Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
caragolar V 619 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caragolar Freqüència total:  619 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

intervingui encara perquè s'arrenglerin en una llarga cua que es cargola en espiral per l'interior del quiròfan. —Què passa, ara? —Han de firmar
es grata el cap, després es treu una petaca de la pitrera i comença a cargolar una cigarreta. —Suposo que heu de demanar un permís —diu a la fi. —Les
sobre la pols del camí. L'uniformat s'ha assegut dalt el marge, on cargola una cigarreta tot observant-los, silenciós i impertorbable com si
a perfilar la renglera de persones disposades en una formació que es va cargolant sobre ella mateixa per falta d'espai. El desordre de moments abans ha
la carn. —No els agrada fer ostentació, aquí. Així els sembla que poden cargolar més la gent. —Però com? —insisteix ell—. Si donen diners... També jo en
l'orella partida àdhuc s'asseu un graó més amunt mentre el seu col·lega cargola una cigarreta sense invitar ningú. —En principi —diu— ja només falten deu
a amagar-se darrera d'unes mates, de manera que havia pogut seguir, cargolant-se de riure, tota l'odissea del Narro. Per poc li costa car. El Narro,
ell també du el seu drama a coll-i-be. Mr. G. va coix d'un reuma que el cargola i li posa anys al damunt. Aquest bon home, xarrupador de sopes, coneix
mandra de ser-li infidels i els plau veure's intensament aporrinades i cargolar-se als peus de llur marit o de llur souteneur, amb aquella gràcia
els dóna lliçons d'història i d'arqueologia polinèsies i els ensenya de cargolar pulcrament els spaghetti. A vora d'ell sentiu una seguretat, un
coral, correu el risc de les anguiles, que mosseguen caninament i se us cargolen a les cames, i correu el risc, molt eventual si voleu, però evident, de
les encabiren totes, era necessari que un dels nostres homes de bord els cargolés la cua amb tota la mala ànima. Aquesta feina durà dues hores llargues.
impressionen el més mínim Poroi ni ningú de Borabora, i aquesta pescadora cargolada pels anys, per la maternitat i la temperatura del tròpic, flexible i
Madame Poroi treu de les butxaques una engruna de tabac del país, es cargola una cigarreta senzilla com un escuradents i es posa a fumar, abandonada
cara de ferocitat exagerada, i mitja dotzena de pistoles a la cintura. cargola els renecs amb una expressió sanguinària).] Remaleïda sort,
posar d'una mena de manera que, al davant de tot, hi vingués el coll, ben cargolat, que era fi com un fil del setanta, amb el cap a dalt de tot, petit com
podies rentar i planxar, que o bé no es descargolaven o bé es tornaven a cargolar com si tinguessin enteniment. I en un racó hi havia un paravent per
groller i autoritari d'una donya Claudina —al qual Dorotea s'ajupia i es cargolava amb una sàdica humiliació— al diàleg del jove de casa bona que anava a
galons de plata i les solapes d'un vermell impulsiu, i va entretenir-se cargolant-li un tupè de cendra i convertint-li en unes esqueroles flamejants les
cap el seu dormitori. Frederic es quedà palplantat en mig de l'habitació cargolant-se els llavis amb les dents, i dient baixet: "Quanta comèdia!... Quanta
una mica més fort. Aleshores el Baró va perdre el control, plorà, es cargola per terra, amenaçà de matar Guillem i li demanà després que el matés per
Veure com aquesta societat hipòcrita a la qual vostè pertany es cargola fastigosament d'alegries i d'escarafalls en sentir que a un dels peixos
al tros de bou sanguejant que cedia sota la pressió dels maxil·lars, i caragolant una mica els pèls del clatell de la franceseta, també amb una certa
i es penjà del coll del rus, que no li va fer cap mal, però li ensenyà a caragolar els spaghetti, i de passada el camí de la glòria. Níobe saltà a
gust i a la manera d'ésser de Bobby. Níobe s'hi oblidava de les danses, cargolava en un recó tota la seva pell de coure, i les dents de la dansarina, lluny
la limitació nostra —més pedants en aquella edat que en cap altra— volen cargolar els bigotis de la malícia, volen fer veure que no s'espanten de res, i el
un soterrani humit i fosc, amb una reixa alta al carrer de l'Est, cargolant píndoles i omplint ampolles d'aigua de l'aixeta a les quals afegia un
de color de cera, a qui tremolaven les mans i la barbeta de boc. No podia cargolar la cigarreta sinó amb grans esforços, i la bavejava més que no la fumava
dins el bagul. "Com ha canviat!", exclama per a si mateix acabant de cargolar el cigarret. L'encén. —Ha canviat, oi, Gaspar? —Què?...— Humbert
—Passa amb tots. La mort se'ls rebeu la fesomia; els esborra. cargola un cigarret, sense pressa. Josep també. Anselm es treu l'encenedor: falla
els cabells a l'indret de la nuca on els seus dits s'entretenien a cargolar i descargolar innecessàriament un rínxol. De tant en tant, es sentia al
els néts, la taula parada, les cadires; la sopera fumeja: el fum es cargola en espiral i desapareix sota la campana del llum. Gaspar l'ajuda a
va cansar, començaren a picar de mans i es va fondre." Els camperols es cargolaven de riure. Sfakianonikolís s'enutjà, s'avergonyí. Es tombà cap a la porta.
repetir—. No en parlem, si no ens volem condemnar. Mavrandonis s'aixecà i cargolà la canya entorn del coll del narguilé. —Perdoneu-me —digué—. Me'n vaig cap
Bo i dient això llançà una mirada ferotge a la pobra madam, que s'havia cargolat en un racó i l'escoltava. —Zorbàs... Zorbàs... —suplicava de tant en
que es faci escàpola. Estaria gairebé tan disposat a creure que el gat cargola la punta de la cua, quan es prepara a saltar, per tal d'avisar el ratolí
els ulls hi reposen. Diríeu que les columnes salomòniques no s'han pogut caragolar fins ací dalt; que els angelets bufadors, de carn rosadeta i plena de
Oneja i s'esbadella, entrebancada pels alts i baixos del fons submarí; es caragola en rebotre en les puntes i esculls. Comencen de formar-se els xucladors;
equívoc i llanguent que és tant terrible en la mort. Tornàrem a posar i caragolàrem la coberta, i, després d'haver afermat la porta de ferre, reprenguérem
que per comprometre'm va donar la volta, i si no l'arribo a aturar es cargola com un llibant. Els crits que va fer l'operat, encara els sento. Va ésser
uns rigodons de desert, el ball arabesc o el ball de la rúbrica i a caragolar-se-li a les cames o enfilar-se-li coll amunt i a dir-li
d'ella i de les serps o sia amb Eva i les temptadores. Ja se'm varen caragolar als braços com a l'arbre del Bé i del Mal, però més del Mal que del Bé i
del treball, però tens de sapiguer-les fer servir. No planyis ni a Adam, caragola, comercieja, que ja ve a ésser lo mateix, arrenca aquestes dobletes
aturada? ¿L'aigua que la resclosa fa botir o una grossa serpent que s'hi cargola i ai de qui cau en les seves anelles? Allò que la claror del dia feia
perquè no s'esgarriïn. Els porcells troten de bon aire, blancs i rosats, cargolada la cua i a la gola un gruny satisfet de saber pròxim l'abeurall. Els
de núvols en el cel, gallardets i flàmules que la mà infatigable del vent cargola i descargola. Ara la boira de febrer, que torna el món irreal i fa perdre
prudencia, aixís que les té ben al pas les hi deixa fer el seu fet, hi cargola el seu cigarro, sense per això deixar el frè, perquè, aixís com an el
semblen fetes d'aficionat, i té un barber tan inteligent, que li sab cargolar el bigoti amb un cop de ferro, tan ben donat, que ls altres bigotis que
que s'estiguin mossegant la qua; n'hi han que semblen dònes nues, que s cargolen com sargantanes, i n'hi han que no s cargolen perquè ja s'han
semblen dònes nues, que s cargolen com sargantanes, i n'hi han que no s cargolen perquè ja s'han descargolat. Monstres am braços o braços am monstres, am

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »