DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cap AV 9 oc.
cap F 7 oc.
cap IND 70219 oc.
cap M 55406 oc.
cap PO 46297 oc.
cap SIG 49 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cap Freqüència total:  171987 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els era lícit o possible d'heure el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no va perdre mai del tot, però, les característiques
a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin atorgat, que és el que ofèn
engranatge armat i manipulat pel seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè
darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la seva bona fe. Themis era també una mica
Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai cap dels noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels Titans. Mnemosine va
ells, la tèrbola coneixença del bé i del mal. Les sangs varen pujar al cap de Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis. "Quina migranya! No
seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el meu descans, en lloc
i en les planes del sostre del meu amplíssim reialme. Quan, en treure el cap a la llum, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em fa
morts, i cobrava a cada una l'òbol del passatge, sense oblidar-se'n de cap. Per què amuntega tants i tants menudalls de plata, encara que en moneda
en el centre exacte de la nit, des del teu tron invisible, vora aquell cap que horroritza tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu treball,
com un sedant cobertor, la clemència d'un cel serè, sense vent, sense cap núvol. Sísif Diuen que Sísif, fill d'Èolos, era molt astut, potser tant
àvides de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos
de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap mestre, la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones "La transcripció dels
i impertèrrit heroi hi ha que et practiqui la gorgotomia. El teu cap tallat és susceptible, ho endevino, d'esdevenir humà, amb els trets d'una
Qui les escolta oblida deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats plens de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls
Ker. Així ho va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú
eterna companya és Keto, de la qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota descripció
a Euforió, aquell dia força entremaliat. "Vola sempre damunt el teu cap, per enterbolir-te la intel·ligència i l'esperit. Una vegada comès el
ets un cec amb la teva culpa sobre les espatlles i corres a les palpentes cap al càstig que et mereixes. T'has d'atenir, tothora amb aquest pes, a les
mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les altres
en una caverna, un monstre arrabassador i antropòfag, amb sis colls, sis caps i sis boques, amb triples rengleres de dents, sense son i feinera. Hi ha
de calma i de peix." Les Harpies i la diligent Iris Ocells de presa amb cap de dona, les cares de les Harpies són pàl·lides de fam. Filles de Thaumas
La Quimera habitava a Lícia, en terreny asiàtic, no lluny de Rodes. El cap i la part anterior de la còrpora eren de lleó, la posterior li va sortir
l'atroç mastí, el sobrenatural aturall, que algú representa amb tres caps i amb cua com de serp. És a l'entrada de l'infern, de portes sempre
empaita ara una última brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a poc, cap al real sopar d'avui, saborosament amanit amb la nostra ben guanyada
sorra de la platja, a frec del rompent, miro la nit estrellada, sense cap núvol, de la plenitud canicular. Llec en astronomia científica i quasi
somnis, ara meus, ja íntims, que no s'acompliran ni en la terra ni en cap Maira constel·lada, les visionàries idees que guardaré en un fons d'home
gos. No avançaràs més d'illa en illa, els peus enfonsats en el mar, el cap enllà del firmament? Ens varen dir que eres invencible, però vet aquí que
de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu ignorar que,
poltre amb ales, sorgit amb Crysaor de la Medusa, en tallar-li Perseu el cap. Muntat pel lici Bel·lerofon, va recórrer l'aire i els vents, arreu,
beguda que t'és i et serà altrament, sense excuses, interdita." "Pel cap baix l'abocaré al començament, a la meitat i a les rerialles de cada
Pulcre. "En el dibuix no noto que ho encarrilessin així ni hi endevino cap provatura ni vestigi d'assaig", va observar la senyora Magdalena Blasi.
doctor Robuster i Tramusset, en el seu ocàs professional, ja sense cap mena de curiositat científica. Dànae "Come steu? Steu ben?",
el veieu amb l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei —i us parlo sense cap propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes de
tetradracma." "Com? Però si avui no us he utilitzat, no us he causat cap molèstia", es defensava, perdedor, el client, presoner de la pròpia
mi, n'abuseu, perquè, en resum, no hi ha hagut sessió, no us he donat cap feina." "Vostè ho ha triat així", puntualitzava, amb una amenaça
, la seva mort. A contracor del déu, ens és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i llàgrimes, un
sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan ben servida com
leri-leri, d'evolució? Bah! S'hauran de tallar, tal vegada, alguns caps de gent d'upa, però ens en sortirem", es tranquil·litzava la senyora
, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, perquè em balla pel cap que la poma era d'or." "D'or? No em faci riure. Pintada de purpurina
"Magdalena, a les nostres altures", va somriure la meva àvia, "cap diferència no hem de discernir, en les converses, entre bons i dolents,
com si dormim." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s'apressi a formular cap judici temerari. El jove estès, d'una constitució física potser ambigua,
l'abast de l'antiquada expressió, Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que ho sigui", tallava, eixuta, adusta, la senyora Magdalena Blasi.
parla. Jo, que a les meves altures he posseït de tot, no n'he tingut mai cap, i no és que me'n queixi. No, el casc l'ha d'emmurriar. Que se
La dona ha creuat els braços damunt el pit, inclina amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en
no s'enfurien, i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el cos s'anava a poc a poc escalfant al baterell del sol. Perseu
al públic que omplia la Sala Mercè, a Sinera. "Però aquest cap de dona d'una tranquil·la bellesa, amb els ulls closos, es pot convertir
Una, dues, tres, up!" I el prestidigitador canviava en un instant el seu cap pel de la dona, i el seu passava, asserenant-se-li, tancats els ulls tan
durar sols uns quants segons, i el prestidigitador dedicava, amb el propi cap en el seu indret natural, un somriure enigmàtic als espectadors ingenus i
detallava els crims incomptables de Medea. "Quanta sang! I no sentia mai cap remordiment?", s'exclamaven a duo les velles i riques deixebles. "Mai.

  Pàgina 1 (de 3440) 50 següents »