×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb caràcter |
Freqüència total: 20110 |
CTILC1 |
si més no pel nom, d'aquest desgraciat sense un bri de pudor ni de | caràcter | —, perquè l'efímera florida acompanyi uns lents passeigs de vella en la | perquè se li va anar desenrotllant, per excés de repressió, un pèssim | caràcter | , agre i amenaçador de debò quan Cal·listo va parir Arcas, epònim dels | fe difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella m'enllaminia de debò, els | caràcters | a part, i l'enigma en muda se li assembla, candorós ho admeto, i jo no | o d'innocent, el meu fill", se'n compadia, en contradicció amb el seu | caràcter | , la senyora Magdalena Blasi. Una amazona No creiem que es tracti | ho aprovaven i restablien alegries de xivarri en la sessió. "En | caràcters | grecs i sobre aquest seu paper? De cap manera!", s'esfereïa el meu | sencers només per a nosaltres, amb llargs anys per analitzar amb calma | caràcters | i conductes, per detestar-nos amb educació i matar-nos amb art els uns | facècies tornaren a ploure sobre el minyò. Candi, això no obstant, era de | caràcter | alegre; res no aconseguia de robar-li l'alegria, i, passat el primer | que pogué per reconciliar-se amb la seva muller, per conformar-se al seu | caràcter | . Ella, no obstant això, es mostrà cada dia més susceptible, més irritable | afecte per la seva cunyada, i la compadia, perquè la veia víctima del seu | caràcter | , més desgraciada que culpable; estimava el seu germà, i també sabia que | dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu | caràcter | , el pare de Mila baixà també. Aquell dia l'hereu dels Candaina es sentí | circumstàncies de la seva vida havien àdhuc exacerbat aquest tret del seu | caràcter | , del qual, més d'una vegada, havia fet víctima la seva filla. No obstant, | record bo que li havia deixat l'escola. Encara que molt diferents de | caràcter | —i potser per això mateix—, s'havien estimat com germans. Per ell Quim | de la vida de Mila al col·legi per tal de demostrar les rareses del seu | caràcter | , manifestades ja en aquells dies. Matilde la del Guarda explicà que en un | pegar; volgué, a més a més, obligar-la a tornar al col·legi —ja sabeu el | caràcter | de Munda del Roso— i que demanés perdó a Donya Maria i li prometés | llavors era molt petita —sempre li havia restat quelcom de nena en el | caràcter | . La bona vella li assegurava que tot havia succeït tal com deia la cançó, | Però Mila s'eixugava les llàgrimes i, amb tota la vehemència del seu | caràcter | , li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la seva pena, | fortuna, car era liberal, desimbolt de maneres, ben plantat i decidit de | caràcter | , i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la sort o la desgràcia el | donat a manifestacions exteriors, era, en canvi, afectuós i alegre de | caràcter | ; alegria que anà perdent ràpidament, segons que s'aguditzà l'oposició | tres dies després no la van trobar. I com van trobar-la. Feia horror. —Són | caràcters | . No s'hi pot fer més. —És ben cert. —Però ella és molt diferent. | a la ribera. L'esperen per a la nit. —Quin disgust que tindrà! Amb el seu | caràcter | ! —I tot per un perdulari com aquell! —I d'ell, no se'n sap res | l'arribada del seu germà i la por de com s'ho prendria, donat el seu | caràcter | . Ell havia d'arribar al capvespre, però molt bé podria ésser que avancés | coses que, per altra banda, sabia que no podia esperar del seu | caràcter | . Aquella silenciosa i ràpida partença, aquella tranquil·la i, en | els setze anys—. És més aviat baixa, lletgeta, però forta i alegre de | caràcter | . Ella sola té cura de rentar i de la neteja de la casa, en la qual cosa l' | de simpatia misteriosa, que no sóc capaç de definir. A mi, conegut el | caràcter | apassionat i novel·lesc de Mila, el que succeí no m'estranyà gens. Ara | i que ell no sap o no vol contradir. Les "lleis" aconsegueixen un cert | caràcter | "sagrat". D'aquí que, per venial que en sigui la infracció —un furt de | o historiador de les lletres, que, per bé que en el fons participa del | caràcter | d'un dels altres dos, es veu embarcat en una aventura distinta, moltes | seva complexitat. El lector superficial acostuma a trobar inadmissible el | caràcter | patètic i confús de molts personatges de novel·la. "L'home no és així", | mena d'advertència permanent. Per a ell, el trànsit del temps prenia un | caràcter | menys immediat, menys detallat: el sentia a través dels cicles | ni que sigui l'excrementícia. És possible que això es degui al | caràcter | luxós, o relativament luxós, del sexe. Orinar o menjar són actes | cos tan digna de cura i de previsió com l'estómac o els ulls. Tot i el | caràcter | cientificoide dels manuals d'iniciació, d'educació conjugal, d'higiene, i | com, per exemple, la del Renaixement a Itàlia, no oblidaven el | caràcter | culpable de la seva "llicència". En l'actualitat, els fets es | primer a Rússia, no s'hagués instaurat a Espanya. "Així hauria tingut un | caràcter | menys rígidament dictatorial, més llibertari (encara que no pas en | religiosos; que per a ell la realització de l'obra d'art, fins en el seu | caràcter | de creació manual, era una mena d'impressió "mística", el seu paradís. | "La criatura erecta i bípeda, proveïda de dues extremitats anteriors, de | caràcter | prènsil, i de dues extremitats posteriors, destinades a la marxa, | Ell redreça més el cap, incomprensiu. —No. —Sí. Creuen que els | caràcters | adquirits també es transmeten. Entre ells, la tortuositat, l'instint de | més ben dit, que les recull en el seu fer ascendent cap una integració de | caràcter | moral... aixeca l'extremitat inferior dreta, flexionant-la en un angle | altre acte en el programa preliminar que acabem de llegir, una visita de | caràcter | educatiu als calabossos, la qual tindrà lloc després de dinar i | els darrers temps hem progressat considerablement en el reforçament del | caràcter | representatiu dels nostres organismes. La creació del congrés permanent | tocant al mar. El vell Narro era l'amo de la masia; era un home menut, de | caràcter | agre i rondinaire, un "casca-ràbies" que es passava el dia maleint. El | Em sembla i tot que la cosa li desagradava, i, tenint en compte el seu | caràcter | , no m'estranyaria que fos així. Quico va rebutjar-nos a tots. Estava | de casa nostra; aquest, cosa curiosa, i que parla de la diferència dels | caràcters | , entre els homes, i encara entre els coixos, estava entusiasmat amb la | i feia prosperar la casa amb la força del seu braç i l'energia del seu | caràcter | . A Marina, el marit li inspirava alhora respecte i admiració. Al costat | concurs invisible de l'ordre i la mesura dins la casa i la bondat del seu | caràcter | i la comprensió. També ell l'estimava amb tendre amor, amb un amor fet de | dir que la dona fos jove, però conservava encara molt d'encís. Era d'un | caràcter | alegre, tenia el riure sempre als llavis, parlava amb reticències, i amb | respecte no motivat, com en ell, per la por, sinó per la bondat del seu | caràcter | —, Borra no podia veure amb calma l'alegria de Jaume reunit amb els seus | que el marit de Marina aixequés el puny i el rebatés contra la taula. El | caràcter | de Jaume era així. Costava una mica de treure'l de la seva calma; però, | del reuma. Vivia sola amb un seu fill. Ell era un minyó alt, flac, d'un | caràcter | taciturn, de mirada trista, sense rialles. Però la vella Badona no en | Somreia sovint, però ho feia amb aquest somriure trist dels infants de | caràcter | alegre i sensible que la vida ha tractat durament. Tenia la mare malalta | que no hi anés aquella nit. Però pensà que eren aprensions del seu | caràcter | , pors infantils que el farien riure. Ho havia fet moltes vegades. Ella ja | més viva repulsió. A més a més la ganduleria, com sol passar amb aquests | caràcters | , era potser el vici que més odiava. Tot s'ajuntava per fer-li odiosa la |
|