Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

si més no pel nom, d'aquest desgraciat sense un bri de pudor ni de	caràcter	—, perquè l'efímera florida acompanyi uns lents passeigs de vella en la
perquè se li va anar desenrotllant, per excés de repressió, un pèssim	caràcter	, agre i amenaçador de debò quan Cal·listo va parir Arcas, epònim dels
fe difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella m'enllaminia de debò, els	caràcters	a part, i l'enigma en muda se li assembla, candorós ho admeto, i jo no
o d'innocent, el meu fill", se'n compadia, en contradicció amb el seu	caràcter	, la senyora Magdalena Blasi. Una amazona No creiem que es tracti
ho aprovaven i restablien alegries de xivarri en la sessió. "En	caràcters	grecs i sobre aquest seu paper? De cap manera!", s'esfereïa el meu
sencers només per a nosaltres, amb llargs anys per analitzar amb calma	caràcters	i conductes, per detestar-nos amb educació i matar-nos amb art els uns
facècies tornaren a ploure sobre el minyò. Candi, això no obstant, era de	caràcter	alegre; res no aconseguia de robar-li l'alegria, i, passat el primer
que pogué per reconciliar-se amb la seva muller, per conformar-se al seu	caràcter	. Ella, no obstant això, es mostrà cada dia més susceptible, més irritable
afecte per la seva cunyada, i la compadia, perquè la veia víctima del seu	caràcter	, més desgraciada que culpable; estimava el seu germà, i també sabia que
dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu	caràcter	, el pare de Mila baixà també. Aquell dia l'hereu dels Candaina es sentí
circumstàncies de la seva vida havien àdhuc exacerbat aquest tret del seu	caràcter	, del qual, més d'una vegada, havia fet víctima la seva filla. No obstant,
record bo que li havia deixat l'escola. Encara que molt diferents de	caràcter	—i potser per això mateix—, s'havien estimat com germans. Per ell Quim
de la vida de Mila al col·legi per tal de demostrar les rareses del seu	caràcter	, manifestades ja en aquells dies. Matilde la del Guarda explicà que en un
pegar; volgué, a més a més, obligar-la a tornar al col·legi —ja sabeu el	caràcter	de Munda del Roso— i que demanés perdó a Donya Maria i li prometés
llavors era molt petita —sempre li havia restat quelcom de nena en el	caràcter	. La bona vella li assegurava que tot havia succeït tal com deia la cançó,
Però Mila s'eixugava les llàgrimes i, amb tota la vehemència del seu	caràcter	, li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la seva pena,
fortuna, car era liberal, desimbolt de maneres, ben plantat i decidit de	caràcter	, i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la sort o la desgràcia el
donat a manifestacions exteriors, era, en canvi, afectuós i alegre de	caràcter	; alegria que anà perdent ràpidament, segons que s'aguditzà l'oposició
tres dies després no la van trobar. I com van trobar-la. Feia horror. —Són	caràcters	. No s'hi pot fer més. —És ben cert. —Però ella és molt diferent.
a la ribera. L'esperen per a la nit. —Quin disgust que tindrà! Amb el seu	caràcter	! —I tot per un perdulari com aquell! —I d'ell, no se'n sap res
l'arribada del seu germà i la por de com s'ho prendria, donat el seu	caràcter	. Ell havia d'arribar al capvespre, però molt bé podria ésser que avancés
coses que, per altra banda, sabia que no podia esperar del seu	caràcter	. Aquella silenciosa i ràpida partença, aquella tranquil·la i, en
els setze anys—. És més aviat baixa, lletgeta, però forta i alegre de	caràcter	. Ella sola té cura de rentar i de la neteja de la casa, en la qual cosa l'
de simpatia misteriosa, que no sóc capaç de definir. A mi, conegut el	caràcter	apassionat i novel·lesc de Mila, el que succeí no m'estranyà gens. Ara
i que ell no sap o no vol contradir. Les "lleis" aconsegueixen un cert	caràcter	"sagrat". D'aquí que, per venial que en sigui la infracció —un furt de
o historiador de les lletres, que, per bé que en el fons participa del	caràcter	d'un dels altres dos, es veu embarcat en una aventura distinta, moltes
seva complexitat. El lector superficial acostuma a trobar inadmissible el	caràcter	patètic i confús de molts personatges de novel·la. "L'home no és així",
mena d'advertència permanent. Per a ell, el trànsit del temps prenia un	caràcter	menys immediat, menys detallat: el sentia a través dels cicles
ni que sigui l'excrementícia. És possible que això es degui al	caràcter	luxós, o relativament luxós, del sexe. Orinar o menjar són actes
cos tan digna de cura i de previsió com l'estómac o els ulls. Tot i el	caràcter	cientificoide dels manuals d'iniciació, d'educació conjugal, d'higiene, i
com, per exemple, la del Renaixement a Itàlia, no oblidaven el	caràcter	culpable de la seva "llicència". En l'actualitat, els fets es
primer a Rússia, no s'hagués instaurat a Espanya. "Així hauria tingut un	caràcter	menys rígidament dictatorial, més llibertari (encara que no pas en
religiosos; que per a ell la realització de l'obra d'art, fins en el seu	caràcter	de creació manual, era una mena d'impressió "mística", el seu paradís.
"La criatura erecta i bípeda, proveïda de dues extremitats anteriors, de	caràcter	prènsil, i de dues extremitats posteriors, destinades a la marxa,
Ell redreça més el cap, incomprensiu. —No. —Sí. Creuen que els	caràcters	adquirits també es transmeten. Entre ells, la tortuositat, l'instint de
més ben dit, que les recull en el seu fer ascendent cap una integració de	caràcter	moral... aixeca l'extremitat inferior dreta, flexionant-la en un angle
altre acte en el programa preliminar que acabem de llegir, una visita de	caràcter	educatiu als calabossos, la qual tindrà lloc després de dinar i
els darrers temps hem progressat considerablement en el reforçament del	caràcter	representatiu dels nostres organismes. La creació del congrés permanent
tocant al mar. El vell Narro era l'amo de la masia; era un home menut, de	caràcter	agre i rondinaire, un "casca-ràbies" que es passava el dia maleint. El
Em sembla i tot que la cosa li desagradava, i, tenint en compte el seu	caràcter	, no m'estranyaria que fos així. Quico va rebutjar-nos a tots. Estava
de casa nostra; aquest, cosa curiosa, i que parla de la diferència dels	caràcters	, entre els homes, i encara entre els coixos, estava entusiasmat amb la
i feia prosperar la casa amb la força del seu braç i l'energia del seu	caràcter	. A Marina, el marit li inspirava alhora respecte i admiració. Al costat
concurs invisible de l'ordre i la mesura dins la casa i la bondat del seu	caràcter	i la comprensió. També ell l'estimava amb tendre amor, amb un amor fet de
dir que la dona fos jove, però conservava encara molt d'encís. Era d'un	caràcter	alegre, tenia el riure sempre als llavis, parlava amb reticències, i amb
respecte no motivat, com en ell, per la por, sinó per la bondat del seu	caràcter	—, Borra no podia veure amb calma l'alegria de Jaume reunit amb els seus
que el marit de Marina aixequés el puny i el rebatés contra la taula. El	caràcter	de Jaume era així. Costava una mica de treure'l de la seva calma; però,
del reuma. Vivia sola amb un seu fill. Ell era un minyó alt, flac, d'un	caràcter	taciturn, de mirada trista, sense rialles. Però la vella Badona no en
Somreia sovint, però ho feia amb aquest somriure trist dels infants de	caràcter	alegre i sensible que la vida ha tractat durament. Tenia la mare malalta
que no hi anés aquella nit. Però pensà que eren aprensions del seu	caràcter	, pors infantils que el farien riure. Ho havia fet moltes vegades. Ella ja
més viva repulsió. A més a més la ganduleria, com sol passar amb aquests	caràcters	, era potser el vici que més odiava. Tot s'ajuntava per fer-li odiosa la

Pàgina 1 (de 403)

50 següents