Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'on venia l'oratjol. Allí ens anàrem reposant poc a poc; i, entre	caparrada	i caparrada dels seus darrers esternuts, en Xaneta, amb una veu
venia l'oratjol. Allí ens anàrem reposant poc a poc; i, entre caparrada i	caparrada	dels seus darrers esternuts, en Xaneta, amb una veu embolicada entre
, hem de perdre l'esperança? —No, mai! —torna el patró, amb una forta	caparrada	:— La cosa és ben clara: No perdis mai sa esperança darrera una maror
Baldiri, tot pescant un dia de molta calda, ve que mig s'adorm, i en una	caparrada	, zas! li llisca la pipa dels llavis i li cau dintre l'aigua. Si l'atuell
salut vertadera! L'abruso a preguntes i no em respon mai! Si no fem una	caparrada	estem perduts! Si no ens basquegem per posar-lo bo ens en penedirem tota
Arr. Becarrada, matarrada, testarrada, testarrut,	caparrada	, caparràs, caparró, caparrut, encaparrar, panxarrut, betzarrut, bocarrut,
d'un patrimoni que, de fet, temps ha que l'havien anat devorant les	caparrades	i la usura... I més d'un cop salvaren d'anar a la presó al bona peça, els
De jove hauria estat un prodigi, un encís, capaç de justificar la	caparrada	que fes per ella, no un pobre mediocre com Napoleó, sinó l'home
regularitat perquè, baixant, no faci l'efecte que l'orador dóna les	caparrades	dels que dormen, ni, pujant, figuri que acaba de veure com les gallines.
sofrir. Tot pot ésser d'utilitat; el dia de demà un editor pot tenir la	caparrada	de llençar un periòdic humorístic adreçat als dispesers de manicomi, o a
adormen; van doblegarsem los genolls... y vaig caure pegantlhi una	caparrada	en el seno (lo menos aromós possible) de la frega plats. En una paraula.
i casades surten de missa de dotze, plegades, fent	caparrades	amb grans arracades. Ara és el temps de l'amor i profit:
Les llargues cames pengen al buit. I ve la nit. Amb una	caparrada	la bona son és fuita. —Ja tanmateix és l'hora de
de la llei i la reforça. Sí, estimats —recalca la seva afirmació amb una	caparrada	de convenciment, bo i alçant una mica el to de la veu, que revela, per
com una acceptació. L'herència és allò de què parteixes —afirma amb una	caparrada	, bo i gratant-se l'engonal per sobre els pantalons. Ara ha repenjat
una mica l'Home amb la Dona. Mentrestant, oh! guarda't de	caparrades	, oh!, fila amb la filosa, prega i roman honesta. —Endavant,
el meu home no feia sinó beure i vagabundejar pel poble. En bogeries i	caparrades	de les seves rebentà tot el que teníem. I mentrestant jo guardava la casa
el primer dels tigres tornà enrera, amb l'orgull atuït, i donant	caparrades	contra terra, va esgarrinxar la terra amb totes ses urpes, i digué:"
últim, ell que m' agafa 'l caball pel morro y me'l comensa á ferli donar	caparradas	y á manejármel com si fos un joch de bitllas. Tocarme 'l Diamanta
qual elocuencia tots hem admirat,... (Aquí una	caparrada	del Cabrit francament aludit y noy molt ben criat.)
plen y l' cap no tenia apoyo, ab las mevas	caparradas	no ls' vaig dar poch incomodo. Al acavarse l'
a la cadira que li havien deixat i es va adormir. Es va despertar d'una	caparrada	, entresuat i neguitós. El malalt estava immòbil, encara, tapat fins al
[més lluny:] Alerta!... Alerta!... Jan, [mitg adormit y donant	caparrades	.] Pare nostre... quí estau en lo cel,... que sía santificat... lo vostre
decanta tot el cos. S'aguanta fort els polsos, doncs, no fos que donés	caparrada	a la barana, tant pesa el seu cap. Era a dins de la botiga, a Barcelona,
que fem per tots plegats no serviran de res si ens fem veure per una	caparrada	de les teves. En Quirze pare va tornar a emmurriar-se. En Quirze jove i
No aclucaria l'ull si havia de compartir sostre amb el mort. Va maleir la	caparrada	del pare. ¿Per què s'havia hagut d'entestar a no rebre sepultura com la
fill de puta? Però no ets prou digne perquè et mati... I li va donar una	caparrada	en les dents sense que els veïns reaccionessin. —Esclaus de merda,
terrenys que té a l'altra banda del poble, prop de la muntanyeta. Aquesta	caparrada	li costarà el càrrec. Li donaran una menjadora a Vic per tenir-lo content
per Collserola. Quan l'ha vist entrar al pati amb els cabells suats, fent	caparrades	a una Bruna desfeta a cops de cua, encara li ha costat més de fer veure
ferida, el cobrí de pells i, asseguda a la seva vora, va començar a fer	caparrades	, vençuda per la fatiga, però es despertava a cada estona, sobresaltada, i