×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cantada |
Freqüència total: 164 |
CTILC1 |
seran el plat fort de les berenes de les dues tardes pasquals. Ballades i | cantades | a les eres. Els fadrins i les fadrines s'unixen en colles, en camarades, | guarnides amb fanalets en l'aigua manyaga del port, i tota la nit balls i | cantades | , i les parelles d'enamorats que el sol és ben alt i encara festegen. Ai, | jeia. Però en tota l'amplada del bosc ningú no és tan amic de nius i de | cantades | , i mai no està més estufat que si té en cada branca un ocell que refila, | tant temps pera arrepentir-se'n, que l parado arriba a esser una | cantada | simbòlica, la marxa a l'anar poc a poc, l'himne al treball descansa i | A la una del matí els hi varen portar dues copes i va continuar la | cantada | . No dormia ningú. Ni els de dalt. A l'esser a les quatre del matí va eixir | i varietats, i al temps de les cries i els enamoraments és quan la | cantada | és més dolça. El rossinyol, que sempre ha estat reconegut i admirat com | corrent, Rikki-tikki oí que Darzee encara s'estava cantant la seva folla | cantada | de triomf. Però la companya de Darzee era més assenyada. Es llançà del | el gust... —Prou! —saltà, exasperat, en Jeroni.— No vull menjar a la | cantada | ¿enteneu? I, en dir això, no pogué estar-se d'esbatanar les grans | De sobte, la platja i la blancor del poble. Arribava de lluny la | cantada | d'un pescador i el plor d'un nou-nat. Tota la vila rebia la benedicció de | que era seu, el passat, un passat esquifit, jovençà, teixit de joies i de | cantades | , li fugia dels dits com la boira. I l'Anton es trobà sol. I en la seva | el sol. La posta daurava les herbes i la terra remoguda per la llaurada. | Cantades | de grills en la pau dels terrossos. Parelles de bous que retornen a | Hi havia d'haver gall, neules, torrons, tió; no hi havien de faltar | cantades | al pessebre i rondalles a la llar; jugaríem a la mona al voltant | quadrava i agafava una arrencada de marxa que enamorava." "I quines | cantades | que s'hi feien! M'agradaven aquelles veus mig ofegades per no | més afectuós, més pensador i més savi, amb unes coses que em deia i unes | cantades | que em feia, que es veia que les havia apreses allà. Jo diria que entre | flames, d'anhels i de fantasies; una vibració d'amor que ressona com una | cantada | de Pasqua. Terra de joventut, sí. Aquí tot canta i riu amb una formigor | del cistellet dels ous i acabant per dirigir i tot les darreres | cantades | a punta de dia, no hi va haver estirabot que no digués, ni pensada que no | ja no podia més. Els romeus de Sant Llop baixaven amb gran tro de corns i | cantades | per la fondalada de Gulinons, coronats de vidielles i enramats d'arboços. | desplomats, els creixen belles plomes. I han volat. I quines belles | cantades | d'agraïment refilen! Rancorós, no Els tres nois segueixen lligats; el | li compareguérem al davant. Vaig dir que havia baixat a sentir les | cantades | de Nadal, pels carrers. —Ah, bé! —observà la senyora Joe.— Hauríeu pogut | moltes poblacions valencianes un dels números més principals eren les | Cantaes | de cegos. Dos o més pidolaires cecs, que pujaven dalt d'un cadafalc | en fer el camí que menava a la cova, entonaren unes molt belles | cantades | : origen de les delicioses cançons —expressives d'amor, de tendresa i | moments i, acostumats al tragí guerrer, confraternitzen aviat en jocs i | cantades | o trapelleries fins al punt que, més d'un cop, per ultrapassar la mesura, | més estruendo que la boca d'aquella desfaenada. Allò va ser una " | cantà | de sega". Allí va eixir a relluir el vigilant, lo mal-casat, el de | , els homes tornen al cafè, des d'on, bo i fent la "manilla" sentiran la | cantada | del sereno; /Alabado sea Dios "par" siempre sea alabado las | del país i la nostra, cartells commemoratius, serrellets de paper, | cantades | , versos, frases i alegories. Advocats, metges, enginyers, aviadors, | una reminiscència el nostre costum de sortir a rebre els Reis amb llums i | cantades | ?. Amb diverses variants, trobem la commemoració dels Reis a totes les | les promeses dels que formen la colla, i davant de cada casa fan una | cantada | a so de guitarres i altres instruments de corda. Feta la serenata, el | còmplice, embriagats per la meravella que es creen, bressats per la feble | cantada | de l'avior. De bon grat es posaria a riure. Se'n torna amb mirament. | es van posar a ballar. Tot l'infern acudí al so dels seus aires i | cantades | . Van ballar "El Jaguar", "La Mostela", "El Serpent" i "L' | com havem dit, era a preu fix per cada ració. Heus ací un exemple de les | cantades | característiques: —Hi ha sopa d'aquella de rap i amb bales; arròs | no hi poden faltar, puix en to de marxa les nostres | cantades | heu d'acompanyar. Ja rompen la marxa | per tal de tapar el forat que instintivament descobreix en el curs de la | cantada | . El cantaire que diu les lletres de les cançons sense capir-ne totalment | però, ja que ho haveu volgut, sofriu que la meva prosa interrompi les | cantadas | que són la llum i l'escalf de aquesta festa. El cant és l'expressió més | Jo vaig ésser un dels primers que la vaig començar aquesta nova | cantada | i sé ben bé que m'hi vaig trobar sense saber com. Els que vàrem començar | mestressa de si mateixa. Tot allò engendrava un desig dalirós d'una gran | cantada | . Teníem l'exemple d'En Clavé, de la seva obra magna que fou el cant | tothom apte de la vila: homes, dones, joves i no tant. Quin bo de sentir | cantades | pel terme! Quin esplet, el sotraquejar dels carros, barrejat amb les | al repertori de l'Església, que ells coneixien bé. A canvi de les seves | cantades | , demanaven allotjament, menjar i alguna almoina... que gastaven en | amb l'obra que varen presentar. 30 d'agost: VIIIa· | Cantada | d'Havaneres Amb la col·laboració de "la Caixa" vàrem presentar una nova | la col·laboració de "la Caixa" vàrem presentar una nova edició de les | Cantades | d'Havaneres, aquest any amb el Grup "Les Gavarres". En resultà una | indígenes. Cançons de camí Tornant de l'aplec no hi poden pas mancar | cantades | . Corriols avall, i sobretot quan el camí planeja, que no cal pendre cura | de les velletes. Mes en l'ofertori esclata l'alegria de la jovenalla amb | cantades | i villancets que fan brincar els sentits, portant flaire de muntanya. | fan brincar els sentits, portant flaire de muntanya. Sembla com si les | cantades | dels pastors, dels fadrins i porqueiroles, baixessin dels cims de les | del rabadà tocant amb el flubiol la refilada més airosa. ¡Allavors, quina | cantada | ! Mes que callin els cridaires, que en vol cantar una la pastora de | classes s'integrin en realitzacions més àmplies de l'escola: per exemple, | cantades | corals, festes, jocs florals, diada de l'arbre... Construint una | a la cercavila, a la plaça, a la nit als descans dels col·loquis, a les | cantades | i als balls. Una xàquera vella a la plaça del poble, amb la foguera | (dels Oliers), arranjar lo de la funció religiosa i predicador; la | cantada | dels cecs ajustant a Santa Pola o a Vinyes; si havia Ball | enfilaven amb una espasa (Rei de les espases). Fraga: Els fadrins feien | cantades | a les solteres. Mestrat: El "panoli", menjar pa amb oli i una dansa. | per tal de fer-les més fàcils de recordar i també per facilitar la | cantada | quan es feia l'assaig d'aprenentatge del ball i així no haver de llogar | els mijos de que se valgueren els corsaris ab occasió d'una novella | cantada | de Missa, diu textualment aixina: "Empero los moros de Berberia | 40 D. Rafel Rubert Garriga. 41 D. Miquel Aguiló Pomar | Cantades | En les passades festes dels Patrons d'Inca L'Harpa cantà en tres actes. A |
|