DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
carícia F 1103 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb carícia Freqüència total:  1103 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que no ens agraden—, voldria pujar a la claror dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a cavar i a llaurar, com el
Aquesta sang no es calmarà mai—. I li passà una mà pel cap en una aspra carícia. —I la Teresa? —digué un de menut. —La Teresa... —respongué ell.
fondre's en ell, de morir, de desfer-se en carn i en esperit sota la seva carícia. Mila, en els seus somnis, sempre l'evocava així. Ara, aquesta nit,
de la seva abraçada, Mila sentia, amb tot, com un enyor d'aquella carícia. Només ara sentí la veu de la mare, ja alterada, que la cridava allí a la
no podia continuar amb ella, i, amb tot, vaig renovar-li encara les meves carícies i els meus juraments. Ella continuava plorant, continuava pregant-me.
Els seus jocs en la fosca, els seus pessics, les seves rialles, les seves carícies: tot se li aparegué de sobtada com un joc grotesc, com una burla
fresc! Prenc el sol, nu, a la pedrera. Sento al cos el foc entonador, la carícia de l'aire. Unes grives passen xisclant, contra un fons del cel blau i
que una paraula, un pensament, un somni, una mirada, la més lleu carícia, la feien impossible, i més encara, et feien reu per a tota una
perdien la noció del límit i s'hi barrejaven. Per a tots sonava amb igual carícia la "Creació" de Haydn a l'acadèmia organitzada pels teixidors
plaent, gairebé dolorosa de tan plaent, gairebé tan agradable com la carícia dels seus dits inhàbils sobre una pell molt llisa. I aquesta frase tan
condescendent amb els quietistes aprenia la música de les paraules, la carícia del moviment d'una frase, la bellesa del dolor, el goig del creixement,
—era una veu suplicant, pidolaire, de noi aviciat que exigeix una carícia. Carolina interrompia la lectura i deia sense aixecar els ulls del
es relacionava amb ella; l'animal movia la cua i s'acostava a buscar la carícia. Però ell s'allunyava, i tornava a ocupar-se en el que fos, en una cosa
sobre les potes; no li posà les de davant sobre el pit buscant la carícia. Ell s'atansà a l'animal i l'acaricià al cap. Sortí a fora. Canela
mateixa manera, per donar-li un tros de pa, una llepolia, per fer-li una carícia... —Canela, vine... Aixecà l'escopeta i se la posà contra el muscle. Les
" —semblava dir-li, perquè, de petita, de sempre, només havia rebut d'ell carícies, llepolies, i mai, potser era l'únic, no li havia donat un cop. Canela s'
contra aquella crueltat, que la salvés. De petita estava acostumada a la carícia d'ell, a la veu d'ell, cridant-la... Féu un esforç; aconseguí encara
als "tontos" i per als vius; els uns, és veritat, reben de la vida més carícies que cops, però a tots toca alguna cosa. Manuel tenia clients fixos,
un enze, ja ho veig, però no hi puc fer més. Ella, davant de la seva carícia, de les seves paraules, va prorrompre en un plor més fort; després
la mare i els germans, quan vivia amb ells i era feliç: Roseta. Era una carícia que arribava fins al més pregon del seu ésser, que li esvaïa totes les
mans, les mans sobre uns muscles atònits, iniciant la fràgil carícia d'un coll. Aquelles mans, les mans, les mans de l'amistat.
va semblar aleshores— tampoc no trobés explicació a aquell fenomen. Amb carícies minucioses vaig aconseguir que Eva s'asserenés; i bon punt va poder
desesperadament les meves ales i poder-me remuntar no sense sofrir la carícia d'una llengua de foc que es va enlairar més que les altres i que em va
Andreu! /Andreu\ Què passa? No ho has vist? Total res: una carícia. Vosaltres no en sabeu. Els qui hem passat dos anys entre les reixes ho
Mirau-lo que quasi no passa per sa porta. Afica s'agulla com qui fa una carícia. Mans d'àngel... si és que es àngels tenen aquests ulls. La deixaven sola
pinzell d'orient obeïu, que us dibuixa un signe de carícia? Ratlles d'un cos i un altre no es destrien. Deixeu
també moltes bondats al seu abast i va collir-ne una, una carícia d'humilitat que renuncia, i es va arraulir pel cos
pressa de què siguis meva, pressa de veure't renàixer amb les meves carícies. Fa tres setmanes que espero una resposta dels teus llavis. Tanta
rera el crim d'altres mans sense tara generoses del mal amb carícies horrendes d'ungles cóncaves, roents, farcides de
Llur bes lingual llur abraçada estreta foren salut, carícia i pecat capital. De la patètica besada ell en sortí bell, jove,
sense malícia i nua com un estel; el premi és una carícia i una llesca de pa amb mel. (Sa mare, inquieta, la sotja,
clâ, m'obriu de mica en mica les parpelles i la carícia de la vostra mà em deix un rou de llum damunt les celles. I
de gelosia, arrenca al vent que passa urpades per carícies. Vallcebollera, la pau de les deveses, la llum com un
novícies Finit el cor del matí, quan les clarors són carícies del cel, ixen les novícies a passejar pel jardí. A
delícia, i em dóna vida el plaer de sa flairosa carícia. Mai asserenà cap festa un aire tan ben olent, ni
de plaer sense rebuig i un reflex solament de claror pura. I la carícia de la teva mà sent en mon front humit de suor freda,
sospirades. Planys de timbales somnolentes, dures. Carícies a mig dir, passes furtives, i la callada música dels astres.
nom amb una inflexió mig aguda, mig greu, que no és altra cosa sinó una carícia prodigada mentalment al cos de la dona. —Avui al migdia he anat amb
amb aquell so greu, natural, que la fa estremir de fred i de goig com una carícia. Respon amb una insignificància que no escolten ni ell ni ella. Pere mira
i que l'apotecari li feia fàstic. Aleshores era pròdiga en tendreses i carícies; no em vedava cap part del seu cos; el meu era tot per a ella i jo m'
mentre et sents segur per les mans que no deixen la pedra. Que és bona la carícia de l'aigua! Vull canviar de posició, nedar. Em costa de posar-me dret, no
Josep! Josep. —Em sembla que ens avindríem molt, ens faríem unes carícies... Jo. —Si dius bestieses d'aquestes... Josep. —Però si
meu destí. Aleshores, dintre la tebior que envoltava el meu cos com una carícia, el meu esperit s'eixamplava i s'enfortia, i jo estava joiós i com
que duya estaban gastadas per tots cantons; jo, que may habia rebut mes caricias que las de la mare, ¡véurem sense mes ni mes, com aquell qui diu, en
una senyora mes rica que 'n Xifré, que, per mes afegirhi, m' inundaba de caricias y petons!... Al arribar á casa d' aquella senyora encara vaig rebre
fí vindrá en los meus brassos gosantne venturas dolsas, y ab mos besos y caricias y ella ab sa veu carinyosa, cantarém los funerals del aymant que me la
mogut del costat de la finestra, s'apodera mentalment d'aquella ràpida carícia. Està excitat, com si fes qui-sap-el temps que intentés despertar-se d'un
que arribava corrents des de la garita del porter per reclamar la seva carícia. A tanta distància no podia distingir l'expressió del seu rostre. No
La pressió dels dits es relaxava; la mà esdevenia suau, insinuava una carícia. Cosme concentrava la seva atenció en aquella part del seu cos que
gos va clapir d'alegria. Es redreçà damunt les potes com si esperés una carícia. Cosme va passar pel seu costat sense mirar-lo i va entrar a la fàbrica.

  Pàgina 1 (de 23) 50 següents »