×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cansar |
Freqüència total: 2939 |
CTILC1 |
centúries, algunes de les joves més impacients o més imaginatives se'n | cansaven | una mica i dissimulaven, discretes, algun badall. Quan les noies | sense parar a través dels vents. Hermes, que se n'encarregava, se'n va | cansar | aviat i va parlamentar amb el seu amic Hades, perquè s'endugués l'embull | d'aquests incòmodes setials, les Sirenes, estudioses i dolentes, no es | cansen | d'afinar les cordes vocals i les dels aparells. Per què són tan | la memòria flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava, et | cansaria | i t'avorriria. Val més que et previngui ara contra les riqueses de Plutó, | prim. Emparava els criminals que s'acollien a la seva benevolència. Ens | cansarem | més a seguir-lo? En anar envellint, el tenim, malcontents, cada cop en | Manaré tothom, sense rèpliques, i exerciré el poder, del qual ningú no es | cansa | mai, des de la comoditat del recer domèstic. Entretant, silenciosa per | per a rebre-la amb el vestit de núvia! Adéu, hisendes en les quals es | cansa | un de caminar abans d'abastar-ne els límits! Mila ja no és la Mila, i | totes les suggestions de l'exterior, àvida de saber. Tino Costa acabà per | cansar | -se d'ell, comprenent que no tenia ja res per a ensenyar-li; però en la | general entre els caçadors. Però al cap d'un quant temps Tino Costa es | cansà | també de la caça i de les muntanyes, i es sentí envaït de nostàlgia. | un àngel, però quan desitja una cosa... Cal deixar-la. Si molt convé es | cansarà | per ella mateixa; potser a la fi veurà clar on és el seu bé. Direm a | el que calia era esperar; que el més segur era que ell acabaria per | cansar | -se i que les coses s'arranjarien soles. Si no era així, li confessà que | quan, després, m'acompanyava. Així passaren els dies (jo començava ja a | cansar | -me), i així arribàrem a la fi... S'acostaven les santes festes de Nadal, | i acabà en un esforç, amb veu apagada: "Ella m'havia fatigat. Tot em | cansa | ..." L'angoixa li ofegà la veu. Regnà un silenci breu, i prosseguí | la vaig deixar. —I repetí, ja completament vençut per l'angoixa—. Tot em | cansa | , saps? No sé què desitjo ni què espero; no sé darrera de què van les | per l'encís de la figura, la mirava i la tornava a mirar sense | cansar | -se. "Quina prodigiosa realització!" semblava dir-se. Semblava, en | al rostre, i sortí ràpid al seu encontre. —Hola, Tino Costa. T'has | cansat | ja de sentir els grills i les granotes? Tino Costa somrigué. S'havia dit | una mica inquiet; ara veia que el vell no en tenia notícia. —Sí: m'he | cansat | ja de sentir els grills i les granotes. Quines novetats hi ha? —Novetats, | padrí... És tan tard i fa tant de temps que s'espera. I si es | cansa | d'esperar? En la seva obsessió, Mila continuava amb la idea de què ell | estic bé, padrí! Altrament, anant amb el carro puc anar asseguda: no em | cansaré | . Què contenta que estic, padrí! Què feliç sóc! L'abraçà i el besà. Però | meu?""" Quin misteri d'amor s'amaga darrera aquesta espera que no es | cansa | mai? Què hi ha darrera d'aquesta silenciosa promesa? Tino Costa la torna | Titllat d'heterodox per teòlegs primmirats i feroços, Erasme no es | cansa | d'escriure justificacions de les seves idees en entredit: no para | a perdonar els seus ofensors perquè es troba incapaç d'odiar, o perquè es | cansa | d'odiar. No estic dient cap bajanada. S'esdevé amb l'odi com amb l'amor: | el cap projectat endavant, com si intentés de menjar-se'l; borda: —No us | cansa | , parlar tant? —No és manera de tractar un malalt delicat. L'altre li dóna | de temps, amb tantes explicacions —diu l'afemellat—. Ja se'm comença a | cansar | el cul. Per cert —afegeix—, no hi torna a haver paper. A veure si en | negoci, va omplir-lo d'orgull tota la vida, i repetia i repetia, sense | cansar | -se'n, i amb tota mena de detalls, el procés que havia seguit per obtenir | també perquè eren herois que s'havien escapat de la Revolució. Jeroni es | cansava | , però la dida no. La dida l'estirava Rambles avall, implacable en la seva | acolorits, com si hagués estat construïda per a un inútil luxe. No em | cansaré | mai de la seva llum múltiple, sense continuïtat, sense destructor ordre. | que no? —El tio Pere ho sabia —replicà Guatxes. —Perdone'm, si l'he | cansat | . És que és un cas com una casa. Passava el noi de l'estorer; Tonet havia | efusiva, i tornaven tots dos parlant, agafats de la mà. Marina no es | cansava | d'inquirir, interessada sempre pels progressos de l'infant. Marçal li | la compadí. Li preguntà pels petits. —Deuen jugar als garrofers. Quan es | cansin | , vindran, si volen, i si no volen... Hi hagué un silenci breu. La Pigada, | la Muda. Què li deu passar? Li deien la Muda per ironia, perquè mai no es | cansava | de parlar. La seva llengua es movia tothora i quasi sempre per | una estona, que gemegués i patís davant el posat d'ell, i, quan s'hagué | cansat | , li parlà. Ho féu en to reposat, indignat i dur, mirant-la de fit a | de sobte i li digué que no; que no hi anava, ni hi aniria, que no es | cansessin | , que, de sa mare, no en volia saber res. S'acomiadà de Joana i s'internà | el puny— i tota mena de verdura amb elefantiasi. Les meves dents no s'han | cansat | d'anar provant gustos, ha estat un esmorzar una mica manicomial. I la | totes les característiques racials del país; però aquestes criatures es | cansen | de seguida i fugen a enfilar-se dalt dels cocoters com els gats o a | els passatgers de la "Moana" es desinflaren una mica, els mosquits es | cansaren | de picar i els gossos es posaren a fer sospirs. Al cap d'una estoneta | manera tranquil·la de passar el temps! Però, sembla mentida, ella se'n va | cansar | ... [(Indignat.)] Se'n va cansar, tal com ho dic! I aleshores, | Però, sembla mentida, ella se'n va cansar... [(Indignat.)] Se'n va | cansar | , tal com ho dic! I aleshores, apa! vinga passejar-nos per les ribes i | vénen els anys, i feliçment també s'allunyen, i se'ns va | cansant | la mà que acaricia el front tossut de l'anyell íntim, | o també la llum mateixa, quan clivella la mà del nen que es | cansa | de fer força per irritar els seus germans, fent veure que els | ara ja em sembla que tot tant se me'n dóna. /Amèlia\ Si que s'ha | cansat | de pressa. /Andreu\ És que ja hi he vingut, de cansat. Però, | Sí, ja t'ho deia: de somniar. /Andreu\ No saps com em | cansa | llevar-me i, així que obro els ulls, saber que hauré de viure com ahir. A | Xela? Ja dec ser ben estrany per dins, Maurici. M'agrada com el mar i em | cansa | com el mar. Hi ha nits que en posar el cap sobre el coixí, tot el d'abans | bé aquest to. /Andreu\. [(Sense escoltar-la.)] Se n'ha | cansat | de pressa! I és llàstima, perquè el Clavell és l'home que l'estima, que | He de pagar el meu vell preu, la mort, i avui els ulls se'm | cansen | de la llum. Baixats amb mancament tots els graons, | l'autora no volia declamar de nou /La camperola\. Se n'havia | cansat | , amb raó, perquè ja en duia trenta anys. Els nervis de la poetessa, cada | complaença amb la meva mare, que m'empeny, i amb la Júlia, que no es | cansa | de ponderar la meva sort, com si li fes nosa. Sols ets sever amb mi. Vols | indefinible.)] I bé: ha de durar gaire? Pepe. Jo no me'n | cansaria | mai. [(El joc segueix un instant. Víctor entra en el menjador per a | va ser un malentès, vet aquí que tornaríem allà on érem. En fi; no et | cansis | massa. [(La senyora Rosa se'n va satisfeta, badallant de son. | vell.) Llavors l'abandona per altres joguines. Se'n | cansa | i reprèn el cavall mutilat car vol escapçar-lo. Com bleixa! Com |
|