Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

És inútil que ens diguin que darrera la muntanya es troben les mateixes	carenes	, les mateixes valls, els mateixos pobles i, darrera d'ells, noves
arbres, les places que ens veieren jugar de petits; hi ha els camps, les	carenes	. I tot això sembla que ens acompanyi, a llur contacte sentim com si una
daurava els camps; els pins aixecaven llurs copes obscures sobre la	carena	contra el cel maragdí d'una viva i dolça claredat; cap a la dreta es
Santa Maria dels Monts, enclavada sobre el roquissar al peu de les	carenes	, és semblant a un gran navili que a través dels dies i els anys, a través
vell, entremig de la gran fageda moradenca. El vent fa lliscar, ran de	carena	, uns nuvolets flonjos, blancs. Xiula un merlot tímidament al fons dels
motors fa una mica d'esgarrifança. Al cap de poc es perdien sobre la neu,	carenes	enllà, en direcció a Barcelona. Dia gris (per bé que a quarts de dues
A la tarda, la boira s'enlaira dels fondals, surt com un fum de les	carenes	fosques, cobertes d'alzines. Tot d'una envaeix el paisatge. De la
misteriós, com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran de	carena	. Tot plegat, irreal, místic (en el sentit dels simbolistes o dels
de Bellavista. Observo que els plau de posar-se als indrets alts, a les	carenes	i, amb preferència, als arbres no fullats. Amb quatre o cinc dies el
i un cucut. Gran ramat d'ovelles al pujol, davant de casa. Corren	carena	enllà, entre densos bels i dring d'esquelles. Llur clamoreig té un no sé
ha pedregat. La calamarsa blanquejava entre el verd dels faigs i a la	carena	del Martí. Els trons feien vibrar els vidres de la cambra. A mitja tarda
ha volat fent una nota gutural: "txoc!" i ha tornat a cantar a la	carena	. A les roderes del camí hi ha molta aigua i entre l'herbei grapats de
juliol. Dia fresc, amb algun núvol blanc, formes lentes ran de	carena	. Aquests dies, contemplant les masses nobles dels núvols, de perfils
sol fantasmal, mig grisenc, mig de foc esvaït, darrera els roures de la	carena	: un sol d'estampa japonesa. 31 agost. Vaig a Barcelona.
, ens parla amb veu estranya i dura. Avui no ha fet el dia tan clar. A la	carena	, les boires lleus s'eslleneguen amb pausa. Les vaques llauren el quintà
muntanya té un color blau d'acer. A primera hora de la tarda hi ha a la	carena	una llarga crinera de núvols grisos, amb un fistó viu de sol. Que era
cara al sol, i hi ha una llenca prima de núvols davant meu, al fil de la	carena	: crinera, llana assolellada, escuma. A posta de sol, quin núvol d'or
l'ample panorama del Montseny, els núvols immòbils a les valls nues, la	carena	del Matagalls blanca de gebre. Girona, cap al tard, en el vent glaçat de
en un bon dia d'octubre, i el cel és ben blau. A penes queda neu a la	carena	del Martí, però a muntanya (al Matagalls) encara blanqueja força.
primer cant, tímid, emboirat, dels merlots. Cap al tard he anat fins a la	carena	del Martí. Encara persisteixen ratlles de neu a la muntanya grisenca,
i un vent fred. 27 març. Sol clar, nuvolets lleus a la	carena	, arbres de llum. Tota la tarda se sent canoneig cap a Ponent: segurament
primavera! Fa un sol com al maig, hi ha un pensament de broma blanca a la	carena	, voleteja algun papalló groc. La guerra continua, terrible. Hi ha qui diu
Tornant, tronava cap a les serres de Collsacabra. Hem passat la	carena	rogenca de Romagats, les planes d'Osormort, voltades d'alzinars espessos
de boira, encesa i daurada al cantó de Ponent, grisa així que travessa la	carena	. Vora Sant Segimon hi ha uns nuvolets d'or vell i al Pirineu llargs
llit contemplo els roures i les alzines agitats pel vent, la línia de la	carena	pròxima on he llegit Èsquil i espiat les perdius tantes vegades; penso
el Matagalls es retallava, net, solemne, amb una pinzellada blanca a la	carena	. M'he ficat al llit a quarts de dotze; abans he acostat el llit a la
veiem uns soldats (no pas moros, sinó espanyols) asseguts al camí i	carena	amunt. Els pregunto si tenim pas franc i em diuen: /No, porque esto
Pujolar. Hi ha hagut de passar la nit, ja que ahir, quan era prop de la	carena	del veïnat de les Paitides, va haver de recular perquè sentia xiular, en
deurà convertir en una parra. Al capdamunt de la darrera casa, sobre la	carena	, ondula una bandera solitària que només els seus ulls deuen contemplar,
de pedra s'ha interromput bruscament i ara cedeix el pas al vessant de la	carena	on, sobre un espai de terra vermellosa que es barreja amb una triple veta
créixer, ara que un poble d'homes i dones ha estat bastit al peu de la	carena	. 6 (7) Per raons de seguretat, la caserna és fosca i subterrània
dels pins, que filtraven la llum vermella de la posta des de la morada	carena	de Sant Pere Màrtir. Ell, tan frenètic, estimava aquella altra vida que
d'indianes ja ha fet. Com els Serraclara que hi han fet pintar una	carena	de muntanyes de color blanc, o els Campins xocolaters que s'han fet un
d'un verd líquid els tells de l'avinguda i els camps eren fangosos i la	carena	de Coll Cerola s'encaputxava de núvols morats i negres. Ja no pertanyia a
tenyia com una claror els camps i el bosc que s'enfilava fins a la	carena	. I era Calipso qui li descobria la perfecció d'aquell camp sembrat,
inútil, esvelta, bonica contra la llum d'un ponent infinit, sobre la	carena	blava de Sant Pere Màrtir. El vi lleuger de l'enyorança Alta torre
daurada. Contemplo l'or del teu cel ponent	carena	blava, busco aquesta llum que fuig dels meus ulls,
en l'espai, una determinada limitació dels espais entre muralles, entre	carenes	i la línia blava del mar, havien modelat, impregnat el seu esperit de tal
que es vessa a l'altra banda de la negra	carena	de muntanyes. tot i que sé molt bé que la poesia no pot ser d'aquesta
cap a les muntanyes, era com un gran mantell fosc estès sobre les	carenes	i pels vessants; aquí, sobre l'altura, els arbres es dreçaven enmig d'una
Al lluny es veuen uns camps de rostoll, segats de poc. Al fons una	carena	de muntanyes. A primer terme, a la dreta, una cabana de pedra amb una
en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa,	carena	, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb
Veus aquesta ombra que envaeix el pla? És d'aquella	carena	més llunyana; suara era una flama de ponent, ara és
les deveses, la llum com un fum d'or s'escampa en les	carenes	. Baixant cap a les corts, una estesa d'ovelles
per un desig exasperat d'evadir-se. Entre dues cases separades veu la	carena	blava de Collat Negre, ben clara de sol. Fugir! Anar-se'n amb un
pas. De tant en tant s'esdevé que en un sol dia travesses plans, muntes	carenes	, arribes a cims que et prometen nous i potser meravellosos horitzons,
camí, de les fondalades veïnes, de negror profunda, o davallaven de les	carenes	boscoses on l'aire gemegava feblement. I jo anava comptant dintre meu:
al meu davant, allí prop; veia l'altra riba entelada per la pluja i la	carena	i la serra del davant, amb un castell de teulades de pissarra, tot com a
de llarg a llarg de ponent, enormes planxes d'aram, mentre a les	carenes	i en els plans esclaten floracions de violetes i de lliris morats. Aquest
torna-li la vida, i siguis mestressa de tot Canigó. Allà en la	carena	ja temporaleja; ara 'l cel es gris, gris com un llosat;

Pàgina 1 (de 22)

50 següents