Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i no m'és tampoc lícit, ni si procurava d'esforçar-me encara més, de	canviar	en benigna la sort d'aquell poble, davant la veu que escolto,
la vinguda d'una altra víctima a toriscar. Dafne És un arbre que s'està	canviant	en noia o és una noia que s'està transformant en arbre? La darrera és
seu antic aspecte. Preparats? Una, dues, tres, up!" I el prestidigitador	canviava	en un instant el seu cap pel de la dona, i el seu passava, asserenant-se-
els prats fecunds, els camps verds —ai ai, vet aquí que en el trasbals	canvio	d'ordre els adjectius d'encaix etern, i així comencen les altruistes
aplegades en un grau tan alt, tan eminent, que em vaig refusar a	canviar	-lo d'aspecte. Mai cap petita o grossa bèstia no va servir el meu plaer
puc ni vull que a la força em parlis. Però entra de seguida al palau, a	canviar	-te de vestit. No consentiré que sopis amb aquest mateix, tan modest i amb
sorgit de les més espesses teranyines dels arxius de Pulcre, "que, si no	canvia	d'actitud, es ferirà amb l'espasa esgarrifosament les mans, totes dues o
recerca d'aquella imatge. Quan el veig, és exacte a ell mateix, res no ha	canviat	en ell, en la seva íntima complaença tan sabuda, però des d'un silenciós
i l'entrada fou habilitada per a magatzem de grans i farines. La reforma	canvià	completament l'aspecte d'aquella casa, davant la qual m'havia jo deturat
fet víctima la seva filla. No obstant, convençuda de temps que res no	canviaria	el seu destí i resignada a la seva obligada viduïtat, tota la seva
Mila comprengué que també la professora desitjava el seu retorn. Es	canvià	de seguida de vestit i vingué amb nosaltres al col·legi. L'alegria que
amb vestits de llum les carns nues de santa Agnès en el prostíbul, i	canvien	en roses les brases sota els peus del fill de sant Sebastià. Impuls noble
Havia regat les flors; havia arruixat, a baix, l'entrada, i, després de	canviar	-se de vestit —se n'havia posat un de net, senzill, amb ratlles blaves i
records més bells, com una promesa de pau que no pot ja realitzar-se—. I	canviant	de to, amb una infinita amargor a la veu, afegí: —Tal vegada fóra
ulls del poble, la que no seria ja mai més. Ni davant les llàgrimes no	canvià	ell d'actitud: no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué senzillament
braços i li pregà que s'assegués. —Vas mullada, Mila. Potser hauries de	canviar	-te. Vols que cridi la mare? Ella aixecà els ulls novament vers ell com
malalt, Tino Costa; no ho pots negar. —Res; cosa dels nervis. Necessitava	canviar	d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar?
atenció, a penes l'ha vist, i ara, per primera vegada, s'adona de com ha	canviat	. El soroll dels passos d'ella treu el padrí de les seves reflexions; es
ho comprèn, ho veu. Ell voldria veure-la canviada; ella sap que no pot	canviar	, i cada dia que passa la reclusió se li fa més insofrible; cada dia Mila
de la seva filla, cada dia més obstinat en la seva idea. "O ella	canviarà	o no sortirà d'aquí", cada dia més cec. Ella la veia aquesta obstinació.
d'hivern a Santa Maria; els seus mocadors; un dels seus vestits, que es	canviarà	—anirà amb el vell vestit d'Arcisa— quan es senti prop de trobar-lo, com
: "Si tu em deixes, on aniré? Tu tens una mare...". La imatge es	canviava	bruscament i tornava a veure-la en aquell darrer moment, en el fons del
fins en l'ànima càndida de Maria Àgueda. Amb tot, Sileta no podia encara	canviar	-se: malgrat les presses amb què havien anat, encara no ho tenien a punt,
per temor d'ofendre-la, havia insinuat a Sileta la conveniència de	canviar	-se de casa: així, també ell havia acollit la mudança amb satisfacció. La
De sobte, la imatge es commovia com un núvol fuetejat per una ràfega i es	canviava	en forma que infonia terror; i de seguida després tornava a ésser ella, i
guanyada per algunes eventuals peripècies castrenses o tècniques, podria	canviar	moltes coses: "si Hitler hagués tingut la bomba atòmica..." Fóra ben
modesta. I així, ho repeteixo, durant segles. Avui, per sort, el panorama	canvia	. Les llars dels nostres amics adinerats i els aparadors de les botigues
manera "estàtica". Tradicionalment, en efecte, l'ideal de moralitat no	canviava	, un cop definit. Dins la constància d'un esquema preceptiu, les
i dels cabarets. Ho era en la meva època. —No crec que les coses hagin	canviat	gaire... —Jo guanyava un jornal molt magre. ¿I què vol vostè que faci un
de conseqüències subtilment acusades. El sentiment del temps ha d'haver	canviat	d'una manera notable en l'home mitjà, quan aquest ha començat a tenir al
de les seves societats. La conducta humana és d'una fatigosa monotonia.	Canvien	els vestits, les institucions, les estructures econòmiques, les
milicià entra a casa seva, diu que tot aquell luxe l'espanta. "Si pogués	canviar	tot això en un tancar i obrir d'ulls, de bon grat ho faria." Ens parla d'
ferits (oficialment confessen només uns 300 morts). La ciutat ha	canviat	d'aspecte. No s'hi observa aquell predomini gairebé absolut de la FAI. Hi
que un metge rústic que té a la casa li ha barrejat els estils,	canviant	d'habitació els mobles. "Això és la cosa més terrible de la Revolució",
Entre la gentada es produeix una mena de remolí que obliga tothom a	canviar	de posicions, els altres dos cirurgians són arrossegats i el tendal del
grans lletres espaiades que corren d'un extrem a l'altre de paper, es	canvia	el bolígraf a l'esquerra i inicia una rúbrica entortolligada que obliga
un altre home i una dona, amb els quals no ha pogut entrar en contacte ni	canviar	cap paraula, perquè el vòmit li ho ha impedit. D'altra banda, tots dos
el segon, que fins aleshores havia restat silenciós, comenta: —No les hem	canviades	pas. —No, canviades no. És l'esperit, que canvia. —Home! —protesta
havia restat silenciós, comenta: —No les hem canviades pas. —No,	canviades	no. És l'esperit, que canvia. —Home! —protesta el que de primer havia
comenta: —No les hem canviades pas. —No, canviades no. És l'esperit, que	canvia	. —Home! —protesta el que de primer havia estat reptat— no trobo just que
ell—. Sempre he viscut amb ella i sé que estava bona. Ells la volien	canviar	. —Canviar? —Sí. Que fos com tothom. —No ho era? —Tenia personalitat
Sempre he viscut amb ella i sé que estava bona. Ells la volien canviar. —	Canviar	? —Sí. Que fos com tothom. —No ho era? —Tenia personalitat pròpia. I
—L'amorro a la bassa? —pregunta el guàrdia, abandonant la porta. —I què	canviarà	, això? Només sóc un dels seus fills. N'hi ha d'altres, molts d'altres...
xopa, pels pantalons—. Has caigut en un pou mort? —pregunta. —M'he de	canviar	—diu ell. Allarga l'esguard cap a darrera la dona, més enllà d'un reduït
L'altra ensuma, l'examina també. —Fas fortor de comuna... —Sí. M'hauria de	canviar	. —Deixa'l entrar —diu la dona a l'altra—. L'han torturat a la Direcció
jo, aquí —diu. —Fa poc que hi som, nosaltres. Tothom és nou. Van	canviar	tots els llogaters. —Ja ho fan, això —diu la més vella—. Ara me'n
llavis abans d'adonar-se'n: —Què passa? A jutjar pels sorolls, que ara han	canviat	de naturalesa, la deuen arrossegar cap a fora, els crits semblen més
. —El nostre germà. Però no és un fugitiu. —On és? —Ha vingut a	canviar	-se de roba. Se n'ha tornat a l'hospital. —Ja saben que és prohibit posar
d'indemnització; donaré les ordres personalment. L'actitud del comerciant	canvia	, fa un gest confús, sembla lliurar un combat amb la seva avidesa
porten caixes noves. —Buides, vols dir? —s'admira ell. —Sí. Periòdicament	canvien	les dels dignataris enterrats. Es podreixen, saps? —I ells, no? —També.

Pàgina 1 (de 375)

50 següents