×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb capolar |
Freqüència total: 158 |
CTILC1 |
Té la vida molt dura. Pot viure encara milers d'anys. Ell no replica, | capolat | per l'espectacle al qual el porta el seu company, un camp molt llarg, | introduïren a Catalunya el que els plaïa, i és possible que acabessin de | capolar | l'antiga organització mercantil del país. Però el pitjor del cas és que | L'altre tros se'n volia desprendre i no podia. M'havia ficat al llit | capolat | per la jornada. El pernejar dels cavalls, a tres passes del meu cap, | i, només que toquis una dona, el seu germà es treu el ganivet i et | capola | . Misèria, mesquinesa, el meu i el teu —al diable, pollosos! Au, aneu a | preguntà en Lluís. —No, coi, no hi podem res a pinyes. Ens estossaria, ens | capolaria | ... Té un braó de mil dimonis. Ets nostros ajudants han d'ésser s'astúcia | de segur que esbotzaria a cops de peu les nostres gàbies dels reclams, | capolaria | amb quatre manotades el nostre arbret i, amb les mateixes astelles, que | ininterrompuda els esgotaria prompte, així també un treball assidu | capola | les forces de l'esperit, el qual amb el repòs i la distracció les | quan amb la seva bava enverina les fonts i amb el seu alè crema i | capola | tot el que aixafa, de pertot l'assageten. Els mals petits poden enganyar | d'esperit; i no pot ésser gran i trist un mateix home. La tristesa | capola | l'esperit, l'abat, l'angoixa, la qual cosa no esdevindrà al savi, ni en | i no se n'escola fàcilment: àdhuc sense cap, belluguen estona llarga; les | capoleu | , i es trossos se mouen dintre sa panera com si volguessin ajuntar-se. Són | i cerca la pau en un feinejar salvatge, cruel i que aterra arbres i els | capola | i els crema amb un delit venjatiu. El Corbo enraonava baix i una mica | el sogre, l'oncle i el marit també. El treball i les angúnies els varen | capolar | d'un a un més que no pas els anys, i els surts els varen acabar de matar. | que la deixaven totalment immobilitzada. Aleshores li costava poc de | capolar | -la completament, amb una frase definitiva com un cop de martell. Però | enemic s'havien aferrat i revolcat per terra. Joan Antoni anava a sota, | capolat | per l'altre que era més fort, quan l'arribada del mestre que s'encaminava | altre refugi. Quan vaig tornar, del primer, no en quedava res; l'havia | capolat | un obús de gros calibre. Vaig anar-me'n altra vegada cap al segon, i | les nostres granades de mà com a llumins. Granades. Gasos. Tancs... | Capolar | . Devorar. Morir. Disenteria. Grip. Tifus... Ofegar. Calcinar. Morir. | el fruit d'aquestes fatigues i d'aquests terrors, quin port ens acollirà | capolats | per tants mals? No pas res més que la guerra i un enemic que ens esperarà | refinat instrument de martiri li perforés el cor en totes direccions i li | capolés | els ossos d'un a un. Devora d'ella, el vigilant nocturn, amb el capot xop, | a toc de mà. Bellesa de la vida a l'aire lliure! Vallclara es sentia | capolat | pel fred i la humitat, però alhora més àgil, més jove, com alliberat del | més que dues defuncions; la d'un vell que s'havia tirat escala avall, | capolant | -se tants ossos com tenia, i la d'una marxanda ambulant que va sofrir un | en ell ara, a la volta d'un cantó, un automòbil se li tirà al damunt, | capolant | -li els ossos... Encara visqué un parell de dies, enmig d'afrosos | a la muntanya permet moltes vegades de recobrar la salut física o mental, | capolada | per l'excés de treball i facilitar la pràctica de deports muntanyencs que | de València maleïa els aviadors "mallorquins" —més aviat italians— que | capolaven | la indústria i els habitatges en onades diàries. Que hi anava, d'errat, | cor; se les dóna un bull i, una vegada fet, se passen per sa maquineta de | capolar | . S'hi afegeix a sa pasta 6 unces (200 gr.) de sucre per | gr.) de sucre sec esclafat i una cloveia de llimona madura i ben | capolada | . Ho mesclaràs tot i ho couràs amb poc foc. En esser ben espès, faràs | després tornavan a doblar el coll, y ab filosòfica indiferencia, tot | capolant | entre les dents les resseques tiges y espantantse ab la cúa les mosques | de segle] ha estat una primavera prematura que la glaçada de febrer ha | capolat | , però que pot rebrotar, o bé si ha estat l'estiuet de Sant Martí", | eren molls de rosada. El carretó els aplanava i endolcia, però no els | capolava | . Per trossejar els brins cal que siguin secs, rostits, torrats. Després | a mi em pegaven ganes de fotre-li una revessa amb els gavilans. Li hauria | capolat | el cervell i s'hauria acabat aquell gemec feixuc que ens trepanava a | moldre parenostres per entre la boca. Els rosegava com una maquineta que | capola | figues. Llavors, els escopia en un poal d'aram i allí s'estaven, tot | la terra i pots rompre i corrompre el món, perquè tots són insectes que | capolen | la brutícia, la mica de brutícia que els deixes capolar; aleshores, dic, | són insectes que capolen la brutícia, la mica de brutícia que els deixes | capolar | ; aleshores, dic, has arribat al capcurucull d'una muntanya des de la qual | esfondrar-li la mica de bastiment que encara el sostenia. No res l'hauria | capolat | . Però no ho vaig fer, perquè pensava que, involuntàriament, amb el seu | al bell mig de l'estiu, quan la terra és eixuta i la bavor del sol | capola | les plantes. Que l'havien trobada que feia oració sobre un núvol de | de cova ni lluitar sense caps que decidissin tot quant havien de fer i | capolar | . El batle puntualitzà les paraules del rector: "nosaltres tampoc no | ho fa el cuiner i posa tot el seu art i la seva cura a aguisar-lo: el | capola | i l'amaneix amb moltes espícies, de manera que en fa una menja ben | que ell s'anés fent vell: la garriga envairia les marjades, el temps | capolaria | els arbres. Això, o ho vendria el seu fill a qualsevol extern... Va | convenia", em deia anys després, ja més enllà de tot somni de grandesa, | capolat | pel destí. Assetjat i deprimit pel reuma, en Jeroni Prim temia el botxí | gegants treien trossos del poble de dins la mar i els esmicolaven, els | capolaven | i els convertien en arena que llançaven al vent. Alguns ja s'havien | suc de les fulles, que són molt carnoses i sucoses, les quals han estat | capolades | , premsades i fetes assecar. Ordinàriament es prenen de 3 a | El perill imminent de que Sebastià Zapirain i Santiago Alvarez siguin | capolats | per la xurma falangista que els odia mortalment, és el mateix perill que | quatre ferides: una al torax, altra a la regió axilar dreta, a la | capolar | i a la piccordial, totes mortals de necessitat. El sots caporal del | la pendent de la vessant, se desprenen considerables masses de neu que | capolen | y arrosseguen tot lo que troben, pedres, arbres y cases. Axò són les | se descarregáren de las provisions de boca; apilotáren brins sechs ben | capolats | y fullaraca en lo centre de las tres pedras; hi caláren foch, y mentres | partículas de las llavors sedosas dels fruyts dels plátanos, | capolats | per los carruatges, las quals, penetrant en lo coll y pit, no hi póden | tota mena d' eynes. Per ço rompem la terra y fem anar lo de baix á dalt y | capolem | els terrossos, y 'ls esmicolem tant be com sabém y mitx partim la terra, | abandonat pel qui vulga péndrel. Tantost sempre sol esser terra bona, | capolada | per les rodes dels carroatges y les potes dels animals. L' ayre hi ha | dels treginers, els carros y carroatges petits passan per demunt, | capolan | y molen estos materials, formanthi una pasta ab l' aygua de les plujes. | terra al hivern. A certes encontrades perden molt de temps y molta feyna | capolant | els terrossos dels camps. Terrossos massa grans no valen res, mes tampoch | ahont lo fan servir pels empalls de les barraques. La batolla sols ha de | capolar | les espigues, putx que la palla sols val mentres sia sencera. Ordi d' |
|