DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cantant AI 114 oc.
cantant F 360 oc.
cantant M 1103 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cantant Freqüència total:  1577 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la poesia "amorosa" dels romàntics. Novel·les, films, serials, cantants —però— tenen un públic: un gran públic, encara. És el final. Prou que ho
—¿Deu esser veritat lo que conten? —Sí, per desgràcia. Rodola pes cafès cantants. En Xim l'haurà coneguda allà. Ell no somrigué: —¿La Violeta? No hi ha
sense pits ni anques), reconeixen que hauria pogut esser una excel·lent cantant d'òpera. Després de diversos avatars, ara es dedica al gènere picaresc;
serà com ses altres. —Idò no. Suposes molt mal. —Una cupletista... —Una cantant. Que pot arribar molt lluny. Una tiple d'altura. I això no ho dic jo, que
teu regne. Digna't a compartir el nostre aliment, sirena meva! La vella cantant obrí i estengué els braços i els tornà a estrènyer contra el seu pit, com
i ens apareixia ara com un homenet embruixat, ara com l'ànima de la vella cantant vestida de verd i groc. I, damunt el nostre cap, la parra sense fulles es
tal com em veieu, era, ah!, era gran i famosa; no, no era una cantant de cabaret. Era una cèlebre artista i portava combinacions de seda amb
marrecs del poble havien flairat la nostra xerinola i ens espiaven. La cantant provà d'alçar-se, però no va poder; havia menjat i begut massa, i es va
que tant havien servit, com si en volgués prendre possessió. La vella cantant s'enroscà sobre la cadira i obrí de nou la seva boqueta enfurrunyada.
com si s'esquincés un teixit de seda, com ara la camisa de seda d'una cantant. El crepuscle anava caient com un polsim d'or i empolsava el pati. El
es retorçava el mostatxo, i passejava la dreta sobre l'embriagada cantant. Parlava panteixant i amb la mirada esllanguida. De segur que ja no veia
la seva veu—; aixeca el teu coll de neu, canta la cançó. La vella cantant recolzà la galta a la mà grassoneta, clivellada pels lleixius, i va fer
una mica grans i envellides. Va tossir amb la tos ronca de les velles cantants, com un bram d'ase, s'aturà i mirà Zorbàs amb orgull. Els seus ulls
ben ajustada que està la terra al cor de l'home! Ve't aquí aquesta vella cantant que ha portat una vida llibertina; ara, encallada en aquesta ribera
sentir aquesta dolça emoció, perquè, tot just entràrem, s'abalançà a la cantant empolistrada i l'estrenyé entre els seus braços. —Crist és nat! —cridà—.
quadre penjava una barba: rossa, castanya, grisa, negra banús. La vella cantant de seguida en va comprendre el sentit. —Jo! —va dir, assenyalant amb
per negocis urgents i ell ha llençat els diners, s'ha embolicat amb cantants i torna amb dotze dies de retard. He de fer l'enfadat, he de... "Vaig
soberga tonada—. Bon profit et faci, t'ho regalo, tot el que has fet, la cantant, els cabells tenyits, els diners malversats, tot, tot! Torna a cantar!
s'aturà. —Uf! Visca l'os que m'ha tirat el Déu-diable! Una vella cantant! Una vella barcassa! Va agafar un grapat de còdols i els tirà a la mar.
bullir per fer cafè. —Cruel! —digué, de sobte, la veu ronca de la vella cantant. Zorbàs aixecà el cap, la va mirar. Els ulls se li endolciren. No podia
el dimoni jogasser i de bon cor. Zorbàs va tenir compassió de la vella cantant, el cor se li havia esqueixat de veure com els seus ulls marcits el
seu lloc, davant el micròfon. Els planys recomencen. I així que acaba un cantant, se n'hi posa un altre. Són cinc o sis els de la faràndula filharmònica,
rebels, els hippies, els neo-nazis, els delinqüents més gratuïts, els cantants de protesta, els poetes indignats, els boigs de la carretera, i la fauna
Quan parlàvem de literatura, en Reventós solia dur la veu cantant. No sols per l'abundor de les seves lectures —s'empassava els llibres com
a la sortida; abrigar-lo, no deixar-lo beure i dir-li mal dels altres cantants per a mantenir-lo en aigua de roses, i per fi, aguantar la capa fós de dia
i digué en veu circumspecta, confidencial: —Tieta: quí és aquesta divina cantant? —És la companyona que jo esperava. S'estarà a casa meva un mes o dos. Us
hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista veueta que no arribava enlloc. Aquest
tubs i veure's privada d'aquell semblant d'homenatge d'encens. I l'orgue cantant ha perdut molt de la seva veu. Quina llàstima, quina llàstima, si
—I aleshores començà de captenir-se altra vegada de la seva criatura, cantant una mena de non-non mentre ho feia, i dant-li una violenta estrebada al
amb una mirada anguniosa a la Reina, que estava llegint la llista dels cantants. —Podeu anar-vos-en —va dir el Rei, i el Capeller deixà a més
o han estat regidors, o han saludat al públic —militars vencedors o cantants d'òpera— entre corones de llorer i vols de coloms, o han estat inventors
vanitat. Si l'etzar li ha fet conèixer un home il·lustre, o una famosa cantant, amb els qui, per altra banda, sols ha tingut relacions superficials, la
se sent estèticament desemparat. Cada ària, cada duo, constitueix per al cantant el pas d'un examen, una mena de prova iniciàtica que mereixerà
reial, una casaca de "clown"... Aquest fabulós vestuari pertanyia a una cantant de cafè concert que treballava per províncies i que, entre dues
ni obscura ni afectada; la veu sense esforç, ni llangorosa ni massa cantant. L'oratòria de L. Crassus era més rica i d'un enginy no menor, però no li
sobre temes espirituals. El patró Meleu, en nom dels seus, porta la veu cantant. Sota la capa de bon jan s'hi amaga un esperit sornut, escèptic i
era il·luminat d'un roig de sang per les flames interiors. Hi havia una cantant entre la colla, una de gran i famosa: jo he vist els homenatges que li
la natura mateixa, les muntanyes entre Amalfi i Sorrento. Per facècia, la cantant pujà a l'escena i cantà, perquè el lloc la inspirava. Jo vaig pensar en
ningú no sabrà el momentani esclat d'aplaudiments, les notes de la bella cantant i els seus somriures: tot és cosa passada i fugida. Fins i tot per a mi
que creiem desaprovables. [2] ¿Què diu, doncs? Quan la veu d'un cantant s'allarga dins d'un tonell, s'expandeix per tot ell i hi retruny amb una
Bobonassa. Godin, menys ufanós d'aspecte, però ple d'èmfasi, duia la veu cantant. El negre Domingo tractava de tant en tant de dir-hi la seva. —Doncs,
encisats les aventures de l'excursió passada. Els que portaven la veu cantant eren en Victorià, en Jordi i el seu cosí; la resta dels nois giraven el
la divisió en bàndols amb les seves lluites, l'accés dignificador del cantant en el clos de les altes famílies, les calaverades de senyors respectables
tota mena de representacions en llengua no espanyola i a càrrec d'actors, cantants o dansarins no espanyols. Per a Barcelona l'ordre era una catàstrofe, i
en l'òpera: òpera bufa a Nàpols, centre d'exportació mundial de música, cantants i dansaires; òpera seriosa a Florència; òpera bufa i seriosa i teatre de
a la música, lliurat a les festes que li organitzava amb luxe asiàtic el cantant eunuc Farinelli, de nom de família Carlo Broggi; Carles III s'esbafava en
emmanillaren. Ens feren sortir al carrer, i el policia que duia la veu cantant, ens preguntà: —¿Voleu anar en taxi? —¡A peu! —contestà en Roigé
això vulgui dir que els infants que les sofreixen, arribin a ésser mai cantants cèlebres. /c.\ La veu inspirada 96. La veu
que l'infant Pere, com a més gran i més decidit devia portar la veu cantant en l'altercat. Els fills arriben a acusar el pare de destorbar l'acció de
seu caràcter servava una dèria aguda per la música. Havia sentit tots els cantants cèlebres del món que havien desfilat per Barcelona. Àdhuc, una vegada va

  Pàgina 1 (de 32) 50 següents »