Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el bacinet, casc exclusivament militar, el portava cobert per un	caperó	, peça també civil i que era com un conjunt de caputxa i esclavina, que li
anà dissimuladament, amb un vestuari militar amagat per una gramalla i un	caperó	, però serà bo de comparar els termes emprats per Desclot, que ja hem
(cap. 89; II, pàg. 67). Igual que a Desclot, el	caperó	cobreix, a Bordeus, el rostre del rei, car el senescal no el reconeix
gramalla; i al cap una cervellera i capell, que es podien cobrir amb el	caperó	de la gramalla. Hi retrobem només dos dels noms emprats per Desclot: la
Hi retrobem només dos dels noms emprats per Desclot: la gramalla i el	caperó	, o sia els civils; els termes militars han variat tots. Desclot dóna el
veiem la figura d'un home amb hàbit talar i el cap cobert per un	caperó	de llarga cua. Aquest religiós (o potser metge) alça la seva destra i té
de les balladores apareixen testes jovenívoles cofades amb punxeguts	caperons	. Si l'emblema del pavès d'aquesta peça no és de caràcter heràldic
vagarejar, vagarívol, vagarós. Er. Aixelleró, aleró,	caperó	, caperull, caperutxa, bosquerol, camperol, pagerol, porquerol (cp.
i unes altres de blanc d'Ipres, amb calçons de la mateixa tela. Un	caperó	de perset vermell, amb una ploma o pell de dos colors, havia de cobrir el
de l'infant, proveïts també de mantell, cot, gonella i calces (però no de	caperó	ni de gramalla), si Jaspert de Castellnou, que era un personatge
de vint-i-dosè de Girona; cotes blanques i negres de divuitè;	caperons	i gorres; gires o beques; saragüelles (segle XVI).
de l' Alt rey En Jaume, que portaven gramalles de raxa negres ab sos	caperons	, ab faldes altes, y gorres de rico: totes les quals robes se pagaven ells
Borra, arribant ja á las escalas de la capella, y tot llevantse son	caperó	. A Dèu siau! —Per vida de!... digué llavors lo donzell, no podent
entraren los concellers ab sas gramallas, y després de llevarse'l	caperó	y de fer acatament al Sant Cristo, se tornaren á cubrir y se sentaren en
cárrech que accepta, com correspon. Llavors Fivaller, llevantse'l	caperó	y dirigintse al Sant Cristo, permanesqué un bell rato, com arrobat, ab la
era emprada preferentment per les classes dirigents. Solia fer joc amb el	caperó	. Inicialment la duien homes i dones, però en el segle
etc.). Alguns d'ells se citen juntament amb el seu gipó i el seu	caperó	, amb els quals devia fer joc. La samarra. Emprada per ambdós sexes
El capell. Esdevingué la lligadura més emprada per les dones. El	caperó	. Molt desplaçat per la gorra i el capell entre ambdós
les espatlles. La clotxa o gramalla. Continuava anant a joc amb el	caperó	. La gavardina. Peça amb mànigues de recent creació. La
o «redons», llargs només fins a mitja cama, a més de restringir l'ús dels	caperons	de dol estrictament al dia d'enterrament. Els condicionaments d'ordre
i perles, i se li afegiren des d'aleshores els serrells i la punta. El	caperó	. Relegat als cercles jurídic i eclesiàstic. El caputxó. Emprat
la nova modalitat rebé el nom de «sombrero de tres picos». El	caperó	. La caputxa. La còfia. Ornada aleshores amb moltes
donava crèdit a aquella comèdia. Intentava arrecerar-se sota un	caperó	anodí i la companyia de la decrèpita prescient, a qui simulava assistir,
pel bosc i abatut una marta, amb la pell de la qual la Memé es faria un	caperó	. Encara que de lluny havien besllumat un ramat de cérvols de raça petita.
senatxos, senalles o cabassos, ulleres per a animals de batre, bossalls o	caperons	de portadora, ventalls, fregalls, cofins per a molí d'oli... La llata era