×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cantant |
Freqüència total: 1577 |
CTILC1 |
de la poesia "amorosa" dels romàntics. Novel·les, films, serials, | cantants | —però— tenen un públic: un gran públic, encara. És el final. Prou que ho | —¿Deu esser veritat lo que conten? —Sí, per desgràcia. Rodola pes cafès | cantants | . En Xim l'haurà coneguda allà. Ell no somrigué: —¿La Violeta? No hi ha | sense pits ni anques), reconeixen que hauria pogut esser una excel·lent | cantant | d'òpera. Després de diversos avatars, ara es dedica al gènere picaresc; | serà com ses altres. —Idò no. Suposes molt mal. —Una cupletista... —Una | cantant | . Que pot arribar molt lluny. Una tiple d'altura. I això no ho dic jo, que | teu regne. Digna't a compartir el nostre aliment, sirena meva! La vella | cantant | obrí i estengué els braços i els tornà a estrènyer contra el seu pit, com | i ens apareixia ara com un homenet embruixat, ara com l'ànima de la vella | cantant | vestida de verd i groc. I, damunt el nostre cap, la parra sense fulles es | tal com em veieu, era, ah!, era gran i famosa; no, no era una | cantant | de cabaret. Era una cèlebre artista i portava combinacions de seda amb | marrecs del poble havien flairat la nostra xerinola i ens espiaven. La | cantant | provà d'alçar-se, però no va poder; havia menjat i begut massa, i es va | que tant havien servit, com si en volgués prendre possessió. La vella | cantant | s'enroscà sobre la cadira i obrí de nou la seva boqueta enfurrunyada. | com si s'esquincés un teixit de seda, com ara la camisa de seda d'una | cantant | . El crepuscle anava caient com un polsim d'or i empolsava el pati. El | es retorçava el mostatxo, i passejava la dreta sobre l'embriagada | cantant | . Parlava panteixant i amb la mirada esllanguida. De segur que ja no veia | la seva veu—; aixeca el teu coll de neu, canta la cançó. La vella | cantant | recolzà la galta a la mà grassoneta, clivellada pels lleixius, i va fer | una mica grans i envellides. Va tossir amb la tos ronca de les velles | cantants | , com un bram d'ase, s'aturà i mirà Zorbàs amb orgull. Els seus ulls | ben ajustada que està la terra al cor de l'home! Ve't aquí aquesta vella | cantant | que ha portat una vida llibertina; ara, encallada en aquesta ribera | sentir aquesta dolça emoció, perquè, tot just entràrem, s'abalançà a la | cantant | empolistrada i l'estrenyé entre els seus braços. —Crist és nat! —cridà—. | quadre penjava una barba: rossa, castanya, grisa, negra banús. La vella | cantant | de seguida en va comprendre el sentit. —Jo! —va dir, assenyalant amb | per negocis urgents i ell ha llençat els diners, s'ha embolicat amb | cantants | i torna amb dotze dies de retard. He de fer l'enfadat, he de... "Vaig | soberga tonada—. Bon profit et faci, t'ho regalo, tot el que has fet, la | cantant | , els cabells tenyits, els diners malversats, tot, tot! Torna a cantar! | s'aturà. —Uf! Visca l'os que m'ha tirat el Déu-diable! Una vella | cantant | ! Una vella barcassa! Va agafar un grapat de còdols i els tirà a la mar. | bullir per fer cafè. —Cruel! —digué, de sobte, la veu ronca de la vella | cantant | . Zorbàs aixecà el cap, la va mirar. Els ulls se li endolciren. No podia | el dimoni jogasser i de bon cor. Zorbàs va tenir compassió de la vella | cantant | , el cor se li havia esqueixat de veure com els seus ulls marcits el | seu lloc, davant el micròfon. Els planys recomencen. I així que acaba un | cantant | , se n'hi posa un altre. Són cinc o sis els de la faràndula filharmònica, | rebels, els hippies, els neo-nazis, els delinqüents més gratuïts, els | cantants | de protesta, els poetes indignats, els boigs de la carretera, i la fauna | Quan parlàvem de literatura, en Reventós solia dur la veu | cantant | . No sols per l'abundor de les seves lectures —s'empassava els llibres com | a la sortida; abrigar-lo, no deixar-lo beure i dir-li mal dels altres | cantants | per a mantenir-lo en aigua de roses, i per fi, aguantar la capa fós de dia | i digué en veu circumspecta, confidencial: —Tieta: quí és aquesta divina | cantant | ? —És la companyona que jo esperava. S'estarà a casa meva un mes o dos. Us | hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada l'entendrí la idea de ser | cantant | d'òpera; però tenia una trista veueta que no arribava enlloc. Aquest | tubs i veure's privada d'aquell semblant d'homenatge d'encens. I l'orgue | cantant | ha perdut molt de la seva veu. Quina llàstima, quina llàstima, si | —I aleshores començà de captenir-se altra vegada de la seva criatura, | cantant | una mena de non-non mentre ho feia, i dant-li una violenta estrebada al | amb una mirada anguniosa a la Reina, que estava llegint la llista dels | cantants | . —Podeu anar-vos-en —va dir el Rei, i el Capeller deixà a més | o han estat regidors, o han saludat al públic —militars vencedors o | cantants | d'òpera— entre corones de llorer i vols de coloms, o han estat inventors | vanitat. Si l'etzar li ha fet conèixer un home il·lustre, o una famosa | cantant | , amb els qui, per altra banda, sols ha tingut relacions superficials, la | se sent estèticament desemparat. Cada ària, cada duo, constitueix per al | cantant | el pas d'un examen, una mena de prova iniciàtica que mereixerà | reial, una casaca de "clown"... Aquest fabulós vestuari pertanyia a una | cantant | de cafè concert que treballava per províncies i que, entre dues | ni obscura ni afectada; la veu sense esforç, ni llangorosa ni massa | cantant | . L'oratòria de L. Crassus era més rica i d'un enginy no menor, però no li | sobre temes espirituals. El patró Meleu, en nom dels seus, porta la veu | cantant | . Sota la capa de bon jan s'hi amaga un esperit sornut, escèptic i | era il·luminat d'un roig de sang per les flames interiors. Hi havia una | cantant | entre la colla, una de gran i famosa: jo he vist els homenatges que li | la natura mateixa, les muntanyes entre Amalfi i Sorrento. Per facècia, la | cantant | pujà a l'escena i cantà, perquè el lloc la inspirava. Jo vaig pensar en | ningú no sabrà el momentani esclat d'aplaudiments, les notes de la bella | cantant | i els seus somriures: tot és cosa passada i fugida. Fins i tot per a mi | que creiem desaprovables. [2] ¿Què diu, doncs? Quan la veu d'un | cantant | s'allarga dins d'un tonell, s'expandeix per tot ell i hi retruny amb una | Bobonassa. Godin, menys ufanós d'aspecte, però ple d'èmfasi, duia la veu | cantant | . El negre Domingo tractava de tant en tant de dir-hi la seva. —Doncs, | encisats les aventures de l'excursió passada. Els que portaven la veu | cantant | eren en Victorià, en Jordi i el seu cosí; la resta dels nois giraven el | la divisió en bàndols amb les seves lluites, l'accés dignificador del | cantant | en el clos de les altes famílies, les calaverades de senyors respectables | tota mena de representacions en llengua no espanyola i a càrrec d'actors, | cantants | o dansarins no espanyols. Per a Barcelona l'ordre era una catàstrofe, i | en l'òpera: òpera bufa a Nàpols, centre d'exportació mundial de música, | cantants | i dansaires; òpera seriosa a Florència; òpera bufa i seriosa i teatre de | a la música, lliurat a les festes que li organitzava amb luxe asiàtic el | cantant | eunuc Farinelli, de nom de família Carlo Broggi; Carles III s'esbafava en | emmanillaren. Ens feren sortir al carrer, i el policia que duia la veu | cantant | , ens preguntà: —¿Voleu anar en taxi? —¡A peu! —contestà en Roigé | això vulgui dir que els infants que les sofreixen, arribin a ésser mai | cantants | cèlebres. /c.\ La veu inspirada 96. La veu | que l'infant Pere, com a més gran i més decidit devia portar la veu | cantant | en l'altercat. Els fills arriben a acusar el pare de destorbar l'acció de | seu caràcter servava una dèria aguda per la música. Havia sentit tots els | cantants | cèlebres del món que havien desfilat per Barcelona. Àdhuc, una vegada va |
|