| hi havia un serpent guardià", va pondre, impertèrrita, Upupa Èpops. " | Capítol | Filoctetes", es resignava el farmacèutic Sever Homs i Socotrí. I clavat: |
| s'hi sobreposa. Quan obrim una història de la Filosofia, i mirem els | capítols | dedicats al nostre temps, els noms que l'autor hi destaca són noms de |
| el cercle de mort i d'angoixa. Guerra, guerra encara. Llegeixo quatre | capítols | del llibre Edinburgh, de Bamford i S. Sitwell, rebut |
| dels vells patriarques, va ser ocupar-se de la boda del seu fill. Els | capítols | matrimonials de la boda Campdepadrós i Jansana eren la seva obra i en |
| i amb el seu dot, que tornaria als Jansana com quedava estipulat en els | capítols | matrimonials. Però l'hereu dels quatre milions de rals i de les Torres de |
| de sentiments havia provocat, que havia deixat només el seu nom en els | capítols | matrimonials i aquells diners al seu fill, l'herència que s'interposaria |
| fa desitjar la vida eterna." Aquest fragment pertany al Comentari del | Capítol | VII del Traité des sensations. I al mateix temps |
| I Els elements | Capítol | I El català, home de marca Isostàsia històrica. Fa algun temps, |
| i armament— que de músculs tensos i acerades cordes nervioses. | Capítol | II El sentit social de la terra La casa. L'element bàsic, |
| contemporània, la caiguda dels darrers lligams paternalistes i feudals. | Capítol | III Eina i feina L'aptitud per al treball. Així que es parla |
| De la faceta antiautoritarista de l'obrer català, me n'ocuparé en un | capítol | posterior. És un fenomen de problemàtica política col·lectiva que supera |
| en compte aquestes tres actituds fonamentals del poble de Catalunya. | Capítol | IV Prohomia i gent de bé Selecció i oligarquia. No hi ha cultura |
| Aquest és un punt important, sobre el qual m'estendré llargament tot un | capítol | . Diguem des d'ara que la prohomia catalana, com altres minories del |
| inintel·ligents detractors hispànics, de les seves posicions de campanar. | Capítol | V Església i clerecia El clericat i el poble. Fins ara hem |
| les catedrals i els monestirs de la Catalunya vella, com el prepotent | capítol | de Girona, senyor d'innombrables masades de remences. Massa tinya laica |
| de terres i pagesos. La ruralització de l'Església es fa patent en els | capítols | catedralicis de Girona i la Seu, de Vic i Lleida, en els diplomataris de |
| 1640. Així l'esperit del poble es refugia paradoxalment en els | capítols | catedralicis, des d'on es governa la propietat agrària en sentit poc |
| legió d'historiadors, arqueòlegs i poetes; després a les parròquies, als | capítols | catedralicis i als solis episcopals. En l'actuació alhora brillant i |
| deus indestructibles de l'esperit de la terra. II Les il·lusions | Capítol | VI El pactisme Polèmica sobre la llibertat medieval. Una de les |
| col·lectiva i individual en el tractament de la cosa pública. | Capítol | VII Imperi i llibertat Expansió i colonització. La gran |
| permès la florida d'autèntiques minories dirigents en aquelles terres. | Capítol | VIII L'actitud hispànica El pluralisme hispànic medieval. A les |
| comú per a tots els pobles peninsulars. III Les dificultats | Capítol | IX Els catalans i el minotaure L'experiència fallida. El |
| això és un aspecte de la problemàtica catalana que examinarem en un altre | capítol | . Repetim, ara, que de 1856 a 1901 els catalans |
| mecànica que presenten les subversions polítiques i socials a Catalunya. | Capítol | X Les revolucions catalanes El fet revolucionari a Catalunya. |
| que explica, encara que no justifica, l'ensulsiada de 1936. | Capítol | XI Els ressorts psicològics col·lectius Les contradiccions |
| les escenes exemplars que s'han desenrotllat durant la nostra infància. | Capítol | I Un retrat amb quatre dades genealògiques Aquell dia, Dona |
| d'escriure i les revistes il·lustrades del /Círculo Mallorquín\. | Capítol | II Els primers moments Saló i cambra nupcial de Dona Obdúlia; |
| mateix mirall, amb sa modista agenollada... Tota tapada de diamants... | Capítol | III Trenta anys enrera La senyora que avui es mor és una jaia, |
| veure tenir un acubó. En aquells temps, que mos acubàvem per no res... | Capítol | IV En què es parla del "Cometa" i del vestit lilà Les senyores |
| pels carrers estrets! Quant als salons... Però se'ns ocorre que aquest | capítol | sembla un inventari. Demanam perdó al lector. En realitat no és altra |
| dames que no tardaran a envair la casa i que n'estan tan assabentades! | Capítol | V Preparatius per a un viatge Remei Huguet no havia reeixit a |
| des metges. Les vull veure. Les hi dugueren i les va fer a bocins. | Capítol | VI Segueixen murmurant a l'antecambra En el primer dels salons |
| l'amor de Déu, ¿ara no prendria dos ditets de llet amb un vermell d'ou? | Capítol | VII La indignació i l'horror de la senyora Gradolí La baronessa |
| horroritzada, vertaderament horroritzada. Es morirà en pecat mortal. | Capítol | VIII La mesocràcia de Dona Obdúlia i les notes de Miss Carlota |
| la seva imaginació goiesca, miss Nell, dissimuladament, prenia notes. | Capítol | IX Les tristeses d'Aina Cohen La malaltia de Dona Obdúlia, cal |
| consolar-se no podia fer sinó escriure una nova flor: "flor de card". | Capítol | X Aquell vint de gener Tornem, si al lector li plau, uns quants |
| mà. Aquell duro, dins un marc daurat, es conserva encara a Son Magraner. | Capítol | XI La baronessa es confessa Marejat a preguntes, el metge jove |
| món", pensà. "Ara sí que no m'importa que sa tia Obdúlia em deshereti." | Capítol | XII Depravació de la colònia estrangera L'il·lustre marquès de |
| Bastant tendrem, qualque dia, amb donar compte a Déu des actes propis. | Capítol | XIII Bàbia Així el país, que el 1838 havia fet la vida |
| i vells puritans gotosos, es gaudeix d'una tranquil·litat paradisíaca. | Capítol | XIV Equilibris d'Aina Cohen Cavaller i llatinista, |
| sabut mai. Vos enviï una modesta glosa: és solament un crit del cor... | Capítol | XV A l'/Ateneo\ També a l'/Ateneo\ creien |
| cristiano y ejemplar, a quien tanto deben\, etc., etc., etc.. | Capítol | XVI Una biografia vista per dos costats L'enterrament del |
| gemegava tot mostrant una gota de sang. Hagueren de dur tintura de iode. | Capítol | XVII Enterraments Tenia enveja d'aquell enterrament. A |
| el seu cor es tornà dura i perversa com una abadessa de l'Edat Mitjana. | Capítol | XVIII Aina Cohen va a veure Dona Obdúlia No eren les onze del |
| la seva infantesa que ara l'avergonyia i a més estava escrit en castellà. | Capítol | XIX Així s'escriu la història La redacció d'/El Adalid\ |
| un botones: —¿Què desitjava? —Res per ara... Veurem més tard. | Capítol | XX Desvarieigs de Dona Obdúlia Decidida a no alimentar-se ni |
| dur i perfilat. Aleshores ideava venjar-se de tot el que la voltava. | Capítol | XXI "Sa meva neboda Maria Antònia" Pensava: —Quin esglai |
| mai no li ha impedit una audàcia mental perquè la sap manejar bastant bé. | Capítol | XXII ...I la neboda Violeta de Palma A mesura que corrien els |
| li hauria cedit el lloc alçant les espatlles: —Coses de N'Obdúlia. | Capítol | XXIII Al carrer del Carme de Barcelona A últims de setembre, a |
| llançà un gemec i deixà caure el número de /La Vanguardia\. | Capítol | XXIV Fires i festes El 5 d'octubre, aniversari del |
