Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Tai resava la benedicció de la taula. Menjaven naps, o llegums cuits amb	cansalada	si no era vigília, i el vi era al mig de la taula per a qui en volgués.
de càstig. Si engolir un glop de vi, o queixalar una cotna de	cansalada	era pecaminós, per què havia de ser molt més greu satisfer una fam no
polinesi és magre, no té temps de posar greix, i tot el que li manca de	cansalada	li sobra de pèl. Però, malgrat la vida dura, el porc és alguna cosa;
abominables d'aquesta gent consisteix en l'absència d'ous ferrats i de	cansalada	fregida en el desdejuni de bord. En la idea que té Mr. J. de l'univers
té Mr. J. de l'univers són imprescindibles aquells ous ferrats i aquella	cansalada	viada i fumada que en una caseta, a trenta quilòmetres de Londres, cada
per acompanyar-los, queia algun retalló de començament de pernil o de	cansalada	, perquè els llegums no estiguessin sols... Molta cosa. Molta. Per
Jo pensava en el pescador d'anxoves Calendau. Per dinar, patates amb	cansalada	o bacallà. A sopar, pastanagues amb bacallà. Molt de bacallà. Algun dia,
coent la carn de bou que s'hi posa amb la gallina, la butifarra, la	cansalada	, la pilota que es fa amb carn trinxada, ou, farina i segons a quines
a quines cases hi posen alls i julivert, i tot carn, gallina, butifarra,	cansalada	i pilota, barrejat amb cols, patates i sigrons, bull per a fer el brou
i de porta en porta i l'un li dóna un troç de carn, l'altre un troç de	cansalada	i l'altre un grapat de sigrons que l'ha d'agafar amb totes dugues mans
ho vol la diada, amb els macarrons tradicionals, la gallina sencera, la	cansalada	, la cua i el morro de porc, quatre o cinc menes de botifarra i les tres
que eixia del celler, barreja d'oli i de vi, de pernils i de quarters de	cansalada	, i aquella saborosa sentor que baixava escala avall del sopar coent-se a
el pobre gat que se n'hi entrava per la gatera, trobava al primer pas	cansalada	amb mixtura; si era una gallina l'entremesa, ja havia vist prou el sol;
de fam a mans dels altres. Llavors l'hauríeu vist mossar llenques de	cansalada	crua, blanca i llefiscosa com sabó. Segons com, substituïa aquest
mai mancaven alguns grapadots d'unces a la seva gaveta, ni bons pernils i	cansalades	al seu rebost. Una vegada un negociant va estafar-li amb una fallida
de cigrons i patates. I la col i la carn d'olla, amb pilota i un gruix de	cansalada	. El rector movia els llavis: —De totes passades, hi he d'anar. Hi he d'
escena, feya postes sobre'l pes del bacó y comentaris sobre'l gruix de la	cansalada	y s'escalfava ab lo foch que socarrava'l pel, quedant lo carrer perfumat
turgència de la carn feta d'aire pur i de patates amanides amb xulles de	cansalada	. Les vaques, entretant, havien apuntat el morro a l'aigua del petit gorg
penjat del sostre. Una corda amb un broc travesser, sostenia una penca de	cansalada	d'un gruix extraordinari. Cosa d'un pam en sobre, hàbilment arrodonit i
dels abrigalls, permetia a Innocenci d'observar que el quarter de	cansalada	era a les acaballes, observació que no el preocupava pas, però que cada
penjat d'un clau, enfront de les restes d'un pernil i dels quarters de	cansalada	i altres ranciors i greixines sospeses del trespol, el feren somriure.
trobat que allò era una disbauxa, li va posar un pa i una bona llesca de	cansalada	. Ja a punt de partir, en Pauet Bau anava ronsejant esperant que l'amo li
—Això mateix. —Té, un bocí de pa que farà de sopa; un altre bocinet amb	cansalada	que farà d'entrant... —I, per acabar, una tocadeta de flabiol que farà de
a mitges: d'entrada de fosc per amunt no li hi féssiu pas anar a buscar	cansalada	o algun penjoll de salsitxes. No hi aniria per res del món. Ara jo us
pilotes, una gallina a peces, colls, potes i pedrers de gall, penques de	cansalada	, botifarra de dos colors, vegetals de tres... ja us dic jo que hi ha
i una altra de carn per l'olla, si trobeu sardina o pops, tres terces,	cansalada	com sempre. Escolteu, Ramon. Passeu amb aquesta recepta per ca
cuina. I de pas, trapella, més que trapella, arreplegaves alguna cotna de	cansalada	o algun tendrum de l'olla o passaves alegrement el temps donant surts i
eren minúsculs, que a l'escudella hi havia més sagí que palpissos, que la	cansalada	de l'olla groguejava de rància; però, per això tenia el secret de cuinar
l'hort a fer recapte. Aquelles patates, per la paella. Aquelles cols, amb	cansalada	; quin sopar! Aquelles pometes vermelles i dolces, de que sota l'arbre en
picant i la farigola, si pot ésser ha de tenir caràcter i resistència. La	cansalada	no hi fa cap nosa, al contrari. Quan tot s'encerta, queda un plat
Mal temps per fer cols. Les cols bullides i fregides amb la xuia i la	cansalada	rància esbiaixada, és un plat d'hivern. Tu que a taula tens la dent tan
llurs figures s'esborraven entre l'espès núvol de fum que llançava la	cansalada	rostida a la brasa. —No sents quina remor, filla meva? —Potser són els
amb la seva pilota i la cua de porc i la de moltó i les patates i la	cansalada	, que d'un any a l'altre hom l'espera i l'enyora. A l'últim surt el
dóna una meitat. Tjaden parla del plat típic del seu país, mongetes amb	cansalada	. Condemna aquells que les fan sense posar-hi sajulida. Abans que res, cal
com fan alguns que couen separadament les patates, les mongetes i la	cansalada	. Algú rondina que farà sajulida de Tjaden si no calla immediatament.
un atac enemic, Tjaden engoleix a corre-cuita la seva sopa de pèsols amb	cansalada	, per tal com no sap si al cap d'una hora encara serà viu. Hem discutit
damunt el taulell. La palangana de mongetes bullides era buida. Mitja	cansalada	penjada d'un ganxo oferia a les mosques la seva groguenca carn. Damunt
menjar a les adorables bestioles, cuinar una mica de carn d'olla amb la	cansalada	viada, dues trumfes i una fulla de col, passar les vetlles a la vora del
que les ratetes han estat tan totxes de deixar-se enganyar per un bocí de	cansalada	posat a la ratera?... Mira-te-les! Les ratetes Un estol de ratetes
que jo no sóc dolent! Ahir vàreig plorar molt, quan el pare posava	cansalada	a les rateres! —No ho creiem pas —diuen elles.— Si tant ens estimessis ja
paper, sobretot en la pilota. Però el que li agrada molt és el bocí de	cansalada	aixafat amb patates, i escurar el cap de la gallina; això, prou!... el
dels gats i dels gossos, i ha començat una repartidora d'amos de	cansalada	i de crema? No cal que ens barallem: hi ha tall per a tothom." I anaven
la següent, mentre ell seia ben repapat sense calcular res i menjant	cansalada	i panets calents, d'una manera, val a dir-ho, goluda i saturadora. Per
sobri i no gens complicat. En general, fa un sol plat. Un dia arròs amb	cansalada	, un altre dia fideus, un altre patates... Al temps del bròquil no mengen
, doncs, d'aviram ni de caça. El moltó, la vaca, el porc fresc, la	cansalada	(carn salada), el cabrit, són les soles carns que hi
—un parell de moltons i alguna peça— eren cada dia menjats en ast. La	cansalada	apareix, generalment, destinada al condiment de les cols: "Carn
nou moltons i nou peces, vint-i-vuit sous de vaca, quatre cabrits i	cansalada	a les cols figuraven en el menú. Amb tot, per als qui volguessin dejunar,
diversos llegums i verdures. Ja hem parlat de les cols assaonades amb	cansalada	. Afegim ara els espinacs, que acostumaven a menjar-se amb formatge
la qual cosa fa pensar en una amanida. Llevat de l'oli i la	cansalada	, les matèries grasses són representades gairebé exclusivament —i
vaca, setze cabrits, 25 sous de porc fresc, 40 sous de	cansalada	, 68 gallines, 80 pollastres, 10 sous de

Pàgina 1 (de 18)

50 següents