Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que treurà la vella escorça refaran amb els anys, tan bé com puguin, la	capsada	malmesa. La rel en el cor de roca viva del terrer maternal. Però la soca
fulles que cobreixen el sol, encara no consumides, es fa tota carnal la	capsada	dels faigs que borronen. S'inflen ràpidament en els fruiters els brots de
bord, florit de dalt a baix, és tot ell un vol de blanques papallones. La	capsada	del faig té la tendror carnal d'un pit de verge. Puja del fons de la vall
afegeixen cada dia una punta més de groc al verd de les fulles, la	capsada	dels faigs comença d'enrogir-se, la foguera del cirerer bord està a punt
rodesa de cap. En un revolt del camí, encortinant el cel amb llurs negres	capçades	, hi havia una clapa espessa de suros i alzinots. En Xaneta va pujar
Impossible sospitar que no fos nat i arrelat allí mateix. Era rodó de	capçada	, esparpelladet i d'una negror ufanosa que, a ràfegues, s'esbandia de
alguns semblaven arbres capgirats, que tinguessin les rels en l'aire i la	capçada	en terra. Que anys i panys devien haver passat sense que s'hagués cuidat
luxuriós. Àdhuc semblava que, per dintre l'ombra de les ampul·loses	capçades	, amb les suavitats i rodoneses del brancatge prefiguraven ja les nuditats
encuriosides. Sí, sí... el fullatge sospirava de glatiment. Sí, sí... les	capçades	panteixaven d'emoció. Mes, ai, les braveses d'ira, que s'abranden a la
lluentejava sordament com una cota metàl·lica, entelada pel temps. Llurs	capçades	eren amples i profundes i la barreja d'unes amb altres els donava una
per les ones; perfums que, decantada sobre l'abisme, exhalava la	capçada	balsàmica d'algun pi venturer; aroma que difonien unes mates de llor
dos nois grans somriuen. L'ermita de Santa Cristina blanqueja entre les	capçades	d'un frondós pinar que davalla fins a emmirallar-se en les aigües
de llur proximitat. Sovint es desfermaven tramuntanals apocalíptics. Les	capçades	de l'arbrat eren rebregades furientment, i en el blanc de la ruta,
del bosc ja no era tan cruel, i un lleuger oreig feia gronxar les	capçades	dels arboços. Innocenci oïa les converses dels peladors que s'atansaven
que alçapremava les bardisses i feia gronxar les soques i vinclava les	capçades	i ajeia els canyers, era per a ell una voluptuositat. Per millor
ella et deixà, la lluna et semblà més ociosa i la veres ensopegar per la	capçada	d'aquell vell garrofer, fins que va caure, blana, al buit de la nit. No
Escorporar-se, temporada; espitregar-se [pitrera]; capcinada [capçal,	capçada	]; tutejar; vidrier, vidriera, vidriós, envidriar-se. 133. En
arrels, els troncs van ajuntar l'escampadissa de les branques, i les	capçades	van fer l'arreplec de les fulletes perdudes. —Espurneta, ja veus qui són
podia anar d'un extrem a l'altre de la península sense baixar de les	capçades	dels arbres i Tomàs Borràs, en /España sin bosques\, ens parla
la vida dels vegetals i la violència dels vents regnants. Les	capçades	dels arbres detenen l'aigua de la pluja i la dispersen abans de caure a
s'hi encenguin (els grossos no s'han de permetre mai) no prenguin a llurs	capçades	. La neteja de la brossa i els arbustos s'ha de fer arribar fins passats
la possible superfície del costat del foc i, per impedir-la per les	capçades	dels arbres es tallen els d'una determinada faixa. Si al cantó on el vent
de farina; un decílitre d'oli d'oliva; cinc o sis grans d'all, picats; una	capçada	de julivert picat; farigola; llorer; un quart de litre de conserva de
aixecant les banyes de la resignació a l'ombra d'uns cedres centenaris de	capçada	fabulosa, que també han desaparegut. Al carrer d'Atocha, les carretes
de focs forestals: a) focs de superfície b) focs de	capçada	c) focs d'humus, poc corrents a Catalunya. A Catalunya el més
A Catalunya el més habitual és el foc de superfície simultani amb el de	capçada	. En general, les conseqüències dels focs de bosc són la destrucció dels
espècies subespontànies. El que veiem en un arbre El tronc i la	capçada	. Un arbre, en el sentit ampli del mot, és un vegetal llenyós
amb nombroses ramificacions al capdamunt que constitueixen la	capçada	, en la qual va compresa la gran massa del fullatge. La presència del
moltes menes. L'alzina, quan viu isolada o bé en boscos aclarits, té la	capçada	força arrodonida (figs. /2\, /a\ i 6, I); el xiprer (
més o menys cònics; el pi pinyer (fig. 5, /b\) eixampla la	capçada	en forma de para-sol i fa com una mena de casquet esfèric (fig. 6,
reposa. Així, per exemple, el pi negre i l'avet poden tenir, com hem dit,	capçades	semblants de tendència cònica; i no obstant els veiem clarament de
un bosc ombrívol; en aquest darrer cas acostuma a estirar-se més, fa la	capçada	menys ampla i més clara i algunes vegades canvia tant d'aspecte que de
un minúscul rodal de pins, com tots tenen torçada la soca i desviada la	capçada	per l'acció continuada del vent. Camí de Tarragona, a l'Arc de Barà,
abraçava la muntanya i la plana; el suau ventijol gronxava les atapeïdes	capçades	del bosc d'alzines. Al seu peu, un altiu espadat de roca bruna,
bosc d'alzines, per les característiques abans esmentades: poca llum (les	capçades	de l'alzinar redueixen a 1/150 la llum ambiental), la humitat
Les pinedes no es poden considerar com a veritables boscos, car les	capçades	dels pins deixen penetrar la totalitat de la llum incident, fet que
brossa, la fullaraca i el baix sotabosc, però poden degenerar en focs de	capçada	si les flames atenyen les parts altes dels arbres: aquests són els més
surti molt endarrerida i que arribi en el millor dels casos a formar una	capçada	miserable, sense cap proporció amb el tronc que les suporta. Aquest tipus
han escapat a l'acció dels destralers i que presenten, per tant, una	capçada	d'arbre normal. I en molts casos, malgrat que es trobin en espais
El pollancre és un arbre que pot assolir els 30 m. de alçària.	Capçada	estretament allargada, en forma de fus, encara que hi ha una varietat
en forma de fus, encara que hi ha una varietat molt corrent amb la	capçada	de forma eixamplada. Escorça de color bru pàl·lid, clivellada, fulles
arriben a 500 mm anuals, predominen els arbusts espinosos amb	capçada	en ombrel·la (Prosopis, Acacia). S'hi associen espècies de Bursera,
nocturn pot determinar fins i tot la formació regular de rosada sobre les	capçades	dels arbres. L'aigua degota i mulla les fulles dels estrats inferiors.
són importants per a les plantes forestals. La irregularitat de les	capçades	dels arbres i el caràcter fortament reflector de les fulles coriàcies fan
a la forma, els troncs són en general esvelts i d'escorça prima, les	capçades	són molt altes i relativament petites, com correspon a una massa forestal
les branques que broten, de color clar, ressalten vivament damunt la	capçada	de tonalitat general molt fosca. Però tan aviat com existeix una estació
són de secció ampla i no tenen envans transversals, de manera que la	capçada	de la liana rep una quantitat suficient d'aigua a desgrat del petit
rels de l'assassí es clou i forma un veritable tronc que sosté una ampla	capçada	. Aquests arbres poden assolir dimensions gegantines; ningú no diria que
ésser estrangulades i romanen llargament en vida, fins que finalment la	capçada	de l'arbre ofegador fa una ombra excessiva per a llurs fulles. 3
llenyoses. Únicament quan les precipitacions són tan intenses que les	capçades	dels arbres poden confluir i llur ombra impedeix el ple desenvolupament

Pàgina 1 (de 5)

50 següents