Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la personalitat representada. Quentin Matsys reprodueix els	canvistes	i banquers d'Anvers asseguts davant del bufet de llur despatx, entre
document (10 de juliol de 1388) al·ludeix a la venda al	canvista	valencià Bartomeu de Cruïlles, d'una renda vitalícia o violari de
aquest període comença a destriar-se el comerç a l'engròs. Al costat dels	canvistes	i banquers neixen els armadors o propietaris de naus; i en les grans
una baldufa; els barretaires, un capell; els barbers, una bacina; els	canvistes	de moneda, una unça; els xocolaters, una tauleta de xocolata, i així per
Va trobar al temple els venedors de bous, d'ovelles i de coloms, i els	canvistes	asseguts; es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots del temple, és a
del temple, és a dir, les ovelles i els bous, i escampà els diners dels	canvistes	i capgirà les taules, i digué als venedors de coloms: ""Traieu això
de pedra o marbre formant galeries que protegien les botigues dels	cambistes	. En el forum —segueix— l'aspecte s'ha canviat, al bell mig s'hi
les seves activitats i inversions. Descendeix, per una banda, dels	canvistes	del segle XIII i per això és també banquer. Per altra banda,
I trobà en el temple els qui veníen bous, ovelles i coloms, i els	canvistes	asseguts a llurs taules. I havent-se fet uns assots de cordes, els
lo mateix les ovelles que'ls bous, tirà per terra les monedes dels	canvistes	i capgirà llurs taules. I als que veníen els coloms digué: Traieu això
qui compraven i venien dins el recinte del temple; bolcà les taules dels	canvistes	i els seients dels venedors de coloms, i els digué: "L'Escriptura diu:
és el carrer dels florentins, entrem passant per davant dels bancs dels	canvistes	no perquè l'església vulga mostrar així el seu amor particular pels
a les cuines papals, qui no era capità de companyia o protonotari era	canvista	, aromatari, barber de la cort o venedor ambulant, als ulls dels romans
als barris més populosos de la ciutat, allí per tant és on cada matí els	canvistes	paren els bancs i on tenen oficina oberta les sucursals de les grans
i soldats dels meus castells, cambrers, metges, cuiners, barbers,	canvistes	, mercaders, juristes, capellans, no en conec tots els oficis, sé que
seu benefici, va ser un gran any per als bandolers de camí ral i per als	canvistes	, i també per als jutges i els botxins que no van deixar un sol dia
una baldufa; els barretaires, un capell; els barbers, una bacina; els	canvistes	de moneda, una unça; els xocolaters, una tauleta de xocolata, i així per
el guant; als barretaires, el capell; als barbers, la bacina; als	canvistes	de moneda, l'unça; als boters, la bóta; etc. Per a la menestralia, els
etc. Hom troba sovint en les pintures flamenques representacions de	canvistes	que utilitzen unes balances i unes capses de fusta plenes de petites
va intervenir. —D'això no n'estic segur —va dir—, però em sembla que són	canvistes	o una cosa així; però això no és excusa perquè els persegueixin. Són
nova, es perfuma constantment. [13] A l'àgora, freqüenta les taules dels	canvistes	; en els gimnasos, passa tota l'estona allí on s'exerciten els
i el mànec nou era d'argent. Abans d'arribar al port vaig trobar un	canvista	que va estafar-me, comprant-me el ganivet per la desena part del que
i, a més, Guillem Colom, corredor d'or (que entenem que és el mateix que	canvista	, el que avui anomenem banquer), que estava casat amb Joana Saplana, que
Guillem-Ramon Colom, anomenat Colom el jove, fou de professió	canvista	o banquer de l'època, i en començar la guerra entre Catalunya i Gènova el
fill de Lluís Alfons de Santàngel, que estava establert a València com a	canvista	o banquer, i que entre altres negocis tenia uns arrendaments reials. Hom
indis quedarien a les mans dels venedors de begudes alcohòliques, dels	canvistes	desaprensius, dels capatassos que oferien contractes abusius i feines
«que serveixen de mitjà a la producció»? Lheureux, que havia sigut abans	canvista	, representa precisament l'economia burgesa, que Emma rebutja amb una creu
al sud de València. Per exemple, en juny de 1339 el ciutadà de València i	canvista	Francesc Solanes rebé llicència reial per a construir un molí sobre
i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels	canvistes	i les parades dels venedors de coloms» (Mateu 21,12). Però allò que sí
(miri quants que en tinc, encara!), i aquest avui anirà directe al	canvista	. ¿Ho ha vist? No puc perdre més temps. Tanco l'escriptori, tanco el pis i
propietaris d'explotacions agrícoles, inversors en censals, prestadors,	canvistes	de moneda i lletres de canvi. En una paraula, membres d'una burgesia