×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb carassa |
Freqüència total: 57 |
CTILC1 |
de dia i a l'aire lliure. Les disposicions oficials referents a l'ús de | carassetes | i màixqueres acaben per reduir-lo a portes endins. Més tard ve la | profà a la solemnitat, el que en alguna església, inclús en la Seu, la | carassa | penjada dessota de l'orgue llençava de tant en tant confits i bramava, | ab l' afegitó en algúns de cuets. A estes figures, que li pòsen també | carasseta | , els diuen allí Judes: sòl dirse "en el carrer X hi ha un judes". | (el Doctor Moliner i Blasco Ibáñez) on un d'ells li volia traure la | carasseta | a l'altre; era una al·lusió al Sanatori, que portà cua. Abans de cremar | boleros, rigodons, valsos, passos dobles i altres plagasitats, mentre les | carasses | de sota l'orgue de Santa Maria, la Seu, Sants Just i Pastor i la capella | per exemple, el "Sabater del Sol", darrera el Palau; "Sabater de la | Carassa | ", al carrer del Carme, "Sabater de la Bota", carrer Ample, i "Sabater | els disfressats abundaven aleshores les incòmodes i magnífiques caretes i | carasses | de llops, de guineus, de lleons i de gats i gossos. Algunes eren tot un | del Cristianisme contra l'Islam a la batalla de Lepanto. Aquesta " | carassa | " va ser retirada el 6 de març de 1972 creient que | visitava l'església. Ara es conserva al Museu de Vilafranca. Aquesta " | carassa | " representa, d'acord amb el retrat dibuixat per l'arquitecte Joaquim | els orgues de moltes catedrals— amb la particularitat que la boca de la " | carassa | " comunicava a través d'un tub amb la cònsola de l'organista, i per les | havien eixit en Los valencianos pintados por sí mismos— | carasses | i carassetes descrits en vers valencià pels poetes de la seua època. Va | en Los valencianos pintados por sí mismos— carasses i | carassetes | descrits en vers valencià pels poetes de la seua època. Va dedicat al | amb flors, que simbolitza la virtut. Tots van emmascarats, els moms amb | carasseta | negra, i la moma, blanca. Abans, quan desfilaven, dos dels moms portaven | de la casa ab tota la lleugerea de sos pèus. Ni per els trajes ni per les | caraçetes | té ninguna importancia 'l carnaval en Altea; ara, per bromes, ja es atra | següent: Remodelació local del Centre de Serveis Socials "Casa de la | Carassa | " c¦. Vigatans núm. 10, baixos, per un import de | ja desaparegueren pera dexar son lloch á les canals adornades y á les | carasses | . En algunes regions de França com la Champagne, BasseLoir y la | Encara que propiament no son gárgoles, bó será que parlém aquí de les | carasses | que fent el ofici de aquelles foren posades en la Ciutadela (Vejes fig. | té encara son pochs pera portar avant el fí moralisador de llevar moltes | carasetes | y netejar moltes coses que tenen poch de trasparent. Pero tot arrivará. | Yo Pecaor, qu' El Pare Mulet desde el seu púlpit, y sinse | caraseta | , fará cantar la gallina á uns y atres durant la present Cuaresma. ¿He dit | infisionarlos? ¡Ah, sigle de les llums (gas-Campo) y de les | carasetes | ... de cartó y de totes les clases, tú eres capás de fer pèdre, com | romans de sego ó fent probes de mans. Mire quin poble y quines cares, son | carasetes | . Eixe que té la ma en alt, si la deixa caurer se toca el callo número dos. | el menut Sebastià, dalt del portal de sa casa, com un simi vell fent | carasses | . —¿És que és possible passar per este carrer, passar vora esta caseta i | me despertí, el cap me pesaba com si fora de plom. Molts mesos fentme | carases | la Mort, y cuant m' alsí no era ningú; lo que soc ara: inútil, un pelele | encara perque fea por, no en l'aspecte seu terrible, sino en les seues | carases | grotesques, burlones y asqueroses, y en aquells gemecs de contorsió | li destroçava'l cor com bequerrades de voltor afamat. ¿Quí sab si aquella | caraça | de proa de vaixell s'emprendaría també de l'estimat y voldría també | ab exagerada satisfacció. Catalina fingix una sonriseta que l'ix una | caraça | , sense deixar sa actitud despectiva i malhumorada.)] [1] Escena | fila d'allò més ridícula, i la noia, després d'uns instants de fer unes | carasses | extraordinàries, no va poder resistir més i va esclafir la riallada. Jo | cosa fás t'asegurará la lley, y et voré allí en lo Reméy, fentli | carases | al gás. ¡No! que t'agüelo t'ausilia; no'm dones nunca eixe espíll; mira | ell me vecha á mí. Tofol. Ya que fan máixqueres hui, poses una | caraseta | . Mateu. Tens raó, em buide el servéll per no-res: fesla | el servéll per no-res: fesla portar... [(sen vá Tofol á dur la | caraseta | , y torna)] (Sabré així si ha segut ell qui m'ha mòrt el melonar.) | d'ell que mes gran siga chure que ha de ser la orella! Tofol. ¡ | Caraseta | ! Mateu. ¿Em vindrá bòna? Tofol. No li vacha pegant | Nófre y varios compañeros; y darrere d'ells Huiso y el Pollastre, tots en | carasetes | .)] Nofre. ¿Qué no han paregut encara el tio Chuan y el só Lluis? | Pero diguesme qui eres, pues si el mal humor m'apreta, despues de la | caraseta | t'arrancaré eixes polseres... Mateu. ¿Vòls vorem? Poll. | capa un costat y se li presenta l'agüelo Pollastre disfrasat en una | caraseta | molt rara: ella pega un crit, y chirantse capa l'atra part, veu á Róc | [(rientse)] Diego. Sap que hui máixqueres fan, y en dies de | carasetes | ... [(id.)] Mateu. Pel mon susuixen fetes que el rabo tenen molt | á entendre qu' un sab lo que no sab. Tant meteix no 's torba á cáureli la | carassa | al impostor, y llavors está perdut. Per molta estimació que tenguem á la | Con que té vosté eixe gust? Chimo. No ha vist yo be les | carases | ; vols tornarles á fer? Uh! Ort. Miserable! Yo lo aplasto! Els | hombre? Ramonet [Dentro] ¡Va! Pepet ¿El qué? ¿Una | caraseta | ? D· Justo Sí, señor. Pepet Allí s' ha quedat. | Li va ficar un dit dins un ull, per veure si hi havia qualcú davall, i la | carassa | amollà un udol terrífic. Llavors Blau la va despenjar i la servava en | tot dient, assenyalant-los amb el cap, i des de l'envinagrada | carassa | del rostre: —Són com nens, tots els nens són | de provinciana que fa cinquanta anys. Només ha canviat de carada, de | carassa | i de carcassa. Les contradiccions col·lectives, i la poca consciència i | seductor que encara sembla autèntic. Berlusconi, la ganyota cínica, o | carassa | de vell verd, que li trauen en pantalla aquells professionals mediàtics | de la veu que em dicta part del que ara escric em fa una carussa o | carassa | i em somriu complaent a l'esquena. La lectura d'aquest llibre, ara que no | apareixia acabat d'afaitar i vermell encara del bany de vapor. Tenia una | carassa | feliç i somiava. I després d'ell hi havia un atleta, sorprenentment | bé, el burro davant... Pere. (Tot fent una | carassa | .) Mmm. Lali. (Correspon amb un gest | altres peces de la seva indumentària. Els homes i dones que passegen la | carassa | a la Fira de Santa Llúcia, a Barcelona, porten barretina de color lila. | dos i no un, com ell esperava. Encara que no va poder dissimular una | carassa | de contrarietat quan va demanar a la fadrina que entrara a casa | de cap i, encara que un frare amb la cara com la lluna va fer una | carassa | de desaprovació i va obrir els braços, impotent, assenyalant el rebost, | sufix: careta, coloret, pitet, sabatilla, | carassa | , cuixarro, morrot, que no són només els diminutius de | la recuperació i reinvenció d'un seguit de festes i elements com la | Carassa | de Nadal, Santa Eulàlia, el Corpus, com també la recuperació de la |
|