×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb caravana |
Freqüència total: 571 |
CTILC1 |
travessar el Besòs per una passarel·la, ja que l'aigua esfondrà el pont. | Caravanes | de viatgers passen pels taulons, damunt l'aigua tèrbola, en el vespre | pròxima han passat 44 desertors! Les carreteres són plenes de | caravanes | de fugitius —població civil i tropa. Quin neguit, aquests dies! | grup d'apestats que s'enduen per la Porta de Sant Carles, són units a la | caravana | sota els crits i els bastons enlairats dels ciutadans nets encara de tot | a punt la rialla. Sortint de l'ofici religiós, acostumo a trobar la | caravana | d'ancianes i ancians que estrenen el barret i em saluden amb el | en els seus darrers decennis. Aquesta és produïda per l'atracció de les | caravanes | d'or i argent que passen de Lleida a Barcelona; per la intranquil·litat | nom Agar. Amb ulls humits de plor, sentint-se orfa dins la | caravana | pels camins del desert, l'egipciana abandonava son | a empendre son camí. II Al trot de sos camells, la | caravana | segueix quelcom que és ombra o clariana (clariana en | del temps de l'any, i avien, quan s'escau, les etèries | caravanes | , i volen alts damunt el mar, i volen damunt les | de caminar s'havien ajuntat per seguir la mateixa pista i formar una sola | caravana | . Primer venien els camells de coll arquejat. Després s'afanyaven els ases | a Betlem com a Natzaret, la població fou ben sorpresa quan aparegué la | caravana | i quan entraren els reis pel Portal de la Sal. Era de veure i meravellar | era veritablement la que esperaven. I després se varen juntar per anar de | caravana | fins al lloc que assenyalava. Així posats en ordre de caravana, amb els | anar de caravana fins al lloc que assenyalava. Així posats en ordre de | caravana | , amb els presents que havien d'oferir, com fan els grans senyors del món, | m'assegurà que una senyoreta d'Alcoi no acceptaria de prendre part en la | caravana | , i que les que hi van passar, o eren gitanes que cobraven per la | descalces i amb la cara descoberta, van i vénen del mercat llunyà; | caravanes | i campaments dels nòmades i ramats polsosos, poblen el nostre camí. En | Porta de Tunis, a tramuntana, fastuosa veïna de la Kasba; entrada de les | caravanes | i la gent de terra endins, entrada dels beis, temps era temps, quan | de l'estany, exploradors de mars desconegudes; els mercats on les | caravanes | duien el vori i el banús de l'Àfrica misteriosa; aquella assemblea on | i amb els regnes musulmans de Llevant, però les rutes ordinàries de les | caravanes | no estaven en les seves mans; malgrat això, els europeus, quan els era | l'any 1273, Ramon Llull arribà a l'Etiopia aplegant-se a una | caravana | de sis mil camells carregats de sal, que sortí de Tibaldert, poble que | més podia interessar als mercaders navegants. No hi manquen, doncs, les | caravanes | del Catai, ni els pescadors de perles del golf Pèrsic, ni els cercadors | —un siri— ens impedí carregar tot el fato al camió. Part va marxar per | caravana | , a peu. Arribats de bon matí al punt on havíem de plantar el campament, | Els transports i la Tse-tse. Porteurs. Preparació de la | caravana | . Negres mandrosos i artistes. Els notables duen les armes. La caravana. | la caravana. Negres mandrosos i artistes. Els notables duen les armes. La | caravana | . Baf a la cua. Monotonia del bosc. Unes basses. El pas del Gàmbia. Darà. | A Dialakoto, l'any 1925 vàrem organitzar una de les nostres | caravanes | . Es tractava d'arribar al Gàmbia, que es troba a una vintena de | part del fato, i no la menys feixuga. Els negres importants que van a la | caravana | , s'acullen a un subterfugi de noble per a lliurar-se de traginar paquet. | coses, dinats i fetes les salutacions de comiat amb Amadou N'Diaye, la | caravana | partí de Dialakoto a les tres de la tarda. Els negres es posaren els | al davant, a força de cames. Aquestes corredisses provocaven tumult a la | caravana | , i eren causa de més acceleració a la marxa. El motiu ben clar d'aquest | voler per a ells l'aire polsós, tebi i suat que es respira a la cua de la | caravana | . Pel que es refereix a nosaltres, els blancs, aquest desig d'evitar el | arbres. Aquestes basses són les deus vitals del poble. Els homes de la | caravana | fan el crit a les dones que hi renten quatre drapots. Els blancs les | xisclant. La quitxalla ens mira passar, sospenent els jocs. Després, la | caravana | ataca la pujada, més allà de les fondalades fangoses. Els arbres verds i | camí es repeteixen. El sol, crema sempre igual. Els vuitanta peus de la | caravana | fan un acompanyament monòton. Quan encara no sou lluny del poble, trobeu | com diuen els Malinkés. Els boscaters reposen i miren passar la | caravana | . Els blancs tornem a alçar la mà. A mitja hora de marxa, els últims | les termiteres, són sempre iguals. Les converses s'acaben. Tota la | caravana | exhala només, com un plany sense veu, la gran pudor calenta de les suors. | els grecs de Xenofont en veure el mar, tothom corregué, i la filera de la | caravana | s'entortolligà. Els negres deixaven els bagatges i es ficaven de cames a | hi portem. Misèries de la civilització! Al cap de deu minuts de repòs, la | caravana | es reforma i marxa. Hi ha una revifalla de les corredisses vers el cap de | Entre dos foscants arribem a l'arbreda que forma la vorera del Gàmbia. La | caravana | , que s'ha allargassat, com totes les columnes en marxa, es concentra al | del piroguer semblava que remenés una horxata d'aigua amb estrelles. La | caravana | arrencà de bell nou, i envestí el pendís de sorra que forma el camí i | arrossegant llurs drapots i les estores de palma. Els negres de la nostra | caravana | , omplien els buits que els anaven deixant. Aviat uns i altres es van | bosc, als voltants de Darà, trobàvem, tot caçant, gent vianant a curtes | caravanes | . La piroga era demanada a grans clams, de l'altra banda del riu. Els | deserts de tot contacte directe amb la civilització. En arribar la nostra | caravana | a un poble, el "chef" i la seva família, assistits dels notables, | tots els que per allí s'estilen. Un silenci total regnà al llarg de la | caravana | . Sols sentíem la veu del músic i, per sota, el ritme feixuc dels peus | bona cara. Fins i tot, s'hi troba massa bé, i costa d'arrabassar-ne la | caravana | , per dur-la bosc enllà, vers campaments en plena selva deserta. Però, per | igual i respectuosa consideració. Caminant de Darà a Tabadian en llarga | caravana | , tractàrem aquests punts amb Samba Tarabaré, l'excel·lent torsimany de | després de força consultes als caçadors negres que viatjaven amb la | caravana | , no vàrem treure en net altra cosa sinó que: "el lleó... pam... (geste de | dos búbals, també, ens vam trobar una vegada que anàvem de camí, tota la | caravana | junta. En Botey tirà a un d'ells, alguns trets. Fugiren els animals, | s'emportaven. Aquests pobres negres feren el camí tan carregats, que la | caravana | s'allargassà i es trossejà. En Joan Botey i jo partírem els darrers, i | a la zona on havia d'ésser la piroga promesa. Si la trobàvem, tota la | caravana | havia d'anar a passar el riu amb ella, ço que ens escursaria el camí fins | Gàmbia. En Josep Botey i En Mirambell havien de restar amb el gros de la | caravana | , i esperar el nostre avís per marxar, l'endemà, al punt de pas que | que ens deien que no existia camí fressat per permetre-hi el pas d'una | caravana | ; però era tanta la necessitat de passar el Gàmbia en què ens trobàvem, i | per organitzar els porteurs de Tabadian, sortiren cap a Darà amb la | caravana | del bagatge. Esperant l'hora que arribessin, En Joan Botey va posar-se a | tot seria perdut. Jo estava inquiet, veient que el sol era alt, i la | caravana | no arribava. Hauria volgut anar a rebre-la, però no podia separar-me d'En |
|