DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
caperó M 25 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caperó Freqüència total:  25 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el bacinet, casc exclusivament militar, el portava cobert per un caperó, peça també civil i que era com un conjunt de caputxa i esclavina, que li
anà dissimuladament, amb un vestuari militar amagat per una gramalla i un caperó, però serà bo de comparar els termes emprats per Desclot, que ja hem
(cap. 89; II, pàg. 67). Igual que a Desclot, el caperó cobreix, a Bordeus, el rostre del rei, car el senescal no el reconeix
gramalla; i al cap una cervellera i capell, que es podien cobrir amb el caperó de la gramalla. Hi retrobem només dos dels noms emprats per Desclot: la
Hi retrobem només dos dels noms emprats per Desclot: la gramalla i el caperó, o sia els civils; els termes militars han variat tots. Desclot dóna el
veiem la figura d'un home amb hàbit talar i el cap cobert per un caperó de llarga cua. Aquest religiós (o potser metge) alça la seva destra i té
de les balladores apareixen testes jovenívoles cofades amb punxeguts caperons. Si l'emblema del pavès d'aquesta peça no és de caràcter heràldic
vagarejar, vagarívol, vagarós. Er. Aixelleró, aleró, caperó, caperull, caperutxa, bosquerol, camperol, pagerol, porquerol (cp.
i unes altres de blanc d'Ipres, amb calçons de la mateixa tela. Un caperó de perset vermell, amb una ploma o pell de dos colors, havia de cobrir el
de l'infant, proveïts també de mantell, cot, gonella i calces (però no de caperó ni de gramalla), si Jaspert de Castellnou, que era un personatge
de vint-i-dosè de Girona; cotes blanques i negres de divuitè; caperons i gorres; gires o beques; saragüelles (segle XVI).
de l' Alt rey En Jaume, que portaven gramalles de raxa negres ab sos caperons, ab faldes altes, y gorres de rico: totes les quals robes se pagaven ells
Borra, arribant ja á las escalas de la capella, y tot llevantse son caperó. A Dèu siau! —Per vida de!... digué llavors lo donzell, no podent
entraren los concellers ab sas gramallas, y després de llevarse'l caperó y de fer acatament al Sant Cristo, se tornaren á cubrir y se sentaren en
cárrech que accepta, com correspon. Llavors Fivaller, llevantse'l caperó y dirigintse al Sant Cristo, permanesqué un bell rato, com arrobat, ab la
era emprada preferentment per les classes dirigents. Solia fer joc amb el caperó. Inicialment la duien homes i dones, però en el segle
etc.). Alguns d'ells se citen juntament amb el seu gipó i el seu caperó, amb els quals devia fer joc. La samarra. Emprada per ambdós sexes
El capell. Esdevingué la lligadura més emprada per les dones. El caperó. Molt desplaçat per la gorra i el capell entre ambdós
les espatlles. La clotxa o gramalla. Continuava anant a joc amb el caperó. La gavardina. Peça amb mànigues de recent creació. La
o «redons», llargs només fins a mitja cama, a més de restringir l'ús dels caperons de dol estrictament al dia d'enterrament. Els condicionaments d'ordre
i perles, i se li afegiren des d'aleshores els serrells i la punta. El caperó. Relegat als cercles jurídic i eclesiàstic. El caputxó. Emprat
la nova modalitat rebé el nom de «sombrero de tres picos». El caperó. La caputxa. La còfia. Ornada aleshores amb moltes
donava crèdit a aquella comèdia. Intentava arrecerar-se sota un caperó anodí i la companyia de la decrèpita prescient, a qui simulava assistir,
pel bosc i abatut una marta, amb la pell de la qual la Memé es faria un caperó. Encara que de lluny havien besllumat un ramat de cérvols de raça petita.
senatxos, senalles o cabassos, ulleres per a animals de batre, bossalls o caperons de portadora, ventalls, fregalls, cofins per a molí d'oli... La llata era