Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
carner A 1 oc.
carner M 62 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb carner Freqüència total:  63 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una mica enigmàticament—. Ara, si vols, podem donar un cop d'ull al carner. —Al carner? —Sí, on enterren els cadàvers no incinerats. —Els deuen
enigmàticament—. Ara, si vols, podem donar un cop d'ull al carner. —Al carner? —Sí, on enterren els cadàvers no incinerats. —Els deuen cobrir de
barregen sense acabar-se de confondre del tot. Tots han estat llençats al carner sense amor ni preocupació, una cara reposa contra un ventre encara obès,
més. L'home salta al seu costat, dirigeix una darrera mirada al carner sota la llum baixa, es frega les mans d'on se li separen uns residus
que han creat, mai no se m'hauria acudit d'anar a regirar osseres i carners amb l'esperança de trobar la mare entre centenars de cossos
va preguntant per tu. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner. Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies.
a la tomba; i vaig riure amb una amarga i llarga rialla quan, dins el carner on deposava la segona, no vaig trobar rastre de la primera —Morella. La
a punt de ser donats a la dent udolant de la serra, la fosca n'ha fet carner d'un combat de gegants, sagnosos tots de cent ferides. Sona en l'arbreda
commemoratiu, cenotafi erigit a la memòria dels grans capitostos, carner humà, com les torres del silenci dels parsis de l'Índia, sepulcre
la del derivat que s'obté per la simple adjunció del sufix al radical (carner, ferrer). Hi ha, però, casos en què l'element intercalat és
Pere (figs. 16 i 17). Apèndix © © © © XXVIII. Carner o sepultura del gremi A la segona meitat del segle XVI, el Gremi
XVI, el Gremi pretengué i obtingué de l'Arquebisbe el posseir carner o sepultura pròpia a l'església, davant o al peu de la capella de Sant
per a vèncer la resistència que havia oposat la vila a la construcció del carner corporatiu, que el Gremi, en vista de tantes dificultats, havia pensat ja
el Gremi pagà 10 lliures per escurar altra vegada el carner, i encara l'11 de març del 1764 pagaren "7 lliures
el Gremi encarregava almenys una absolta o responsori que es deia junt al carner de la Confraria. Per exemple: "Per la absolta se feu en lo vas de la
Jurats demanaren a l'Arquebisbe 80 lliures per a construir un carner dins el fossar de la vila per a soterrar-hi cossos durant les epidèmies
sota l'arc de la presó. La resta de les despulles eren portades als carners, situats més enllà de la Creu Coberta, cap a Sants, i en el coll de la
L'exposició macabra dels cadàvers esquarterats als portals i en els carners emplaçats en els principals camins d'entrada de la població, era com un
sense fixació de temps, però sempre per la Quaresma, eren retirats dels carners els pilots informes de carns resseques o picotejades per les aus de
es dipositava dins una caixa igual a la dels altres companys de forca, carner i enterrament. Els taüts eren tapissats o coberts de drap o de vellut de
per trobar-se comprès dins del terme parroquial, que era molt extens, el carner de la Creu Coberta i per pertànyer a la jurisdicció del mateix temple les
que, a poca distància, a la vista del poble de Sants, s'aixecava el carner amb les barres on es penjaven els cossos dels sentenciats, els quals
almandragües i d'altres l'ús de les quals s'endevina, com els carners, que eren les bosses de cuiro especials per portar-hi el menjar del
festivitats de sant Miquel Arcàngel, patró del Gremi, i la concessió d'un carner al claustre del citat monestir. A la darreria de l'any 1754, el
els estels que en aquella hora canten la glòria de Déu, va veure sobre el carner de Pere Urseol, enceses divinament, unes vagues alimàries qui
de l'os d'alguns pernils són larves que provenen d'ous posats per mosques carneres; òbviament, no són aptes per al consum. Peix El peix fresc fa una olor
es féu sellar l'egua, preparar berena del bo i millor que penjava al carner, i se'n pujà a muntanya, on l'altre pasturava la vacada. Trescant per
de neu, de vent i de fred, les criatures ploraven, el celler era buit, el carner sense carn, l'estable sense vaques, el cortal sense ovelles, el cortí
fer? —va respondre el senyor, sorrut. —Em faria plaer! Que nou porcs en un carner són pocs, els que se'ls hi veuen. —I bé, és entès, ja que et
Casa Comunal. La corona que hi hà sobre d'ell es copia d'una làpida del carner de la Confraría del Rey Martí, que hi hà a la Catedral. Els trajos dels
si sentíen "res semblant al ayre romànich d'una presó ò a la pudor d'un carner", mentres l'Antoni Bofarull, ab la impetuositat propia del seu caràcter,
los qui en la ánima desperta sentiments religiosos— ab sos modestíssims carners, venerables depósits de las despullas mortals dels nostres avis; ab llurs
lo ribot ó serra del fuster en las de més enllá; ab sos modestíssims carners, repetesch, nos retrauhen á la memoria, no tan sols la nivelladora
hi sent res semblant á l' aire romátich d' una presó ó á la pudor d' un carner. Que s' assatjen, si tant se desitja, noves formes y nous genres. Que s'
A poc a poc ens trien barrigant la fredor. En el carner, tresors d'espesses galeries. Ben aviat, el cor
pensi tant, no és que l'Elvira cregui que té dos peus dins del carner; que si una cosa a mala banda es tira, no us doldrà
anc que de viu en viu me consumísseu dins l' horror del carnê. Mos pensaments, mos goigs, mes febres, han passat com vil fum.
tanta llana filada, mare mia, què en farem? Quan al carnê ens podrirem mal servirà de flassada... Dins la roba més arnada
filla, que no us puc aixecâ amb les meves mans. Al carnê on tota gràcia el cuc devora, teniu com encallat el bàcul d'or;
I un pensa en veure la figura dreta, que és el cadàver d'un carner desclòs, però com si tingués una flameta com una
sou vosaltres? De qui són els ossos que tenen tanta pompa per carner? Són tristes les figures d'aquests cossos, gent de
la teva magnificencia, oh temple abandonat, els teus meravellosos carners d'alabastre. Jo li contava an ella qui fou quiscún de nostres reis, per
dret davant de l'escalina: tres esglaons que duien del meu carner pregon al vestíbul, ja obert a l'orient i al món, del
App-44. —Que estau rígid, Mossèn Borra, ajegut sobre el carner, immovible la gonella sense el dring dels cascavells;
Collell, la pubilla vigatana que amb vós jau en el carner. I teniu un fill canonge, i un altre doctor en Drets
poseu bé vostre esment en les ferides que porta sobre el cos, talment carners dispersos pel sagrat d'un cementiri. Coriolà Esguerranys
malcarada ens enamora. Jo tinc por de la mort! Romandre sola, allà al carner, sense una mà benigna que t'acaroni el front! I a més, sotmesa a una
sa carn tomba en llebrosia com a tràgica carronya que el carner en vida cridàs. A cada nafra que es bada, sa vida resta
amb llurs braços erts, tot os. Als seus passos, cada llosa del carner, roman desclosa: cent ulls buits semblen encendre's al llampec
may de sa vida, han de veurer unida y barrejada com en lo camp ó en lo carner no sia! [Dits, Conrad d' Arles.] [Entra precipitadament en escena, venint

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »