Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tot el poble i, com tot el poble, concebia només l'actitud d'ell com un	caprici	o una fanfarronada. A l'hora de sopar eren tots a taula. Tiago, al
i a acompanyar-la també a les del poble. Llavors no hi havia desig ni	caprici	que Mila no veiés satisfets. A vegades la feia enfadar, però les seves
potser per no disgustar-la, qui sap si esperant que no passés d'ésser un	caprici	passatger. Ja de dies el padrí portava aquella espina a l'ànima. I, ¿com
un altre, una guerra civil o una guerra internacional, ja no reposa en el	caprici	d'un monarca o d'un privat —en els seus matrimonis, en els seus
mena tenen lloc molt rarament. Feu-me el favor de no jutjar-nos pel	caprici	impertinent d'una noia que s'ha deixat dur per una debilitat momentània.
estat suficient per subvenir les seves necessitats i fins i tot els seus	capricis	, Jeroni sabia que podia usar del seu crèdit i que el tutor de les seves
importa què; per a ells no hi ha dificultat de cap mena, i us resolen els	capricis	més inversemblants. Venen imatges de totes les religions, objectes
contractes i el valor de la paraula, i sempre obeeixen més el gust, el	caprici	, el simple mal humor o l'avorriment que les mires interessades. Degut a
a estones deixa d'ésser carretera per a convertir-se en un camí ple de	capricis	, de vegades perillosos. Els districtes d'Arue, de Mahina, de Papenoo, us
vol adquirir una mandolina o una màquina de cosir. I ara li ha agafat el	caprici	de passejar-se en taxi, encara que el cotxe sigui el camió més rebentat.
segle, indisciplinat i confús, l'esperit de la dama escrivia la paraula "	caprici	" damunt tot el que la rodejava: tant se li'n donava de penjar una
de trobar la pau, que no t'imposaràs mai, que no tindràs un no pels seus	capricis	, que seràs un esclau sempre... Víctor. Parles un poc
damunt el canterano. Tot seu, ella que no havia tingut res, avesada al	caprici	del pare, que li va infondre el gust per les belles coses inútils del
plaïa de sotmetre's, amb una mena de terror deliciosa, a la tirania o al	caprici	de Tomàs, per tal com era el germà, l'hereu i un home. Ella s'anul·lava,
encara era lluny, però volia preparar-se a poc a poc, sabent que el seu	caprici	no fóra desatès en l'abundor d'aquella casa. Els brodats, les teles
i fins li sembla una mania absurda d'haver pogut sustentar aquell	caprici	. —Ha fet malbé més roba ella en un any i mig que nosaltres en tota la
l'indiferentisme d'un fals renunciament. Sabia que quedava en poder del	caprici	de Teresa; que la cunyada se l'emportava en aquell erm per poder
guanyat amb tant d'esforç. Ella, la germana sotmesa tota la vida al	caprici	de l'hereu, tot d'una es dreça en propugnadora de càstig, refiada en el
que jo he viscut— no en veuen tota la transcendència i els pot semblar un	caprici	més de la moda, que n'ha tingut tants en el curs dels segles. S'haurien
sistema conceptual format per aquestes denominacions és com lliurat als	capricis	d'una evolució demogràfica que posseeix les seves lleis pròpies, però que
banda, no s'entén què ha pogut incitar Frazer a donar prioritat als	capricis	de les dones embarassades sobre els dels vells agonitzants, si no és que,
de la població, la sincronia, almenys teòricament, està a resguard dels	capricis	de la diacronia: és la solució iroquesa. Els yurok no ho han vist tan
no ho fa pas més empès per les supersticions arbitràries que pels	capricis	de l'atzar, al qual hem vist, al començament d'aquest treball, que era
de ganxet i d'agulla per tal d'engrossir els seus estalvis. Ni un	caprici	, ni una fantasia, ni una espurna de luxe no s'havia permès en tot aquest
l'amiga amb la passió que jo havia estimat la francesa, i jo, pel	caprici	d'un instant, li acabava de jugar aquella farsa. I ell no em trencava el
¡Quantes i quantes proteccions dels rics són d'aquesta mena! Obeeixen un	caprici	llur i no proven de fer-se càrrec de les teves necessitats immediates.
lluen, a més a més, les arracades i les agulles d'or i aquelles pintes de	caprici	que guarnixen els pentinats... Abans de boqueta nit, els majorals amb les
potser començar defugint d'admetre la possibilitat que és totalment un	caprici	del destí que els pobles de què parlem tinguin llur cultura específica i
—Llavors ¿és que heu tornat a l'animisme i creieu que els	capricis	dels déus, de les nimfes i dels dimonis regenten els canvis de la
Remarqueu que, segons ells, els déus manipulen els objectes per satisfer	capricis	i fantasies, i això és un error antropomòrfic innegable.
Ciutadà. —Bé, però ells apel·laven a una força invisible. La del	caprici	dels déus. Einstein. —I vosaltres a una força també
—I vosaltres a una força també invisible. La del	caprici	dels homes. Ciutadà. —No ho sé veure. Einstein. —Vejam,
fruita de l'arbre i no podeu explicar el perquè ho fa, hi poseu un	caprici	a semblança dels homes. Abans hi posaven un caprici dels déus. Ara
ho fa, hi poseu un caprici a semblança dels homes. Abans hi posaven un	caprici	dels déus. Ara inventeu una "força" a semblança de la vostra
—Per mutació. Avui nosaltres podem fer mutacions al nostre	caprici	. Des del 1927 els Laboratoris de Genètica d'arreu del món han
fantasia! Hertwig. —No és fantasia; és una ordenació al vostre	caprici	i no d'acord amb els esdeveniments cronològics. És un joc de passatemps.
22 de març". "Aquest mes he comprat una República.	Caprici	costós i que no tindrà imitadors. Era un desig que tenia d'ençà de molt
i la terra? ¿Per què s'atreuen els productes químics? Abans dèiem per	caprici	dels déus. Després, per simpatia que es tenen. El físic
i fugen i tenen unes rauxes estranyíssimes, com un	caprici	de dansar. I, en canvi, per a una dansa em semblen molt
hi llisca i salta com un palet damunt de l'aigua. Sembla dictar el meu	caprici	. Mes avui no l'ha volgut dictar ni l'ha volgut seguir. M'ha calgut
per al benefici de l'animal o de la planta, sinó per a l'ús o el	caprici	de l'home. Algunes variacions que li són útils han aparegut probablement
mostren una adaptació d'estructura o d'hàbits segons els desigs o els	capricis	de l'home. Crec que, a més, podem comprendre el caràcter sovint anormal
caldria situar-la entre el 1955 i el 1960, i no per	caprici	. Si fa no fa, fou aleshores quan van aparèixer els primers símptomes del
per a mi. Només tracto d'insinuar que, en efecte, la violència no és un	caprici	de ningú, sinó una amarga fatalitat per a molts. Per als tiris i per als
imaginar, com ara caure malalt o perdre diners per culpa dels propis	capricis	, sinó que pateix el més gran i extremós de tots els mals i, encara, sense
que jo no hagués fet cap pregunta sobre aquest punt? O era més aviat un	caprici	meu, una ofrena extravagantment romàntica damunt l'ara de la més
positiu per mi mateix. Vaig fer-me voluntariós, fermat als més salvatges	capricis	, presa de les més ingovernables passions. Els meus pares, febles
fent anar a balles i tombarelles tota la carcassa esparsa i frement al	caprici	de cada embat de vent que es feia camí dins la sala. El crani d'aquesta
les coses deuen anar pel cantó aquell de les nostres pretencions. Aquest	caprici	o tossudería innata tot ho tira a perdre, i ens crea multitut de
o pavo-real, a qualsevol mosca com nosaltres, fins a sos darrers	capricis	o fantasíes, aixís com si anèssim de passeig. Mes això, pensant, que

Pàgina 1 (de 16)

50 següents