Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

plecs sobre les sabates, portava el gec descordat; avançava balandrejant;	cantussejava	una antigua cançó i amb els passos anava marcant el ritme
amb la cara amorrada al toll. Però ara hi ha algú més, una veu humida que	cantusseja	: —Un obstinat, oi? Veu els pantalons, el raig que descriu un arc abans
sentir a la galeria, car tot d'una torna a repicar el doll de l'aigua que	cantusseja	, ara mandrosament, sobre un líquid sabonós. Potser ha estat el noi. Les
no s'han tret la son dels ulls, mig despullats, escurant una paella,	cantussejant	entre dents, donant-se cops de puny sense malícia i jugant amb els gats.
càstigs. Ai! [(Reapareix Nara amb el cossi.)] Nara. [(	Cantussejant	.)] Això... se... rà... freee d! Abel. Quin pa! És una
el jardí de la vídua. Darrera la tanca de canyes i de figueres de moro	cantussejava	una dolça veu femenina. Vaig mirar davant i darrera meu: solitud. Em vaig
o el nyigo-nyigo de les havaneres —havaneres, ai!— que amb tanta afecció	cantussegen	els indígenes d'aquell rodal. Però, en definitiva, els avantatges
Però ningú va fer cas de Mowgli, qui, assegut entre les altes canyes,	cantussejava	cançons sense paraules i es mirava les plantes dels peus, bruns i
fosques i pureses de la nit. Xibarri d'escolania, que es desperta i lleva	cantussejant	, una xerradissa de pardals ressonava ja per les espessors fantàstiques i
del capellà aconsellaren: —Casa't. Quelot encara esperava. Tornà la veu a	cantusejar	: —Casa't, i que Déu et beneeixi. Pausa. Quelot ja no hi era. L'
de mangre i aigua, a dibuixar-hi una quilla i les rodes de proa i popa.	Cantussejà	una sardana i digué, com per a ell mateix: —El matrimoni és una cosa
hont, tot donant vent als canons del orgue, hi repassava les lliçons, hi	cantussejava	y de somnis, ¡n'hi capdellava y n'hi descapdellava! Era l'organista un
donar-li. Seguint les instruccions d'en Boi, en Bau pujà a coberta, tot	cantussejant	una cançó per tal de donar un aire de naturalitat a la cosa. A coberta,
havia una barca amb el presoner. Per millor dissimular, en Bau es posà a	cantussejar	una corranda. Els dos amics, sense dir-se res, alimentaven tots dos
els alemanys...? Reflexioneu-ho —dic jo. —Quants veïns té Melbourne? —	cantusseja	Müller. —Com voleu surar en aquest món si no sabeu això? —dic, en un to
retòrica? Déu immortal!, quin gesticular, quines inflexions de veu, quin	cantussejar	, quin moure's, quin canviar sovint de fesomia, quin trasbalsar-ho tot amb
les anques dels angelets mentre sota del bigoti, amb una calma arcaica,	cantussejava	: "El pardal, el pardal, quan s'ajocava, feia remor..." Tot feia, però
distreta i indiferent a tot el que la voltava. Menjava cacauets i	cantussejava	hores i hores les cançons sentimentals de la misèria del barri. Acabada
mesclar mots guajiros en la seva parla i a passar-se hores i hores	cantussejant	: La mulata Clara Roque la jalada Clara Roque, suda calunga, mueve
que el llumet s'apagava i que una ombra humana s'enfonyava pel bosc.	Cantussejava	seguida d'un gos que caminava amb el morro ran de terra com si sentís el
apanyussar, empapussar, embarbussar-se, aferrussar-se, cantussar,	cantussejar	, cantussol. Ar. Bafarada, buidarada, cagarada, esclatarada,
vivotejar; trigar, trigotejar, etc.. Cp. cantar,	cantussejar	; ploure (gerundi plovent) plovisquejar; plorar,
Tots els fonemes sonors poden ésser cantats, és a dir, que podem amb ells	cantussejar	qualsevol melodia. La qual cosa no poden fer pas amb cap fonema sord.
no se li mengés els dolços que anava elaborant, Batista l'obligava a	cantussejar	tot el dia. De vegades el fiato del xicot es debilitava. —Canta,
i els braços rosats de l'escalfor. Mira amb ull directe, sense fondària.	Cantuseja	una mica de cançó banal, sempre la mateixa. En Joan tanca el llibre, i li
amb una espera gairebé dolorosa. De sobte, sense saber com, em trobo	cantussejant	: "Sur le pont d'Avignon, on y danse, on y danse. Sur le pont
Peer Gynt, cosa que l'omple de satisfacció. Sovint ens la	cantusseja	perquè no posem en dubte les seves glòries musicals. Pel que fa al
de nuestra tierra? I amb una malenconia infinita es posava a	cantussejar	amb la seva veu potent i cavernosa, acompanyat de la guitarra, que feia
Des del meu dormitori sento la veu cavernosa del capità Gallart que	cantusseja	a la plaça major; el Propagandista l'acompanya amb aquella guitarra
Cruells. Feliç tu! Sou els únics que les enteneu. Vosaltres i Don Juan...	Cantussejà	l'ària de Don Giovanni a la criada: —Perquè el que és els
el que va fer Letamendi! Però jo no sóc un gran home, tot al contrari...	Cantussejà	durant uns moments un tema de la marxa fúnebre de Chopin; s'amorrà a
las ciencias adelantan que es una barbaridá —el doctor	cantussejava	tot fent l'ullet al practicant—. Que aquest noi té diftèria, hi posaria
superioritat visible i total sobre el vespertí. En saltar del llit, ja	cantusseja	. Amb el sabó a la cara emprèn la romança o la cançó entera i sovint la
tramvia, encenent cigarretes. I ens n'anàrem pels nostres carrers,	cantussejant	potser una cançó banal que oblidaríem tot seguit que deixés
calamitós i imprevist. Tenia por? Qui sap! Tot d'una comença a	cantussejar	una cançó que el seu veí, en Farreres, l'acompanya xiulant. De sobte
més baix que ella i anava descendint els graons sense trencar el ritme i	cantussejant	entre dents ara la marxa reial ara un fragment de sarsuela, a mi em
els ulls de l'hedonisme desventurat. Entre cullerada i cullerada,	cantussejava	molt baixet la coneguda marxa del Faust; i, entre plat i
tots els arguments exteriors porten una altra música i són més fàcils de	cantussejar	, però la realitat crua tard o d'hora serà amarga. De moment, és
barriada, la nena sense obrir boca per tal de no distreure el company que	cantusseja	amb aplicació: —Un quilo de sucre, un quilo de sucre... De sobte la Rosó
d'enterrar-se en la sorra... Com reposa... I el mar que hi	cantusseja	així una mare..." Silenci... Ni bleixar no-res no gosa... Oh
avui, els temes principals de moltes de les seves obres es poden escoltar	cantussejats	o xiulats per la gent del seu país, mentre treballen, passegen... Era
agafant un blau més resplendent. Sense adonar-se'n l'Eladi es posà a	cantussejar	: Oh, celeste Aïda... Callà de pressa, no fos cas que en Marcel es pensés
E da quale comarca? Forse andalusi? Adoro l'Andalusia... I	cantussejà	Il barbiere di Siviglia. —¡Quin temperament d'ocell!
al poble perquè els cotxers no es banyassin. M'encanta la pluja. I	cantussejà	: Il pleut, il pleut, bergère, presse tes blancs
oncle Tonet. —¿Què ha estat d'aquell dragó de vint anys? Donya Xima	cantussejà	: Il repose au Père Lachaise par un prix exorbitant. —¿Es
en aquest món. Donya Xima estava de bell nou inexplicablement satisfeta i	cantussejava	. De sobte començà a parlar de negocis. Un metge li havia proposat
senyor la interrompé, enfadat. —Prenguéreu un cotxe de punt. Ella seguia	cantussejant	quan entrà en Tomeu amb un manat de llenya. —Aquest bergant —digué el
seguia el curs de la seva normalitat. La senyora regava els cossiols i	cantusejava	. Els camps eren verds i els homes de la feina treballaven sens aturall,
ha fet amb ell. Ella el mirava divertida a través de les ulleres fosques,	cantussejant	la cançoneta de moda de l'estiu: "el sol, el mar, i tuuu", i
Avançà el mentó. Va passar-se la pinta espessa, enèrgicament. I es posà a	cantussejar	la marxa de Sambre et Meuse. —Vigila aquests dropos. ¡Que

Pàgina 1 (de 6)

50 següents