Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

paraula d'un déu, i quin!, i m'aprecia massa per burlar-se de mi.	Caram	, les dones, les dones, tothora imperatives rera l'agraït paper de la
minyó de valer. Està com boig... Per ell em sap greu, perquè, bon minyó,	caram	, sí, que ho és... Quina llàstima, Mila! Et juro que és un bon noi...
Pigada s'impacientava. —¿Vols parlar d'una vegada i dir què et passa?	Recaram	! —Ai, Déu meu! Valga'm la Verge dels Dolors! Vinc del raval. Avui han
i tenebrós. —No puc entrar, tia... —Si no pots entrar, no entris... Què	caram	! No t'amoïnis. Aixeca't. L'ajudava a aixecar-se, mentre parlava: —Agafa
lloc. Excitat, dic: —Ja està! —Ja està? —Sí, anem! —	Caram	! Sóc lluny de Josep. Marxo tranquil·lament, amb una gran calma. És
—, però si és un garrí dret! Volia una cosa i me n'ha sortit una altra.	Caram	, l'he feta bona!" "L'agafà pel clatell, li va pegar una puntada de peu
de l'Altíssim! —respongué el monjo, i es persignà tres vegades. —	Caram	d'Altíssim! —murmurà Zorbàs muntant de nou a cavall—. Anem! Al cap d'una
tots els seus amants, nois, es tornin àngels i s'emportin la seva ànima! —	Caram	, mireu el vell Zorbàs caçant corbs! —digué Manolakas—. S'ha quedat vidu,
—Ho he sigut tot y he fet de tot; he treballat molt, Pertet! —	Caràm	, caràm! —saltà aquest, engrapantli suaument el genoll.— Però, a la fi,
he sigut tot y he fet de tot; he treballat molt, Pertet! —Caràm,	caràm	! —saltà aquest, engrapantli suaument el genoll.— Però, a la fi, t'has
a la porta del reixat, i mentre baixàvem les escales jo li vaig dir: —	Caram	, caram, Víctor! ¿Sap que té una parenta envejable? En Víctor somrigué, i
porta del reixat, i mentre baixàvem les escales jo li vaig dir: —Caram,	caram	, Víctor! ¿Sap que té una parenta envejable? En Víctor somrigué, i
subjecte resultà dir-se Gaspar Melrosada, i era professor de dibuix. —Ah,	caram	! Professor de dibuix! —va fer en Víctor, oblidant l'hora, el despatx i la
Però de seguida van venir les explicacions i els "¡i ares!" i els "	caram	, caram". El "Farini" va tornar-se "Fareni" o sigui, Farreny;
de seguida van venir les explicacions i els "¡i ares!" i els "caram,	caram	". El "Farini" va tornar-se "Fareni" o sigui, Farreny; amb ell
a la finestra a veure què passava. Jo mateix vaig sentir com deia: ""Ai	caram	! Aquesta sí que és bona! La Diana ací? Diamant!"" I llavors tota la
I cap dels que l'han agafat no li arriba a la sola de la sabata en res! —	Caram	! —exclamà ell, un poc mofeta. En tant, el pres ja era gairebé a la Ronda
estirant el braç i amb la boca plena, s'afanyà a protestar: —	Caram	! que ets viu, Serradell! Jugar-se la pell! Que se la jugui qui vulgui,
Ja ho pots veure... Anar fent. —Saps que hauré de tornar-me'n aviat? —	Caram	!... sí que ho sento!... Jo que pensava, si em caso, fer-te padrí
en la cambreta de la minyona. —Surto cap a Montevideo el vint-i-cinc. —	Caram	!... Quan tornaràs? —No ho sé! —Sí que ho sento! jo em creia que
véns a convidar-nos? —Sí, senyor; ja n'hem parlat amb el pare! —	Caram	, caram i caram! De manera que ja n'heu parlat amb el teu pare? Així, doncs
convidar-nos? —Sí, senyor; ja n'hem parlat amb el pare! —Caram,	caram	i caram! De manera que ja n'heu parlat amb el teu pare? Així, doncs, tu
nos? —Sí, senyor; ja n'hem parlat amb el pare! —Caram, caram i	caram	! De manera que ja n'heu parlat amb el teu pare? Així, doncs, tu ets l'
i una altra realitzada per un director modern. Sr· Fonoll. —	Caram	, senyor Gafarró! I vostè ha tingut paciència de resistir dues
—És tot un descobriment! És a dir que el cinema ha evolucionat? Ai	caram	de senyor Gafarró! Vostè acabarà essent un revolucionari. Sr·
Només el desig en els teus ulls, més saborós que totes les besades."	Caram	! "Ara ja estic ben bona. T'escric d'amagat. Com que no em deixarien
tot estrenyent amb força la mà llarga i ossosa d'August de Vallclara. —	Caram	, sí que heu treballat! ¿Quants anys fa que no ens havíem vist? Recordo
veia l'anell al mirall. Se'l va treure amb un lleu espolsament als dits: —	Caram	!... —advertí la dona—. No serà pel que pesi... Ben mirat, sembla una
, del tamany del puny, i s'ajupí a picar damunt d'una pedra de la vorada. —	Caram	! Quin clau! Sembla mentida que en una sabateta així posin pues tan
cobert. El cafeter tornà amb una ampolla i dos gots. El vi era vermell. —	Caram	—digué l'Albuixech—. Tenia entès que el vi de l'Abellera era blanc o, més
Vicky—. Sóc la filla del senyor Artur, que llogava la casa del roser... —	Caram	, sí... No ho hauria dit mai. Fa anys, ja. —Sis, em sembla.
desitgen? —Carmeta, sóc la Victòria, la filla del senyor Artur... —Ai,	caram	! Esperi un moment, que baixo. Sortí, apartant uns cistells; era una dona
Vam entrar-hi i, amb la fosca, encara no havíem vist res quan vam sentir: —	Caram	, el ferrer de Llívol! —era el meu company—. Ja hi torna a ser el vostre
dentallada, projectà tres o quatre granets negres al bell mig del fitó. —	Caram	, tinc punteria, Fitzzy; em sembla que he guanyat! I rigué una bona
ja a seguir el seu exemple. —És sucós —digué Slatter. —Naturalment,	caram	! A vós no us conec! Jo em dic Tom Clark. —Sóc Bill Slatter; treballo a
el va traduir. Romanç cantat Estribillo Ai quirin, quirin, ai	caram	, caram, cuánts hòmens patixen, per les dançes, fam.
traduir. Romanç cantat Estribillo Ai quirin, quirin, ai caram,	caram	, cuánts hòmens patixen, per les dançes, fam. Copla
i cumpliment, pero ab pòca alegría, dient: —Passe avant el tío Miquèl;	caram	, quína sorpresa, quí l' havia de esperar per aquèsta casa? I la tía
ho pòrten al còll, res se 'ls escapa i s' agarren a un cabellet que bòle.	Caram	ab la gent de allá dalt! Es el patró de Benifato el arcángel Sant Miquèl,
lloc de trobar-nos ací, ens podem reunir a casa seva —proposà en Serra. —	Caram	! No sabeu com us ho agrairà! —contestà en Puig. —Sí, sí; vingueu a
n'haguéssim tingut, des de la nostra sortida de Barcelona, oi, Carme? —	Caram	, ja ho crec! A les vuit de l'endemà al matí, Sebastià i Carme es llevaren
Ep! Chè! Upa! Bah! Uf! Xò! Bò! Vaja! Pròu! Arreu!	Caram	! Capso! Pst! arrere! Silènci! Jesús! Brivó! Aném! Escolta! Vesten
d'anar a fer el soldat ja ocupava un bon lloc de dibuixant, i a més, què	caram	!, ja se sentia ben artista, car a Llotja ja hi portava tres o quatre anys
les mans. La Sofia estava impassible. L'Eladi quedà sorprès: "¡	Caram	de nena!" Per veure si es podia aprimar una mica es féu soci d'un club
us fieu dels emblemes, mireu els papers. —Quiet! Ja t'escorcollaré, jo! —	Caram	! Estan aigualits... però em sembla que teniu raó... vejam... —Que els
en Boudingart i en Josep? Al cap d'uns quants dies... —Vanderbosch! Ai,	caram	de Vanderbosch! —Boudingart! Ara em dic Boudingart! —Va, home, Sant
de tenir en plantilla tres persones per aquest servei. Ah,	caram	: I en canvi sí que en poden tenir per a altres serveis. Tots els serveis
dò de totes tres, ni fossen cent, ni fossen cent.— —	Caram	que't toc, carbonerot, que'ts ignocent, que'ts ignocent.
a dinar i a esperar que els interrogadors dinessin, que també dinen,	caram	! I mentre al despatx de finestres ajustades per deixar entrar l'aire de
que "són d'admirar". El món és admirable. ¡Cert, que	caram	! Nota. Se m'oblidava ja... interés, en este cas, significa eixe

Pàgina 1 (de 7)

50 següents