×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb capficar |
Freqüència total: 423 |
CTILC1 |
| contents, en un vaitot, i deixa-ho si no t'agrada, o no us convé de | capficar | -vos, o tu ne quaesieris quem tibi finem di dederint nec Babylonios | | i de les del seu germà durant les seves absències, però ho feia sense | capficar | -s'hi massa, i es passava la major part del temps a casa de la seva | | els teòlegs —els teòlegs d'"abans"— són les mateixes que continuen | capficant | els filòsofs d'avui: els metafísics d'avui. Perquè, tot ben garbellat, el | | i oblidant la tenacitat, perseverança i sacrifici de l'home sedentari, | capficat | per la rutina directa de la vida, en la cura dels seus conreus o dels | | en abundància per a comunicar a altres províncies". Per què, doncs, | capficar | -se? ¿Per què, si habitaven un paradís poblat per gent robusta, forta, | | un baf deliciós, que ens emplena els sentits. Com perdre tot això? ¿Com | capficar | -se per causes perseverants i que volen una tensió i que potser faran | | . No s'ho ha buscat? T'ho repeteixo: Amèlia, vina a casa. No t'hi | capfiquis | més. I pensa que per més pare que et sigui no té cap dret a destruir la | | cap diner seu. Si se't queixa és per vici, i jo no tinc prou humor per a | capficar | -me amb les seves manies ni amb les teves. Les dones, se us ha de tenir | | estat rentades. Tot, al meu entorn, esdevenia sinistre. —Beveu, no us hi | capfiqueu | , em va dir el company. Això no té importància. Estigueu segur que no s'ha | | dirigible que volgués descriure el desert que veu des de dalt, potser ens | capfiquem | massa. Einstein. —És que nosaltres creiem que per a descriure el | | , jo no ho sabia. —I doncs? —preguntà Zorbàs, sorneguer—. No t'hi | capfiquis | , patró, que no té sortida. Parlem d'altre. Jo, aquest moment, penso en el | | de decidir i d'executar; jo només pagava els plats trencats, i no m'hi | capficava | gaire, perquè, me n'adonava bé, aquells mesos serien dels més feliços de | | ho saps, digues-m'ho perquè també jo sàpiga el seu nom, i, no t'hi | capfiquis | , ja te l'arreglaré. Però així, a cegues, ¿cap a on vols que em tiri | | uns llops, tu ets un anyell, se't menjarien. Deixa'm fer a mi. No et | capfiquis | , els tinc en un puny, els grans porcs. A migdia, ens n'anirem amb el bosc | | Bon nadador i remador de resistència era en Sala. Val a dir que no ens | capficàvem | en la puresa dels estils natatoris: over, doble over, crawl... | | democràtics que ja té i que ells no han sabut implantar a casa llur ni es | capfiquen | d'implantar-los-hi, podríem dir-los que justament aquesta delimitació de | | ho veus, avuy no m'he acostat al estudi per rès, no m'he mogut del pis, | capficat | per la salut de la mama, gracies a les cabories d'aquesta noya. Ha vingut | | més mínima. Y jo, ximple de mi, sentint a n'aquesta, m'havía arribat a | capficar | ! Vaja, dígues, dígues: ¿què hi hà de nou? ¿Què ha passat per l' | | Be, però que no us mana ningú, aquí? —Jo; —diu en Nillo, que | capficat | per lo que'l sol avensa, estona hà que ja voldría esser al forn. —Donchs, | | d'energies subversives. Les actuacions suaus, la transigència, el no m'hi | capfico | , i la sang freda, en lluites patriòtiques, devien ésser el seu fort. No | | més esfereïdor. Els roncs del bastaix i els gemecs de la noia arribaren a | capficar | en Melrosada, que ja es penedia d'haver vingut i tenia por que d'un | | ve d'aquí. Quant a guarnir el niu, hi té ben poca traça, i no s'hi | capfica | gens ni mica: amb quatre arrels, quatre brins, quatre palles i una mica | | les campanes, el vol dels coloms i el xiular del vent, i no es mou ni es | capfica | per res. Quan s'ha post el sol, surt a prendre la fresca. Aleshores | | que ha desaparegut la nostra ombra. Des de quan? Potser des què ens hem | capficat | dintre el nostre pensament. Aparegué un pensament; aparegué un núvol al | | respon l'escarabat: —Pel respecte que em teniu, a l'istiu, qualsevol s'hi | capfica | ! La florista i l'aprenent forner La florista i l'aprenent forner, carrer | | mare que no sabem què hi feia pel món. M'agradaria saber-ho però no m'hi | capficaria | . En Joan és un home decidit. Ha fet el que volia. I més agosarada, mirava | | -et... està bé! Però sa nostra fortuna ha de venir d'atros vents. No t'hi | capficus | . Deixa'm fer a mi. —Mai no m'hai oposat a ses vostres resolucions, mare — | | aquell altre tornant-me un duro que ja dava per perdut, o perquè m'ha | capficat | el diari amb tantes de desventures com fa saber als que el llegeixen tot | | quarts de dotze. La qüestió és que arribi tard o d'hora, i mal va qui s'hi | capfica | . Ara bé: com que no tothom té el mateix sangro i hi ha gent, com ara jo | | Didier. A fe que sou incorretgible. De vegades el vostre cas m'ha | capficat | . Quina estranya força d'atracció deu tenir —em dic— aquest tagarot de | | salvar l'animal o per rematar-lo. Mig any enrera, només, no s'hi hauria | capficat | ; hauria tingut més seny. Provem de retenir-lo, però quan se'n va de debò | | fi no pogué menys d'assabentar-ne la gallina. —En nom de Déu! Per què us | capfiqueu | ? —preguntà ella.— No teniu res a fer: vet-aquí per què us passen pel magí | | d'un horitzó que tant com avanceu recula... —Creu-me, Climent, no t'hi | capfiquis | més, acabaries com jo, gratant-te una ronya imaginària, fent-te mala | | va prometre monsieur Étienne Cabet? —Val més no perdre l'esperança, no | capficar | -s'hi gaire; recordeu-ho: pensar massa intoxica. ¿Per què no segueixes, si | | i el broc amolla a penes unes lentes gotes, buides, inflades. No s'hi | capfiqui | , senyora Paquita, paciència, a esperar que torni a rajar l'aigua, que | | què?... Estrafolària bestiota l'home en què t'estan convertint. No t'hi | capfiquis | més, gira-t'hi d'esquena; passes davant de ca l'Emili, doncs, empeny la | | el centre de gravetat. —El cant és bonic... —em diu amb un aire d'home | capficat | —, però aquelles torrades...! Biblioteca de l'Ateneu fins a les dues de la | | empipar, ara. Per què no m'he de refiar de vostè? Vostè pensa massa i es | capfica | , potser. Per què es queixa de només saber llatí? —No en faci massa cas. És | | ho sabeu? Ui, sí que en deveu ser, de nou, en aquest poble! I sense | capficar | -s'hi més, va plantar-me, tot taral·lejant una cançoneta sense solta. Amb | | malament. El metge va dir que m'havia de distreure. Res d'estudis, res de | capficar | -me. Distracció, distracció. I, de moment, em va aconsellar que cada matí | | i la pols i la sorra que ho colgaven tot. Però vaig anar esperant-me i | capficant | -me en la cambra anguniosa del senyor Jaggers fins que verament no vaig | | posat que jo no hagués tingut cap expectativa, i, tanmateix, m'hagués | capficat | d'Estel·la, no em podia ben satisfer que m'hagués conduït gaire millor. | | tots ells tenien el desig de veure's resoldre el problema, que els | capficava | , de la grandària i la forma de la Terra. La recerca d'una unitat de | | de Torres Balbàs (op. cit., 227), que és perdre el temps | capficar | -s'hi. Menys arriscada és la tesi que considera les actuals barraques | | se, sangglaçar-se, sangcremar-se, pelltrencar-se, tallgirar-se, capalçar, | capficar | , capgirar, peucalcigar, manllevar, aiguabarrejar-se (d'on deriven | | A la gent de dreta, aquest desplaçament no li plavia, però a qui això | capficava | i molt, era al Govern. Les passions enterbolien el pensament de molts del | | un relleu més revoltant. De vegades el públic indiferent, el qui no es | capfica | a estudiar les causes dels grans capgiraments socials, s'assabenta del | | i els punys enlaire... i el públic indiferent i neutral, que no es | capfica | a estudiar les causes del gros capgirament social, quan arriba la | | no estaven pas per enfundar-se en aquestes coses, i per això no s'hi van | capficar | . ¿Era així? Doncs ja estava bé! —Guaita, Maria, quines canyes americanes | | d'aquests nois, Joan —deia l'àvia, en veu baixa al pastor. —I no us | capfiqueu | , àvia! Són criatures i parlen d'això com podrien parlar d'un somni. —Oh, |
|