Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quan ja sabíem llurs relacions, portava al col·legi una bravada de	carnalitat	insolent. La primera visita fou curta. Es van repetir les visites,
l'autodidacte un fort regust de risc i d'aventura, una mena de torbadora	carnalitat	. Per a ell les coses de l'esperit són tenses i vives com la vida
la bocada sensualment. Sembla que acompleixi un ritu. Pel tipus i la	carnalitat	que tot ell respira em fa pensar en un frare de Rabelais. Es veu que està
lúbrics, però la llefiscosa deliqüescència sensual era com un baume de	carnalitat	que amarava tota la creació. Arbres, estels, rius, flors, tot es movia en
perquè ella és bellíssima; la lletjor és d'ells, llur pes de feixuga	carnalitat	. Per altra part, no cal pas estranyar-se'n massa. És, senzillament, la
un nou patró del món, si es vol que el món deixi de debatre's en la	carnalitat	i la follia. El regne de Crist és primerament dintre de nosaltres, petit
per a la intel·ligència, i fer dels jocs matemàtics l'ordit per a una	carnalitat	embriagadora, dins una complaença orgullosa en tota subtilesa, tot
de la vida espiritual expliquen admirablement com un dels efectes de la	carnalitat	és la ceguetat en la qual resten els dissortats que es deixen dominar per
de la vida espiritual explican admirablement com un dels efectes de la	carnalitat	es la ceguedat en que quedan los desgraciats que's dexan dominar per
vosaltres l'imatge eterna's dressa, palpitant i marmoria a un temps, am	carnalitat	i divinitat. Diríeu que Rodin, en les famoses esculptures, tenía davant
Llegiu y la imatge eterna's dressa palpitant y marmòria a un temps, ab	carnalitat	y divinitat davant vosaltres. Dirieu que Rodin, en les famoses
els epitets, col·locats en antítesi: palpitant-marmòria, ab	carnalitat	y divinitat. En l'altre paragraf, tant descolorit en la ordenació
més, lo reine de la Mort... XXX Amor que fuig de la	carnalitat	tímid i esquerp com infant ple de por, ompli l'atzur
allò que de més bell i més pregon hi ha en mi, en la dona que sóc: aquesta	carnalitat	que és la de l'amant i la de la mare. És trist que el futur de l'amor
Fred s'oposava, i per això mateix s'hi complementava perfectament, a la	carnalitat	una mica obscena, a les positures planeres, semblants a la vulgaritat més
on hi havia el museu amb la seua famosa Venus, tan elogiada per la seua	carnalitat	esplèndida, capaç de despertar els més directes desitjos, tot i la fredor
ell acariciava el cos d'ella, per damunt del vestit i intuint-ne la	carnalitat	esplèndida, jo sentia l'excitació de tots dos, el plaer com els pujava, i
en signava les predilectes— no sols mostraven a la vista la divina	carnalitat	dels idil·lis de Teòcrit, els festins de les cassides àrabs, sinó que
diu, literalment, allò que sembla dir, i ens remet tot d'una a la	carnalitat	sense disfressa que caracteritza el Tirant. Diversament,
medieval, però s'hi veu perfilat l'element desmitificador de l'heroi i la	carnalitat	i el detallisme de les escenes amoroses completen un aspecte que en la
plaer estètic no és, doncs, aquell halo sublim, inefable, sinó una simple	carnalitat	complaent. 4 Escriure no és contar històries. És el contrari de contar
el gris lila dels ulls espurneja amb constel·lacions de lluentors i la	carnalitat	perfilada dels llavis somrients deixa al descobert el vori lluent
que es projecten sobre unes nuvolades voluminoses amb uns sacsons d'una	carnalitat	barroca. O sobre uns cirrus malencònics, esfilagarsats pel vent. Ara, al
que ell veu en el cos humà. En el cos de les dones, Schiele hi troba una	carnalitat	vulgar, cap excelsitud. No és la forma àtica i suau del múscul el que
toscà del seu temps li serveix per garantir el que podríem anomenar la	carnalitat	del poema. Carnalitat que es manifesta en la seva voluntat de sortir
li serveix per garantir el que podríem anomenar la carnalitat del poema.	Carnalitat	que es manifesta en la seva voluntat de sortir d'estilitzacions precioses
\| un forense els examina i la descriu». Evidentment, també la pintura de	carnalitat	explícita com la d'un Egon Schiele és utilitzada a Corint
que m'adorm al braç. En sent el bressoleig, la càlida	carnalitat	dels gesmils que duia embronjats al pit, la seua veu
a Van en una maduixa calenta. Per altra banda, això no s'allunyaria de la	carnalitat	que volia mirar de definir en parlar de Nabòkov i Lolita.
no el trobaria una mena de foll angèlic o àngel caigut, un místic de la	carnalitat	. Blai Bonet, el Ramon Llull modern. Desconec si mantingueren relacions
i impartissin els sagraments sense haver tastat abans les dolçors de la	carnalitat	, ni que fos de pagament. La Patalina els feia llegir un fragment d'una
no és. Zambrano, a Filosofía y poesía, insisteix en la	carnalitat	del signe poètic, car la poesia aplega el dolor i l'amor, i això mateix
el dolor i l'amor, i això mateix passa a la mística, perquè comença en la	carnalitat	del desig. Si la filosofia vol allunyar-se de l'origen, el poeta fa el
m'han violat. Sense resistència, sense crits, sense angoixa, però la meva	carnalitat	no ha estat fruit del meu desig ni decisió de la meva voluntat. Ara bé,
com al famós quadre de Picasso. L'efecte era irresistible: hi surava una	carnalitat	, un homenatge, una alegria que al geni li hauria agradat, n'estic segur.
uns pits monstruosos i els malucs d'una rotunditat que recordava més la	carnalitat	d'una venus primitiva que l'erotisme que pretenia capturar a través
el seu camí interior de celibat, però aquest moment de tendresa i	carnalitat	me'l fa molt més creïble, proper, entranyable i humà. • Descansar en Déu
per casa, es descalça, creua les cames, es posa bé la samarreta. Desborda	carnalitat	per totes bandes, i ho porta amb una innocència despreocupada que posa
la creença en la psykhé, diferent i superior al soma, a la	carnalitat	palpable. Som cos i ànima, vaja. El cos pertany al món de baix, l'ànima al
i eteri de l'àngel, el títol del relat posa èmfasi en tot el contrari: la	carnalitat	, la matèria, la suavitat de l'ala; en suma, el sentit del tacte,
que oscil·la entre la immaterialitat —«ànima vaporosa»— i la	carnalitat	—«ploma d'amor». L'àngel, personificació de la bondat humana
a les teves aixelles on puc perdre'm dins els comellars d'una	carnalitat	engolidora. No hi ha abans ni després, tot fa u. Els mugrons