×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb caperó |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
el bacinet, casc exclusivament militar, el portava cobert per un | caperó | , peça també civil i que era com un conjunt de caputxa i esclavina, que li | anà dissimuladament, amb un vestuari militar amagat per una gramalla i un | caperó | , però serà bo de comparar els termes emprats per Desclot, que ja hem | (cap. 89; II, pàg. 67). Igual que a Desclot, el | caperó | cobreix, a Bordeus, el rostre del rei, car el senescal no el reconeix | gramalla; i al cap una cervellera i capell, que es podien cobrir amb el | caperó | de la gramalla. Hi retrobem només dos dels noms emprats per Desclot: la | Hi retrobem només dos dels noms emprats per Desclot: la gramalla i el | caperó | , o sia els civils; els termes militars han variat tots. Desclot dóna el | veiem la figura d'un home amb hàbit talar i el cap cobert per un | caperó | de llarga cua. Aquest religiós (o potser metge) alça la seva destra i té | de les balladores apareixen testes jovenívoles cofades amb punxeguts | caperons | . Si l'emblema del pavès d'aquesta peça no és de caràcter heràldic | vagarejar, vagarívol, vagarós. Er. Aixelleró, aleró, | caperó | , caperull, caperutxa, bosquerol, camperol, pagerol, porquerol (cp. | i unes altres de blanc d'Ipres, amb calçons de la mateixa tela. Un | caperó | de perset vermell, amb una ploma o pell de dos colors, havia de cobrir el | de l'infant, proveïts també de mantell, cot, gonella i calces (però no de | caperó | ni de gramalla), si Jaspert de Castellnou, que era un personatge | de vint-i-dosè de Girona; cotes blanques i negres de divuitè; | caperons | i gorres; gires o beques; saragüelles (segle XVI). | de l' Alt rey En Jaume, que portaven gramalles de raxa negres ab sos | caperons | , ab faldes altes, y gorres de rico: totes les quals robes se pagaven ells | Borra, arribant ja á las escalas de la capella, y tot llevantse son | caperó | . A Dèu siau! —Per vida de!... digué llavors lo donzell, no podent | entraren los concellers ab sas gramallas, y després de llevarse'l | caperó | y de fer acatament al Sant Cristo, se tornaren á cubrir y se sentaren en | cárrech que accepta, com correspon. Llavors Fivaller, llevantse'l | caperó | y dirigintse al Sant Cristo, permanesqué un bell rato, com arrobat, ab la | era emprada preferentment per les classes dirigents. Solia fer joc amb el | caperó | . Inicialment la duien homes i dones, però en el segle | etc.). Alguns d'ells se citen juntament amb el seu gipó i el seu | caperó | , amb els quals devia fer joc. La samarra. Emprada per ambdós sexes | El capell. Esdevingué la lligadura més emprada per les dones. El | caperó | . Molt desplaçat per la gorra i el capell entre ambdós | les espatlles. La clotxa o gramalla. Continuava anant a joc amb el | caperó | . La gavardina. Peça amb mànigues de recent creació. La | o «redons», llargs només fins a mitja cama, a més de restringir l'ús dels | caperons | de dol estrictament al dia d'enterrament. Els condicionaments d'ordre | i perles, i se li afegiren des d'aleshores els serrells i la punta. El | caperó | . Relegat als cercles jurídic i eclesiàstic. El caputxó. Emprat | la nova modalitat rebé el nom de «sombrero de tres picos». El | caperó | . La caputxa. La còfia. Ornada aleshores amb moltes | donava crèdit a aquella comèdia. Intentava arrecerar-se sota un | caperó | anodí i la companyia de la decrèpita prescient, a qui simulava assistir, | pel bosc i abatut una marta, amb la pell de la qual la Memé es faria un | caperó | . Encara que de lluny havien besllumat un ramat de cérvols de raça petita. | senatxos, senalles o cabassos, ulleres per a animals de batre, bossalls o | caperons | de portadora, ventalls, fregalls, cofins per a molí d'oli... La llata era |
|