 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb cant |
Freqüència total: 6599 |
CTILC1 |
| d'Escil·la i Caribdis, ignoro el seu nombre. S'apliquen amb tenacitat al | cant | i duen a les mans, també de dona, delicats instruments de corda, que | | per a l'equitació, tal com ja ho va advertir, en un dels seus perfectes | cants | , el més sagrat dels poetes." Glaucos "Fill de Minos o de Sísif, pobre | | festes mesclades de tristesa i d'una fina música alegre, amb himnes i | cants | corals, i una promesa d'immortalitat, que Jacint temia que fóra al preu | | segurs que preferies el teu art. Quan un serpent la va matar, els teus | cants | harmoniosos l'evocaven tant i tan bé, que tothom et constrenyia a | | Ja no hi era. Aleshores inflaves, molt content, el pit i encetaves un nou | cant | amb la veu més trista del teu extens registre: "Che farò senza | | de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers | cants | dels ocells just desvetllats, els avisos plens de seny d'una rara | | desordre, vedrunes espargides, xafogor que m'emmalaltiria. Clam, sense | cants | d'ocells, de les velles oliveres cremades." Menelau "Em sembla que | | les recordava; però les paraules de l'ancià eren per al seu cor com un | cant | de victòria sobre la tristesa dels vençuts; eren com una cançó de | | una cardina que la professora els havia demanat per al col·legi, car el | cant | de l'ocell alegrava, segons ella, la classe. Es comprà una gàbia nova, hi | | La cançó s'anava fent llunyana en el seu esperit, s'anava perdent, com el | cant | d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A penes ella n'és fora, | | Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen encara els | cants | dels infants, que s'anaven apagant lentament amb la resplendor de les | | tendreses! Poc després Mila tornava a casa pel mig del carrer. La nit de | cants | i de fogueres s'anava tancant darrera els seus passos. Mila no | | contemplar la posta del sol, admirar els arbres, embadalir-se amb el | cant | dels ocells. Això, naturalment, no podia durar tota la vida, i hi havia | | es trobava el seu amor. Allí, entre perfums de flors, dolces brises i | cants | d'ocells, els esperava la felicitat. Parlava també de la llum de la | | de la sega, dormen els segadors, que, durant el dia, omplen amb sos | cants | la solitud dels turons, mentre la dalla, amb rítmic compàs, va abatent | | les esquelles dels ramats, el soroll d'un carro que tornava del camp, el | cant | solitari d'un treballador. El so de l'àngelus vespral vibrà en la clara | | Era ja molt tard. Pels patis dels afores els primers galls alçaven llur | cant | , en el darrer tremolar de les estrelles, a la naixent claredat que, com | | Tal vegada en les llunyanies, en alguna masia solitària es sentia un | cant | de gall remotíssim; potser un gos bordava allà baix al poble. El silenci | | a estremir tot l'Orient, i d'ací i d'allà, des de la vall, pujava el | cant | dels galls. Una vegada cobert, s'assegueren en sengles pedres i el | | es veu obligada a asseure's a la vora del llit. La tarda és clara; sonen | cants | d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent penetra del cel blau per la | | A fora, a la porta, criden; però ella ja no els sent; ella sent només el | cant | alegre dels ocells pels ràfecs, com cants d'un més enllà, com cors | | no els sent; ella sent només el cant alegre dels ocells pels ràfecs, com | cants | d'un més enllà, com cors d'àngels que la precedeixen en el seu camí, i | | tarda de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. Es sent l'alegre | cant | dels ocells, i més tard, el toc de les campanes vesprals que s'espargeix | | no—, en el /Zauberberg\, que, com deia Màrius Verdaguer, és un | cant | "a la bellesa immortal de la matèria orgànica", i que | | una mica separat dels dos darrers, ràpids: Tut... tu-tut, com el | cant | de la guatlla. Aquells tres tocs nerviosos, inacabablement renovats, van | | clariana de cel blau encerclada de núvols blancs i grisos, vam sentir un | cant | d'ocell que no havíem sentit mai: unes notes breus de xilofon, seguides | | doll estrident, aquella "rialla" a què es referia Mary Webb, sinó un | cant | més suau, més amable, segurament un diàleg d'amor. La neu, ja aprimada, | | sota els núvols tènues. Després, a la fondalada del Martí, sentim un | cant | estrany, xiuladís i amb notes vigoroses, un entremig del refilar del | | blau. La neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres | cants | d'alosa! Reposem sobre un llit de farigoles adormides, que encara no | | Era deliciós de presenciar aquella intimitat primaveral, d'escoltar el | cant | vellutat, alegre i melangiós, sota el cel d'abril, arrissat de núvols | | Es dreçava un enorme cirerer florit entre el sègol. El vent velava el | cant | llunyà del cucut. 11 abril. La Roser fa dos dies que | | canta un parell de vegades; un merlot refila llargament, però amb un | cant | molt apagat. Assegut sobre l'herba, llegeixo la vida de Rimbaud (per J. | | no ha parat en tot el matí la nota doble, velada per la llunyania: el | cant | del bon temps, d'admonició sorneguera, constel·lació primerenca del | | havien fet recollir. De tornada, el brunzir incessant dels cadells, el | cant | rítmic d'algun grill, flauteig de tòtils, rossinyols. 9 | | insisteix. Però el merlot gronxa, en aquest temps humit, la línia del seu | cant | serè, lligat, ondulant com una melodia gregoriana. 12 | | sentíem el belar d'un ramat i alhora un cucut dins la fageda i el | cant | tímid d'un grill amagat en una mata pròxima. 24 maig. | | juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to rosa violaci, grisos llunyans, un | cant | espaiat de mallerenga, grills, algun rossinyol, un cucut i una esquella | | verdes encara. Un cucut que venia cap a nosaltres, s'espanta i fa un | cant | estrany. 9 juny. Vaig a Barcelona, al matí. Parlo amb uns | | de jade, a penes si es mouen. Sota mateix de la finestra tremola el | cant | apagat de la font i, una mica més lluny, a les acàcies o al conreu, hi ha | | de la font i, una mica més lluny, a les acàcies o al conreu, hi ha el | cant | , vulgar i monòton, però alegre i viu, dels pardals. Alguna veu de dona, | | de llana. Seiem fins que es fa fosc a Coll Ses Pregàries, entre el | cant | rítmic dels grills, enllaçat amb el dring d'unes esquelles llunyanes. | | pasturar les gallines i volar grives, ja aparellades, i sento el primer | cant | , tímid, emboirat, dels merlots. Cap al tard he anat fins a la carena del | | blanqueja la neu fina de l'arç. Quina flaire és amb mi, quin | cant | ? No ho endevines? La veu prima dels grills, l'alè de les | | un cucut, a unes cent passes, dalt d'un castanyer. Compassadament amb el | cant | , inclinava el cos i movia les plomes de la cua. Quan el cant parava, | | amb el cant, inclinava el cos i movia les plomes de la cua. Quan el | cant | parava, aquella "dansa" durava encara una estona. Després ha vingut la | | sol. Hi ha claps de cel blau, núvols grisos, d'altres blanquíssims. Hi ha | cants | de merlot, de rossinyol, de cucut. Quan surt una ullada de sol, com | | mars de ginesta d'or: he de decantar-la a grans braçades. M'acompanyen | cants | de cucut, de merlot i de rossinyol. Enllà, veig castanyeredes flonges com | | de sègol, blat i ordi, decorats de cent flors... I tot bressat en | cants | de merlot, de rossinyol, de cucut, sota el cel assolellat i els nuvolets | | en què el poeta defineix la poesia. "No és pas —ve a dir— ni quan el | cant | et delira al llavi, sinó un existir, un vent en el déu." 9 | | ja tenen una mica de grogor, i hi havia una melangia estranya en el | cant | conjugat d'una alosa i el d'un pastoret, i en una lenta dringadissa |
|
