DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
caramella F 14 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caramella Freqüència total:  14 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

es mouen en perfecta falange, a l'estil dòric de caramelles i de flautes —ritme que duia als cims de serenor més noble
em plauria d'exhibir-ne que l'amor entranyable vers aquella escanyolida caramella de la cançó popular que tothora em fiblà en el més viu del cor. Damunt
del cul enllardufat de la paella on el bufà la prima caramella. Esguardaràs menjança, pus als ulls, nassos que flairen rastres
Te sembla be l'inclusió de cárcer, empara = amparo, caramella i somrís? En l'antic, he trobat resta (f.) en el sentit de
més ros un bell infant que pel restoble verdejant fa caramelles d'ordi tendre. Pasqua florida En l'altar de la roca
En Silvestre, y l' abraça molt gojosa... Y atxerevit prenent la caramella: ¡Isabel, deya, còm s' encén ta ullada, Còm s' alegra
á vessarla á la porta de les cabanyes vehines. Pera ferne fluviols ò caramelles, pera sonar y acompanyar ses veus pageses, arrancan una canya de vora
precipitós de les aigües, s'oïen de tant en tant les fines xirimies de la caramella d'un pastor que ja havia menat a pasturar les seues ovelles cap aquí,
Camí de Llo, s'oïen, dolces i fines, les xirimies llunyanes de la caramella d'algun pastor que, potser, se'n tornava... Nou mesos després de la seva
, Ireneu, i què t'agradaria? Digues. —Jo, pare, guardar ramat i tocar la caramella.» Com picat per mil vespes, el draper cònsol s'aixecava i fugia de casa.
, com el flabiol, la gralla, el sac de gemecs, la tenora, el tible i la caramella. Altres instruments de vent amb unes característiques substancialment
tradicional a Catalunya, que també s'han d'esmentar, són la xeremia i la caramella. La xeremia és molt similar a la gaita escocesa però de menors dimensions
se l'anomena sac de gemecs, però gairebé ha desaparegut del tot. La caramella és un instrument fet amb canya o fusta, pot tenir una embocadura com la
sona la seva veu més fina i bona que la tonada de la caramella: «Com us dieu?» L'altre respon mirant-se-la: «Sóc