Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els era lícit o possible d'heure el llamp i el tro i es varen sotmetre.	Cap	dels tres germans no va perdre mai del tot, però, les característiques
a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de	cap	favor o benifet, complex o senzill, que hagin atorgat, que és el que ofèn
engranatge armat i manipulat pel seu sagaç interlocutor. Acota el	cap	davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè
darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li	cap	retret i no li discutim la seva bona fe. Themis era també una mica
Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, tant, que no va oblidar mai	cap	dels noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels Titans. Mnemosine va
ells, la tèrbola coneixença del bé i del mal. Les sangs varen pujar al	cap	de Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis. "Quina migranya! No
seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però al	cap	de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el meu descans, en lloc
i en les planes del sostre del meu amplíssim reialme. Quan, en treure el	cap	a la llum, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em fa
morts, i cobrava a cada una l'òbol del passatge, sense oblidar-se'n de	cap	. Per què amuntega tants i tants menudalls de plata, encara que en moneda
en el centre exacte de la nit, des del teu tron invisible, vora aquell	cap	que horroritza tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu treball,
com un sedant cobertor, la clemència d'un cel serè, sense vent, sense	cap	núvol. Sísif Diuen que Sísif, fill d'Èolos, era molt astut, potser tant
àvides de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la guia	cap	al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos
de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de	cap	mestre, la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones "La transcripció dels
i impertèrrit heroi hi ha que et practiqui la gorgotomia. El teu	cap	tallat és susceptible, ho endevino, d'esdevenir humà, amb els trets d'una
Qui les escolta oblida deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre	cap	a elles, als prats plens de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls
Ker. Així ho va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el	cap	i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú
eterna companya és Keto, de la qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc	cap	idea clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota descripció
a Euforió, aquell dia força entremaliat. "Vola sempre damunt el teu	cap	, per enterbolir-te la intel·ligència i l'esperit. Una vegada comès el
ets un cec amb la teva culpa sobre les espatlles i corres a les palpentes	cap	al càstig que et mereixes. T'has d'atenir, tothora amb aquest pes, a les
mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n	cap	. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les altres
en una caverna, un monstre arrabassador i antropòfag, amb sis colls, sis	caps	i sis boques, amb triples rengleres de dents, sense son i feinera. Hi ha
de calma i de peix." Les Harpies i la diligent Iris Ocells de presa amb	cap	de dona, les cares de les Harpies són pàl·lides de fam. Filles de Thaumas
La Quimera habitava a Lícia, en terreny asiàtic, no lluny de Rodes. El	cap	i la part anterior de la còrpora eren de lleó, la posterior li va sortir
l'atroç mastí, el sobrenatural aturall, que algú representa amb tres	caps	i amb cua com de serp. És a l'entrada de l'infern, de portes sempre
empaita ara una última brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a poc,	cap	al real sopar d'avui, saborosament amanit amb la nostra ben guanyada
sorra de la platja, a frec del rompent, miro la nit estrellada, sense	cap	núvol, de la plenitud canicular. Llec en astronomia científica i quasi
somnis, ara meus, ja íntims, que no s'acompliran ni en la terra ni en	cap	Maira constel·lada, les visionàries idees que guardaré en un fons d'home
gos. No avançaràs més d'illa en illa, els peus enfonsats en el mar, el	cap	enllà del firmament? Ens varen dir que eres invencible, però vet aquí que
de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos	cap	a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu ignorar que,
poltre amb ales, sorgit amb Crysaor de la Medusa, en tallar-li Perseu el	cap	. Muntat pel lici Bel·lerofon, va recórrer l'aire i els vents, arreu,
beguda que t'és i et serà altrament, sense excuses, interdita." "Pel	cap	baix l'abocaré al començament, a la meitat i a les rerialles de cada
Pulcre. "En el dibuix no noto que ho encarrilessin així ni hi endevino	cap	provatura ni vestigi d'assaig", va observar la senyora Magdalena Blasi.
doctor Robuster i Tramusset, en el seu ocàs professional, ja sense	cap	mena de curiositat científica. Dànae "Come steu? Steu ben?",
el veieu amb l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei —i us parlo sense	cap	propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes de
tetradracma." "Com? Però si avui no us he utilitzat, no us he causat	cap	molèstia", es defensava, perdedor, el client, presoner de la pròpia
mi, n'abuseu, perquè, en resum, no hi ha hagut sessió, no us he donat	cap	feina." "Vostè ho ha triat així", puntualitzava, amb una amenaça
, la seva mort. A contracor del déu, ens és forçós d'admetre-ho. Ferit al	cap	, de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i llàgrimes, un
sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura,	cap	a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan ben servida com
leri-leri, d'evolució? Bah! S'hauran de tallar, tal vegada, alguns	caps	de gent d'upa, però ens en sortirem", es tranquil·litzava la senyora
, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, perquè em balla pel	cap	que la poma era d'or." "D'or? No em faci riure. Pintada de purpurina
"Magdalena, a les nostres altures", va somriure la meva àvia, "	cap	diferència no hem de discernir, en les converses, entre bons i dolents,
com si dormim." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s'apressi a formular	cap	judici temerari. El jove estès, d'una constitució física potser ambigua,
l'abast de l'antiquada expressió, Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha	cap	que ho sigui", tallava, eixuta, adusta, la senyora Magdalena Blasi.
parla. Jo, que a les meves altures he posseït de tot, no n'he tingut mai	cap	, i no és que me'n queixi. No, el casc l'ha d'emmurriar. Que se
La dona ha creuat els braços damunt el pit, inclina amb resignació el	cap	gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca els ulls i recorda, endinsada en
no s'enfurien, i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense	cap	boira, i el cos s'anava a poc a poc escalfant al baterell del sol. Perseu
al públic que omplia la Sala Mercè, a Sinera. "Però aquest	cap	de dona d'una tranquil·la bellesa, amb els ulls closos, es pot convertir
Una, dues, tres, up!" I el prestidigitador canviava en un instant el seu	cap	pel de la dona, i el seu passava, asserenant-se-li, tancats els ulls tan
durar sols uns quants segons, i el prestidigitador dedicava, amb el propi	cap	en el seu indret natural, un somriure enigmàtic als espectadors ingenus i
detallava els crims incomptables de Medea. "Quanta sang! I no sentia mai	cap	remordiment?", s'exclamaven a duo les velles i riques deixebles. "Mai.

Pàgina 1 (de 3896)

50 següents