×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb cantussejar |
Freqüència total: 254 |
CTILC1 |
| plecs sobre les sabates, portava el gec descordat; avançava balandrejant; | cantussejava | una antigua cançó i amb els passos anava marcant el ritme | | amb la cara amorrada al toll. Però ara hi ha algú més, una veu humida que | cantusseja | : —Un obstinat, oi? Veu els pantalons, el raig que descriu un arc abans | | sentir a la galeria, car tot d'una torna a repicar el doll de l'aigua que | cantusseja | , ara mandrosament, sobre un líquid sabonós. Potser ha estat el noi. Les | | no s'han tret la son dels ulls, mig despullats, escurant una paella, | cantussejant | entre dents, donant-se cops de puny sense malícia i jugant amb els gats. | | càstigs. Ai! [(Reapareix Nara amb el cossi.)] Nara. [( | Cantussejant | .)] Això... se... rà... freee d! Abel. Quin pa! És una | | el jardí de la vídua. Darrera la tanca de canyes i de figueres de moro | cantussejava | una dolça veu femenina. Vaig mirar davant i darrera meu: solitud. Em vaig | | o el nyigo-nyigo de les havaneres —havaneres, ai!— que amb tanta afecció | cantussegen | els indígenes d'aquell rodal. Però, en definitiva, els avantatges | | Però ningú va fer cas de Mowgli, qui, assegut entre les altes canyes, | cantussejava | cançons sense paraules i es mirava les plantes dels peus, bruns i | | fosques i pureses de la nit. Xibarri d'escolania, que es desperta i lleva | cantussejant | , una xerradissa de pardals ressonava ja per les espessors fantàstiques i | | del capellà aconsellaren: —Casa't. Quelot encara esperava. Tornà la veu a | cantusejar | : —Casa't, i que Déu et beneeixi. Pausa. Quelot ja no hi era. L' | | de mangre i aigua, a dibuixar-hi una quilla i les rodes de proa i popa. | Cantussejà | una sardana i digué, com per a ell mateix: —El matrimoni és una cosa | | hont, tot donant vent als canons del orgue, hi repassava les lliçons, hi | cantussejava | y de somnis, ¡n'hi capdellava y n'hi descapdellava! Era l'organista un | | donar-li. Seguint les instruccions d'en Boi, en Bau pujà a coberta, tot | cantussejant | una cançó per tal de donar un aire de naturalitat a la cosa. A coberta, | | havia una barca amb el presoner. Per millor dissimular, en Bau es posà a | cantussejar | una corranda. Els dos amics, sense dir-se res, alimentaven tots dos | | els alemanys...? Reflexioneu-ho —dic jo. —Quants veïns té Melbourne? — | cantusseja | Müller. —Com voleu surar en aquest món si no sabeu això? —dic, en un to | | retòrica? Déu immortal!, quin gesticular, quines inflexions de veu, quin | cantussejar | , quin moure's, quin canviar sovint de fesomia, quin trasbalsar-ho tot amb | | les anques dels angelets mentre sota del bigoti, amb una calma arcaica, | cantussejava | : "El pardal, el pardal, quan s'ajocava, feia remor..." Tot feia, però | | distreta i indiferent a tot el que la voltava. Menjava cacauets i | cantussejava | hores i hores les cançons sentimentals de la misèria del barri. Acabada | | mesclar mots guajiros en la seva parla i a passar-se hores i hores | cantussejant | : La mulata Clara Roque la jalada Clara Roque, suda calunga, mueve | | que el llumet s'apagava i que una ombra humana s'enfonyava pel bosc. | Cantussejava | seguida d'un gos que caminava amb el morro ran de terra com si sentís el | | apanyussar, empapussar, embarbussar-se, aferrussar-se, cantussar, | cantussejar | , cantussol. Ar. Bafarada, buidarada, cagarada, esclatarada, | | vivotejar; trigar, trigotejar, etc.. Cp. cantar, | cantussejar | ; ploure (gerundi plovent) plovisquejar; plorar, | | Tots els fonemes sonors poden ésser cantats, és a dir, que podem amb ells | cantussejar | qualsevol melodia. La qual cosa no poden fer pas amb cap fonema sord. | | no se li mengés els dolços que anava elaborant, Batista l'obligava a | cantussejar | tot el dia. De vegades el fiato del xicot es debilitava. —Canta, | | i els braços rosats de l'escalfor. Mira amb ull directe, sense fondària. | Cantuseja | una mica de cançó banal, sempre la mateixa. En Joan tanca el llibre, i li | | amb una espera gairebé dolorosa. De sobte, sense saber com, em trobo | cantussejant | : "Sur le pont d'Avignon, on y danse, on y danse. Sur le pont | | Peer Gynt, cosa que l'omple de satisfacció. Sovint ens la | cantusseja | perquè no posem en dubte les seves glòries musicals. Pel que fa al | | de nuestra tierra? I amb una malenconia infinita es posava a | cantussejar | amb la seva veu potent i cavernosa, acompanyat de la guitarra, que feia | | Des del meu dormitori sento la veu cavernosa del capità Gallart que | cantusseja | a la plaça major; el Propagandista l'acompanya amb aquella guitarra | | Cruells. Feliç tu! Sou els únics que les enteneu. Vosaltres i Don Juan... | Cantussejà | l'ària de Don Giovanni a la criada: —Perquè el que és els | | el que va fer Letamendi! Però jo no sóc un gran home, tot al contrari... | Cantussejà | durant uns moments un tema de la marxa fúnebre de Chopin; s'amorrà a | | las ciencias adelantan que es una barbaridá —el doctor | cantussejava | tot fent l'ullet al practicant—. Que aquest noi té diftèria, hi posaria | | superioritat visible i total sobre el vespertí. En saltar del llit, ja | cantusseja | . Amb el sabó a la cara emprèn la romança o la cançó entera i sovint la | | tramvia, encenent cigarretes. I ens n'anàrem pels nostres carrers, | cantussejant | potser una cançó banal que oblidaríem tot seguit que deixés | | calamitós i imprevist. Tenia por? Qui sap! Tot d'una comença a | cantussejar | una cançó que el seu veí, en Farreres, l'acompanya xiulant. De sobte | | més baix que ella i anava descendint els graons sense trencar el ritme i | cantussejant | entre dents ara la marxa reial ara un fragment de sarsuela, a mi em | | els ulls de l'hedonisme desventurat. Entre cullerada i cullerada, | cantussejava | molt baixet la coneguda marxa del Faust; i, entre plat i | | tots els arguments exteriors porten una altra música i són més fàcils de | cantussejar | , però la realitat crua tard o d'hora serà amarga. De moment, és | | barriada, la nena sense obrir boca per tal de no distreure el company que | cantusseja | amb aplicació: —Un quilo de sucre, un quilo de sucre... De sobte la Rosó | | d'enterrar-se en la sorra... Com reposa... I el mar que hi | cantusseja | així una mare..." Silenci... Ni bleixar no-res no gosa... Oh | | avui, els temes principals de moltes de les seves obres es poden escoltar | cantussejats | o xiulats per la gent del seu país, mentre treballen, passegen... Era | | agafant un blau més resplendent. Sense adonar-se'n l'Eladi es posà a | cantussejar | : Oh, celeste Aïda... Callà de pressa, no fos cas que en Marcel es pensés | | E da quale comarca? Forse andalusi? Adoro l'Andalusia... I | cantussejà | Il barbiere di Siviglia. —¡Quin temperament d'ocell! | | al poble perquè els cotxers no es banyassin. M'encanta la pluja. I | cantussejà | : Il pleut, il pleut, bergère, presse tes blancs | | oncle Tonet. —¿Què ha estat d'aquell dragó de vint anys? Donya Xima | cantussejà | : Il repose au Père Lachaise par un prix exorbitant. —¿Es | | en aquest món. Donya Xima estava de bell nou inexplicablement satisfeta i | cantussejava | . De sobte començà a parlar de negocis. Un metge li havia proposat | | senyor la interrompé, enfadat. —Prenguéreu un cotxe de punt. Ella seguia | cantussejant | quan entrà en Tomeu amb un manat de llenya. —Aquest bergant —digué el | | seguia el curs de la seva normalitat. La senyora regava els cossiols i | cantusejava | . Els camps eren verds i els homes de la feina treballaven sens aturall, | | ha fet amb ell. Ella el mirava divertida a través de les ulleres fosques, | cantussejant | la cançoneta de moda de l'estiu: "el sol, el mar, i tuuu", i | | Avançà el mentó. Va passar-se la pinta espessa, enèrgicament. I es posà a | cantussejar | la marxa de Sambre et Meuse. —Vigila aquests dropos. ¡Que |
|