Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
capa F 6916 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb capa Freqüència total:  6916 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

esquenes, com a tot vestit, la claina —origen de l'himàtion—, una ampla capa de llana espessa, subjectada sota la barba per un afiblall, per
ací regnava sempre un mateix to: la mateixa fosquedat, com una capa llòbrega sota la qual s'amagaven les misèries, la sordidesa, la fam, els
darrera de la casa, a la seva cambreta, amb el son dels innocents. Una capa l'oculta allà al fons, però la capa que la cobreix tremola semblantment a
amb el son dels innocents. Una capa l'oculta allà al fons, però la capa que la cobreix tremola semblantment a una cortina el moviment
d'altra banda, perquè, en el XIX, el llibre penetra en capes socials abans impermeables a la lectura, i els fulletons i els versets
civil i de consciència col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades a víctimes. Vull dir que, tot compte fet, els
realitat, sinó un truc dels apologetes cristians a fi de propagar, sota capa d'ateisme, unes quantes idees bàsiques de la teologia luterana.
amb l'Albert. Cap al tard hi ha una gran boirada al faldar del Montseny, capa densa i grisa. El diari publica el discurs del doctor Negrín al
la seva primera incisió darrera el cap i seguidament deixa lliure la capa cutània. La veu campanuda, inexorable, ha anat prosseguint. —Hi havia una
li tapa la respiració, els braços estesos al seu davant, enfonsats en la capa líquida que es desperta en tot d'onades que moren cap al fons, on
de primer. —Enllestim, doncs, enllestim! Això puja molt de pressa. La capa groga va avançant cap als rajols fins aleshores eixuts, frega ja la part
gairebé sense aire. Per un extrem de la post protegida amb la capa de zenc es filtra una mica d'aigua, però no és problema, al cul del
a obrir la boca, d'on penja una llengua curta, ampla, protegida per una capa blanca molt robusta i d'aspecte vagament viscós. L'altre li crida uns
veure per enlloc ni el color de la fusta ni el de la pedra. Per tot arreu capes de guix i pintura estenen blaus celestials, pàl·lids mantegues i rosats i
Els mobles vells són també ben repintats i la fosca caoba desapareix sota capes d'esmalt brillant i incrustacions de bronze daurat. Sembla que
aquells homes i aquelles dones que podien acontentar-se d'una infinita capa d'esmalt lluent, un esmalt que amagava tota matèria noble: fusta, pedra,
un esmalt que amagava tota matèria noble: fusta, pedra, rajola; una capa real sobre els mobles i les parets, una capa invisible i no menys real
fusta, pedra, rajola; una capa real sobre els mobles i les parets, una capa invisible i no menys real sobre actituds i gestos i paraules. Sabia que
de mar, estimat Erasme, és d'un color verd lletós laberíntic. Com si una capa de trementina s'hagués estès sobre una terra flonja i traïdora. Sobre
forçosament de parlar. Jaume s'enganyava. En el cor de Borra, sota la capa de l'oblit aparent, s'havia anat alimentant un odi secret, un rancor
perenne en les relacions polítiques i socials catalanes sota les frívoles capes d'unes fórmules universals de submissió o d'irresponsabilitat
sense traves, puix que allà el pactisme, per bé que existent, formava una capa de doctrinarisme abstracte i ineficaç. Calgué que s'escolessin tres
a admetre el reflex de les actituds aïrades. Hem d'anar, doncs, a raure a capes molt més pregones del nostre caràcter col·lectiu si volem treure
got d'aigua.)] I en Víctor treballa al seu catau per no aguantar la capa. Ernestina. Merceneta! Merceneta. Prou que ho veig que
Pensa que quan jo, amb el meu gènit, m'he deixat retallar de la capa... I té, veus?, qui ho diria? Semblen així reunits una de les famílies
la fusta. Amb l'Antoni adormit o plorant per terra, vinga pintar. Tres capes. I el dia que la pintura va ser seca vam pujar tots al terrat i vam
d'un canari i els miols d'una gata insatisfeta. De vegades brodaven una capa per a una Mare de Déu o tallaven calçotets per als pobres de les
No he gosat utilitzar ací aquest terme perquè aguanta a sobre una espessa capa de lucubracions teòriques difícil d'aclarir, i hauria fet recaure la
molt ben enfilat al cotxe de morts; tornava del cementiri amb la seva capa arnada, ventant cops de tralla joiosos com un carreter de tota la vida.
pàg. 88). Interpretem així: per damunt de tot portava la capa, després portava el guardacors i sota d'aquest un gonió. El
dos relleus: a l'un costat és representat Sant Martí a cavall, partint la capa, i a l'altre hi ha el senyal reial dels quatre pals de Barcelona (fig.
fet fer unes cuixeres i gamberes de cartró, les quals, gràcies a una capa de fulles d'argent, semblaven de metall. A causa d'això es podia moure
és el que n'esdevé perceptible després d'haver traspassat qui sap quantes capes de mi mateix, com el ressò apagat d'un tro subterrani. Moltes vegades me
són "simples bocins de fusta... sense cap senyal, envernissats amb una capa espessa d'ocre vermell i greix barrejats" (pàg. 73.) El xuringa
sufrir: perque, fora d' hora, jo, demunt del foch hi estench sempre una capa de cendra, pera guardar mellor el caliu.— La Toneta li doná una estreta
haver pintada moltes vegades i de diversos colors, sense rascar les capes velles, perquè tenia la superfície tova i agafadissa, i quan hom la
popular del seu país. Per donar-nos-en una idea exacta, ell que es posa la capeta curta que duia sota el braç i comença de ballar com un ós. L'ample barret
/Esplets d'ànima jove\ en un llibre de cobertes vermelles com la capa d'un torero..." Tota la recensió era piadosament mofeta. Ara bé, l'Isern
molt de definir-lo; no sé quin nom se li podria donar. M'hi acostaré per capes successives, com qui fa una pintura. No era exaltació, com abans, ni era
a l'home la vida. Aquesta benestança havia penetrat successivament les capes de la meva consciència, com una boira que davallés i anés entenebrint
que amb això la voluntat de morir anava a ensenyorir-se de la darrera capa no envaïda de la meva consciència. Amb una crueltat poques vegades
dels inadaptats, dels quals són plens els rengles burocràtics, les baixes capes de les redaccions, les presons, els hospitals, els manicomis. Poetes de
—Ja t'hi faràs. Si a Lió ens poguéssim comprar unes bones botes i una capa... També es passen bones estones; no camines tant, hi ha dies que no pots
que se'ls pot robar a les seves barbes... De Lió me'n vull emportar una capa, unes sabates i qui sap quantes coses més. Però les sabates i la capa...
una capa, unes sabates i qui sap quantes coses més. Però les sabates i la capa... —Te les compraré jo. —No, això sí que no! —Encara insisteixes a refusar
? —Paga'm una altra cosa, doncs. —El que vulguis. Però les sabates i la capa també. —Això va pel meu compte, jo ja me'n sortiré. El que jo vull dir
un vel de dol. —Ara és la meva, diu Josep, vaig a veure si faig una capa... —I jo? —Tu espera'm dins aquest cafè. No trigaré a tornar. Mentrestant,
ràbia de no saber el que fa durant aquest temps. Haurà anat a robar la capa? ¡Haurà tornat allí! Estava tan engrescat amb aquella dona! I ella amb
blanc, pacient, invitador, esperant-me. Entra Josep. És un home nou. Una capeta francesa, obscura, li cobreix les espatlles, li arriba fins als genolls.
...? —Sí. Beu, celebrem-ho. S'entaula amplament, sense llevar-se la capa. Està magnífic. Enlaira la copa amb totes dues mans, ritualment, beu amb

  Pàgina 1 (de 139) 50 següents »