Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb figues seques, a les torrades amb all, a la carn tendra d'anyell, de	capó	, fins d'alguna perdiu escadussera, que la dida preparava, servia,
sou els Tres Viatjants de Comerç. El Ros, xampany i	capons	del Prat. El Negre, perles i abrics d'astracan. El Blanc,
ho veuries tan clar com ara! —observa l'oncle gesticulant amb un tros de	capó	enfilat al cim de la forquilla. —Prou que he vist la boira aquest matí,
dir, lo ventre de pena. Qui ab un gall, qui ab un pollastre, qui ab un	capó	, qui ab un cunill, qui ab un tall de bou ó de badella, tothom, fent molt
la mula, i el joiós aplec familiar entorn de la taula pairal. I menjarem	capó	, torrons i neules i beurem aquells vins nadalencs miraculosos: malvasia,
no podia donar-se el pler, sempre que li vingués de gust, de menjar un	capó	ben gras o una llagosta ben fresca. Entremig era un incert que les noies
obrí la porta, i repassà la carrosseria per dintre. Amb més pena, obrí el	capó	i es perdé esporugit en la contemplació de tota la motorada. El
Ja ens duen, però, els conills i les llebres amb salsa... Ja vénen els	capons	rostits... Ja compareixen les perdius a la vinagreta... Ja treuen les
anar a passeig? També van a l'esplanada, per a veure la fira de galls,	capons	, gallines, etc., i ells també hi acudeixen a contemplar-les, els joves
cotxe de morts, però sense cap corona i amb els cavalls tancats sota el	capó	que no podia ofegar llur crit, i, oblidant-se del taüt, arrencava a
de formatges; muntanyes de mantega; enteixinats d'aviram plomada —	capons	, pollastres, indiots—; dobles i triples garlandes interminables de
l'editor. És l'hora que els servents van a cercar als forns els galls i	capons	rostits. Eugènia i les filles són al balcó entretingudes a contemplar la
de corda vestits d'àngel; al prevere se'l solia pagar amb un parell de	capons	. El 1471 féu d'àngel un frare franciscà que no cantava. Aquesta
els metges i els literats han pogut recollir en fer l'examen d'aquests	capons	humans i les que han permès reunir aquests darrers anys la castració
personals, neguen aquesta possibilitat. La mentalitat d'aquests	capons	no és anormal, però, en canvi, en llur psiquisme es nota inestabilitat de
augmenten el tamany i activen l'evolució dels òrgans genitals dels	capons	(Ancel i Bouin); augmenten el poder oxidant de la sang (Poehl); augmenten
tortó de lli. Si s'empra en les fórmules d'engreix (pollastres tendres,	capons	, gallina vella, etc.), ha de suspendre's el seu ús quinze dies abans de
sortida de la ploma. Pinso d'engreix (Per a pollastres, gallines velles i	capons	per a carn) Fórmula senzilla aconsellable al camperol i al petit
i les gallines en aquest règim un mes abans de vendre'ls, i els	capons	, un mes i mig abans. Com a complement d'aquest menjar solament prendran
neta, amb preferència corrent, posada tot el dia al seu abast. Per als	capons	hom recomana llet líquida de cabra o de vaca, barrejada amb una quantitat
llocs per a la seva venda pública al mercadal, mitjançant un parell de	capons	com a cens i una mesura de roldó, com a dret cada dissabte. Sembla que el
aleshores la cocció ha de durar d'una hora a cinc quarts. 78.	Capó	rostit Per a sis persones: Un capó, buidat, netejat i flamejat; quatre
d'una hora a cinc quarts. 78. Capó rostit Per a sis persones: Un	capó	, buidat, netejat i flamejat; quatre llenques de llard; tres cullerades
cullerada sopera de vi ranci. Cocció: Mitja hora per mig quilo de pes del	capó	farcit. 1. Prepareu el farciment de la manera següent: eixugueu
Poseu-hi la farigola, el llorer i l'oli. 3. Ompliu curosament el	capó	amb tot el farciment, i cosiu-lo. Recobriu-lo amb les llenques de llard,
dissoldre amb vi el suc del plat. 5. Disposeu els trossos del	capó	sobre les vores d'un plat ovalat, i el farciment al mig. Arruixeu el
més o menys prohibida. Així com Josepet de la Buella acostumava a dur-nos	caponets	engreixats i tendríssims com ell mateix, mossèn Llorenç i Ramon, per
la càrrega d'una mula de les més honestes. Deixava anar a terra quatre	capons	com quatre núvies amb cua, i es despenjava del muscle una pesant alforja
sargantanes, dels llimacs, dels gripaus, de les gosses prenyades i dels	capons	empiocats, als quals, després de caponar-los, posaven un polset de cendra
de jaguar, i em va fer realment por, perquè amb la seva finíssima veu de	capó	diabòlic, i amb la saliva de la concupiscència als llavis, ens digué:
els ramats cap a muntanya, però abans passaven carnissers amb un marrà	capó	, per fer seguir les ovelles que compraven. Aquest marrà rebia el nom de
Rar en migració. (30) Plegadis falcinellus Ibis negre,	Capó	reial Morito Glossy Ibis. Rar en migració. Ordre
és bescanviar-les per pa, ous, llet, i si hom l'abilla una mica, un	capó	, o un bon llobarro. A partir d'aquí podem començar a demanar altres
econòmics com per afirmar la seua sobirania. Plats de carn, caps de porc,	capons	, ocells salvatges... També feien pagar drets de peatge, de pas per un
un banc l'altre seu a la cadira. Ella s'en menja un	capó	i ell s'en menja una gallina. Tenint aquestes raons
en un banc l'altre seu a la cadira; ella se menja un	capó	i ell s'en menja una gallina; ell ne menja del bon pa
Ara passen bous i vaques i gallines amb sabates i	capons	amb sabatons. El vicari fa torrons, la guineu els ha
Ara passen bous i vaques i gallines amb sabates i	capons	amb sabatons. El... els ha tastat, els ha trobat un
de fora, poques cases hi havia a Catalunya que no sacrifiquessin un	capó	o almenys un pollastre per dinar; el gall de Nadal que
dinar de Nadal. També a l'Urgell els clàssics menjars de la diada són el	capó	o gall rostit amb un farciment de llomillo, llonganissa, els menuts
i de bons dinars, antany hi havia el costum de fassir els	capons	amb andrinos (prunes) castanyes, els quals capons rostien al forn,
els capons amb andrinos (prunes) castanyes, els quals	capons	rostien al forn, i per postres, plates curulles d'angelets (o sia
treballs, y l's tremolan las crestas; los Ànechs y	Capons	Becadas y Tudóns temen en estas festas. La Perdiu en
costat, a aclucar els ulls, ajeure's i fer el mort, o saltar per sobre el	capó	d'un automòbil o fer rodar un pneumàtic empenyent-lo amb el morro. Més
Osera, trenta quilòmetres. S'havia espatllat el termòmetre i acaricià el	capó	amb la mà, per veure si estava calent. "Un bon trasto. Mig milió de
i després d'una pujada, en Pep aparta una mà del volant i acaricia el	capó	, per veure si el motor s'escalfa. —Agreda —anuncia l'Eusebi. —Ja ens hi
fer en el seu moment. Mirar els neumàtics, posar una falca, acariciar el	capó	amb les puntes dels dits per si s'escalfa el motor, saludar quan es passa
Hola, catalán. No falles mai, eh?" Passà la mà pel	capó	: no s'escalfava. "Si tots els catalans fossin com jo... Aquí ens
que un accident li deixés una cama inútil". XII Passa la mà pel	capó	, sense gaire interès. Ara és l'hora bona per als motors, no s'escalfen,
la son terrible de la carretera. S'ha d'haver vist la mort sobre el	capó	, t'has d'haver despertat amb esglai, anant per l'esquerra, t'has d'haver

Pàgina 1 (de 6)

50 següents