×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb capejar |
Freqüència total: 52 |
CTILC1 |
el general Franco. Mentrestant, els governs d'aquestes democràcies han de | capejar | el misticisme ideològic del poble en un problema "que s'ha de resoldre | rifeta. Pensar d'anar a Amèrica? I ca! Cap mariner no s'hauria atrevit a | capejar | la punta extrema de Portugal. Fins en aquest punt davallàrem en el segle | canut, però fort encara. Mariner de tota la vida, havia treballat molt i | capejat | molts de perills. Segons la seva pròpia expressió, la dalla de la mort | de Londres. Fins aquella primavera del 1941 jo havia anat | capejant | el temporal com havia pogut. M'havia enginyat a trobar els mitjans d'anar | haver-hi d'extraordinari? Arreu l'aigua és aigua i el peix és peix. He | capejat | temporals i ventades i els més terribles paranys. Res no pot ésser | Ambient tens, exaltació, opinions contrapuntades. Calia, però, | capejar | aquella mar grossa que s'oposava a la bonança i Salvador Seguí, enèrgic i | Això ha dit...? —preguntà Sivillà, amb els braços creuats sobre el pit, | capejant | lúgubrement, la mirada extraviada. L'agutzil, ja més assossegat, se'n | manqués ni un detall a les arboradures. Sovintejava, com a tema, un veler | capejant | un cicló. Altrament, aquesta actitud era avinent per ostentar, així amb | o dipòsit surant de carbó. S'esdevenia també que en la impossibilitat de | capejar | l'huracà, el veler era arrossegat pel meteor al centre del cicló, i ja el | torterols de les pipes dels vuit o deu clients que s'havien arriscat a | capejar | les injúries del mal temps, seduïts per l'encís d'aquell interior amical | de desfer-se de la verema en males condicions; també ells tenen manera de | capejar | el temporal, llogant bocois i arreglant-se un trepitjador, per a lo que | tot d'una, no poden tornar a llur platja: caldrà aleshores fer veles i | capejar | el mal temps, en recerca d'un lloc de refugi segur, com un port natural o | regalada que s'esmunyía pel mitj de les balques, quines flors d'or | capejavan | senyorívolament a ran de marge. En Matías havía tingut rahó: era bonica y | bicicleta. En arribar un "carro de foc", era una festa. Vells i joves, | capejant | d'admiració, s'hi embadalien. Jo som anat a Ciutat i n'he vingut en un | del Cinema Espanyol. Vet aquí una manifestació que vol viure i que | capeja | amb èxit tota mena de temporals, pel que sembla. Perquè els signes sota | llegenda de la Conquesta de Mallorca. L'estol dels catalans, havent | capejat | les marinades que el varen entretenir tres dies llargs per damunt les | de mostrar més demagog que ningú. El que després succeiria ja s'aniria | capejant | com fos possible. —T'espero a Nordelberg d'aquí a vuit dies, digué el rei | pels seus dos partits alternants (conservador i liberal) havia pogut | capejar | la tempestat i l'any 1917 encara era prou sòlida. El rei tenia i | cuand se grida "obligale". VI. No volgueu mai que es | capeixi | al toro perque aixo lo refreda y despues no vol entrar á la pica. Els | se posan sempre per devan y á la primera embestida. XIII. Si es | capeixa | masa ab un toro, es cansa la bestia y no vol entrar á la espasa moltas | mentre de caire l'ull giraven, cinc bocs ferrenys qui | capejaven | . Darrera els bocs, seguint anaven les cabres, i | un joch de carabassas per-hom perque puguin milló salvá es temporal que | capetjan | y arribá á port. A set fogoneus associats, una careta vermeya, perque | recursos i perdríem les poques possibilitats que tindrem d'estalviar per | capejar | la maltempsada de la hipoteca. Els fóra humiliant des de llavors | expectants, esperen l'orde per a intervenir. Na Mònica, mans plegades, | capeja | .] Coloma. Calla tu, tanoca! Rita. Anau a prendre pel... | espiritualment. El que dic és que només els que estiguin en condicions de | capejar | el temporal se'n salvaran i es mantindran tal com són: homes rectes i | amb un aire de satisfacció, davant el gran retrat del general alfonsí. | Capeja | , com si veiés de sobte un vell amic. I sense més, gira el quadro, així com | els Ortals dins del magí! En Robert no era pas d'aquells que's dexen | capejar | tan fàcilment. Recelós sempre de lo qu'atanyía al pervindre dels noys | l' abrahonada d' aquell toro, recularem de sobte uns quants passos, tot | capejant | lo ab lo motiu de "Cassa-ratas", pera veure si deixava la presa, | passada aquella impresió de prudencia y coneixent ab aquí se las euhen, | capejan | lo toro ab una ardidesa y no hi ha por que maravella. Los picadors | s'ha mogut del lloch. Lo públich no diu res, se reserva. Los xulos | capejan | al toro; l' espasa 's planta, torna aquell á embestir un cop y un' altre, | calsons! [(Queda dreta en mitx, sas mans plegadas ab la còrda, mirantló y | capatjant | . Na Filomena plòra á l' altre costat.)] Cau el teló. | d'una forma que posà a la vista dues genives sense cap dent, i, mentre | capejava | com si allò l'hagués divertit, va respondre: —Per a mi tu encara en duies | en aplegar... Se dia d'atra que avia tingut la sort o l'abilitat de | capejar | el temporal sense prendre port...". Candelaria rodava ··l cap incredula | la del carrer.] Manco. (Ya tinc davant al novillo: pos siñor; á | capechar | lo.) Car· (Víndre de nit á esperarlo pera!... Quí será lo pillo? | cap a la recepció, sens fer cap comentari. Madò Rosa mira Na Margalida i | capeja | . Després segueix cap al guarda-robes.] Margalida: ¿Què voleu | que donis més detalls, Rosa, S'evidència és irrecusable! [Madò Estrella | capeja | i mira l'infinit. Ambdós germans donen tanta força a les expressions que | hi acosta una passa:] Tampoc no ho ha de prendre així, sant homo. [L'oncle | capeja | . Ha desaparegut totalment la màscara de l'energia; té angoixa a la veu:] | Rosa: Sobretot! [Jaume se separa de l'esposa, confós. La sogra | capeja | i va a tancar les portes:] ¿No trobau que ja xerra abastament tothom? O és | Fosca, a n'aquest li diria clar i llampant! Rosa [( | Capejant | ):] Creu-me que és un altre problema. Com més aviat el mos haurem | que no admetia segones interpretacions. Al seu costat, Jaume Ferrer | capejava | inconscient. Un filalló de bava li regalimava amb serenitat mentó avall. | amb tristesa el xofer. Massa generós: no duraria gaire al càrrec, | capejà | . Era una pena, perquè Fornaris li queia bé. Allò de «Ah, Ingrata!» havia | mútuament en un arravatament de passió madura. Somrigué, tornà a | capejar | estoic i considerà sàviament que la carn és feble de bon de veres. | en la imitació grotesca d'un somriure. Va tornar-se a mocar. Tots | capejaven | , a l'uníson. A dalt Julio Iglesias continuava sense desmai proclamant que | en què s'havia adormit, mirant-la, xuclant del seu repòs la força per | capejar | tota mena de tempesta. Fil a l'agulla Des del carrer, ja ho | qualsevol moment sobre Europa. Els editors presents a la fira, entretant, | capegen | com poden el temporal. La paraula crisi és en boca de tots ells i, per | pensant quina relació hi havia entre els rojos i les amígdales. Ma mare | capejava | els temporals fent-se la mosca morta, però amb això no n'hi havia prou. A | de màrtir que la fa revoltar; es pensa potser que només ella pateix? | Capejarà | les paraules de la padrina, sempre burxant-la i exigint. Quan els seus | ja en un altre familiar molt proper, però aleshores els havíem de | capejar | a casa. És espantós comprovar com, tot i conservar lapses de vivències | salconduit si aquella guerra viu un temporal encara més salvatge dels | capejats | fins aleshores. Abans de prendre decisions transcendents sobre el seu | de necessitat dels emprenedors vocacionals que es troben en el sector | capejant | temporals. Juan troba sentit a la seua manera de ser mirant al passat: |
|