Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
capvespre M 1497 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb capvespre Freqüència total:  1497 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la història, mirava enllà, tramuntava l'última llum d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia admesa per antigues serenors. Agamèmnon
florien els geranis, l'alfàbrega i les clavellines, que ella regava cada capvespre. Avui, a través de les modificacions introduïdes, a penes es pot
Au! Maragall /(El Comte Arnau)\. Tino Costa va arribar al poble un capvespre de març. A l'altra banda del riu, assegut a la vora d'un pi centenari,
d'un malenconiós anhel. Novalis /(Enric d'Ofterdingen)\. Vers el capvespre Mila del Santo sortí al portal. Era neta, endreçada i diligent. A la
aquella sensació, sense pensaments. Per damunt de les teulades el cel del capvespre s'enfosquia i sorgien les primeres estrelles titil·lant tímidament en la
terrena\. Tasso /(La Gerusalemme liberata)\. L'endemà al capvespre Mila del Santo baixà al portal. En la seva ànima, com al cel l'estrella
baixà al portal. En la seva ànima, com al cel l'estrella solitària del capvespre, s'havia encès una esperança. En aquest capvespre de març Mila del Santo
solitària del capvespre, s'havia encès una esperança. En aquest capvespre de març Mila del Santo sabia ja per què baixava. El cel, per damunt del
d'inquietud, creixia en la seva ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia presa d'un insòlit tremolor, subjugada per la seva presència.
Si no hagués arribat el seu padrí, és possible que Mila, en aquell diví capvespre, hagués corregut darrera d'ell per dir-li la seva tendresa i la seva
desolació. La nit va transcórrer-li lenta, sense son. L'endemà, cap al capvespre, Mila del Santo davallà de nou al portal. Esperà una llarga estona mirant
amb els seus llibres, amb els seus deixebles, el seu passeig al matí i al capvespre pels encontorns de Santa Maria, i amb el respecte i l'estima de tots,
cosa que s'havia produït en alguna ocasió. El pare romania al mas fins al capvespre, a l'hora en què la corneta avisava des de les muralles l'hora de tancar
a la seva habitació i tornà a plorar per ell, inconsolable fins al capvespre. Quan calculà que el seu pare estaria a punt d'arribar, s'eixugà les
per altra banda, de tenir un tracte íntim amb mossèn Anselm; molts capvespres passejaven plegats pels encontorns del poble; es disputaven sense
tot semblava ja predestinar-lo per a la seva fi prematura. Morí un capvespre plàcid de tardor. Darrera el balcó les branques s'esfullaven; les fulles
a la llum dels cremallers en les nits tèbies i estelades i del passeig al capvespre sota les acàcies florides; era el temps en què la rella descansa i el
seu padrí i mossèn Anselm. El camí era silenciós, i les tènues ombres del capvespre anaven descendint cap a les valls. Regnà un silenci. Mila contemplà les
per desgràcia, fou deixat darrera la "fàbrica", en aquell espai on cada capvespre, a la sortida de l'escola, els nois s'aturaven a jugar. El carro fou
por de com s'ho prendria, donat el seu caràcter. Ell havia d'arribar al capvespre, però molt bé podria ésser que avancés la seva arribada. La hisenda on
coses que no sento, que no puc sentir. Joan del Santo arribà cap el capvespre. El padrí sentí el carro a baix. Hauria volgut veure'l abans que ningú,
pel llim de la riuada, eren preparats per a la nova sembra, i vers el capvespre, entre els guarets fumejants, sobre els quals davallava la nit dolçament,
dir-s'ho, desitjaven tots dos, car no podien passar l'un sense l'altre. Un capvespre, ja fosquejant, quan Manuel del Santo entrà a casa, la criada li digué
el fons d'ell s'insinuava ja un començ de remordiment. A voltes sortia al capvespre i tornava molt tard. Arcisa el mirava sense gosar parlar, i sospirava. A
adormit, amb un son feixuc i profund. Manuel del Santo arribà a Argona al capvespre del dia següent. Vingué desesperat, com fora d'ell, fustigant la bèstia
i quan acudiren al soroll, la trobaren en terra plorant. Mila aquest capvespre s'havia sentit un xic alleujada; estava cansada del llit i demanà que
Costa, abrusat d'impaciències, havia emprès a peu el camí. Era cap al capvespre; el temps amenaçava, però ell no es podia esperar; també ell, com la seva
semblava menar-lo també aquesta nit cap al seu destí. Tornava al capvespre i tampoc ara —potser ho havia sabut mai?— tampoc no hauria sabut
fou s'assit à tes genoux.\ Rimbaud /(Ophélie)\. En el suau capvespre hivernal, drets al balcó, Quim Bisa i Sileta conversaven. El sol del
contra el seu cos i el cor li palpitava fortament. El cel suavíssim del capvespre anava velant-se sobre Santa Maria i els seus tossals. A l'exterior tot
es congregà per acompanyar-la en el seu darrer viatge; i tothom en aquell capvespre meravellós, quasi primaveral, tenia la sensació que l'acompanyaven a
encara, tota assolellada. M'he assegut una estona als Sis Avets. Era un capvespre tebi, extàtic. Una breu, una gairebé invisible veta d'or a ponent i més
fenàs, campànules, fins algun maduixer. Quan tornem, posta entre núvols, capvespre fresc i olorós. 12 juliol. /La Depêche\ del
el meu llibre de versions. A la tarda vaig al Pujolar amb l'Albert i al capvespre reposem a Coll Ses Pregàries, entre la simfonia profusa i plàcida dels
forma, l'individual i l'universal, les coses vulgars amb les més altes... Capvespre gris. El parc té una immobilitat tardoral melangiosa. Hem rebut carta de
l'Albert. A la tarda vaig a can Feliu. Tots els camins són plens d'aigua. Capvespre com d'hivern. Les escasses fulles dels pollancs tremolaven amb un batec
una canonada pròxima, fortíssima, trenca tot d'una el silenci pur del capvespre. 6 febrer. Amb l'Albert ressegueixo els cinc parapets que
de terrors; les hores passaven amb lentitud, però per fi arribava el capvespre. Quan el sol ja es decantava sobre els cims, Marina començava a mirar cap
devers el món d'afalacs i de ventures que somniava per a ell. Després, el capvespre encenia les seves fogueres al Ponent; els cims de la serra es retallaven
del castell, arrenglerats al mig de la sala. Durant tota la tarda i el capvespre, havia desfilat una gernació, i en tot l'enclòs de l'antiga capella i tot
fou enterrat; la gent desfilaren i Càndida restà sola a la casa. Al capvespre la vella Pigada havia sortit a la porta i s'hi assegué una estona
els pantalons i seguí la Pigadeta fins a prop de casa. L'endemà cap al capvespre, quan ella hagué anat al pou a buscar aigua, Miquel de la Rutlla l'esperà
tot passant una garriga, ens refugiàrem dins un bosquet d'alzines. Era el capvespre i sentíem els ocells... Guard engrunes de la seva tendresa a molts de
i memòria de J· F· M· i de tots els exiliats del meu país\. Al capvespre, a l'hora morta, arriben en esbarts. Volen baixos, tracen un parell de
grisa no em deixen veure els ocells o en desfiguren els contorns. Són els capvespres més llargs de la meva vida. Sense ocells pel cel, sense el soroll càlid
contacte havia estat dipositat molt temps enrere, molts d'anys ençà: Capvespres de diumenge a la Portella, ben a prop les sirenes dels vapors i el fum
la Portella, ben a prop les sirenes dels vapors i el fum ran de murada... Capvespres al passeig amb nins de marineres blaves i nines amb flocs als tirabuixons
marineres blaves i nines amb flocs als tirabuixons jugant al diàbolo... Capvespres rere els vidres entelats amb soldadets de plom sobre la taula i pepes de
de porcellana i rulls com seda, assegudes a la sala de muñecas... Capvespres de quan era nina. Capvespres només, com si de les vint-i-quatre hores del
assegudes a la sala de muñecas... Capvespres de quan era nina. Capvespres només, com si de les vint-i-quatre hores del dia tan sols en recordés

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »