Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pel que sembla, s'hi interposa i l'uniformat li pica els dits amb el	cantell	de l'altra mà. —Per què? —repeteix encara. Ni l'un ni l'altre no
centímetre a centímetre. —No passaré... Però fan un altre esforç, el	cantell	de la porta mossega la muntanya de paper on deixa una mena de dent, i ell
per les tapes encoixinades, per les guardes amb arabescos daurats, pels	cantells	d'or de retaule, i la primera frase, que no li va ser gens difícil
trobar un racó de certitud, algun sentit més ferm que l'envà de	cantell	i el munt de bigues menjat per la crosta de pols i
plegat, massa ondes i massa punxes. Em va donar un cop al genoll amb el	cantell	de la mà que em va fer anar la cama enlaire de sorpresa i em va dir que
vaig haver de baixar quatre graons fets de maó, ja una mica gastats dels	cantells	, coberts a dalt per un emparrat de llessamí molt espès d'aquell
era de pinyonet. Del primer pis al meu, era de rajola vermella amb el	cantell	de fusta. Em vaig asseure a terra. Era molt d'hora i no es sentia cap
pujar per l'altra banda. I quan tenia el peu posat damunt la pedra del	cantell	de la vorera, tot el món se'm va ennuvolar i vaig veure els llums blaus,
per la vorera, de rajola a rajola, fins arribar a la pedra llarga del	cantell	i allí em vaig quedar com una fusta per fora, amb tota una puja de coses
no li havia donat les gràcies de res. Gràcies... Damunt de la pedra del	cantell	de la vorera del carrer Gran, vaig mirar amunt i avall que no vinguessin
només diu paraules adorables!; i els llavis, que es posen amb suavitat al	cantell	de la copa, com si la besessin... I avui que Pere se n'ha anat tan d'hora
donarà completament. Vaig veure que les pedres tenien unes vetes, o uns	cantells	, que eren les parts per on calia atacar-les. Josep, veient la meva bona
mal. ¿No t'ho he dit que a Vilanova havia fet d'escolà? D'un cop al	cantell	del nínxol va rompre el coll de l'ampolla i es posà a beure a ple raig.
evident, monstruós, i ara calia declarar-lo en veu alta. S'aferrava al	cantell	de la taula amb totes dues mans, intentava redreçar el cap, que li
l'ampla cara interrogadora del seu germà Humbert; amb la mà aferrada al	cantell	explorava el passadís. No veient ningú, s'esmunyí de puntetes fins a la
Josep panteixava, alenava en una rara sensació de deslliurança. Amb el	cantell	d'una pedra collida a l'atzar, Nasi, enfurit, li va ratllar la cara.
segons d'arc (valor-desviació d'una estrella projectada sobre el	cantell	del disc del sol). La desviació calculada per nosaltres era
tan tranquil, encongit, tremolant de fred i acotat sobre un llibret de	cantells	daurats, no sé, em vaig dir que t'agradaven les sopes. Així se'm va
i el sisè fracassen. El setè fa caure l'anella i aquesta li rebota de	cantell	al front. —Aquest al·lot s'ha fet mal. A veure si s'ha badat el cap.
que abans de posar-la a coure imprimien sobre el fang, amb el	cantell	d'una petxina, unes ratlles amb les quals volien donar als pots l'aspecte
blanquejar ab la closa llarguíssima de son hort, que, partint del	cantell	esquerre, s'escorría coster avall en forma parabòlica, tancant la major
Bíblia Doré costa cent dòlars l'exemplar, pell de Rússia, arrodonits els	cantells	. —En necessitaria per valor de cinquanta mil dòlars; això és, una edició
L'home, mirat de cara o d'esquena, oferia un aspecte formidable; mirat de	cantell	semblava desnarit, vincladís i aperxallat. En Pellini era italià, però a
de palets de riu de color blavisc, "d'ull de serp", col·locats de	cantell	, en fileres, com els grans d'una espiga de blat de moro. Per un pintor,
En Blai la examinà per tots cantons, i agafant amb ses mans els dos	cantells	de l'esboranc hi donà un petit sotrac, que tot seguit féu despendre
reparat que fa aquella mateixa acció d'arrapar-se, girat d'esquena, al	cantell	de la taula, i de mossegar-se el nus del dit quan escolta. Mes que pel
la fresca al carrer segut en una cadira de balca, amb un escanyapits al	cantell	de la boca. El noi es ficà dins sense dir ni "bona nit", i en enfilar
s'esfonçava, que els miralls caiguessin de les parets esmicolant-se al	cantell	de les taules, que tremolessin els llums i que a fora tot comencés a fer
tot blanc de cap... pàl·lid... els ulls lluminosos... Va avançar fins al	cantell	del graó superior. Un silenci sobtat s'estengué per sobre totes les
Va arrapar-se al marbre de la taula i, aixecant-lo fins a posar-lo de	cantell	, se'n féu un mur, a resguard del qual podia batre's amb menys perill.
sempre el veureu de cara a la femella. Prou sap el que fa. Mirat de	cantell	, és horrible, mirat d'esquena la seva cua no és pas obra d'una fada, és
es perdia en el ritme del cos. Ramona cantava en el seu espanyol sense	cantells	. Deia "me pica, me pica, me pica" i amb la part central del
a rentar-se'ls a les aigües clares del mar; i, tot rentant-se ajupit al	cantell	més baix de la roca, sentí cap a l'altra banda un xipollejar com de rems
el cos d'en Temme, deslligat de les corretges vives que el subjectaven al	cantell	de la roca, varà, esguimbant-se herbatges avall; i anava a submergir-se,
quina cosa li vindria de gust i quina altra l'enfurismaria. Un got al	cantell	d'una taula, un guisat massa abundós, desvetllaven les seves ires de cap
possible. Aqueixos termes eren uns rocs més o menys planers, posats de	cantell	, rocs negres, volcànics, a vegades estintolats l'un contra l'altre de dos
poder veure que Erbok feia girar una llosa de pedra que en posar-se de	cantell	deixà al descobert l'entrada d'una altra cova. Una claror incerta, però
m'han respost: —Tenga... Vostè gusta? Aleshores m'he decantat fins al	cantell	del marge, prop d'aquells coves de fruita. Les figues, plenes i molsudes,
absurd i estrident de cims, turons, penyalars, freus, cingleres, morros,	cantells	i espadats verds, grocs, vermells, blancs, sèpia, morats i rosa que ens
relleu i s'esbadia tota grassa i esponjosa, apunten els caparrons i els	cantells	de les muntanyes amb una pàl·lida coloració de poma camosa, rondina el
Quin goig, des del bot estant, veure-les trescar pels cims i saltar pels	cantells	de les timbes! Tot d'una, tocades per la bala certera, tombaven cap per
en paiama, al seu balcó. De balcó a balcó no hi havia més que un	cantell	de duro de distància, així és que ens feia l'efecte de no estar gens
l'altre costat, a la dreta de la porta. —A veure. És fosc. Palpo el	cantell	del llit i vull baixar amb precaució. Però el meu peu no troba cap
Sortiu a fora. Denis Couloy dóna les últimes passades de ribot al	cantell	de la porta de la seva barraca; de la banda del torrent arriba l'esforçat
safareig del jardí, he vist la primera oreneta de l'any. L'ocell era al	cantell	de pedra del dipòsit, molt a la vora de l'aigua, i tractava, amb grans
tranquil·làs, amb una americana de tricot sense solapes, el missal de	cantells	daurats agafat amb les dues mans recollides sobre el pit. En Peia, com en
no pot suportar, i zas! cau segada sobre les rajoles i pega amb el cap al	cantell	d'un esglaó, i sang." Aprofitant un "embotellament" davant els
que tenia al calaix. Es quedà aturat. Un instant. La mà dreta sobre el	cantell	del calaix. Agafà la capsa dels Tourquois. N'agafà un. Se'l ficà
De la banda d'on vénen els crits del gos s'acosta un núvol amb tot un	cantell	esquinçat, que sembla fet de plomes. No tornaré a casa. Em quedaré a
la brisa i les petites remors d'insectes —feia un moment, aturada al	cantell	de la barca hi havia una abella com un glop d'or— em feien mig endevinar

Pàgina 1 (d'11)

50 següents