Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cant M 6163 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cant Freqüència total:  6163 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'Escil·la i Caribdis, ignoro el seu nombre. S'apliquen amb tenacitat al cant i duen a les mans, també de dona, delicats instruments de corda, que
per a l'equitació, tal com ja ho va advertir, en un dels seus perfectes cants, el més sagrat dels poetes." Glaucos "Fill de Minos o de Sísif, pobre
festes mesclades de tristesa i d'una fina música alegre, amb himnes i cants corals, i una promesa d'immortalitat, que Jacint temia que fóra al preu
segurs que preferies el teu art. Quan un serpent la va matar, els teus cants harmoniosos l'evocaven tant i tan bé, que tothom et constrenyia a
Ja no hi era. Aleshores inflaves, molt content, el pit i encetaves un nou cant amb la veu més trista del teu extens registre: "Che farò senza
de l'alba, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers cants dels ocells just desvetllats, els avisos plens de seny d'una rara
desordre, vedrunes espargides, xafogor que m'emmalaltiria. Clam, sense cants d'ocells, de les velles oliveres cremades." Menelau "Em sembla que
les recordava; però les paraules de l'ancià eren per al seu cor com un cant de victòria sobre la tristesa dels vençuts; eren com una cançó de
una cardina que la professora els havia demanat per al col·legi, car el cant de l'ocell alegrava, segons ella, la classe. Es comprà una gàbia nova, hi
La cançó s'anava fent llunyana en el seu esperit, s'anava perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A penes ella n'és fora,
Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen encara els cants dels infants, que s'anaven apagant lentament amb la resplendor de les
tendreses! Poc després Mila tornava a casa pel mig del carrer. La nit de cants i de fogueres s'anava tancant darrera els seus passos. Mila no
contemplar la posta del sol, admirar els arbres, embadalir-se amb el cant dels ocells. Això, naturalment, no podia durar tota la vida, i hi havia
es trobava el seu amor. Allí, entre perfums de flors, dolces brises i cants d'ocells, els esperava la felicitat. Parlava també de la llum de la
de la sega, dormen els segadors, que, durant el dia, omplen amb sos cants la solitud dels turons, mentre la dalla, amb rítmic compàs, va abatent
les esquelles dels ramats, el soroll d'un carro que tornava del camp, el cant solitari d'un treballador. El so de l'àngelus vespral vibrà en la clara
Era ja molt tard. Pels patis dels afores els primers galls alçaven llur cant, en el darrer tremolar de les estrelles, a la naixent claredat que, com
Tal vegada en les llunyanies, en alguna masia solitària es sentia un cant de gall remotíssim; potser un gos bordava allà baix al poble. El silenci
a estremir tot l'Orient, i d'ací i d'allà, des de la vall, pujava el cant dels galls. Una vegada cobert, s'assegueren en sengles pedres i el
es veu obligada a asseure's a la vora del llit. La tarda és clara; sonen cants d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent penetra del cel blau per la
A fora, a la porta, criden; però ella ja no els sent; ella sent només el cant alegre dels ocells pels ràfecs, com cants d'un més enllà, com cors
no els sent; ella sent només el cant alegre dels ocells pels ràfecs, com cants d'un més enllà, com cors d'àngels que la precedeixen en el seu camí, i
tarda de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. Es sent l'alegre cant dels ocells, i més tard, el toc de les campanes vesprals que s'espargeix
no—, en el /Zauberberg\, que, com deia Màrius Verdaguer, és un cant "a la bellesa immortal de la matèria orgànica", i que
una mica separat dels dos darrers, ràpids: Tut... tu-tut, com el cant de la guatlla. Aquells tres tocs nerviosos, inacabablement renovats, van
clariana de cel blau encerclada de núvols blancs i grisos, vam sentir un cant d'ocell que no havíem sentit mai: unes notes breus de xilofon, seguides
doll estrident, aquella "rialla" a què es referia Mary Webb, sinó un cant més suau, més amable, segurament un diàleg d'amor. La neu, ja aprimada,
sota els núvols tènues. Després, a la fondalada del Martí, sentim un cant estrany, xiuladís i amb notes vigoroses, un entremig del refilar del
blau. La neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins alegres cants d'alosa! Reposem sobre un llit de farigoles adormides, que encara no
Era deliciós de presenciar aquella intimitat primaveral, d'escoltar el cant vellutat, alegre i melangiós, sota el cel d'abril, arrissat de núvols
Es dreçava un enorme cirerer florit entre el sègol. El vent velava el cant llunyà del cucut. 11 abril. La Roser fa dos dies que
canta un parell de vegades; un merlot refila llargament, però amb un cant molt apagat. Assegut sobre l'herba, llegeixo la vida de Rimbaud (per J.
no ha parat en tot el matí la nota doble, velada per la llunyania: el cant del bon temps, d'admonició sorneguera, constel·lació primerenca del
havien fet recollir. De tornada, el brunzir incessant dels cadells, el cant rítmic d'algun grill, flauteig de tòtils, rossinyols. 9
insisteix. Però el merlot gronxa, en aquest temps humit, la línia del seu cant serè, lligat, ondulant com una melodia gregoriana. 12
sentíem el belar d'un ramat i alhora un cucut dins la fageda i el cant tímid d'un grill amagat en una mata pròxima. 24 maig.
juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to rosa violaci, grisos llunyans, un cant espaiat de mallerenga, grills, algun rossinyol, un cucut i una esquella
verdes encara. Un cucut que venia cap a nosaltres, s'espanta i fa un cant estrany. 9 juny. Vaig a Barcelona, al matí. Parlo amb uns
de jade, a penes si es mouen. Sota mateix de la finestra tremola el cant apagat de la font i, una mica més lluny, a les acàcies o al conreu, hi ha
de la font i, una mica més lluny, a les acàcies o al conreu, hi ha el cant, vulgar i monòton, però alegre i viu, dels pardals. Alguna veu de dona,
de llana. Seiem fins que es fa fosc a Coll Ses Pregàries, entre el cant rítmic dels grills, enllaçat amb el dring d'unes esquelles llunyanes.
pasturar les gallines i volar grives, ja aparellades, i sento el primer cant, tímid, emboirat, dels merlots. Cap al tard he anat fins a la carena del
blanqueja la neu fina de l'arç. Quina flaire és amb mi, quin cant? No ho endevines? La veu prima dels grills, l'alè de les
un cucut, a unes cent passes, dalt d'un castanyer. Compassadament amb el cant, inclinava el cos i movia les plomes de la cua. Quan el cant parava,
amb el cant, inclinava el cos i movia les plomes de la cua. Quan el cant parava, aquella "dansa" durava encara una estona. Després ha vingut la
sol. Hi ha claps de cel blau, núvols grisos, d'altres blanquíssims. Hi ha cants de merlot, de rossinyol, de cucut. Quan surt una ullada de sol, com
mars de ginesta d'or: he de decantar-la a grans braçades. M'acompanyen cants de cucut, de merlot i de rossinyol. Enllà, veig castanyeredes flonges com
de sègol, blat i ordi, decorats de cent flors... I tot bressat en cants de merlot, de rossinyol, de cucut, sota el cel assolellat i els nuvolets
en què el poeta defineix la poesia. "No és pas —ve a dir— ni quan el cant et delira al llavi, sinó un existir, un vent en el déu." 9
ja tenen una mica de grogor, i hi havia una melangia estranya en el cant conjugat d'una alosa i el d'un pastoret, i en una lenta dringadissa

  Pàgina 1 (de 124) 50 següents »