Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. —Vol dir que la hi fregeixo?... —No; la seva bellesa... —Ai,	carat	de mestret! I semblava un seminarista. —No es mofi de mi, li ho prego. D'
les pastes, les llepolies ensucrades, rotlletes d'aiguardent, pastissos	carats	, bescuits... Els romers s'han fet contents i canten i ballen, i fins a
no més eren besties axís els ricatxos de la nostra terra!... Ay	carat	!... ¿Y què has respost tu? A veure: ¿què has respost? —Que t'
la llissó, aquell psit ditxós m'havía fet tombar el cap ab fort ensur! —	Carat	d'home; quín espant! —exclamava jo, si encara no la sabía prou,— me creya
el bonatxàs de senyor Bau, plorant y rihent, encara's deya tot sol: —¡	Carat	de xicots! ¡Quín espant que me han donat! ¡Qu'axerits son! Vès per què
sofà, com si estigués rendit per un esforç enorme. —Però és possible? Ai	carat	de Melrosada! En Víctor no sabia ben bé si tot allò ho havia somiat.
ha, no'n pot rajar. —Bé, dòna, farem el que es pugui! —Ai	carat	de mossa! Però què vols que fem? Ja serà bo que no tenint per nosaltres
que si no fos que tinc esperances d'altra cosa... —Esperances! I de què? —	Carat	! d'anar-me'n de cambrera a un cafè, com ha fet la Conxita, que també
! Demà tot es poble n'aniria ple. Girem cua i... bona nit, viola. —Ai	carat	! I si al turó no hi hagués ningú? —replicà en Lluís. —Que tenim pa a
, escopí, s'apretà la faixa i es gratà el bigoti. A l'últim, mormolà: —	Carat	de mossa! I s'assegué, lluïnt-li molt els ulls, en la sorra calenta. Sentí
estómac: —Ja és tenir sort, ja, l'Esteve. No és pas lletja la Laia,	carat	! Callà una estona, tot gratant-se la tinya. Afegí, fent una riota
somrigué i, Claudi, entusiasmant-se amb els records, seguí dient: —Ai	carat	d'Amfós!... Et recordes que quan te'n vas anar em deies: "Claudi, si em
fera ferra moro morro fóra forra amara amarra estora es torra cera serra	carat	carrat sura surra, etc.. 118. Pronunciació de la
capitost. —Oidà el valent mosso! —exclamà el mariner en veient a Jofre. —	Carat	! —diu aquest amb vera alegria—. Mísser Otger per ací? —I doncs! —diu
eh! Què, hi veniu bé? Avui podré satisfer la meva secreta cobejança! —	Carat	de frare! —indica Arnau—. Vés; fes-li dir missa a fra Basili. —
disparant. —Em sembla que en veurem una de bona. Ara que no sé pas què	carat	faran amb tants gossos. Mira que n'hi han! Els turcs, naturalment,
al fi, del seu compte corre lo marrasquí i lo bon escarxat, los rollets	carats	, dosetes i xocolate per a matar lo desmai de la matinada. No manquen los
Sant. Tot són anades i vingudes al forn; les benitetes, bescuits i rollos	carats	entren en casa a taulellades, despedint oloreta a tot lo carrer. Es prou
a present, de benitetes de ventiquatre hores i dos cantellons de bescuit	carat	arruixat de menudets confits de colorets. Ja s'acaba la missa. El sant és
el desfici de Consolacioneta la del Manyà que li van fer mal els rollets	carats	que es va menjar i que li van produir un enfit que li va tindre que
donçainers, està en totes les festes i tornades. Per un pastís i un rollo	carat	, agarra un hatxa flamejant i ficat per entre mig dels músics il·lumina
—El meu pare es diu Medardo, i la fonda, "La buena de Dios". —	Carat	! Efectivament, ara tot s'explica. Mentre es fa camí, la conversa de
els del revolucionari se les van emportar i no les he vistes més. ...ai	carat	, ja hem arribat; el temps m'ha passat volant. Doncs el que volia dir-li és
consta inscrita pel mitjà de l'inscripció dels {Kuxe} (	carats	o quotes-parts en les quals es divideix el patrimoni social). El nombre
un besqüit gicotet, y als que pagaven quatre dinés els donaven un besqüit	carat	. Encara, en les festes de nostre Patró Sant Vicent Ferrer, se veuen pe
això! Que hi hagi força barrila! Ja en compraré una altra, de làmpara,	carat	! Dues mil peles no van enlloc! Però no abuseu, eh? Després, un armari de
que li dic: —Prou. Una mitja lluna en forma de... en forma de mitja lluna,	carat	! I ell em replica: —I dieu que porta una caixa de fusta? —Oi tant,
No us sembla? —Vés a veure en Roig. —Aquell del carrer Baix?	Carat	, Tana, esteu al corrent del negoci! La Tana semblà redreçar-se: —Ho sé tot
enfurit. —Ets un mocós, Roc, que no entens res. Tu pots ajudar la Clara,	carat	. Només cal que estudiïs molt. La Clara, n'estic segur, n'avançarà molt,
esperançada, va a saber-li l'empescada. 44 —Ai	carat	, senyor Gaudí! Digui, digui, ja pot dî. 45 Dòn Antoni,
—Carlets; peñora, peñora; que has afluixat, cuant debies estirar...	Carat	... ya se coneix, tú habies de ser el primer en pagarla... qué tonto que
seguía ballant el gran tenor. —Que busca a n'En Petroff? Aquí'l té. —Ah!	Carat	! y que bé faría el Mefist, vostè. —El Mefist? Ah, nó; el meu
Y 'l senyoret?... No 'n passeu ansia; no s' ha perdut. Miquel Ay	carat	! Tothom me fá la mateixa sortida. Arc· Mireu: l' Ajuntament del
que anem bé? Mira els aparells. —Ja hi vaig, home, ja hi vaig. —	Carat	! Quin "tio" més plom. No para de donar ordres. —Ves pel que t'he
vostè, preciosa! L'antiga amistat amb aquest brètol em dóna certs drets.	Carat	, de xicot, i com t'has deixat pescar! ¿Però no havíem quedat que el
Diu que és l'Honorat! Està de broma! Quin carcamal més divertit!	Carat	d'home! ves quina una se n'inventa! Trempat, el tio, ¿eh?
dia em va dir que entrés per ensenyar-me el pis. Sra· Dolors. —	Carat	! Eulàlia. —No pensi: una bufonada. És que han canviat el
fas pas tu sola el treball. Bé us el repartiu. [(Silenci de Maria.)]	Carat	de gent jove! Es pensen que els han de servir el món en safata.
Ja hi sóc! I a dintre l'hostalera. Però què veig? Segimon	Carat	! Valentí Segimon! Segimon Valentí! D'on surts?
a la mà.)] Ma· Lluïsa. Sí, passi, és clar. Estrella.	Carat	! Què veig? El senyor refugiat! Aquell professor tan formalet, tan
Si molt convé, el té entaforat a la porteria... Portera.	Carat	! Quines coses de dir! I quina responsabilitat per mi, si fos veritat!
i defensor de tota Grècia...! Mercuri [(cada cop més begut):]	Carat	, carat... què em contes...? La veritat, jo... no és que diga... En fi
de tota Grècia...! Mercuri [(cada cop més begut):] Carat,	carat	... què em contes...? La veritat, jo... no és que diga... En fi, no
d'ahir... Jofre: D'abans d'ahir. Marc: Abans d'ahir?	Carat	, ja tres dies que som a la Seu. Jofre: Sí, el temps passa
el contingut? Adalgot Una mica banyat. Filemó	Carat	! Adalgot Nosaltres, els megarcasodistes, establim una rigorosa
pots estar segura" "de l'infinit amor del teu Ventós". Gert·	Carat	, senyora Flora! Quina carta! Flor· Tota plena de foc i
és ben capaç de penjar-te aquí mateix. James: No exagerem,	carat	! Ara, quinze dies de garjola no te'ls treu ningú, i a fe, Douglas, que
, noi. Xicot 1: Gràcies! [(Se la menja.)] Pagès: Ai,	carat	! Ara una altra avellana? Vella: És una que em quedava del sopar
Rabins Quin grec més incomprensible! Rei Apreneu-lo,	carat	, que prou hi sou a temps. Esther Apreneu-lo, i tant! A mi em
Y bè, dona, perdoneulo; ja no hi tornará may mès. Paula. ¡	Carát	, si! [(Volent dír: —Així 't sabs mofar.)] Gregori. Y ja

Pàgina 1 (de 3)

50 següents