Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que és la virtut, sobretot l'amor fratern, no va eclipsar-se, com els	carismes	meravellosos de la profecia i del miracle. Continua actuant en el si del
Àdhuc en els "Epigrammata", on són definits lúcidament alguns	carismes	del dubte, de la voluptat i d'altres vicis, sense que el blasme desfiguri
batecs del qual semblen ressonar en l'ànima i en l'obra de Lòpez-Picó amb	carismes	directes i inefables. En aquest aspecte, "Excelsior", lliçó
com en la mètrica heroica castellana, l'autor assaja de resumir-hi els	carismes	estrictes de cadascuna d'aquestes efemèrides religioses, amb major o
de la veritat tant especulativa com pràctica i possessor de tots els	carismes	útils per a la predicació i manifestació de la doctrina espiritual.
que mai i perquè s'enrosin els nervis i la sang de l'home amb	carismes	de tendreses insospitades. Una greu i ampla alenada de perfums tebis
Déu, qui ha fet la dona per a tota la vida, li ha donat gràcies i	carismes	per a totes les edats. Ai d'ella si només comptés, per a fer-se amar,
i vivifica. D'això ja en parlarem més avall. Caldrà també deixondir el	carisme	profètic que fou donat a tota l'Església, i, doncs, d'una certa
amb la unció dels profetes en el baptisme i en la confirmació. Aquest	carisme	profètic no consisteix precisament a predir l'esdevenidor, ans més aviat
proposa més aviat com una obediència lliure a una vocació especial o a un	carisma	particular (cf. Mateu 19, 11-12). Jesús mateix no ha
en el fet que amb la disciplina vigent del celibat es fa coincidir el	carisma	de la vocació sacerdotal amb el carisma de la perfecta castedat com a
del celibat es fa coincidir el carisma de la vocació sacerdotal amb el	carisma	de la perfecta castedat com a estat de vida del ministre de Déu, i per
sigui en la profana. La potestat de l'Església 15. Certament, el	carisma	de la vocació sacerdotal adreçada al culte diví i al servei religiós i
diví i al servei religiós i pastoral del Poble de Déu, és distint del	carisma	que porta a l'elecció del celibat com a estat de vida consagrada (cf. nn.
particular (Mateu 19, 11-12). La resposta a aquest	carisma	diví té per motiu el regne del cel (ibid., v. 12); i
concedit, junt amb els altres signes de la vocació eclesiàstica, també el	carisma	del celibat sagrat (cf. n. 15). En virtut d'aquest carisma,
el carisma del celibat sagrat (cf. n. 15). En virtut d'aquest	carisma	, corroborat per la llei canònica, l'home és cridat a respondre amb lliure
pública. Hem de demanar-ne al Senyor mateix el greu i embriagador	carisma	(cf. Jr., 1, 6), per ser dignes de donar a la fe el seu principi
milions d'adeptes arreu del món. Es caracteritzen per llur èmfasi en els	carismes	del Nou Testament, el do de llengües, les guaricions, etc.. Les
el concepte de l'església en la varietat dels seus ministeris i dels seus	carismes	. Si volíem respectar la tradició dels primers segles, caldria parlar de
de Jesús que és el principal factor de la seva unitat. Ministeris i	carismes	Jerarquia o servei? Pot semblar paradoxal que el capítol precedent,
deixebles, i que vulguin servir de bon grat els germans. Ministeris o	carismes	? Jesús es va preocupar ben poc d'estructures i d'organització. Va llançar
unitat de tots els creients es manifesta d'una manera variada segons el "	carisma	" de cadascun. Pau de Tars, en la lletra als Corintis que acabem de
designaven. Allò que en tot cas resta vàlid és la diversitat dels	carismes	en la unitat d'un mateix esperit. És per la plenitud dels seus carismes
carismes en la unitat d'un mateix esperit. És per la plenitud dels seus	carismes	que es mesura la vitalitat d'una església. Allí on actua l'esperit, la
on hi ha l'esperit, allà hi ha també l'església". Una església sense	carisma	no és més que un cadàver d'església. Però ¿com pot conèixer un el seu o
que un cadàver d'església. Però ¿com pot conèixer un el seu o els seus	carismes	? Hi ha aquí un fals problema perquè ningú no té necessitat de conèixer
fals problema perquè ningú no té necessitat de conèixer els seus propis	carismes	. Aquests no són donats perquè un els pugui etiquetar, catalogar, avaluar,
l'experiència que inspira l'esperit. Potser se sentirà portat a viure uns	carismes	que mai no havia somiat i que mai sens dubte no hauria escollit per a ell
somiat i que mai sens dubte no hauria escollit per a ell mateix. Els	carismes	es manifesten a mesura que s'aprofundeix l'honradesa de cada u respecte
és el do total de si mateix. Però ¿n'hi hauria prou amb l'abundància de	carismes	per a assegurar la vida de l'església? Manifestacions com són de la seva
de confirmar la fe dels seus germans (Lc 22: 32). Ultra els	carismes	hi ha, doncs, a l'església ministeris, és a dir, serveis per a assegurar
més o menys dotats per a la transmissió de la paraula. Alguns en tenen el	carisma	. D'altres, molt menys. Per la força de les coses, els primers es veuran
de la missió comuna a tots els deixebles de Jesús i tenint en compte els	carismes	particulars, és necessari que alguns entre els germans acceptin el càrrec
allà on era morta. Són els ministres de la paraula. Ministeri i	carisma	no coincideixen sempre. El fet d'haver estat escollit i d'haver acceptat
el ministeri de la paraula no implica forçosament la possessió del	carisma	corresponent. Ni l'estudi, ni la ciència, ni l'art oratòria no hi poden
el ministeri del qual ve d'alguna manera a reconèixer i a confirmar el	carisma	, perquè, en ell, ministeri i carisma se sostindran i es reforçaran. Però
manera a reconèixer i a confirmar el carisma, perquè, en ell, ministeri i	carisma	se sostindran i es reforçaran. Però hi ha força carismes que no són mai
ell, ministeri i carisma se sostindran i es reforçaran. Però hi ha força	carismes	que no són mai reconeguts per un ministeri (són ben sovint tinguts més
aviat per suspectes), i hi ha força ministeris que no són ajudats per cap	carisma	. Cal llavors assumir-los amb tota la lucidesa necessària. Els ministres
amb certesa el seu contingut. Aquí encara, alguns deixebles tenen el	carisma	particular del discerniment d'esperits (cf. 1 Cor 12:
que en els altres casos vistos, no és possible de fiar-se únicament dels	carismes	, perquè es posa immancablement la qüestió del seu discerniment. ¿Qui es
de l'església. El seu paper no s'esgota en un control permanent dels	carismes	i de les formulacions de la fe, ni en la crida, de vegades necessària, a
només el veritable profeta desemmascararà el fals. Això és un	carisma	. El qui "ha assistit al consell de Jahvè" (Jr 23: 22)
Els teòlegs, en general, defensen llur autoritat, no tant el seu	carisma	religiós com la seva capacitat de provar científicament i amb lògica.
d'un temps determinat: l'ajut diví, la investigació dels experts i el	carisma	del Magisteri de l'Església poden discernir progressivament allò que és
particularment als nostres dies, no sembla pas que estimi prou el	carisma	de la vocació especialment consagrada: és una raó que estimula a fer-ne
aquesta s'acaba, puix que eren únicament ells els qui en posseïen el	carisma	. En canvi, els catòlics afirmen tradicionalment que la revelació es conté
Déu per autor. Aquesta paternitat divina de les Escriptures s'explica pel	carisma	de la inspiració, que hom podria descriure dient que és
d'un judici pràctic. De cara al mateix problema, Grelot distingeix entre	carismes	profètics, que expressen la paraula de Déu, carismes funcionals, que la

Pàgina 1 (de 6)

50 següents