DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
carlí A 534 oc.
carlí M 655 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb carlí Freqüència total:  1189 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

muntanyenca dels bandolers, l'hostilitat de la Catalunya liberal i la carlina durant tot el segle passat. Només el progrés en les comunicacions i la
de llurs baralles sobre l'organització de la cosa pública, els nostres carlins i liberals del segle passat coincidien en l'exigència de la realització
d'aquestes manifestacions típiques dels processos polítics actuals. Carlins, liberals, demòcrates, socialistes i sindicalistes catalans —com es pot
de destruir els adversaris polítics —o sigui tradicionalistes i carlins—. Com que mai el règim constitucional no respongué a les exigències de la
es col·loca a l'avançada de tot moviment ideològic: els reialistes i carlins hi tindran la Junta d'Urgell, els malcontents i els matiners; els
Mai el constitucionalisme d'Isabel II no fou popular a Catalunya. Els carlins pensaven en el manteniment dels furs del país, i els elements
duia al cor tota la tremoladissa de les seves hores d'adolescent, amb els carlins a la muntanya, les barricades i les xarangues de metall, que tan aviat
parlat moltes vegades. L'avi de la Marquesa s'ho havia jugat tot pels carlins. Va estar desterrat deu anys a França; es va empenyorar fins la camisa:
pròpia dels /generales bonitos\ i d'alguns cabecillas carlins del segle XIX, que augmentaven la temperatura dels prostíbuls i
cap de poc temps, es feia matar a la Seu d'Urgell, lluitant a favor dels carlins, quan Savalls traïa la santa causa, pactant amb Martínez Campos, a
l'Apocalipsi damunt del nostre país. Els afectes al rei destronat i els carlins, s'uniren fent causa comú contra la República i celebrant misses
amb les nétes d'aquelles dames que brodaven banderes per a l'exèrcit carlí i abans de complir els actes íntims del sagrament del matrimoni deien un
regidors va falsificar l'acta del pare. És ric d'ençà de la guerra dels carlins, llavors que va heretar els diners d'un parent solter que era liberal i
uns pallers. Com que l'oncle li sabia l'amagatall, va descobrir-lo, i els carlins l'afusellaren. Laura s'atura i el braç li tremola una mica en el de
que el senyor Terra Negra està distret parlant de les antigues glòries carlines i del triomf que espera als fidels a la tradició, amb el canonge Grau que
i juraria que l'oncle Narcís, aquell que és ric d'ençà de la guerra dels carlins, es riu d'ell per sota el nas; i no costaria gens al Muntanyola d'aviar-li
de la Riba s'hi va oposar perquè va dir que el grup de dreta —Lliga i carlins— tenia majoria, i era lògic que disposés de la presidència. Gubern ho va
havia de reposar. Parlava amb un filet de veu i xiulava les esses. Era carlí intransigent. Fora de Don Carles i les dones, que es menjava amb els
grecs. Tot, en aquesta terra, és aspre, eixut, una mica feréstec: els carlins del segle passat, les pomes petites com el puny d'un infantó i d'una
sembla possible afirmar que mentre el poble es pronuncia per la solució carlina, l'aristocràcia ho fa pel rei francès. No deixa d'ésser notable que des
sovint a les simpaties de la pleballa envers la figura del pretendent carlí. I és evident que tot el fast commemoratiu de les victòries arxiducals
déjà si retreinte" empenyerà la gènesi de diversos pronunciaments carlins. Però no hem de creure que aquests petits conats de revolta manifesten un
suficients, com és clar, per al restabliment dels drets de la branca carlina. No té per tant res d'estrany que, com a represàlia contra el clergat que
i tots los oficis anaren a fer feixina" en honor a l'Emperador dels Carlins. I eren els mateixos menestrals els qui manifestaven llur aversió a la
no s'havia adonat de res. Amb més o menys força, tinguérem filipistes i carlins, liberals i servils, federalistes i restauradors, però tanmateix el país
disputa legitimista no deixava de seduir. D'entrada, el camp valencià fou carlí. El fenomen és idèntic al de les altres terres de la Monarquia on els
contribuïren així a crear un clima d'agitació propici al carlisme. Els carlins valencians van fer guerra de "partides", amb capitostos rudimentaris i
s'hi desfogava. I potser solament aspirava a això. El camp valencià era carlí; però més les zones interiors, del secà, que no pas les del regadiu
de la "partida" no hi resultava tan suggestiu. Però hi havia carlins en armes o en complicitat a la majoria de les comarques. La guerra civil
record èpic de Cabrera"el Tigre", ara acusat de traïdor pels mateixos carlins— va tenir consistència la subversió absolutista. A la resta del país les
els jornalers de les mateixes contrades no controlats per la clerecia carlina. És l'altre ramal protestatari del camp. A la penúria del treball
republicà de València i comarques adjacents. Batalles de carrer amb els carlins, manifestacions antidinàstiques, pistolerisme al servei de les
normal —diuen— de 12.000 exemplars, i /El Palleter\, carlí, arribà a tirar-ne 50.000 d'algun número. Era un periodisme de
un divertit malentès, podia ésser admirada i lloada simultàniament per carlins i liberals, sense que ni els uns ni els altres ho trobessin sospitós.
de Sardà i Salvany, però més ultra. Josep Domènec Corbató fou un sergent carlí de la tercera guerra civil, que ingressà a l'Orde de Predicadors i es
passeigs pastorals dels arquebisbes. La baixa clerecia, amb l'ajut dels carlins, organitzava les forces de xoc, igualment contundents, per a les batusses
Provincias\, seria el maître à penser dels monàrquics no carlins. Llorente havia estat, del 1861 al 1865, director de
i queda dita la importància —i per quines raons— adquirida pel bàndol carlí a les nostres comarques. La clerecia rural mantindrà al llarg del segle
d'ambdues tendències conservadores. Una escissió a l'interior del partit carlí, després de la guerra europea del 1914, va accelerar aquella
amb un predomini de petits i mitjans propietaris. La bel·licositat carlina hi quedava aigualida. Finalment, en el bienni 1932-34 la Dreta
una revolució —la federal del 1873—, una reacció —la carlina—, un ideal qualsevol més o menys benintencionat de reajustament de
liberals, moderats contra progressistes, republicans contra monàrquics, carlins contra tothom, proletaris contra burgesos, republicans ells amb ells. Tot
tingut gaire força en els afers interns de la regió. Republicans i carlins eren "los únicos que aquí cuentan con verdadero pueblo, con eso que
afirmava un líder tradicionalista, Polo y Peyrolón, en 1896. Als carlins i als republicans hauríem d'afegir els anarquistes. Per definició, tots
l'Estat cap a un antagonisme exclusiu entre les faccions antiregimentals. Carlins, republicans i anarquistes —sobretot en l'últim terç del XIX i
De més a més, els tres grups polítics valencians de més força —carlins, republicans, anarquistes— coincidien a denunciar la Monarquia liberal
en una concepció de l'Estat des del punt de vista "regional". Els carlins parlaren de "furs". La vaguetat amb què usaren el terme "furs" no
valor col·lectiu. Fins a un cert punt en tingueren, en una primera etapa. Carlins, republicans, i fins i tot anarquistes, van muntar-se llur mica de premsa
autonomia demanaven, si és que en demanaven cap, ni per a qui! Pel costat carlí, la cosa tampoc no quedava clara. Al Principat, l'evolució del carlisme
o es dedicaven a pegar-se en els rosaris de l'aurora —republicans, carlins, liberals, conservadors—, el "país" era una mera referència geogràfica,

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »