DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
caravana F 571 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caravana Freqüència total:  571 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

travessar el Besòs per una passarel·la, ja que l'aigua esfondrà el pont. Caravanes de viatgers passen pels taulons, damunt l'aigua tèrbola, en el vespre
pròxima han passat 44 desertors! Les carreteres són plenes de caravanes de fugitius —població civil i tropa. Quin neguit, aquests dies!
grup d'apestats que s'enduen per la Porta de Sant Carles, són units a la caravana sota els crits i els bastons enlairats dels ciutadans nets encara de tot
a punt la rialla. Sortint de l'ofici religiós, acostumo a trobar la caravana d'ancianes i ancians que estrenen el barret i em saluden amb el
en els seus darrers decennis. Aquesta és produïda per l'atracció de les caravanes d'or i argent que passen de Lleida a Barcelona; per la intranquil·litat
nom Agar. Amb ulls humits de plor, sentint-se orfa dins la caravana pels camins del desert, l'egipciana abandonava son
a empendre son camí. II Al trot de sos camells, la caravana segueix quelcom que és ombra o clariana (clariana en
del temps de l'any, i avien, quan s'escau, les etèries caravanes, i volen alts damunt el mar, i volen damunt les
de caminar s'havien ajuntat per seguir la mateixa pista i formar una sola caravana. Primer venien els camells de coll arquejat. Després s'afanyaven els ases
a Betlem com a Natzaret, la població fou ben sorpresa quan aparegué la caravana i quan entraren els reis pel Portal de la Sal. Era de veure i meravellar
era veritablement la que esperaven. I després se varen juntar per anar de caravana fins al lloc que assenyalava. Així posats en ordre de caravana, amb els
anar de caravana fins al lloc que assenyalava. Així posats en ordre de caravana, amb els presents que havien d'oferir, com fan els grans senyors del món,
m'assegurà que una senyoreta d'Alcoi no acceptaria de prendre part en la caravana, i que les que hi van passar, o eren gitanes que cobraven per la
descalces i amb la cara descoberta, van i vénen del mercat llunyà; caravanes i campaments dels nòmades i ramats polsosos, poblen el nostre camí. En
Porta de Tunis, a tramuntana, fastuosa veïna de la Kasba; entrada de les caravanes i la gent de terra endins, entrada dels beis, temps era temps, quan
de l'estany, exploradors de mars desconegudes; els mercats on les caravanes duien el vori i el banús de l'Àfrica misteriosa; aquella assemblea on
i amb els regnes musulmans de Llevant, però les rutes ordinàries de les caravanes no estaven en les seves mans; malgrat això, els europeus, quan els era
l'any 1273, Ramon Llull arribà a l'Etiopia aplegant-se a una caravana de sis mil camells carregats de sal, que sortí de Tibaldert, poble que
més podia interessar als mercaders navegants. No hi manquen, doncs, les caravanes del Catai, ni els pescadors de perles del golf Pèrsic, ni els cercadors
—un siri— ens impedí carregar tot el fato al camió. Part va marxar per caravana, a peu. Arribats de bon matí al punt on havíem de plantar el campament,
Els transports i la Tse-tse. Porteurs. Preparació de la caravana. Negres mandrosos i artistes. Els notables duen les armes. La caravana.
la caravana. Negres mandrosos i artistes. Els notables duen les armes. La caravana. Baf a la cua. Monotonia del bosc. Unes basses. El pas del Gàmbia. Darà.
A Dialakoto, l'any 1925 vàrem organitzar una de les nostres caravanes. Es tractava d'arribar al Gàmbia, que es troba a una vintena de
part del fato, i no la menys feixuga. Els negres importants que van a la caravana, s'acullen a un subterfugi de noble per a lliurar-se de traginar paquet.
coses, dinats i fetes les salutacions de comiat amb Amadou N'Diaye, la caravana partí de Dialakoto a les tres de la tarda. Els negres es posaren els
al davant, a força de cames. Aquestes corredisses provocaven tumult a la caravana, i eren causa de més acceleració a la marxa. El motiu ben clar d'aquest
voler per a ells l'aire polsós, tebi i suat que es respira a la cua de la caravana. Pel que es refereix a nosaltres, els blancs, aquest desig d'evitar el
arbres. Aquestes basses són les deus vitals del poble. Els homes de la caravana fan el crit a les dones que hi renten quatre drapots. Els blancs les
xisclant. La quitxalla ens mira passar, sospenent els jocs. Després, la caravana ataca la pujada, més allà de les fondalades fangoses. Els arbres verds i
camí es repeteixen. El sol, crema sempre igual. Els vuitanta peus de la caravana fan un acompanyament monòton. Quan encara no sou lluny del poble, trobeu
com diuen els Malinkés. Els boscaters reposen i miren passar la caravana. Els blancs tornem a alçar la mà. A mitja hora de marxa, els últims
les termiteres, són sempre iguals. Les converses s'acaben. Tota la caravana exhala només, com un plany sense veu, la gran pudor calenta de les suors.
els grecs de Xenofont en veure el mar, tothom corregué, i la filera de la caravana s'entortolligà. Els negres deixaven els bagatges i es ficaven de cames a
hi portem. Misèries de la civilització! Al cap de deu minuts de repòs, la caravana es reforma i marxa. Hi ha una revifalla de les corredisses vers el cap de
Entre dos foscants arribem a l'arbreda que forma la vorera del Gàmbia. La caravana, que s'ha allargassat, com totes les columnes en marxa, es concentra al
del piroguer semblava que remenés una horxata d'aigua amb estrelles. La caravana arrencà de bell nou, i envestí el pendís de sorra que forma el camí i
arrossegant llurs drapots i les estores de palma. Els negres de la nostra caravana, omplien els buits que els anaven deixant. Aviat uns i altres es van
bosc, als voltants de Darà, trobàvem, tot caçant, gent vianant a curtes caravanes. La piroga era demanada a grans clams, de l'altra banda del riu. Els
deserts de tot contacte directe amb la civilització. En arribar la nostra caravana a un poble, el "chef" i la seva família, assistits dels notables,
tots els que per allí s'estilen. Un silenci total regnà al llarg de la caravana. Sols sentíem la veu del músic i, per sota, el ritme feixuc dels peus
bona cara. Fins i tot, s'hi troba massa bé, i costa d'arrabassar-ne la caravana, per dur-la bosc enllà, vers campaments en plena selva deserta. Però, per
igual i respectuosa consideració. Caminant de Darà a Tabadian en llarga caravana, tractàrem aquests punts amb Samba Tarabaré, l'excel·lent torsimany de
després de força consultes als caçadors negres que viatjaven amb la caravana, no vàrem treure en net altra cosa sinó que: "el lleó... pam... (geste de
dos búbals, també, ens vam trobar una vegada que anàvem de camí, tota la caravana junta. En Botey tirà a un d'ells, alguns trets. Fugiren els animals,
s'emportaven. Aquests pobres negres feren el camí tan carregats, que la caravana s'allargassà i es trossejà. En Joan Botey i jo partírem els darrers, i
a la zona on havia d'ésser la piroga promesa. Si la trobàvem, tota la caravana havia d'anar a passar el riu amb ella, ço que ens escursaria el camí fins
Gàmbia. En Josep Botey i En Mirambell havien de restar amb el gros de la caravana, i esperar el nostre avís per marxar, l'endemà, al punt de pas que
que ens deien que no existia camí fressat per permetre-hi el pas d'una caravana; però era tanta la necessitat de passar el Gàmbia en què ens trobàvem, i
per organitzar els porteurs de Tabadian, sortiren cap a Darà amb la caravana del bagatge. Esperant l'hora que arribessin, En Joan Botey va posar-se a
tot seria perdut. Jo estava inquiet, veient que el sol era alt, i la caravana no arribava. Hauria volgut anar a rebre-la, però no podia separar-me d'En

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »