Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cantellut A 217 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cantellut Freqüència total:  217 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

particularisme, del qual ha procurat eliminar de seguida les arestes més cantelludes. Mentre hom es feia la boca dolça amb la bresca del Llenguadoc, es tirava
—insisteix amb veu endolcida, que no és pas aquella veu d'abans, aspra, cantelluda, sense inflexions. —No ho diguis més, criatura! —fa Laura deseixint-se de
pedra, sol; esperaran que et moris... No t'excitis; calma't, beu... Ets cantellut, rebec. Prefereixes isolar-te, venjar-te des del teu pensament... Què et
món hagués emboirat el cel i anguniat la terra. Era alta, nuosa, morena i cantelluda, igual que si l'haguessin tallada en un vell cor de roure. I les seves
de més, en el poble de vora la frontera. I emboca l'escala de nou, dura, cantelluda, la tristesa en el cor, nuada la gola i les llàgrimes cara avall en
foguegen, arroentats pel sol ponent. És un pagès ni vell ni jove, la cara cantelluda, del color d'aquella terra que lleva el bon pa de froment. Contempla el
enllà, entrat l'estiu, anirà enfosquint-se de fullatge, es farà dura i cantelluda cada fulla, tot lligarà amb l'aspror de l'escorça i els bonys i nusos de
li han corbat una mica les espatlles i és ossat i eixut de carns, la cara cantelluda, nuoses les mans de tan cloure's damunt de l'esteva i del mànec de
una mata, que torni del treball o de la vila qualsevol pagesa de rostre cantellut i pell suada. Vella o jove, tant et fa, que ja no ets aquell fi gustador
sovint, per a dissimular la manca interna d'audàcia. Sever no vol dir cantellut. Indulgent no vol dir estovat. L'art dòric té les seves delicadeses.
més magre, i les línies toves de la fesomia esdevenien a poc a poc més cantelludes. Un tel de vermellor crua se li estenia sota les celles, per les galtes i
i enfilà un carrer. Carrer del Pas de Llevant... Carrer de pedres cantelludes, de cases venerables, blanques i quietes com colomes. Carrer auster,
o si es va recolzar en algun d'aquells fanals que amb llurs formes cantelludes li havien produït més d'una bossoga en jugar-hi quan era petit. O, dies
allargava el braç i apuntava el dit i signava un suro, un turó, una pedra cantelluda dreta a la vorada d'un camí, i repetia una frase que semblava inflar-lo
saltar l'escorpit d'aqueixos torells a cops d'una masseta plana i cantelluda. Grans superfícies de bosquina estassada i escombrada, eren convertits en
l'herba grassa fa flonja la petjada, ara pujant als tossals enasprats i cantelluts, els ganivets que mig parteixen els vents i els fan udolar i xiular com a
pel damunt de la terra i de la mar. El penyal de Rocaberla s'alçava cantellut, amb la seva llisa paret, terrible espadat que tants de sols ixents ha
alternat de gemecs, durà més d'un quart. Després es passà del parlar cantellut a la cridòria confusa. De sobte, se sentí un crit de dona i el soroll
Sebastià J. Arbó (Nat el 1902) És bru, escardalenc, cantellut; més cantellut, però, per la conversa que per l'aspecte. Una noia bonica,
J. Arbó (Nat el 1902) És bru, escardalenc, cantellut; més cantellut, però, per la conversa que per l'aspecte. Una noia bonica, un llibre
seus textos hi eren sotmesos per algun editor ocasional. Al seu idioma cantellut, tallat a cops de destral com la parla d'un déu, no li venia d'un pam,
embabaiada l'espectacle d'aquesta roca gegantina, broixa, grisenca i cantelluda, tota dibuixada d'uns vions de verdesca aspra i punxent. De sobte algú fa
Pollensa, asseguda en el planell feracíssim que hi ha entre els mogolls cantelluts de la serra de Sant Vicenç i el cònic i teatral turó del Puig de la Mare
no podrien campar. De vegades, també, en doblar el costellam d'un freu cantellut, pelat i rosegat de les ones, us sobta la visió d'unes barraquetes
avorrible on la gent parla una llengua tan bàrbara, tan abstrusa, tan cantelluda i inintel·ligible. Quin dolor i quina ràbia! Ell, per servir-me, es diu
a la faisó castellana, macilent i espigat, muntant un rossí magre i cantellut, sinó el Quixot a la catalana, colrat, xaparro, forçut, cantador i
de trencar l'alba, a les darreres clarors de la lluna que es va fonent cantelluda i esblaimada rera la torre del castellot dels moros, començarem a
aspres? Qui ho ha dit que som esquerps? Qui ho ha dit que som bròfecs i cantelluts? Que parlin aquestes muntanyes, doncs, on la funció vital de l'home —la
ametlla i mel, blancor d'hostia i grogor d'or, sota una forma dura i cantelluda que la priva de corrompre's. Caminem, i els llocs per on passem apar que
com l'enfonsa. L'estimo. Estimo les seves espatlles, la seva figura cantelluda i corbada... I al mateix temps veig darrera seu boscos i estels, i una
un ventre ben ple, soldadet a punta d'alba... però al meu costat camina, cantellut i corbat, Kat, el meu camarada. El contorn de les barraques ens arriba,
habitacions. Luz era més baixa que la seva germana: seca, raquítica, cantelluda, aspra. El cabell se li aixecava enverinat damunt del front com una mota
S'enfilà pels graons de la caseta, que eren espadats i fets de trossos cantelluts de marbre de les columnes rompudes. Llangardaixos d'alegres colors es
—la pell dels bous com un tel de ceba mal protegint de miracle les anques cantelludes, més esfilagarsades les pelleringues dels bescolls, més immensament
córrer túnel endins, caient, aixecant-se, ferint-se amb l'estesa de grava cantelluda que ara tu mateix, custodiat pel guàrdia, vas trepitjant a mesura que
i atapeir ensems el període gramatical, que, si més no, ha de ser cantellut i joliu alhora, tal com pertoca a l'expressió veritablement catalana del
Joan de marges, si en va fregar d'argelagues, si en va ensopegar de macs cantelluts! A l'últim s'aturaren. En Joan fou empès fins tocant a una paret
si en tornà a fregar d'argelagues, si en tornà a ensopegar de macs cantelluts! I ara en un marjal, ara en una tanca, ara en una soca, la seva mà
veure que s'arronçava: algú li havia llançat un roc a la cama. Una pedra cantelluda l'havia ferida al tormell i un plor tristíssim m'esborronà per dintre. En
la roentor del sol ni els crits dels venedors ambulants, ni les pedres cantelludes dels viaranys "fassi", ni les empentes de les multituds. Filla d'un
del sorral, les quals han estat profundament ratllades, fins resultar cantelludes i tallants en la cara que mira al NW i NNW, mentre en la de sotavent, o
carn, carnut; arrel, arrelut; branca, brancut; bony, bonyegut; cantell, cantellut; gana, ganut; gruix, gruixut; geni, geniüt; rampell, rampellut; llengua,
amb els verds i blancs lluents de la ceràmica; sovint subratlla el fosc cantellut del ferro forjat amb les formes blanes i clares de la pedra. Selecciona
suaus i atractives i exuberant decoració, Gaudí projectà la de la Mort cantelluda i feridora i amb els paraments desolats per la manca absoluta d'elements
probablement representa Pere el Cerimoniós, modelada en elegants volums cantelluts i no menys aristocràtiques arestes vives, amb lleus excavacions d'ombra
guix tradueix la d'un relleu en planxa metàl·lica, executada amb plecs cantelluts, com si l'artista perfilés amb el martell les línies d'un dibuix. Aquesta
que representa els grius afrontats. Uns i altres es presenten aplanats, cantelluts, aprimats, de secció rectangular, seguint la tècnica notada al claustre
dir desgrana el vell llop de mar. Cap al nord s'albira una línia grisa i cantelluda, amb tonalitats rogenques trameses pel crepuscle. Es la part meridional
se'm posa a recitar versos del tal Jodelle, i el gos comença a fer salts cantelluts, autènticament de circ. Per sort, som a París i a l'esbatanada porta
posat sorneguer, comprenent-ne a ben segur l'origen, va collir una pedra cantelluda i apuntant el cap del funcionari filatèlic li engegà un tret

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »