DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
capçada F 185 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb capçada Freqüència total:  185 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que treurà la vella escorça refaran amb els anys, tan bé com puguin, la capsada malmesa. La rel en el cor de roca viva del terrer maternal. Però la soca
fulles que cobreixen el sol, encara no consumides, es fa tota carnal la capsada dels faigs que borronen. S'inflen ràpidament en els fruiters els brots de
bord, florit de dalt a baix, és tot ell un vol de blanques papallones. La capsada del faig té la tendror carnal d'un pit de verge. Puja del fons de la vall
afegeixen cada dia una punta més de groc al verd de les fulles, la capsada dels faigs comença d'enrogir-se, la foguera del cirerer bord està a punt
rodesa de cap. En un revolt del camí, encortinant el cel amb llurs negres capçades, hi havia una clapa espessa de suros i alzinots. En Xaneta va pujar
Impossible sospitar que no fos nat i arrelat allí mateix. Era rodó de capçada, esparpelladet i d'una negror ufanosa que, a ràfegues, s'esbandia de
alguns semblaven arbres capgirats, que tinguessin les rels en l'aire i la capçada en terra. Que anys i panys devien haver passat sense que s'hagués cuidat
luxuriós. Àdhuc semblava que, per dintre l'ombra de les ampul·loses capçades, amb les suavitats i rodoneses del brancatge prefiguraven ja les nuditats
encuriosides. Sí, sí... el fullatge sospirava de glatiment. Sí, sí... les capçades panteixaven d'emoció. Mes, ai, les braveses d'ira, que s'abranden a la
lluentejava sordament com una cota metàl·lica, entelada pel temps. Llurs capçades eren amples i profundes i la barreja d'unes amb altres els donava una
per les ones; perfums que, decantada sobre l'abisme, exhalava la capçada balsàmica d'algun pi venturer; aroma que difonien unes mates de llor
dos nois grans somriuen. L'ermita de Santa Cristina blanqueja entre les capçades d'un frondós pinar que davalla fins a emmirallar-se en les aigües
de llur proximitat. Sovint es desfermaven tramuntanals apocalíptics. Les capçades de l'arbrat eren rebregades furientment, i en el blanc de la ruta,
del bosc ja no era tan cruel, i un lleuger oreig feia gronxar les capçades dels arboços. Innocenci oïa les converses dels peladors que s'atansaven
que alçapremava les bardisses i feia gronxar les soques i vinclava les capçades i ajeia els canyers, era per a ell una voluptuositat. Per millor
ella et deixà, la lluna et semblà més ociosa i la veres ensopegar per la capçada d'aquell vell garrofer, fins que va caure, blana, al buit de la nit. No
Escorporar-se, temporada; espitregar-se [pitrera]; capcinada [capçal, capçada]; tutejar; vidrier, vidriera, vidriós, envidriar-se. 133. En
arrels, els troncs van ajuntar l'escampadissa de les branques, i les capçades van fer l'arreplec de les fulletes perdudes. —Espurneta, ja veus qui són
podia anar d'un extrem a l'altre de la península sense baixar de les capçades dels arbres i Tomàs Borràs, en /España sin bosques\, ens parla
la vida dels vegetals i la violència dels vents regnants. Les capçades dels arbres detenen l'aigua de la pluja i la dispersen abans de caure a
s'hi encenguin (els grossos no s'han de permetre mai) no prenguin a llurs capçades. La neteja de la brossa i els arbustos s'ha de fer arribar fins passats
la possible superfície del costat del foc i, per impedir-la per les capçades dels arbres es tallen els d'una determinada faixa. Si al cantó on el vent
de farina; un decílitre d'oli d'oliva; cinc o sis grans d'all, picats; una capçada de julivert picat; farigola; llorer; un quart de litre de conserva de
aixecant les banyes de la resignació a l'ombra d'uns cedres centenaris de capçada fabulosa, que també han desaparegut. Al carrer d'Atocha, les carretes
de focs forestals: a) focs de superfície b) focs de capçada c) focs d'humus, poc corrents a Catalunya. A Catalunya el més
A Catalunya el més habitual és el foc de superfície simultani amb el de capçada. En general, les conseqüències dels focs de bosc són la destrucció dels
espècies subespontànies. El que veiem en un arbre El tronc i la capçada. Un arbre, en el sentit ampli del mot, és un vegetal llenyós
amb nombroses ramificacions al capdamunt que constitueixen la capçada, en la qual va compresa la gran massa del fullatge. La presència del
moltes menes. L'alzina, quan viu isolada o bé en boscos aclarits, té la capçada força arrodonida (figs. /2\, /a\ i 6, I); el xiprer (
més o menys cònics; el pi pinyer (fig. 5, /b\) eixampla la capçada en forma de para-sol i fa com una mena de casquet esfèric (fig. 6,
reposa. Així, per exemple, el pi negre i l'avet poden tenir, com hem dit, capçades semblants de tendència cònica; i no obstant els veiem clarament de
un bosc ombrívol; en aquest darrer cas acostuma a estirar-se més, fa la capçada menys ampla i més clara i algunes vegades canvia tant d'aspecte que de
un minúscul rodal de pins, com tots tenen torçada la soca i desviada la capçada per l'acció continuada del vent. Camí de Tarragona, a l'Arc de Barà,
abraçava la muntanya i la plana; el suau ventijol gronxava les atapeïdes capçades del bosc d'alzines. Al seu peu, un altiu espadat de roca bruna,
bosc d'alzines, per les característiques abans esmentades: poca llum (les capçades de l'alzinar redueixen a 1/150 la llum ambiental), la humitat
Les pinedes no es poden considerar com a veritables boscos, car les capçades dels pins deixen penetrar la totalitat de la llum incident, fet que
brossa, la fullaraca i el baix sotabosc, però poden degenerar en focs de capçada si les flames atenyen les parts altes dels arbres: aquests són els més
surti molt endarrerida i que arribi en el millor dels casos a formar una capçada miserable, sense cap proporció amb el tronc que les suporta. Aquest tipus
han escapat a l'acció dels destralers i que presenten, per tant, una capçada d'arbre normal. I en molts casos, malgrat que es trobin en espais
El pollancre és un arbre que pot assolir els 30 m. de alçària. Capçada estretament allargada, en forma de fus, encara que hi ha una varietat
en forma de fus, encara que hi ha una varietat molt corrent amb la capçada de forma eixamplada. Escorça de color bru pàl·lid, clivellada, fulles
arriben a 500 mm anuals, predominen els arbusts espinosos amb capçada en ombrel·la (Prosopis, Acacia). S'hi associen espècies de Bursera,
nocturn pot determinar fins i tot la formació regular de rosada sobre les capçades dels arbres. L'aigua degota i mulla les fulles dels estrats inferiors.
són importants per a les plantes forestals. La irregularitat de les capçades dels arbres i el caràcter fortament reflector de les fulles coriàcies fan
a la forma, els troncs són en general esvelts i d'escorça prima, les capçades són molt altes i relativament petites, com correspon a una massa forestal
les branques que broten, de color clar, ressalten vivament damunt la capçada de tonalitat general molt fosca. Però tan aviat com existeix una estació
són de secció ampla i no tenen envans transversals, de manera que la capçada de la liana rep una quantitat suficient d'aigua a desgrat del petit
rels de l'assassí es clou i forma un veritable tronc que sosté una ampla capçada. Aquests arbres poden assolir dimensions gegantines; ningú no diria que
ésser estrangulades i romanen llargament en vida, fins que finalment la capçada de l'arbre ofegador fa una ombra excessiva per a llurs fulles. 3
llenyoses. Únicament quan les precipitacions són tan intenses que les capçades dels arbres poden confluir i llur ombra impedeix el ple desenvolupament

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »