Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

represento i miro guarnit, amb quatre rals, de Primera Comunió, que els	capellans	de les últimes fornades, de moment escassos però astuts i que armen un
i el jove capità ja foren vistos a l'església, a l'ombra d'una de les	capelles	laterals, parlant-li ell, i ella escoltant-lo. El pare se n'assabentà, i
... Pobre fill!... I s'allunyava plorant. —Jo l'he vist aquest matí, a la	capella	. No l'han volgut portar a casa seva. Càndia del Noro, que el vetllava,
caigut piadosament en l'oblit: no sé si, com a màxim, encara hi ha algun	capellà	de bosc o algun periodista de província que continuï administrant-la a la
pares de la Companyia de Jesús que són —almenys ho eren en aquell moment—	capellans	de les presons de Fresnes. Ignoro si els reverends André Legouy i Joseph
al referit diari de París no és, en principi, sinó una mera reflexió de	capellà	de presons. De fet, ni tan sols de "capellà": només d'algú que viu de
sinó una mera reflexió de capellà de presons. De fet, ni tan sols de "	capellà	": només d'algú que viu de prop l'experiència d'una penitenciaria. El
justice?" Jo no diré que aquesta límpida argumentació dels	capellans	de Fresnes hagi fet qüestionable, de sobte, els fonaments mateixos del
comporta el perill de sancions temibles. Però no passem d'aquí. Un	capellà	de presons —en la mesura que no s'autoburocratitza— està en immillorables
i sarcòfags de Santa Maria del Mar i del Pi han estat violats. A la	capella	de l'antic hospital de la Santa Creu (de llarg temps desafectada) hi
tenaçment fins que els custodis de la casa els van permetre entrar a la	capella	. "Per què voleu obrir el sepulcre?" —els preguntaren—. "És que hi ha
instal·lar-se a la masia dels seus, hi ha l'habilitació de la torre com a	capella	, ja que l'antiga capella del convent, espai amplíssim dins l'ala més
dels seus, hi ha l'habilitació de la torre com a capella, ja que l'antiga	capella	del convent, espai amplíssim dins l'ala més nova, li convé convertir-la
més nova, li convé convertir-la en cotxera i estables. Així que la nova	capella	és acabada hi fa dir una missa en acció de gràcies. Oeixen la missa el
de plaers costosos; perquè feia modestes almoines i pagava una carrera de	capellà	, tal com era de llarga, tradició a la seva família. Rosa Vaireda, la seva
no les pot haver heretat de ningú més que d'ella. La boda es celebrà a la	capella	de les Torres de Padrós el dia 15 de maig de 1788. Ell
de l'època, té quinze anys quan arriba a les Torres. Aquest aprenent de	capellà	, que no sabem ni tan sols si va arribar a ser-ho, i el més probable és
una plugeta fina i gelada aquell matí de novembre de 1811. La	capella	de les Torres de Padrós feia una olor dolça d'humitat, Jeroni recordava
a través dels garrofers, i si era "de pago" podien sentir els	capellans	, cantant les absoltes, cosa que, al Narro, no li feia cap gràcia. La casa
allí no estava obligat a veure els xiprers, o a sentir els cants dels	capellans	, en les absoltes, que encara era pitjor, sobretot d'ençà de la primera
ni un. El cotxe dels morts s'aturava davant l'església, on els	capellans	deien un respons, i d'allí partien cap al cementiri, mentre tocaven les
com si diguéssim, un final trist, li solien dir: "Ja en portaràs, de	capellans	a l'enterro!". Això, ho devien dir per tots els pobles de la
de ciris encesos, quedaren exposats en el dipòsit improvisat a l'antiga	capella	de Santa Susanna, prop del castell, arrenglerats al mig de la sala.
el capvespre, havia desfilat una gernació, i en tot l'enclòs de l'antiga	capella	i tot a l'entorn planava una atmosfera de consternacions. A la nit, es
els que et volia dir. D'aquests i no d'uns altres —pronunciats davant un	capellà	, a cau d'orella sota un sostre de xampany la primera nit d'amor— te n'has
l'ànima, no descuidaren el resultat econòmic de llurs prèdiques, i algun	capellà	francès no va voler ésser més curt de dits, i aquí encara es viu el
i una samarreta de ratlles; porta a més a més el cabell tallat com un	capellà	de província, o sia a la parisienne. Aquesta xicota, que vol
del maaré sagrat, el Tahua Oripo, que vol dir el "	Capellà	que corre de nits", presentava a l'Arii (príncep) la
veterans de la darrera guerra, els nens i les nenes de les escoles, els	capellans	de la missió, una representació de les forces vives del país i tot
de trompetes que posseïen, i una banda musical, composta de quatre	capellans	amb barba i quatre aficionats, ha fet sentir, sota els cocoters, les
d'aquesta mena... Mr. F. G.. —I els nens de les escoles! I els	capellans	tocant la trompa! Jo. —Què voleu! No tothom serveix per a la
Jo. —Què voleu! No tothom serveix per a la música. De vegades els	capellans	també poden solucionar un conflicte filharmònic. Una Marsellesa
el discurset oficial escoltaven el discurs del nou senyor, consagrat pels	capellans	de la tribu, que, si no tocaven el fiscorn i el cornetí com els capellans
capellans de la tribu, que, si no tocaven el fiscorn i el cornetí com els	capellans	d'avui, tocaven aquesta música cafre de fustes i tam-tams que de vegades
estic commogut de tantes mostres de simpatia i commogut de la barra del	capellà	, del meu amic Mari Teati. Ara s'ha acabat la càrrega, però encara ens
com hauríem anat a Europa a una cerimònia semblant, ens presentàrem a la	capella	o, més ben dit, al minúscul local improvisat de la missió de Borabora.
la gent, ni amb les idees que teniu sobre Tahití. Però imagineu-vos un	capellà	catòlic que ha dit la missa en llatí, com és natural, que s'ha produït
protestaren endebades contra l'opressió dels temps; els canonges i	capellans	, de l'aplicació ultrancera dels decrets de Trent, que donava els bisbats,
burgesos, en altres militars de graduació inferior, en altres encara	capellans	de parròquia els qui dirigiren l'ocupació del poder pel poble. Escrivim
[(Els dos nois i Adam es col·loquen com una parella de nuvis i el	capellà	que els casa. Eva a l'esquerra d'Adam i una mica enrera.)] Vinga! [
eren la sang i el foc de sempre. El meu col·legi de	capellans	el van cremar, i el Guiu, que era el sergent que ens feia fer
com és, tan pervers, personalment no fa mal a ningú ni insulta els	capellans	. Els veïns han acabat per reconèixer-li el talent, sempre que no el
i comptar sa plata. Caldrà encatifar i... —Molt bé, Remei; però es	capellà	és lo primer. No vull que sa tia se'n vagi a l'altre món sense
em presenten uns comptes de gas que fan por. Ara sortiu tots. Si ve algun	capellà	, digau-li que jo dorm. No vull veure més capellans. Basta amb ses misses
sortiu tots. Si ve algun capellà, digau-li que jo dorm. No vull veure més	capellans	. Basta amb ses misses que em deix en es testament. Ah, i duu'm ses
valor per a afrontar tal situació. L'ambient se la menjava, igual que als	capellans	joves condemnats a no poder parlar sinó de floretes. De vegades, en
forasters, professors i catedràtics, i a /Bé hem dinat\, els	capellans	i els xuetes (Mallorca, plena de son i d'intuïció estètica, restava
passin una bona i santa nit. D'això feia una quarantena d'anys. Ara, un	capellà	jove, que hauria pogut esser un d'aquells infants, no l'havia volguda
una temptació, tan viva que els mariques i els	capellans	no s'hi sabran resistir mai, és la de fer mal a una
bon profit, però a mi, eh, no me'n parlis, perquè els	capellans	em fan fàstic. Però què vols fer-hi? Com tot... De

Pàgina 1 (de 210)

50 següents