Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cansar V 2669 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cansar Freqüència total:  2669 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

centúries, algunes de les joves més impacients o més imaginatives se'n cansaven una mica i dissimulaven, discretes, algun badall. Quan les noies
sense parar a través dels vents. Hermes, que se n'encarregava, se'n va cansar aviat i va parlamentar amb el seu amic Hades, perquè s'endugués l'embull
d'aquests incòmodes setials, les Sirenes, estudioses i dolentes, no es cansen d'afinar les cordes vocals i les dels aparells. Per què són tan
la memòria flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava, et cansaria i t'avorriria. Val més que et previngui ara contra les riqueses de Plutó,
prim. Emparava els criminals que s'acollien a la seva benevolència. Ens cansarem més a seguir-lo? En anar envellint, el tenim, malcontents, cada cop en
Manaré tothom, sense rèpliques, i exerciré el poder, del qual ningú no es cansa mai, des de la comoditat del recer domèstic. Entretant, silenciosa per
per a rebre-la amb el vestit de núvia! Adéu, hisendes en les quals es cansa un de caminar abans d'abastar-ne els límits! Mila ja no és la Mila, i
totes les suggestions de l'exterior, àvida de saber. Tino Costa acabà per cansar-se d'ell, comprenent que no tenia ja res per a ensenyar-li; però en la
general entre els caçadors. Però al cap d'un quant temps Tino Costa es cansà també de la caça i de les muntanyes, i es sentí envaït de nostàlgia.
un àngel, però quan desitja una cosa... Cal deixar-la. Si molt convé es cansarà per ella mateixa; potser a la fi veurà clar on és el seu bé. Direm a
el que calia era esperar; que el més segur era que ell acabaria per cansar-se i que les coses s'arranjarien soles. Si no era així, li confessà que
quan, després, m'acompanyava. Així passaren els dies (jo començava ja a cansar-me), i així arribàrem a la fi... S'acostaven les santes festes de Nadal,
i acabà en un esforç, amb veu apagada: "Ella m'havia fatigat. Tot em cansa..." L'angoixa li ofegà la veu. Regnà un silenci breu, i prosseguí
la vaig deixar. —I repetí, ja completament vençut per l'angoixa—. Tot em cansa, saps? No sé què desitjo ni què espero; no sé darrera de què van les
per l'encís de la figura, la mirava i la tornava a mirar sense cansar-se. "Quina prodigiosa realització!" semblava dir-se. Semblava, en
al rostre, i sortí ràpid al seu encontre. —Hola, Tino Costa. T'has cansat ja de sentir els grills i les granotes? Tino Costa somrigué. S'havia dit
una mica inquiet; ara veia que el vell no en tenia notícia. —Sí: m'he cansat ja de sentir els grills i les granotes. Quines novetats hi ha? —Novetats,
padrí... És tan tard i fa tant de temps que s'espera. I si es cansa d'esperar? En la seva obsessió, Mila continuava amb la idea de què ell
estic bé, padrí! Altrament, anant amb el carro puc anar asseguda: no em cansaré. Què contenta que estic, padrí! Què feliç sóc! L'abraçà i el besà. Però
meu?""" Quin misteri d'amor s'amaga darrera aquesta espera que no es cansa mai? Què hi ha darrera d'aquesta silenciosa promesa? Tino Costa la torna
Titllat d'heterodox per teòlegs primmirats i feroços, Erasme no es cansa d'escriure justificacions de les seves idees en entredit: no para
a perdonar els seus ofensors perquè es troba incapaç d'odiar, o perquè es cansa d'odiar. No estic dient cap bajanada. S'esdevé amb l'odi com amb l'amor:
el cap projectat endavant, com si intentés de menjar-se'l; borda: —No us cansa, parlar tant? —No és manera de tractar un malalt delicat. L'altre li dóna
de temps, amb tantes explicacions —diu l'afemellat—. Ja se'm comença a cansar el cul. Per cert —afegeix—, no hi torna a haver paper. A veure si en
negoci, va omplir-lo d'orgull tota la vida, i repetia i repetia, sense cansar-se'n, i amb tota mena de detalls, el procés que havia seguit per obtenir
també perquè eren herois que s'havien escapat de la Revolució. Jeroni es cansava, però la dida no. La dida l'estirava Rambles avall, implacable en la seva
acolorits, com si hagués estat construïda per a un inútil luxe. No em cansaré mai de la seva llum múltiple, sense continuïtat, sense destructor ordre.
que no? —El tio Pere ho sabia —replicà Guatxes. —Perdone'm, si l'he cansat. És que és un cas com una casa. Passava el noi de l'estorer; Tonet havia
efusiva, i tornaven tots dos parlant, agafats de la mà. Marina no es cansava d'inquirir, interessada sempre pels progressos de l'infant. Marçal li
la compadí. Li preguntà pels petits. —Deuen jugar als garrofers. Quan es cansin, vindran, si volen, i si no volen... Hi hagué un silenci breu. La Pigada,
la Muda. Què li deu passar? Li deien la Muda per ironia, perquè mai no es cansava de parlar. La seva llengua es movia tothora i quasi sempre per
una estona, que gemegués i patís davant el posat d'ell, i, quan s'hagué cansat, li parlà. Ho féu en to reposat, indignat i dur, mirant-la de fit a
de sobte i li digué que no; que no hi anava, ni hi aniria, que no es cansessin, que, de sa mare, no en volia saber res. S'acomiadà de Joana i s'internà
el puny— i tota mena de verdura amb elefantiasi. Les meves dents no s'han cansat d'anar provant gustos, ha estat un esmorzar una mica manicomial. I la
totes les característiques racials del país; però aquestes criatures es cansen de seguida i fugen a enfilar-se dalt dels cocoters com els gats o a
els passatgers de la "Moana" es desinflaren una mica, els mosquits es cansaren de picar i els gossos es posaren a fer sospirs. Al cap d'una estoneta
manera tranquil·la de passar el temps! Però, sembla mentida, ella se'n va cansar... [(Indignat.)] Se'n va cansar, tal com ho dic! I aleshores,
Però, sembla mentida, ella se'n va cansar... [(Indignat.)] Se'n va cansar, tal com ho dic! I aleshores, apa! vinga passejar-nos per les ribes i
vénen els anys, i feliçment també s'allunyen, i se'ns va cansant la mà que acaricia el front tossut de l'anyell íntim,
o també la llum mateixa, quan clivella la mà del nen que es cansa de fer força per irritar els seus germans, fent veure que els
ara ja em sembla que tot tant se me'n dóna. /Amèlia\ Si que s'ha cansat de pressa. /Andreu\ És que ja hi he vingut, de cansat. Però,
Sí, ja t'ho deia: de somniar. /Andreu\ No saps com em cansa llevar-me i, així que obro els ulls, saber que hauré de viure com ahir. A
Xela? Ja dec ser ben estrany per dins, Maurici. M'agrada com el mar i em cansa com el mar. Hi ha nits que en posar el cap sobre el coixí, tot el d'abans
bé aquest to. /Andreu\. [(Sense escoltar-la.)] Se n'ha cansat de pressa! I és llàstima, perquè el Clavell és l'home que l'estima, que
He de pagar el meu vell preu, la mort, i avui els ulls se'm cansen de la llum. Baixats amb mancament tots els graons,
l'autora no volia declamar de nou /La camperola\. Se n'havia cansat, amb raó, perquè ja en duia trenta anys. Els nervis de la poetessa, cada
complaença amb la meva mare, que m'empeny, i amb la Júlia, que no es cansa de ponderar la meva sort, com si li fes nosa. Sols ets sever amb mi. Vols
indefinible.)] I bé: ha de durar gaire? Pepe. Jo no me'n cansaria mai. [(El joc segueix un instant. Víctor entra en el menjador per a
va ser un malentès, vet aquí que tornaríem allà on érem. En fi; no et cansis massa. [(La senyora Rosa se'n va satisfeta, badallant de son.
vell.) Llavors l'abandona per altres joguines. Se'n cansa i reprèn el cavall mutilat car vol escapçar-lo. Com bleixa! Com

  Pàgina 1 (de 54) 50 següents »