Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
carallot M 112 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb carallot Freqüència total:  112 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tot al botavant, de deixar-vos tots a l'estacada i fotre el camp. ¿On, carallot, si t'han collat amb perns en aquesta cadira? On? M'ho pregunto. A l'altra
Sorre, Llessui, Saurí, Bernui i Altron —dels altronencs, en diuen "carallots"—, que són els pobles que volten la petita vall d'Assua, verda, bucòlica
cara avall, i ell em digué en to més suau i esperançador: —Au calla, carallotot. Ja els trobarem les corders, home, ja. Ara esmorza, que ja è prou tard;
Ja no volen sang. Res de sang: coexistència pacífica i bons aliments. Carallot! La revolució? Que la faci Rita. Ni te'n parla, de la revolució social. Ja
Ella ha tornat amb bandera blanca, què voleu? Deixeu-la tranquil·la, carallots. La trobareu cada dia comprant el diari, la llet, el pa, com qualsevol
pressa, jefe. —I l'Andrea de Burgos? —No hi ha peles, jefe. —Carallot! —Xufla! "I qualsevol dia m'hi caso. Només que queda fora de
de la parella i el cruixir de la llitera. —Enveja —diu l'ajudant. "El carallot". —Si us penseu que hem d'entrar a Saragossa així... No li contesten.
les corbes així —protesta l'ajudant—, que et caurem al damunt. "El carallot. I ella riu". Després del pas a nivell, treu gas, s'acosta a la cuneta
—li pica l'espatlla, i torna a jeure. "Cornut i paga el beure. El carallot. Ep, no badem". Un camió li demana pas, fent el canvi. "Si té
que'l poble pudorós diu cavall per carall, cavallot per carallot. Carall vol dir pedra grossa, pedra de cingle. Es derivat de
fort faràs fugir aquells porcs". M'ho vaig creure, carallot! Sort que no hi ha cap mort. Soldat 2: Cobrem un escut
Guarda vell. ¿Que et penses que es pregunten per la família, carallot? ¿O que es queixen dels penellons? És la sort del món el que discuteixen
per a mi les armes: mudes com les pedres, sordes, sordes. I jo he estat un carallot. Dona: M'agrada sentir-lo, mestre armer. Aquí, sap, veiem tan
hi havia moltes terres i poques ganes de treballar; el pare era mig carallot, la mare un salispàs i al fill no li agradava aplanar l'os de l'esquena.
que acudia a les obligacions però que es considerava ella mateixa mig carallot. I tot d'un plegat se n'adonava que per fi li deuria començar d'arribar
ho bé: no és pas que fugi. I si és que fujo, no és de tu, carallot meu, que fujo! T'ho he repetit tantes vegades, però paraula que aquesta
tot, ¿per què no em desprenia d'ella?" "O és que seguiràs sent prou carallot per endur-te-la penjada al coll com una medalla?" —Pel que vaig veient,
i s'aturava davant un grup on, segons observà, el tema de conversa era el carallot d'en Misèries i les seves demagògies. —Oncle, m'emporto la nena. —Au, sí
—En Serra indignat. La cama del senyor Rigau cada cop més repatània i el carallot d'en Serra que no baixava del burro. —Tècnicament és possible —abonava en
però és inútil, perquè igualment són teves. En mala hora. —Ets un carallot, Julià. —Puta. Mercè Rigau empal·lidí i va arquejar les celles
incòmode tenir allà el pare del desgraciat, mig plorós, impotent. Aquell carallot de canonge Pujals es podia haver guardat la recomanació al cul. Després
i tot ell es va engrescar. Va parir, la paia: m'està posant a to i aquest carallot de coronel que no calla, venia a dir. El tinent de membre inexhaurible,
molt, jo) que dilluns li tindré enllestida la versió poètica (poètica no, carallot, simplement versificada) de la narració El rei té mal de
la bèstia travessà la plaça i s'esmunyí dintre un esbarzer. Alguns carallots, pensant que la serp també formava part de la funció, van aplaudir el
—Casar-me? I això què és? —va preguntar el pastor, que era una mica carallot. —Doncs que viuràs amb una dona. Ell no ho veia cap molla clar: —Digueu-
un ruc, de forma sacrílega, com si li donés la comunió. «Trau la llengua, carallot!», bramava a l'animal. Uns anys més tard, l'home es va casar i va
—Són meus, home —va dir el Casó. —Doncs, ho hauries pogut dir abans, carallot! —va fer el Banyes—. Que m'hauries estalviat un bon maldecap. Desxifrat
divertida: —Per què no hi vas tu? —van dir a un company que era bona cosa carallot. —No! De cap manera, que em sortiria el dimoni pel camí! —s'hi va
M'ha sortit el dimoni aquí baix i l'haig mort! —Vols dir que l'has matat, carallot? Sense balins no mataries ni una mosca! —reia la jovenalla, que estaven
—Al bou no, redéu, que bé tira prou! A mi, m'havies de punxar, carallot! El miracle dels renecs Fa uns anys una colla de picadors treballaven al
des del mirador de la Planassa dels Pallerils. —Gira-la cap al poble, carallot! —xisclava una de les bruixes. —No que hi ha el Sernot! —responia l'altra
l'home hagué fet les seues feines, es girà cap a la santa: —Què mires, carallot? —va insultar-la—. Si t'agrada la merda, té. —Va collir unes
Gavatx. —A mi, tampoc no en fan gaire gràcia —va dir el Fuster. —Què carallots que sou! —va gallejar el Brunet—. No ens fan por els vius i ara us en
que ja havia passat pel projecte, sense preguntar-los qui havia estat el carallot que s'havia inventat el nom tan solemnial de projecte Equus per
pensa amargament. Es posa un dit entre les dents i es mira al mirall. Carallot, diu en veu alta traient-se el dit de la boca. Obre la botiga i deixa la
damunt les rajoles. Mentre el Josep tarda, Leandre rumia i hi cau: aquell carallotàs del seu fill, dies fa que calla igual que els morts, no dóna conversa,
alegres en comptes d'esfereïts, va afluixar-se-li el cos i va sentir-se carallot, mil camins carallot. I va sortir, no sense recollir les pessetes de la
d'esfereïts, va afluixar-se-li el cos i va sentir-se carallot, mil camins carallot. I va sortir, no sense recollir les pessetes de la tauleta. Aviat rebia
mentre la dona s'enravena tota i fa mala cara. Què s'empatolla aquell carallot! Però ell ha tornat a engegar l'explicada i l'Antònia se l'escolta a
la Roseta havia dit al senyor jutge. «En català, només en català, que la carallot de castellà no en sap paraula.» Doncs, havia declarat que Leandre
tota la vida. I quan el jutge li havia demanat «hechos», la carallot de la dona havia tirat terra a damunt seu explicant com s'hi havia deixat
els bidons, però va continuar escoltant sense moure ni un dit. I la carallot d'ella havia dit que l'havia matat. «Cómo?», va dir el
va comprendre que aquella bondat només li reportaria vergonya. Perquè la carallot de la Roseta, quan el capellà començava a dir, s'havia posat a somicar i
maça, enmig de l'església. «No pintaràs la muller del teu germà proïsme, carallot!», cridava com un energumen. Blau va cloure els ulls, assegut al
per l'amor d'una dona, i que la fama i els diners li importaven un carallot. Assegurava que cada dia pintava pitjor, amb menys cura, i que això era,
i tothora deia: —No t'acollonis, òndia, que jo no vegi que t'importin un carallot aquests tral·lerels! No t'acoquinis, tu de pedra, fora caguetes, i que no
bona corpenta. Vols dir que li vas prendre bé les mides? —Mides, dius, carallot? A ull, i gràcies. Au, vinga, acabeu de carregar i foteu el camp. Mentre
-ho tot a rodar, ara, tal com em van les coses... —Ni jo tampoc, carallot! Només cal que ell s'ho empassi. Qui sap què em dirien, els de
de senyor, però a mi no em ve de gust aprendre els gustos d'un altre carallot... Sóc massa vell, i ja ho veus, els metges s'estan hores per mirar-me el
tant d'invertebrats com de vertebrats. Així hi veiem garotes, vogamarins, carallots, estrelles de potes, i, pel que fa als peixos, salpes, cavallets de mar,

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »