Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mi canzona", s'acontentava de somriure, des de l'ombra, el	cardenal	Annibale della Genga, que era, malgrat el cognom, papabile. "Ho va ser,
de la dama i aneu a posar en clar dove diavolo (que deia el	cardenal	Hipòlit d'Este) ha anat a pescar el seu títol de comtessa. És una senyora
de Penyafort, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, sant Vicenç Ferrer, el	cardenal	Margarit— i representen la línia major de la tradició catalana: la
tiranicida d'Eiximenis, el popularisme ferrerià, l'humanisme del	cardenal	de Girona— cal contrabalançar-lo amb el neguit sentimental que mantingué
país i de redreç de la seva economia. En aquesta època, Joan Margarit,	cardenal	de Girona, saludà l'adveniment del regne de les Dues Espanyes, i a
hispànica amb cap mena de teoria. La restauració de les Hispànies pel	cardenal	Margarit era una apologia humanista a la figura de l'heroi Ferran II,
més horror. Don Tomàs creia que amb un quant temps de Martínez Anido i de	Cardenal	Segura, a Espanya fóra possible instaurar un tribunal que s'assemblés a
! Com s'hi coneix la mà del fill capellà. ¡Com que està tan bé amb un dels	cardenals	italians!... —És el que he dit: aquell xicot pujarà de seguida. Amb la
14 de setembre M'arriba una notícia terrible: ha mort el	cardenal	Vidal i Barraquer! Que al cel sigui! Podria dir, com el papa —quin era?—:
sovint, religioses..." Ho admet. Li assenyalo la conducta d'uns certs	cardenals	davant Luter, les mateixes "indulgències"... Ell hi posa, per la seva
no crec que dos ministres, dos bisbes més o menys coratjosos, i un	cardenal	filàntrop i paternalista, justifiquin tot un segle de la vida del país.
No vacil·lava a "objectar" en pamflets d'aspra virulència a bisbes i	cardenals	col·laboracionistes amb la Monarquia de Sagunt. Se separà del carlisme
matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de	cardenal	. Tot això, en última instància, pertany al capítol del "provincianisme"
el patronatge de sant Lluís, avui renaix tímidament Cartago per obra del	cardenal	Lavigerie (1825-92). No sé quina cosa de lul·lià té la figura
el camp de l'Església i creant nous drets a la França. Del nom del	cardenal	, s'anomena museu Lavigerie el dels Pares blancs, model de
la guerra que s'ha fet a les doctrines llullianes, que com diu el	cardenal	Bellarmí, que les considera perilloses per a l'Esglèsia catòlica, son
i la teologia, perquè diu que amb el llullisme s'ha de fer el que el	cardenal	Mercier va fer amb el tomisme, per a què sigui la coronació del
de reformar els costums de l'Església catòlica des de els del Papa i els	cardenals	fins a els dels últims fidels tan si eren reis com súbdits, per a fer-los
al cau i que és allí on nosaltres els ataquem i per això podem dir que el	cardenal	Mercier, o qui sigui, que va fundar aquest cèlebre Institut superior de
a la Societat de les Nacions, i fracassà; demanà per a elles	cardenals	a la Santa Seu, i no fou atesa a Roma, ni agraïda d'aquelles repúbliques
àdhuc els que ens semblen més correctes. "La vida inconscient, diu el	cardenal	Garrone, pot arrossegar amb ella una imatge de Déu confusa i algunes
i els caldria una tiara; ¿però quina necessitat té Benigne d'ésser	cardenal	? L'or esclata, dieu, en els vestits de Filemon; igualment esclata a casa
ésser maldient i malfiat com un pagès. Els cavallers traeixen el rei, els	cardenals	traeixen el papa, els consellers consellen la ruïna del país, els
interessar les corts de Mallorca, de Catalunya i de França, el Papa i els	cardenals	, els fills de Guzman i els fills d'Assís en l'obra de més alt profit per
Començà la seva tasca amb la semblança d'En Maragall, seguí amb la del	Cardenal	Vives, i al afegir-hi la del Bisbe Torras i Bages les ha reunides sots un
el bisbe han deixat una petja inesborrable en l'esperit de Catalunya; el	cardenal	dugué l'esperit de Catalunya al govern de l'Església Catòlica. El P.
a un rector jaumí —"sotto voce" però amb aires d'home enterat— que el	Cardenal	Rampolla era maçó, i —qui sap, Mare de Déu!— si també el fins allavors
era maçó, i —qui sap, Mare de Déu!— si també el fins allavors venerable	Cardenal	Mercier no ho seria? Allò de protestar la conducta dels àngels
són els que s'esforcen, no per fer la seva felicitat, sinó, com diu el	Cardenal	Gibbons, per fer la dels altres." "Tu mateixa, en la teva carta,
l'Apòstol Pau. Un Sant Pau cortesà, savi i tolerant com un bon	cardenal	d'Itàlia. Un Sant Pau que no havia caigut en el camí de Damasc. L'artista
que tenen els "serenos"; altres, l'espaiositat viva i subtil d'un	cardenalàs	. Sota la cella arquejada, l'ull és sortit i irònic; el nas impertinent,
artístic. Anomenà infinitat de personatges, nobles, prínceps,	cardenals	, escriptors i músics famosos, que havien adquirit obres del seu espòs i
del poble jueu. En efecte, l'Espanya castellana dels reis catòlics, del	Cardenal	Cisneros, de Carles I, de Felip II, de la Inquisició i dels jesuïtes o la
que va ser una espoliació feta en temps del mateix Felip IV i del	Cardenal	Mazarí, que la va signar en nom de la França, en el tractat dels
comuna a catòlics i luterans, com Richelieu i Mazarí, que, malgrat ser	cardenals	d'aquesta mateixa Església romana, no havien tingut inconvenient a
si quan l'Espanya castellana va donar lleis al món, després d'un	Cardenal	Cisneros, va tenir un Carles I i un Felip II, i la França hegemònica,
va tenir un Carles I i un Felip II, i la França hegemònica, després d'un	Cardenal	de Richelieu, va tenir un Lluís XIV, l'Espanya decadent tenia un Carles
catalana, s'alçava de terra com un epilèptic que reacciona, en mans del	cardenal	Alberoni, personatge tan inesperat en aquesta història com esperada podia
en segones núpcies, que era italiana com el que després va ser ministre i	cardenal	. "Agraïda la reina a Juli Alberoni —diu l'Aranyó en el seu compendi de
a Felip V, qui, enamorant-se'n pel que l'ambaixador, que després va ser	cardenal	, li deia, va decidir casar-s'hi abans de conèixer-la, va aconseguir que
VI i Carles III, que porten el segell de l'estat fundat i format pel	cardenal	Alberoni sota els auspicis de Felip V. "Quatre grans potències europees
imperi que havia estat universal hagués ressuscitat en mans d'aquest	cardenal	tan astut, que va tenir l'astúcia i el poder d'encarnar i representar la
imperial de Castella, superant d'aquesta manera l'obra política del	cardenal	Mazari, que sent italià com l'Alberoni, després d'haver estat secretari
sent italià com l'Alberoni, després d'haver estat secretari d'estat del	cardenal	Richelieu, fundador de l'hegemonia francesa, va preparar el camí i la
de pont d'unió als dos genis polítics de l'imperi universal francès, el	cardenal	Alberoni va servir per a alçar ell tot sol la reacció d'un poble que,
florentins, i per la qual, aquest home petit i gros que havia arribat a	cardenal	i ministre amb les seves intrigues, volia aconseguir la llibertat i la
transcendental, no podem cloure aquest resum de l'actuació espanyola del	cardenal	Alberoni sense fer observar als nostres lectors que no s'hi hagin fixat
de l'Espanya castellana del segle XVI, italià era igualment el	cardenal	-ministre que al segle XVIII va presidir i dirigir el començament
del darrer esclat de glòria d'aquest mateix imperi. I si quan el	cardenal	Alberoni que representa i personifica la reacció imperial castellana que
les potències aliades, per la mateixa reina que l'havia protegit, fent-lo	cardenal	i ministre d'Estat, va dir que Espanya era un cadàver que es tornava a

Pàgina 1 (de 46)

50 següents