Frederic, quan deixà el senyor | canonge | i decidí anar a casa seva, pensava que feia més de vint-i-quatre hores | la seva alliberació era Rosa Trènor. Després de deixar el senyor | canonge | , anava olorant la família de lluny amb un nas de patètica tendresa. Feia | la nit mateixa del tropell del seu pare i de la comèdia del senyor | canonge | , però Bobby encara era al Liceu sopant com totes les nits. Frederic li | barcelonins, de les obres de la Plaça de Catalunya, dels dos mil | canonges | de les diverses diòcesis espanyoles, que vindrien a vigilar els objectes | sobrer o una habitació destinada a les puces, va tenir de rellogat un | canonge | d'Extremadura o una peixatera de Port-bou; s'arribaren a parar matalassos |
|